9 de febrer de 2024, divendres V

DIVENDRES DE LA SETMANA V DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1R 11,29-32;12,19

El poble d'Israel es va separar de la casa de David

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquell temps, Jeroboam va eixir de Jerusalem, i pel camí el va trobar el profeta Ahià de Siló, que portava un mantell nou. Els dos estaven sols a camp obert. Ahià va agafar el mantell nou que duia, el va esgarrar en dotze trossos i li va dir a Jeroboam:

«Pren-ne deu trossos, perquè el Senyor, Déu d'Israel, diu açò: "Esgarraré el regne de Salomó i et donaré deu tribus. A ell, li'n deixaré una, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo vaig escollir d'entre totes les tribus d'Israel"».

D'esta manera el poble d'Israel es va separar de la casa de David fins al dia de hui.

Salm responsorial 80,10-11ab.12-13.14-15 (R.: cf. 11a i 9a)

No tingues un déu estranger,

no adores un déu estrany.

Jo soc el Senyor, el teu Déu,

que t'he tret de la terra d'Egipte.

R. Jo soc el Senyor, el teu Déu:

escolta, poble meu.

Però el meu poble no m'escoltà,

Israel no em va fer cas;

els vaig deixar amb el seu cor dur,

per la senda de la frivolitat. R.

Si el meu poble m'escoltara,

si Israel caminara pel meu camí,

al moment jo venceria els seus enemics,

giraria la mà contra els seus adversaris. R.

Al·leluia Cf. Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor

i escoltarem atentament

les paraules del vostre Fill.

Evangeli Mc 7,31-37

Fa que els sords senten i que els muts parlen

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis.

Li portaren un sord, que a penes podia parlar, i li demanaven que li imposara les mans. Jesús se l'endugué a part, lluny de la gent, li ficà els dits en les orelles i li tocà la llengua amb la saliva. Després alçà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «Obri't».

A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho digueren a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven a tots. I, totalment meravellats, deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords senten i que els muts parlen».

* * * * *

Diumenge vinent és la Jornada Mundial del Malalt i la Jornada contra la Fam

• Papa Francesc: Missatge per a la XXXII Jornada Mundial del Malalt (2024)
• Papa Francesc: Missatge per a la XXXI Jornada Mundial del Malalt (2023)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada contra la fam en el món (2024, gener 31)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Cuida d'ell. Jornada Mundial del Malalt (2023)

Aniversari del naiximent de la beata mare Ainés de Benigànim (1625) 

• "Jo, vanitat, pare? Enjamai he portat flocs" (Beata Ainés de Benigànim)
• Pregària tradicional.
• J.M. Bausset: La beata Agnés de Benigànim (2015)

 MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 de febrer

Santa Apol·lònia

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració de santa Apol·lònia, verge i màrtir, que després de patir molts i cruels turments per part dels perseguidors, per a no vore's obligada a proferir paraules impies va preferir entregar-se al foc abans que cedir en la seua fe. (c. 250) És patrona dels dentistes.

2. També a la mateixa ciutat d'Alexandria, passió dels nombrosos sants màrtirs que, durant la celebració de l'Eucaristia a l'església van ser assassinats de diferents maneres pels arrians. (s. IV)

3. A Lamaleffa, a l'actual Algèria, commemoració dels sants Prim i Donat, diaques i màrtirs, que per defendre l'altar de l'església van morir en mans dels heretges. (c. 361)

4. En una muntanya pròxima a Apamea, a Síria, sant Maró, eremita, mort després d'una vida d'aspra penitència i intensa pietat. Es va fundar després, sobre el seu sepulcre un cèlebre monestir, entorn del qual va anar configurant-se la comunitat cristiana a la qual va donar nom. (c. 423)

5. Al monestir de Llandaf, a Càmbria, actual país de Gal·les, sant Teilo, bisbe i abat, els eximis esforços del qual pastorals són recordats per moltes esglésies de Càmbria, Cornualla i Armòrica. (560)

6. A Canosa, a la regió italiana de la Pulla, sant Sabí, bisbe, que va ser amic de sant Benet i llegat de la Seu Romana a Constantinoble, per a defendre la fe autèntica davant de l'heretgia monofisita. (c. 566)

7. A l'abadia de Hautmont, al costat del riu Sambre, a Hainaut, a la França actual, mort de sant Ansbert, el qual, després de ser abat de Fontenelle, va ocupar la seu episcopal de Rouen i va ser desterrat pel príncep Pipí. (c. 695)

8. A Baviera, a Alemanya, commemoració de sant Alt o Altó, abat, nascut a Irlanda, que va fundar en els boscos d'esta regió l'abadia que després va portar el seu nom. (s. VIII)

9. A Nocera, a la regió italiana d'Úmbria, sant Reinald, bisbe, primer monjo camaldulenc a Fonte Avellana, i una vegada designat en el seu càrrec episcopal va mantindre els costums de la vida monàstica. (1222)

10. Beat Jaume Abbondo (1720- Tronzano Vercellese, a la regió de Piemont, Itàlia 1788). Sacerdot diocesà que va entregar la seua vida a Déu servint d'una manera admirable els fidels de la parròquia que li va ser encomanada.

11. Beata Anna Caterina Emmerick (Dülmen, Alemanya 1774-1824). Verge, religiosa agustina.

12. Beata Maria Teresa Bonzel, en el segle Regina Cristina Wilhelmine (1830- Olpe, Alemanya 1905). Fundadora de les Germanes Pobres Franciscanes de l'Adoració Perpètua. De l'Eucaristia treia la força per a dedicar-se als més pobres.

13. A Premià de Mar, prop de Barcelona, sant Miquel (Francesc Lluís) Febres Cordero, religiós dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant quaranta anys es va dedicar a l'educació a la ciutat de Cuenca, a l'Equador, i, traslladat a Espanya, es va distingir per la perfecta observança de la disciplina de la vida religiosa. (1910)

14. Beat Leopold d'Alpandeire (1864, Granada 1956). Conegut popularment com a Fra Leopold, germà llec de l'ordre dels Germans Menors Caputxins. La major part de la seua vida va ser frare caritatiu pels carrers de Granada, ciutat on era conegut per la seua generositat cap als necessitats i la seua disposició a oferir-los consell i comprensió.