8 de febrer de 2024, dijous V

DIJOUS DE LA SETMANA V DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1R 11,4-13

Ja que no guardes la meua aliança, t'arrancaré el teu regne,

però deixe una tribu al teu fill, per consideració de David

Lectura del primer llibre dels Reis

Quan es va fer vell, les dones de Salomó li decantaren el cor cap a altres déus. El seu cor ja no era tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia sigut el de son pare David. Salomó venerava a Astarté, deessa dels sidonis, i a Milcom, ídol dels ammonites. Amb estes pràctiques ofenia el Senyor; no li era del tot fidel, com el seu pare David. 

Va dedicar un lloc sagrat a Quemoix, ídol de Moab, i un altre a Milcom, ídol dels ammonites, dalt de la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem. Va fer el mateix en honor dels déus de cada una de les seues dones estrangeres, que els cremaven encens i els oferien víctimes.

El Senyor es va disgustar en vore que el cor de Salomó s'apartava d'ell, el Déu d'Israel, que se li havia aparegut dos vegades i li havia prohibit venerar altres déus. Salomó no va observar el manament. Per això el Senyor li va dir:

«Ja que t'has portat d'esta manera, que no has guardat la meua aliança ni les meues ordes, arrancaré el regne de les teues mans per a donar-lo a un dels teus súbdits. Però, per consideració a ton pare David, no serà en vida teua, sinó en la del teu fill. I tampoc li arrancaré tot el regne: li deixe una tribu, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo vaig escollir».

Salm responsorial 105,3-4.35-36.37 i 40 (R.: 4)

Feliços els qui observen la llei

i obren sempre amb justícia.

Per l'amor que teniu al vostre poble,

recordeu-vos de nosaltres, Senyor,

visiteu-nos, veniu a salvar-nos.

R. Per l'amor que teniu al vostre poble,

recordeu-vos de nosaltres, Senyor.

Entroncaren amb els idòlatres,

imitaren els seus costums;

donaren culte als ídols,

caigueren en les seues xàrcies. R.

Immolaren als dimonis els fills i les filles;

i el Senyor es disgustà amb el seu poble,

avorrí la seua heretat. R.

Al·leluia Jm 1,21bc

Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres

i que té el poder de salvar-vos.

Evangeli Mc 7,24-30

Davall de la taula,

els gossets mengen les molles que els fills deixen caure

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús se'n va anar al territori de Tir. Va entrar a una casa i no volia que ningú ho sabera, però no va poder passar inadvertit.

Va sentir parlar d'ell una dona que tenia una filla posseïda per un esperit maligne, i va anar corrents a llançar-se als seus peus. La dona, que no era jueva, sirofenícia d'origen, li pregava que traguera de la seua filla el dimoni.

Jesús li va dir: «Deixa que mengen primer els fills: no estaria bé llevar-los el pa als fills per a tirar-lo als gossets». Ella li respon: «És veritat, Senyor, però també els gossets, davall de la taula, mengen les molles que els fills deixen caure». Jesús li diu: «Tens raó: ves, que el dimoni ja ha eixit de la teua filla».

Ella se'n va anar a sa casa i va trobar la xiqueta en el llit; el dimoni l'havia deixada.

* * * * *

Diumenge vinent és la Jornada Mundial del Malalt i la Jornada contra la Fam

• Papa Francesc: Missatge per a la XXXII Jornada Mundial del Malalt (2024)
• Papa Francesc: Missatge per a la XXXI Jornada Mundial del Malalt (2023)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada contra la fam en el món (2024, gener 31)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Cuida d'ell. Jornada Mundial del Malalt (2023)

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

Santa Josefina Bakhita, verge (mem. ll.). 

Santa Josefina Bakhita, verge, nascuda a la regió de Darfur, a Sudan, que, sent encara xiqueta va ser raptada i venuda en diversos mercats africans d'esclaus, i va patir dura captivitat. En obtindre la llibertat, va abraçar la fe cristiana i va ingressar en l'Institut de les Filles de la Caritat (Canossianes), i va passar la resta de la seua vida a Schio, al territori italià de Vicenza, entregada a Crist i al servici del proïsme. (1947)

• J.M. Bausset: Santa Josefina Bakhita (2015)

Sant Jeroni Emiliani (mem. ll.).

 

Sant Jeroni Emiliani, que en la seua joventut es va deixar portar per la còlera i la luxúria, però després de ser empresonat pels seus enemics es va convertir a Déu, entregant-se a la cura dels més necessitats, especialment els òrfens i malalts. Juntament amb els companys que va arribar a reunir, va donar inici a la Congregació anomenada dels Clergues Regulars de Somasca, i temps després, mentre atenia els malalts en eixa mateixa població de Somasca, prop de Bèrgam, a la regió italiana de Llombardia, va contraure la pesta i va morir piadosament. (1537) 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de febrer

3. A Alexandria d'Egipte, commemoració de santa Cointa o Quinta, màrtir, a qui els pagans, durant la persecució duta a terme sota l'emperador Deci, volien obligar a adorar els ídols, però ella ho va rebutjar fermament i, lligada de peus i mans, va ser arrossegada per carrers i places; així va patir un suplici horrible. (249)

4. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Juvenci o Evenci, bisbe, que va treballar intrèpidament en favor de l'Evangeli. (397)

5. Commemoració dels sants monjos màrtirs del monestir de Sant Dio, a Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, que van ser assassinats cruelment per defendre la fe catòlica, en ocasió de l'enviament de la carta del papa sant Fèlix III contra el patriarca Acaci. (c. 485)

6. A la Bretanya Menor, hui França, sant Jacut, abat, germà dels sants Guenolé i Guetenoc, que va construir prop de la mar l'abadia que després va portar el seu nom. (s. VI)

7. A Milà, a la regió Italiana de Llombardia, memòria de sant Honorat, bisbe, que, davant de l'imminent atac dels llombards, va posar fora de perill una bona part de la població traslladant-la a Gènova. (c. 570)

8. A Besançon, a Burgúndia, actualment França, sant Nicet, bisbe. (c. 610)

9. A Verdun, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Pau, bisbe, que, havent abraçat la vida monàstica, va ser després elevat a la seu episcopal d'esta ciutat, en la qual va promoure el culte diví i la vida regular dels canonges. (c. 647)

10. A Albano, lloc del Laci, a l'actual Itàlia, beat Pere, anomenat "Igni" per haver passat il·lés pel foc, que va ser monjo de Vallombrosa i més tard bisbe d'Albano, treballant sempre sense treva per a restaurar la disciplina eclesiàstica. (1089)

11. A Muret, a la regió aquitana de Llemotges, hui França, sant Esteve, abat i fundador de l'Orde de Grandmont, que va confiar als clergues la lloança divina i la contemplació, deixant l'administració dels assumptes temporals a la caritat dels germans llecs. (1124)

12. A Savigliano, localitat del Piemont, a Itàlia, beata Josefina Gabriela Bonino, verge, que va fundar una congregació religiosa sota la protecció de la Sagrada Família de Natzaret, per a educar els òrfens i assistir els malalts pobres. (1906)

13. Beata Esperança de Jesús (1893- Collevalenza, Perusa, Itàlia 1983). En el segle Maria Josepa Alhama Valera, espanyola. Fundadora de les Congregacions de les Serventes de l'Amor Misericordiós i dels Fills de l'Amor Misericordiós.