10 de febrer de 2024, dissabte V: Santa Escolàstica

Demà és la Jornada Mundial del Malalt i la Jornada contra la Fam

• Papa Francesc: Missatge per a la XXXII Jornada Mundial del Malalt (2024)
• Papa Francesc: Missatge per a la XXXI Jornada Mundial del Malalt (2023)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada contra la fam en el món (2024, gener 31)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Cuida d'ell. Jornada Mundial del Malalt (2023)

DISSABTE DE LA SETMANA V DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1R 12,26-32;13,33-34

Jeroboam va fer dos vedells d'or

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, Jeroboam, rei d'Israel, va pensar: «Tal com van les coses, el regne podria retornar a la casa de David. Si el poble continua pujant a Jerusalem, per a oferir víctimes en el temple del Senyor, el seu cor es decantarà pel seu amo, Roboam, el rei de Judà; a mi, em mataran, i retornaran a Roboam, rei de Judà».

Després d'aconsellar-se, el rei va fer dos vedells d'or i va dir al poble: «No aneu més a Jerusalem. Israel, ací tens el teu Déu, que et va fer eixir del país d'Egipte». Va posar un vedell a Betel i un altre a Dan. Ací va començar el pecat d'Israel. De fet, el poble va peregrinar amb un dels vedells fins a Dan.

Jeroboam va construir santuaris en llocs alts i va nomenar sacerdots d'origen baix, que no eren de la tribu de Leví. Va instituir una festa el dia quinze del mes huité, semblant a la que se celebrava a Judà, i ell mateix va pujar a l'altar. Igualment va fer a Betel, on va oferir víctimes als vedells que ell havia fet. També va nomenar sacerdots en el santuari que ell havia dedicat.

Jeroboam no va abandonar el mal camí que havia començat, sinó que continuava posant en els santuaris sacerdots trets del poble baix. A tots els qui ho volien, els consagrava sacerdots d'aquells santuaris. Este va ser el pecat del llinatge de Jeroboam, que el va portar a desaparéixer de la terra sense deixar rastre.

Salm responsorial 105,6-7a.19-20.21-22 (R.: 4a)

Hem pecat igual que els nostres pares,

som culpables, hem sigut infidels.

Els nostres pares a l'Egipte

no van comprendre els vostres prodigis.

R. Per l'amor que teniu al vostre poble,

recordeu-vos de nosaltres, Senyor.

A l'Horeb van fer una imatge de vedell;

adoraren un idol de metall,

canviaren a Déu, la seua glòria,

per la figura d'un bou que menja herba. R.

Van oblidar a Déu, que els havia salvat,

que havia fet prodigis a l'Egipte,

meravelles a la terra de Cam,

obres admirables al pas del Mar Roig. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mc 8,1-10

La gent va menjar fins a assaciar-se

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquells dies, hi havia de nou molta gent amb Jesús i no tenien res per menjar. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: «Tinc compassió d'esta gent. Fa tres dies que no es mouen d'ací amb mi i no tenen res per menjar. Si els deixe anar en dejú a sa casa, es quedaran pel camí sense forces; alguns d'ells viuen lluny d'ací». Els deixebles li preguntaren: «¿D'on traurem el pa per a alimentar-los ací, en un lloc despoblat?». Jesús els pregunta: «¿Quants pans teniu?» Li responen: «Set».

Jesús va manar que la gent s'assentara en terra. Prengué els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i en donava als deixebles per a que en serviren a la gent; i així ho van fer. Tenien també uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, va dir que també els serviren.

La gent va menjar fins a assaciar-se, i després recolliren set paneres de les sobres. Eren unes quatre mil persones. Després Jesús els va dir adéu, es va embarcar amb els deixebles i se'n va anar a la regió de Dalmanuta.

Santa Escolàstica, verge (memòria ob.).

Memòria de la sepultura de santa Escolàstica, verge, germana de sant Benet, la qual, consagrada des de la seua infància a Déu, va mantindre una perfecta unió espiritual amb el seu germà, al qual visitava una vegada a l'any a Montecassino, a la regió italiana de Campània, per a passar junts una jornada de santes converses i alabança a Déu. (c. 547)

• J.M. Bausset: Santa Escolàstica (2015)

Aniversari del naiximent de Patrocini Agulló i Soler (Penàguila 1909), defensora del més necessitats

Dia Mundial dels Llegums

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de febrer

2. A Magnèsia, a la província romana d'Àsia, actual Turquia, sants Caralampi, Porfiri i Bapte, que, juntament amb tres dones, van patir el martiri en temps de Septimí Sever. (s. III)

3. A Roma, a la desena milla de la via Labicana, sants Zòtic i Amanci, màrtirs. (s. II/IV)

4. Prop de Terracina, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Silvà, bisbe. (s. IV)

5. A la ciutat de Saintes, a Aquitània, hui França, sant Trojà, bisbe. (c. 550)

6. A Besançon, a Burgúndia, també França actualment, sant Protadi, bisbe. (c. 624)

7. A la regió de Rouen, a Nèustria, de nou a l'actual França, santa Austreberta, verge i abadessa, que va regir el monestir de Pavilly, fundat piadosament pel bisbe sant Audeno. (704)

8. A la gruta d'Stabulum Rhodis, prop de Grossetto, a la regió italiana de la Toscana, sant Guillem, eremita de Malavalle, la vida del qual va inspirar i va donar origen a nombroses congregacions d'eremites. (1157)

9. Al monestir premonstratenc de Fosses, prop de Namur, a Lotaríngia, actual Bèlgica, beat Hug, abat, a qui el seu mestre sant Norbert, en ser elegit arquebisbe de Magdeburg, li va encomanar l'organització del nou Orde, que va regir sàviament durant trenta-cinc anys. (c. 1163)

10. A Rímini, ciutat d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Clara, viuda, que per mitjà de la penitència, mortificació i dejunis va expiar la vida dissoluta que havia portat abans i, després de reunir un grup de companyes en un monestir, va servir a Déu amb humilitat d'esperit. (1324/1329)

11. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, beats Pere Fremond, juntament amb cinc companyes, màrtirs,* que durant la Revolució Francesa van ser afusellats per la seua fidelitat a l'Església catòlica. (1794)

* Els noms són: beates Caterina i Maria Lluïsa du Verdier de la Sorinière, germanes; Lluïsa Bessay de la Voûte; Maria Anna Hacher du Bois; i Lluïsa Poirier, esposa.

12. A Valverde del Camino, prop de Huelva, a la regió d'Andalusia, beata Eusèbia Palomino Yenes, verge de l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, que, donant un egregi exemple d'humilitat i evitant tota ostentació, va mostrar el seu esperit d'abnegació en les tasques més senzilles i va meréixer els dons de la gràcia. (1935)

13. Al llogaret de Krasic, prop de Zagreb, a Croàcia, beat Lluís Stepinac, bisbe de Zagreb, que va rebutjar amb fermesa les doctrines que s'oposaven a la fe i a la dignitat humana, i per la seua fidelitat a l'Església, després de prolongada presó, víctima de la malaltia i la misèria, va acabar egrègiament el seu episcopat. (1960)