7 de febrer de 2024, dimecres V

DIMECRES DE LA SETMANA V DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1R 10,1-10

La reina de Saba va posar a prova la saviesa de Salomó

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, va arribar a la reina de Saba la fama que Salomó devia al Senyor i va anar a vore'l per a posar-lo a prova amb enigmes. Va entrar a Jerusalem amb una gran comitiva, amb camells carregats d'espècies aromàtiques i gran quantitat d'or i pedres precioses. Es presentà a Salomó i li va fer totes les preguntes que li venien al pensament. Salomó li anava responent a totes; no hi hagué res que el rei desconeguera i no poguera resoldre.

Quan la reina de Saba va vore tota la saviesa de Salomó, el palau que havia construït, la seua taula exquisida, les residències dels dignataris, la planta i el vestuari dels criats i dels copers, i els holocaustos que oferia en el temple del Senyor, va perdre l'alé i va dir al rei:

«Era ben cert tot el que havia sentit en el meu país de tu i de la teua saviesa. No m'ho creia fins que he vingut i ho he vist amb els meus propis ulls; però ara veig que no me n'havien dit ni la mitat. Tot este tresor de saviesa i de magnificència sobrepassa la fama que m'havia arribat. Feliços els teus súbdits, feliços els cortesans que estan sempre en la teua presència i escolten la teua saviesa. Beneït siga el Senyor, el teu Déu, que t'ha escollit per a donar-te el tron d'lsrael. El Senyor, que ama Israel per sempre, t'ha fet rei a tu per a que governes amb justícia i bondat».

Després va obsequiar el rei amb cent vint talents d'or, espècies aromàtiques en gran quantitat, i pedres precioses. Ningú més va portar mai tanta quantitat d'espècies aromàtiques com la que va regalar a Salomó la reina de Saba.

Salm responsorial 36,5-6.30-31.39-40 (R.: 30a)

Encomana al Senyor els teus camins;

confia en ell, deixa'l fer:

farà brillar el teu dret com la llum ,

la teua raó, com a ple migdia.

R. La boca del just exhala saviesa.

La boca del just exhala saviesa,

la seua llengua diu veritat;

porta en el cor la llei del seu Déu

i els seus passos no vacil·len. R.

El Senyor és qui salva els justs,

els empara en dies de perill.

El Senyor els ajuda i els deslliura,

els rescata dels malvats i el salva,

perquè confien en ell. R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Mc 7,14-23

Només allò que ix de l'home el fa impur

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va cridar la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra dins de l'home des de fora que el puga fer impur; només allò que ix de l'home el fa impur».

Quan Jesús va deixar la gent i va entrar en casa, els deixebles li preguntaren què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué: «¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? No enteneu que tot allò que entra en l'home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos?» D'esta manera declarava purs tots els aliments. I afegia: «Només allò que ix de l'home el fa impur. De dins del cor de l'home ixen les intencions perverses que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, difamacions, arrogància, frivolitat. Totes estes maldats ixen de dins i fan impur l'home».

Per a meditar

Glossa (Catena aurea).

La raó l'explica afegint: "Perquè de l'interior del cor de l'home és d'on procedixen els mals pensaments". És palés que els mals pensaments pertanyen a l'esperit, que ací es diu cor, segons el qual és anomenat l'home bo o roín, pur o impur.

* * * * *

Aniversari del naiximent de sant Tomàs More (1478)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de febrer

1. A Nola, població de la regió italiana de Campània, sant Màxim, bisbe, que va regir l'Església d'esta ciutat en període de persecucions i, després d'una llarga vida, va descansar en pau. (s. III)

2. A Làmpsac [Lapseki], a la regió de l'Hel·lespont, a l'actual Turquia, sant Parteni, bisbe, que en temps de l'emperador Constantí va ser un eximi propagador de la fe amb la seua predicació i el seu exemple. (s. IV)

3. A les muntanyes del Sinaí, a Egipte, sant Moisés, que, després d'haver portat vida eremítica en el desert, a petició de Mavia, reina dels sarraïns, va ser ordenat bisbe i va aconseguir imposar la pau entre aquelles gents violentes i mantindre intacta la vida cristiana. (c. 389)

