- Una Església esperançada: carta pastoral de l'arquebisbe de València Enric Benavent (2024)
L'únic dejuni que jo aprecie és esteLectura del llibre d'IsaïesDiu el Senyor:
«Crida fort, tan fort com pugues;
alça la veu com un corn.
Denuncia al meu poble la seua rebel·lia,
a la casa de Jacob els seus pecats.
Cada dia m'interroguen,
volen conéixer els meus camins,
com si foren gent que obra el bé
i no s'aparta del que vol el seu Déu.
Reclamen justícia,
voldrien que els fera costat:
"¿Per què no feu cas dels nostres dejunis,
i no mireu les nostres penitències?"
Sí, però els dies de dejuni feu negocis,
i carregueu tots els vostres obrers;
passeu el dejuni entre juís i baralles,
i pegant punyades amb malícia.
Si dejuneu d'esta manera,
el vostre clam no arribarà al cel.El dejuni que jo aprecie,
¿vos penseu que és afligir-se un dia,
abaixar el cap com un jonc,
i gitar-se en la cendra vestit de sac?
¿D'açò en dieu un dejuni,
un dia agradable al Senyor?
El dejuni que jo aprecie és este:
trenca les cadenes injustes,
afluixa les corretges del jou,
deixa lliures els oprimits,
partix tots els jous.
Compartix el pa amb els qui passen fam,
acull en ta casa els pobres vagabunds,
si algú no té roba, vist-lo;
i no descuides els de la teua sang.
Així la teua llum brillarà com l'aurora,
les teues ferides es tancaran a l'instant;
t'obrirà camí la teua bondat,
et seguirà la glòria del Senyor.
Quan invoques el Senyor, et respondrà;
quan crides auxili, et dirà: "Ací em tens"».
Pietat, Déu meu, vós que sou bo;per la vostra gran misericòrdia,ofegueu la meua malícia;llaveu del tot la meua falta,renteu el meu pecat.R. Un cor trencat i humiliat,vós, Déu meu, no el menyspreeu.Ara reconec la meua falta,tinc sempre present el meu pecat.Contra vós, contra vós sol he pecat;als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.No vos satisfan els sacrificis,si vos oferira un holocaust, no vos plauria.El meu sacrifici és un esperit abatut;un cor trencat i humiliat,vós, Déu meu, no el menyspreeu. R.
Vers abans de l'evangeli Am 5,14
Busqueu el bé i no el mal, si voleu viure,
i el Senyor estarà amb vosaltres.
Vindrà el dia que l'espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, els deixebles de Joan s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis i els vostres deixebles no dejunen?» Jesús els va contestar: «¿Poden estar de dol els convidats a una boda mentres tenen l'espòs amb ells? Ja vindrà el dia que els serà pres, i llavors sí que dejunaran».
- J.M. Bausset: Ser humils. Fer les coses bé.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de febrer
La santa de hui és la patrona del poble de Santillana de Mar. Sembla que de Santa Juliana en derivà santa Illana. Com sol passar, els primers cristians d’aquelles terres càntabres volien estar emparentats amb els primers testimonis de la fe. El relat tradicional del seu martiri, recull aspectes que ja trobem en altres màrtirs: jove bonica, de bona família senatorial, a les terres de la Campània (amb capital a Nàpols), que es fa cristiana, amb l’oposició dels pares, la passió del prefecte romà per ella, les amenaces de mort, la promesa de viure com una princesa si renuncia a la seua fe i finalment la seua execució. A Juliana, res no li satisfeia més que la seua fe. Al cor de la col·legiata de Santillana, la podeu admirar en una gran estàtua de pedra, al lloc on els reis de Castilla li feien les seues ofrenes, els guerrers s’hi agenollaven i els bisbes s’hi enterraven. (Font)
2. A Cesarea de Palestina, sants màrtirs Elies, Jeremies, Isaïes, Samuel i Daniel, cristians egipcis que, per haver servit els confessors condemnats a les mines, van ser capturats pel prefecte Firmilià, en temps de Galeri Maximià, i, després de durs turments, van perir decapitats. Després d'ells van ser martiritzats Pàmfil, prevere, Valent, diaca de Jerusalem, i Pau, oriünd de la ciutat de Iamnia, que havien romàs dos anys en la presó, així com Porfiri, serf de Pàmfil, a més de Seleuci, capadoci que ostentava un grau en la milícia, i Teòdul, ancià servidor del prefecte Firmilià. Finalment, el capadoci Julià, arribat com a pelegrí en aquell moment, va ser denunciat com a cristià per haver besat els cossos dels màrtirs i per orde del prefecte el van cremar a foc lent. (309)
3. Al regne de Pèrsia, a l'Iraq actual, sant Maruta, bisbe, que en establir-se la pau de l'Església va presidir el concili de Selèucia, va reparar les esglésies destruïdes durant la persecució sota el rei Sapor i va col·locar les relíquies dels màrtirs perses a la ciutat episcopal, Talgrit, la qual va rebre des d'aquella ocasió el nom de Martiròpolis. (a. 420)
4. A Borgo San Pietro, als Abruços italians, beata Filipa Mareri, verge, que, menyspreant les riqueses i el fast mundà, va abraçar la forma de vida de santa Clara, recentment establerta en aquella regió. (1236)
5. A Perusa, ciutat de l'Úmbria, també a Itàlia, commemoració del beat Nicolau Paglia, prevere de l'Orde de Predicadors, que va rebre de sant Doménec l'hàbit i la missió de predicar. (1256)
6. A Hiroshima, beat Francesc Tóyama Jintaró, noble samurai (1624)
7. Beat Marià Arciero (1707- Nàpols 1788). Sacerdot diocesà que va dedicar heroicament la seua vida a la missió pastoral encomanada.
8. A Torí, de nou a Itàlia, beat Josep Allamano, prevere, que, ple de fervor, per a propagar la fe cristiana va fundar les congregacions d'hòmens i de dones denominades Missioners i Missioneres de la Consolata. (1926)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada