5 de febrer de 2024, dilluns V

DILLUNS DE LA SETMANA V DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1R 8,1-7.9-13

Posaren l'arca de l'aliança al lloc santíssim

i el núvol va omplir el temple del Senyor

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, el rei Salomó va convocar a Jerusalem tots els ancians del poble d'Israel, caps de les tribus i de les famílies, per a traslladar l'arca de l'aliança del Senyor, que es trobava a Sió, la ciutat de David. Tots els israelites es reuniren amb Salomó per la festa del mes sèptim, el mes d'Etanim.

Quan tots els ancians d'Israel es trobaren a Jerusalem, els sacerdots prengueren l'arca del Senyor i la traslladaren. Ells i els levites traslladaren també el tabernacle, amb tots els objectes sagrats que contenia. El rei Salomó i tota la comunitat d'Israel, que s'havia reunit amb ell davant de l'arca, sacrificaven moltons i vedells, tants que no es podien comptar.

Els sacerdots posaren l'arca de l'aliança del Senyor a l'interior del santuari, al lloc santíssim, al seu lloc davall de les ales dels querubins. Els querubins estenien les ales sobre el lloc de l'arca i cobrien l'arca i les seues barres.

Dins de l'arca no hi havia res més que les dos taules de pedra que Moisés hi havia dipositat a la muntanya de l'Horeb, on el Senyor havia fet l'aliança amb el poble d'Israel, després d'eixir del país d'Egipte.

Al moment que els sacerdots eixiren del santuari, el núvol va omplir el temple del Senyor. La presència del núvol impedia als sacerdots que s'hi quedaren a oficiar: la glòria del Senyor omplia tot el temple.

Salomó va dir: «Vós, Senyor, heu volgut habitar en la foscor. Jo vos he construït un palau, un lloc on habitareu per sempre».

Salm responsorial 131,6-7.8-10 (R.: 8a)

Hem sabut que l'arca estava a Efrata,

l'hem trobada a la plana de Jàar .

Entrem, per tant, en sa casa,

venerem la banqueta dels seus peus.

R. Alceu-vos, Senyor,

veniu a on heu de descansar.

Alceu-vos, Senyor,

veniu a on heu de descansar,

vós i l'arca del vostre poder.

Que els sacerdots vagen vestits de festa

i esclaten els fidels en crits d'alegria.

Per amor de David, el vostre servent,

no rebutgeu acollir el vostre Ungit. R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mc 6,53-56

Tots els qui el tocaven quedaven curats

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els seus deixebles travessaren el llac i tocaren terra a Genesaret. Només desembarcar, la gent el va reconéixer. Ells començaren a recórrer tota la regió; i la gent li portava en lliteres els malalts allà on sentien dir que havia anat. A tots els llocs on arribava, pobles i poblets o alqueries, posaven els malalts a la plaça i li demanaven que els deixara tocar encara que fora la vora del vestit. I tots els qui el tocaven quedaven curats.

Memòria

Santa Àgueda o Àgata, verge i màrtir (mem. ob.), titular i patrona de Xèrica, venerada a l'ermita de Santa Llúcia de València.

Memòria de santa Àgueda, verge i màrtir, que a Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, sent encara jove, enmig de la persecució va mantindre el seu cos incontaminat i la seua fe íntegra en el martiri, donant testimoniatge en favor de Crist el Senyor. (c. 251)

• J.M. Bausset: Santa Àgata (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de febrer

2. A la regió del Ponto, actual Turquia, commemoració de molts sants màrtirs que van morir en la persecució desencadenada sota l'emperador Maximià. Uns van ser ruixats amb plom fos, altres turmentats amb canyes punxegudes clavades sota les ungles i els restants vexats amb repetits turments, fins a meréixer del Senyor, amb la seua gloriosa passió, la palma i la corona del martiri. (s. III ex.)

3. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Avit, bisbe, que en temps del rei Gundobald, amb la seua fe i la seua activitat pastoral va defendre la Gàl·lia contra l'heretgia arriana. (518)

4. A Sabiona, lloc de Forta, actual regió de l'Alto-Adige [Tirol del Sud], a Itàlia, sant Ingenuí, primer bisbe d'esta seu. (c. 605)

5. A Lucània, a l'actual Itàlia, sant Lluc, abat segons les institucions dels Pares orientals, que va portar una activa vida monàstica, primer a Sicília i després, a causa de la invasió dels sarraïns, en diversos llocs. Va morir finalment prop d'Armento, al monestir Carbonense dels Sants Elies i Anastasi fundat per ell mateix. (995)

6. A Roma, al monestir de Sant Cesari, sant Sabas, monjo, anomenat el "Jove", que, juntament amb el seu germà sant Macari, va difondre la vida cenobítica per Calàbria i Lucània, en temps de la devastació causada pels sarraïns. (995)

7. A Brixen, lloc de la regió de Trento, a l'actual Itàlia, commemoració de sant Albuí, bisbe, que va traslladar a esta ciutat la seu episcopal de Sabiona. (1005/1006)

8. A Colònia, a la regió de Lotaríngia, hui Alemanya, santa Adelaida, primera abadessa del monestir de Vilich, en el qual va introduir la Regla de Sant Benet, i després al monestir de Santa Maria de Colònia, on va morir. (1015)

9. A Nagasaki, ciutat del Japó, passió dels sants Pau Miki juntament amb vint-i-cinc companys, la festa litúrgica dels quals se celebra demà. (1597)

10. A Laval, a França, beata Francesca Mézière, verge i màrtir, que, dedicada a educar xiquets i a curar malalts, durant la Revolució Francesa va ser morta per odi a la fe cristiana que professava. (1794)

11. A Roma, beata Isabel Canori Mora, mare de família, que després d'haver patit durant molt de temps, caritativament i pacientment, la infidelitat del marit, així com angoixes econòmiques i el cruel tracte per part de parents, va oferir la seua vida a Déu per la conversió, salut, pau i santificació dels pecadors, i va entrar a formar part del Tercer Orde de la Santíssima Trinitat. (1825)

12. A la localitat de Valtierrilla, a Mèxic, sant Jesús Méndez, prevere i màrtir, que va morir per la seua fe en Crist durant la Revolució Mexicana. (1928)