20 de febrer de 2024, dimarts I de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: Fer la voluntat de Déu

Lectures 

• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2024
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma, camí cap a la llibertat (2024)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Una Església esperançada, carta pastoral (2024)
• La paraula del dia: Quaresma (AVL)

Aniversari del naiximent de l'escriptor Georges Bernanos (1888)

Dia Mundial de la Justícia Social

Papa Francesc: Fratelli tutti, 22.

En el món de hui persistixen nombroses formes d'injustícia, nodrides per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar, rebutjar i fins i tot matar l'home. Mentre una part de la humanitat viu en l'opulència, una altra part veu la seua dignitat desconeguda, menyspreada o xafada i els seus drets fonamentals ignorats o violats». ¿Què diu això sobre la igualtat de drets fundada en la mateixa dignitat humana?

Papa Francesc: Fratelli tutti.

Oració al Creador

Senyor i Pare de la humanitat,
que has creat a tots els sers humans amb la mateixa dignitat,
infon en els nostres cors un esperit fraternal.
Inspira'ns un somni de reencontre, de diàleg, de justícia i de pau.
Impulsa'ns a crear societats més sanes
i un món més digne,

sense fam, sense pobrea,

sense violència, sense guerres.

Que el nostre cor s'òbriga 

a tots els pobles i nacions de la terra,

per a reconéixer el bé i la bellea

que vas sembrar en cada u,

per a ajustar llaços d'unitat, de projectes comuns,

d'esperances compartides. Amén.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 de febrer

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració de sant Serapió, màrtir, que en temps de l'emperador Deci, va ser víctima d'atroços turments i, després de dislocar-li tots els membres, va acabar sent precipitat des de dalt de sa casa. (c. 248)

2. Commemoració de cinc sants màrtirs que van perir a la ciutat de Tir, a l'actual Líban, en temps de l'emperador Dioclecià, els quals, assotats primer i després exposats nus a les feres, van mostrar la seua ferma i inamovible constància a pesar de la seua joventut. Un d'ells, de tot just vint anys, pregava amb els braços estesos en forma de creu, i tots, finalment, van ser degollats. (303)

3. A Antioquia de Síria, hui Turquia, commemoració de sant Tiranió, bisbe de Tir i màrtir, que educat en la fe cristiana des de la seua edat més tendra, va aconseguir la corona de la glòria en ser estripat amb garfis de ferro, juntament amb el prevere Zenobi. (311)

4. A Tournai, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Bèlgica, sant Eleuteri, bisbe. (c. 530)

5. Al cenobi de Saint-Truiden, al territori de Brabant, a Austràsia, també a l'actual Bèlgica, trànsit de sant Euqueri, bisbe d'Orleans, que desterrat per Carles Martel a causa de les calúmnies d'alguns envejosos, va trobar piadós refugi entre aquells monjos. (c. 738)

6. A Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, sant Lleó, bisbe, que es va ocupar sobretot de la cura dels pobres. (c. 787)

7. A Ajustrel, lloc pròxim a Fàtima, a Portugal, santa Jacinta Marto, la qual, sent encara xiqueta de tendra edat, va acceptar amb tota paciència la greu malaltia que l'afligia i va demostrar sempre una gran devoció a la Santíssima Mare de Déu. (1920)

8. A Stutthof, prop de Gdynia, a Polònia, beata Júlia Rodzinska, verge de la Congregació de Germanes de Sant Doménec i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, va ser confinada en un camp de concentració, on, després d'haver contret una greu malaltia, va passar a la glòria. (1945)

Entre els milions de víctimes de l’Holocaust nazi hi ha nombrosos màrtirs cristians, especialment a Polònia. És el cas d’Estanislava Rodzinska nascuda al poble polonés de Nawojowa el 1899. Òrfena ben prompte de mare, és acollida per les religioses d’un convent de dominiques. El seu exemple de vida farà que entre a la congregació i hi professe canviant el seu nom. Es va dedicar a la docència en diverses escoles i orfenats.

El 1939, amb l’ocupació del país per les tropes soviètiques, les religioses van haver de deixar la docència, però la Júlia la continuà clandestinament en un orfenat de Vilna. Acusada d’ajudar la resistència, és enviada al camp de concentració de Stutthof (prop de Danzig). El seu bon esperit la va portar a ajudar les presoneres jueves, malaltes de tifus, fins que ella mateixa se’n va contagiar i va morir el 20 de febrer de 1945. El 9 de maig següent el camp fou alliberat. Durant el seu seté viatge apostòlic a Polònia el papa Joan Pau II la va beatificar el 3 de juny de 1999. (Font)