4. A Florència, ciutat del territori d'Etrúria, santa Juliana, viuda. (s. IV)

5. A Manfredonia, lloc de la regió de la Pulla, també a Itàlia, sant Llorenç, bisbe. (c. 545)

Tomba de Sant Ricard

6. A Lucca, a Toscana, de nou a Itàlia, sant Ricard, pare dels sants Willibald i Valpurga, el qual, peregrinant juntament amb els seus fills des d'Anglaterra a Roma, va morir durant el viatge. (c. 720)

Sant Ricard el Pelegrí. Nasqué a Wessex, Anglaterra. En la primavera de l'any 720 va anar en peregrinació a Roma i a Terra Santa amb els seus fills Willibald, Winebald i Valpurga, i amb el seu servici. Visitaren santuaris a França i es dirigien a Roma quan Ricard morí a Lucca, Itàlia, el mateix any. Allí va ser enterrat a l'església de San Frediano on està la seua tomba. Es registraren molts miracles. 

7. A Soterion, lloc de la Fòcida, a Grècia, sant Lluc el Jove, eremita. (955)

8. A Muccia, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Riceri, que va ser un dels primers i estimats deixebles de sant Francesc. (1236)

9. A Assís, localitat de l'Úmbria, també a Itàlia, beat Antoni d'Stroncone, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (1461)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Sherwood, màrtir, el qual, sent mercader de teixits, es va dirigir a Douai per a iniciar-se en el sacerdoci, però en tornar a Londres per a assistir al seu pare ancià i malalt, arrestat mentre passejava pel carrer, va ser conduït al suplici sota la reina Isabel I. (1578)

11. A Aubenàs, a la regió de Viviers, a França, beats màrtirs Jaume Salès, prevere, i Guillem Saultemouche, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús, que amb la seua predicació van consolidar la fe del poble. Temps després, en caure la ciutat en mans dels dissidents, un diumenge, i en presència de tota la població, van ser martiritzats. (1593)

12. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Gil (o Egidi) Maria de Sant Josep (Francesc) Pontillo, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que pels carrers de la ciutat diàriament demanava amb humilitat almoina al poble, donant a canvi paraules de consol. (1812)

13. A la ciutat de Changsha, a la província de Hunan, a la Xina, sant Joan de Triora (Francesc Maria) Lantrua, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, qui, després de prolongats turments patits en cruel presó, va perir estrangulat. (1816)

14. A París, a França, beata Rosalia (Joana Maria) Rendu, verge de les Filles de la Caritat, que va treballar incansablement en una vivenda dels suburbis més humils de la ciutat, disposada com a refugi per a necessitats, visitant, a més, els pobres a les seues cases. En temps de lluites civils va actuar a favor de la pau, i va convéncer a molts jóvens i a rics perquè es dedicaren a obres de caritat. (1856)

15. També a la mateixa ciutat de París, a França, beata Maria de la Providència (Eugènia) Smet, verge, fundadora de l'Institut de Germanes Auxiliadores de les Ànimes del Purgatori. (1871)

16. A Roma, beat Pius IX, papa, que va proclamar la veritat de Crist, a qui estava íntimament unit. Va instituir moltes seus episcopals, va promoure el culte de la santíssima Mare de Déu i va convocar el Concili Vaticà I. (1878)

17. Beata Anna Maria Adorni (1805- Parma 1893). Laica, mare de sis fills; després de quedar-se viuda, es consagra a Déu: fundadora de la Congregació de les Esclaves de Maria Immaculada i de l'Institut del Bon Pastor; dedicà heroicament la seua vida al servici de les dones empresonades, extraviades i òrfenes.

18. Beata Clara (Ludwika) Szczesna (1863- Cracòvia, Polònia 1916). Verge, cofundadora de la congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús.

19. A Pont de Molins, poble de la província de Girona, a Espanya, beats màrtirs Anselm Polanco, bisbe de Terol, i Felip Ripoll, prevere, que, menyspreant amenaces i promeses, van mantindre fermament la seua fidelitat a l'Església. (1939)

20. Prop de Cracòvia, a Polònia, beat Adalbert Nierychlewski, prevere de la Congregació de Sant Miquel i màrtir, el qual, per haver redactat un document defensant la dignitat humana i la religió sota l'ocupació de règim militar oposat a això, va ser deportat al camp de concentració d'Auschwitz, on, després de cruels turments, va ser executat per la seua fe en Crist. (1942)

21. Al camp de concentració pròxim a la ciutat d'Angarsk, a la regió russa de Sibèria, beat Pere Verhun, prevere i màrtir, que en temps de persecució religiosa va aconseguir la vida eterna amb una mort fidel. (1957)