14 de febrer de 2024: Dimecres de Cendra

DIMECRES DE CENDRA

Amb la celebració de hui comencem la Quaresma, quaranta dies de preparació per a la renovació de les promeses baptismals per Pasqua de Resurrecció, mitjançant l'oració, l'almoina i el dejuni.

Enguany, la Quaresma comença el dia 14 de febrer, Dimecres de Cendra. Acaba el 28 de març, Dijous Sant, abans de la missa vespertina.

Després de l'Evangeli i l'homilia, es beneïx i imposa la cendra, feta dels rams d'olivera o d'altres arbres, beneïts l'any precedent.

Comencem hui el cicle pasqual, amb la Quaresma que ens prepara a celebrar la passió, mort i resurrecció del Senyor i que després es prolongarà cinquanta dies fins a Pentecosta. En la Quaresma ens preparem per a renovar les nostres promeses baptismals en la nit de la Vigília pasqual. Se'ns crida a refer el que hem desfet amb els nostres pecats, amb la pràctica de la penitència (oració, almoina i dejuni). Són uns dies per a convertir-nos al Senyor i celebrar de manera especial el sagrament de la reconciliació on, havent confessat els nostres pecats, en rebem l'absolució, i quedem així reconciliats amb l'Església i amb Déu.

• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2024.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma, camí cap a la llibertat (2024)

Lectures del dia:

Lectura primera Jl 2,12-18

Esgarreu-vos el cor, i no els vestits

Lectura de la profecia de Joel

«Ara -diu el Senyor-

convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor;

dejuneu, gemequeu, ploreu.

Esgarreu-vos el cor, i no els vestits.

Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu;

ell és compassiu i benigne,

lent per a la ira, ric en l'amor,

no actuarà amb malícia».

¿Qui sap si canviarà i se'n desdirà,

si vos deixarà una benedicció

i podreu oferir pans, oli i vi

al Senyor, el vostre Déu?

Toqueu la trompeta a Sió,

proclameu un dejuni, convoqueu l'assemblea,

reuniu el poble, ajunteu la comunitat,

congregueu els vells i els xiquets,

també els infants de pit;

que el novençà isca de la cambra

i la novençana de l'alcova.

Que els sacerdots, servents del Senyor,

ploren entre el vestíbul i l'altar

i diguen: «Senyor, perdoneu el vostre poble,

no abandoneu la vostra heretat a l'escarni

i a les burles dels altres pobles».

Que no hagen de dir entre ells:

«¿On està el seu Déu?»

El Senyor té deliri per la seua terra,

es compadix del seu poble.

Salm responsorial 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. Pietat, Senyor, perquè hem pecat.

Ara reconec la meua falta,

tinc sempre present el meu pecat.

Contra vós, contra vós sol he pecat;

als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,

i restaureu en mi un esperit ferm.

No m'allunyeu de la vostra mirada,

ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,

feu-me fort amb esperit generós.

Obriu-me els llavis, Senyor,

i proclamaré la vostra alabança. R.

Lectura segona 2C 5,20-6,2

Reconcilieu-vos amb Déu. Ara és l'hora favorable

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, nosaltres som ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix vos exhortara a través de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, per tal que gràcies a ell experimentàrem la seua justícia salvadora.

Vos exhortem, com a col·laboradors de Déu, a no deixar perdre la gràcia que heu rebut. Recordeu que ell ha dit: «T'he escoltat en l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació».

Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 6,1-6.16-18

El teu Pare, present en els llocs més amagats, t'ho recompensarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Mireu de no fer el bé davant de la gent per tal que vos admiren, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel.

Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no ho anuncies a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per a que tots els alaben. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpia què fa la dreta, per a que el teu gest quede amagat. El teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada posar-se drets a les sinagogues o als cantons de les places per a que tots els vegen. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan pregues, entra a la teua cambra, tanca't amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites, que es desfiguren la cara per a que tots noten que dejunen. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan dejunes, llava't la cara i posa't perfum per tal que la gent no sàpia que dejunes, sinó només el teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà».

RECORDEU:

El temps de Quaresma és un temps penitencial; els divendres de Quaresma cal guardar l’abstinència de carn i no pot ser substituïda per cap altra pràctica piadosa; cal guardar dejuni i abstinència el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant.

El dejuni consistix a fer només un àpat al dia, però es pot prendre algun aliment al matí i a la nit.

La llei d’abstinència obliga els qui han complit els catorze anys; la llei del dejuni, a tots els majors d’edat, fins als cinquanta-nou anys complits.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de febrer

1. Memòria de 

Sant Ciril i sant Metodi

sant Ciril, monjo, i sant Metodi, bisbe, germans nascuts a Tessalònica, que enviats a Moràvia pel bisbe Foci de Constantinoble per a predicar la fe cristiana, allí van crear signes propis per a traduir del grec a la llengua eslava els llibres sagrats. En un posterior viatge a Roma, Ciril, que abans es deia Constantí, va emmalaltir, i havent professat com a monjo, va descansar en el Senyor en este dia de l'any 869. Metodi, constituït bisbe de Sírmium pel papa Adrià II, va evangelitzar la regió de Pannònia, i en totes les dificultats que va suportar va ser sempre ajudat pels Pontífexs Romans; va rebre finalment el premi celestial pels seus treballs en Velehrad, a Moràvia, actual Txèquia, el dia sis d'abril de l'any 885 (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Els sants Ciril i Metodi (2015)

2. A Roma, a la via Flamínia, prop del Ponte Milvio, sant Valentí, màrtir. (s. inc.)

3. A la ciutat d‘Spoleto, a la regió italiana d'Úmbria, sant Vital o Vidal, màrtir, santificat per la fe conservada i la seua imitació de Crist. (s. inc.)

4. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sant Zenó, màrtir. (s. inc.)

5. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants màrtirs Bassià, Tonió, Protus i Luci, que van ser llançats a la mar; Cirió, prevere, Agató, exorcista, i Moisés, que van cremar vius; i Dionís i Ammoni, que van entrar en la glòria eterna després de ser decapitats. (s. inc.)

6. A Ravenna, ciutat de la via Flamínia romana, sant Eleucadi, bisbe. (s. III)

7. A la muntanya d’Scopa, a Bitínia, actual Turquia, sant Auxenci, prevere i arximandrita, que des del lloc on vivia va defensar la fe de Calcedònia amb la potent veu de les seues virtuts. (s. V)

8. Commemoració de sant Nostrià, bisbe de Nàpols, a Itàlia. (c. 450)

9. A Sorrento, lloc de la regió també italiana de Campània, sant Antoní, abat, que en ser destruït el seu monestir pels llombards es va refugiar en la solitud. (c. 830)

10. A Còrdova, ciutat d'Espanya, sant Joan Baptista de la Concepció Garcia, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat, que, havent iniciat la renovació del seu Orde, la va culminar amb gran esforç enmig de dificultats i persecucions. (1613)

11. A València, beat valencià Vicent Vilar David, màrtir, el qual va acollir a sa casa sacerdots i religiosos, i va preferir morir abans que renegar de la seua fe. (1937)