DIJOUS DE LA SETMANA II DE QUARESMA
Maleït aquell que confia en l'ajuda humana;beneït aquell que confia en el SenyorLectura del llibre de Jeremies
Açò diu el Senyor:«Maleït aquell que confia en l'ajuda humanai busca qui li faça de braç dret,mentres el seu cor s'aparta del Senyor.Serà com un matoll en el desert;no veu vindre la pluja;viu en un desert ardorós,en una terra salada que no es pot habitar.Beneït aquell que confia en el Senyor,i troba en el Senyor la seguretat.Serà com un arbre plantat vora l'aigua,que estén les arrels vora el corrent;quan ve l'estiu, ell no té por,les seues fulles aguanten fresques;en anys de sequera no s'inquietani deixa de donar fruit.No hi ha res tan tortuós i tan malalt com el cor.¿Qui es capaç de conéixer-lo?Jo, el Senyor, escrute l'esperit,i examine els corsper a donar a cada u segons la seua conducta,segons el fruit de les seues obres».
Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,ni el veus pels camins dels pecadors,ni s'entaula amb els descreguts.Té el seu amor en la llei del Senyor,la medita nit i dia.R. Feliç aquell que confia en el Senyor.Serà com un arbre plantat vora l'aigua:dona fruit quan li arriba el temps,les fulles no li cauen mai,totes les seues obres acaben bé. R.Eixa no serà la sort dels injustos;seran com la palla que escampa el vent.El Senyor guarda els camins dels justos,i els dels malvats acaben mal. R.
Feliços els qui amb cor bo i generósguarden la paraula de Déu,i donen fruit amb perseverança.
Et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals,però ara ell ha trobat consol, i tu, patiments᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir als fariseus:
«Hi havia un home ric que anava vestit de púrpura i de lli finíssim i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer estava estirat vora el seu portal amb tot el cos llagat, esperant satisfer la fam amb les molles que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les úlceres.El pobre va morir i els àngels el portaren al si d'Abraham. El ric també va morir i el sepultaren. Arribat al país dels morts, va alçar els ulls enmig dels turments i va vore de lluny a Abraham, amb Llàtzer al seu costat; el va cridar i li va dir: "Abraham, pare meu, apiada't de mi i envia a Llàtzer que mulle amb aigua la punta del seu dit i em refresque la llengua, perquè patixc terriblement enmig d'estes flames".Abraham li va respondre: "Fill meu, recorda't que en vida et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol, i tu, en canvi, patiments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha un abisme immens, tant que ningú, per més que vullga, pot passar d'ací on estic jo cap on esteu vosaltres, ni tampoc d'on esteu vosaltres cap ací".El ric va dir: "En eixe cas, pare, et pregue que l'envies a casa de mon pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els advertixca, per a que no acaben també ells en este lloc de turments".Abraham li va respondre: "Ja tenen a Moisès i els profetes: que els escolten". El ric va contestar: "No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si va a vore'ls algú d'entre els morts, sí que es convertiran". Li diu Abraham: "Si no fan cas de Moisés i dels profetes, tampoc es deixaran convéncer per algú que ressuscite d'entre els morts"».
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 29 de febrer
1. A Roma, a la via Tiburtina, sepultura de sant Hilari, papa, que va escriure diverses cartes sobre la fe catòlica, amb les quals va confirmar els concilis de Nicea, Efes i Calcedònia. D'esta manera, va enaltir el primat de la Seu Romana. (468)
Natural de Sardenya, era diaca i home de confiança del papa sant Lleó I, que el 449 el va enviar com a llegat seu al concili (Latrocini) d'Efes. Ací es va negar a signar la deposició de sant Flavià, patriarca de Constantinoble. Tement les ires dels seus adversaris, Hilari va marxar d'amagat, emportant-se l'apel·lació que Flavià adreçava a sant Lleó. Va succeir sant Lleó en la seu de Pere a finals de l'any 461. El seu mèrit consistix principalment en la ferma defensa dels drets de l'Església en matèria de disciplina i jurisdicció. Tenia especial devoció per sant Joan Evangeliste, perquè li atribuia el fet d'haver-se salvat dels perills que havia patit en el Latrocini d'Efes. Va morir el 29 de febrer de l'any 468, i va ser enterrat a Sant Llorenç Extramurs. [font]
2. A Worcester, a Anglaterra, sant Osvald, bisbe, que va ser primer canonge i després monjo; va presidir les seus de York i de Worcester, va introduir en molts monestirs la Regla de sant Benet i va ser un mestre benigne, alegre i docte. (992)
3. A L'Aquila, a la regió dels Abruços, a Itàlia, beata Antònia de Florència, viuda, que, després de morir el seu espòs, va ser fundadora i primera abadessa del monestir de Corpus Christi, conforme a la primera Regla de santa Clara. (1472)
4. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi, sant August Chapdelaine, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que, detingut pels soldats juntament amb molts neòfits d'esta regió als quals havia convertit, va rebre tres-cents assots, va ser tancat en una reduïda gàbia i finalment decapitat. (1856)► “Per Sant Romà, la neu al pla”.
3. Commemoració de les santes Marana i Cira, vèrgens, que a Berea, a Síria, van viure en un lloc estret i tancat sense sostre, rebien l'aliment necessari per una finestra i guardaven sempre silenci. (s. V)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada