22 febrer de 2024, dijous: Càtedra de Sant Pere

FESTA DE LA CÀTEDRA DE SANT PERE, APÒSTOL

Celebrem hui la festa de la Càtedra de Sant Pere, apòstol, a qui el Senyor va dir: «Tu eres Pere i sobre esta pedra edificaré la meua Església». En el dia en què els romans acostumaven a recordar els seus difunts, se celebra la seu d'aquell apòstol, el sepulcre del qual es conserva al puig vaticà, i que ha sigut cridat a presidir en la caritat a tota l'Església.

• J.M. Bausset: La Càtedra de Sant Pere (2014)

Lectura primera 1Pe 5,1-4

Pastureu este ramat de Déu que teniu confiat

Lectura de la primera carta de sant Pere

Estimats, als preveres de la vostra comunitat, jo, que, com ells, soc prevere i testimoni dels sofriments de Crist, i he de compartir amb ells la glòria que està a punt de revelar-se, els faig esta recomanació: pastureu este ramat de Déu que teniu confiat; vetleu per ell, no com qui complix una obligació, sinó de bona gana, per amor de Déu; no buscant aprofitar-vos-en, sinó generosament; no com qui disposa de la seua hisenda, sinó donant bon exemple a tot el ramat. 

I, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona de la glòria que no es mustiarà mai.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs,

per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,

no em falta res.

Ni quan passe per una vall fosca,

no tinc gens de por.

Vos esteu al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Vos pareu una taula davant de mi

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor

m'acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

Al·leluia i vers abans de l'evangeli Mt 16,18

Tu eres Pere, i sobre esta pedra edificaré la meua Església

i les forces del regne de la Mort no la podran dominar.

Evangeli Mt 16,13-19

Tu eres Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, va preguntar als seus deixebles: «¿Qui diu la gent que és el Fill de l'home?» Ells li respongueren: «Uns diuen que Joan Baptista; altres, Elies; altres, Jeremies o un dels altres profetes».

Ell els preguntà: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu».

Jesús li va respondre: «Benaventurat tu, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t'ho ha revelat ningú de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara jo et dic: tu eres Pere, i sobre esta pedra edificaré la meua Església, i les forces del regne de la Mort no la podran dominar. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que lligues en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de febrer

2. A Hieràpolis, al territori de Frígia, hui Turquia, sant Papies, bisbe, de qui es diu que va ser oïdor de Joan el Prevere i company de sant Policarp, i savi comentarista dels discursos del Senyor. (s. II)

3. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Pascasi, bisbe, cèlebre per la seua erudició i la santedat dels seus costums. (s. IV)

4. A Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Maximià, bisbe, que va complir amb fidelitat la seua funció episcopal i va lluitar contra els heretges de l'època en favor de la unitat de l'Església. (556)

 

Va ser consagrat bisbe pel papa Vigili l'any 546. Era molt estimat de l'emperador Justinià i de tota la seua cort per la seua pietat i per l'encert amb què dirigia els negocis de la seua Església. Es distingí molt particularment per la devoció a la Mare de Déu santíssima.

5. A Faenza, també a Emília-Romanya, mort de sant Pere Damià, la memòria del qual es va celebrar ahir. (1072)

6. A Longchamp, suburbi de París, a França, beata Isabel [o Elisabet], verge, que, sent germana del rei sant Lluís IX, va renunciar a matrimoni de reialesa, així com a preeminències mundanes, i va ser fundadora d'un monestir de Germanes Menors, amb les quals va servir a Déu en humilitat i pobresa. (1270)

7. A Cortona, lloc de Toscana, santa Margarida, que, profundament commoguda per la mort del seu amant, va esborrar els pecats de la seua joventut amb una salutífera penitència, ja que rebuda en el Tercer Orde regular de Sant Francesc, es va entregar a la contemplació de Déu i va ser afavorida amb carismes especials. (1297)

8. A la població de Sendai, al Japó, beat Diego Carvalho, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que després de suportar injúries, presons i fatigoses caminades realitzades en ple hivern, amb fe intrèpida va confessar a Crist, juntament amb els seus companys, en el suplici de l'aigua gelada. (1624)

9. A Florència, ciutat de Toscana, beata Maria de Jesús (Emília) d'Outremont, nascuda a Bèlgica i mare de quatre fills, la qual, en quedar viuda, i sense descurar els seus deures materns, va fundar i va regir la Societat de Germanes de Maria Reparadora confiant en l'auxili diví, i superades no poques malalties, en tornar a la seua pàtria va acabar la seua terrestre peregrinació i va descansar en el Senyor. (1878)