DIVENDRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA
¿Vos penseu que em complau la mort del pecador?El meu desig és que abandone els mals camins i que viscaLectura de la profecia d'EzequielEl Senyor diu:«Si el malvat s'aparta de tots els seus pecats,guarda els meus preceptesi obra amb justícia i bondat,viurà i se salvarà de la mort.No li tindré en compte la seua infidelitat,sinó el bé que ha fet, i viurà.¿Vos penseu que em complau la mort del pecador?Diu el Senyor Déu:El meu desig és que abandone els mals caminsi que visca.Però si el just s'aparta del bé i comet el mali les accions detestables que comet un malvat,¿vos penseu que viurà?No li tindré en compte el bé que havia fet:morirà per la seua infidelitat i pels seus pecats.Però vosaltres penseu:"No va ben encaminada la manera d'obrar del Senyor".Poble d'Israel, escolta bé açò que et dic:¿No és la vostra manera d'obrar, i no la meua,la que va desencaminada?Si el just s'aparta del bé,comet el mal i mor,mor a causa del mal que va fer.Però, si el malvat s'aparta del mali obra amb justícia i bondat,salvarà la vida.Només que reflexionei abandone la seua infidelitat,viurà i se salvarà de la mort».
Des de l'abisme vos cride, Senyor.Senyor, escolteu el meu clam.Estigueu atent, escolteueste clam que vos suplica.R. Si teniu en compte les culpes,
Senyor, ¿qui es pot sostindre?Si teniu en compte les culpes,Senyor, ¿qui es pot sostindre?Però és molt vostre perdonar,i això ens infon respecte. R.Jo confie en el Senyor,confie en la seua paraula.Espera el Senyor la meua ànima,més que els sentinel·les el matí.¡Que esperen el matí els sentinel·les!Israel espera el Senyor. R.Perquè són del Senyor l'amor fideli la redempció generosa.És ell qui redimix Israelde totes les seues culpes. R.
Llanceu lluny de vosaltres totes les infidelitats, diu el Senyor,i feu-vos un cor nou i un esperit nou.
Ves primer a fer les paus amb el teu germà᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:«Jo vos dic que, si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu al Regne del cel.Ja sabeu que als antics els manaren: "No mates", i tot aquell que mate serà reu davant del tribunal. Però jo vos dic: Qui es baralle amb el seu germà, serà reu davant del tribunal. Qui l'insulte, serà reu davant del Sanedrí; i qui el maleïxca, acabarà en el foc de l'infern.Per això, si en el moment de presentar l'ofrena en l'altar, recordes que un germà teu té alguna cosa contra tu, deixa l'ofrena davant de l'altar, i ves primer a fer les paus amb el germà. Ja tornaràs després a presentar l'ofrena.Si algú et porta al jutjat, mentres hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen en la presó. T'ho dic de veres: Una vegada allí, no n'eixiràs fins que no hages pagat l'últim cèntim».
Policarp va ser deixeble dels Apòstols i bisbe d'Esmirna, Va ser hoste d'Ignasi d'Antioquia. Va viatjar a Roma per tal de tractar la data de la Pasqua amb el papa Anicet. El 23 de febrer de l'any 155 va sofrir martiri en una foguera de l'estadi de la seua ciutat «per haver estat considerat digne de prendre part amb els màrtirs en el calze de Jesucrist». Tenia 86 anys. [Font]
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 23 de febrer
Memòria de sant Policarp, bisbe i màrtir, deixeble de sant Joan i l'últim dels testimonis dels esdeveniments apostòlics, que en temps dels emperadors Marc Antoní i Luci Aureli Còmode, quan tenia ja quasi noranta anys, va ser cremat viu a l'amfiteatre d'Esmirna d'Àsia, actual Turquia, en presència del procònsol i del poble, mentre donava gràcies a Déu Pare per haver-lo comptat entre els màrtirs i permés participar del calze de Crist. (c. 155)
2. A la regió de Sírmia, a Pannònia, hui Croàcia, sant Siré o Sineri, màrtir, d'ofici hortolà, que va ser denunciat per una dona a la qual havia retret la seua lascívia, i per haver declarat davant del jutge la seua condició de cristià i negar-se a sacrificar als déus, va ser decapitat. (c. 307)
3. A Wenlock, a Anglaterra, santa Milburga, verge, de la família reial de Mèrcia, que va ser abadessa d'este monestir. (c. 722)
4. A Magúncia, al territori de Francònia, a l'Alemanya actual, sant Willigis, bisbe, eximi pel seu zel pastoral. (1011)
5. A Stilo, lloc de la regió italiana de Calàbria, sant Joan, que va ser monjo segons els estatuts dels Pares orientals i va meréixer ser anomenat "Terestes" o "Segador", perquè, persona de summa caritat envers els pobres, tenia costum de prestar ajuda als segadors. (s. XI)
6. A França, en una nau presó ancorada enfront de la ciutat de Rochefort, beat Nicolau Tabouillot, prevere i màrtir, que era rector, i per raó del seu ministeri sacerdotal va ser detingut durant la Revolució Francesa i va acabar els seus dies en un hospital, consumit per la malaltia. (1795)
7. Beata Giovannina Franchi (1807, Como, Itàlia 1872). Fundadora de la Congregació de les Germanes Infermeres de la Mare de Déu Dolorosa.
8. A Bilbao, al País Basc, beata Rafaela de Ybarra i Arambarri de Vilallonga, que, sent mare de set fills i amb el consentiment del seu marit, va fer professió religiosa i va fundar la Congregació dels Sants Àngels Custodis, per a la protecció de les jóvens i per a ensenyar-los el camí dels preceptes del Senyor. (1900)
9. A Roma, santa Josefina (Judit Adelaida) Vannini, verge, que va fundar la Congregació de Filles de Sant Camil, per a servir als malalts. (1911) Canonitzada en 2019.
10. A Poznan, ciutat de Polònia, beat Lluís Mzyk, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim sectari, inhumà i hostil a la fe, va ser assassinat pels guàrdies de la ciutat, confessant a Crist fins a la mort. (1942)
11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Vicent Frelichowski, prevere, que durant la guerra, empresonat en diverses presons, mai va decaure en la fe ni en la seua missió pastoral. Atenent companys malalts, també ell va emmalaltir i, després de molts sofriments, va arribar a la possessió de la pau eterna. (1945)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada