DIMARTS DE LA SETMANA V DURANT L'ANY / II
Com vós heu dit, portarà el vostre nom,i escolteu la súplica d'Israel, el vostre pobleLectura del primer llibre dels ReisEn aquells dies, Salomó, dret de cara a l'altar del Senyor, en presència de tota l'assemblea d'Israel, amb les mans esteses cap al cel, va dir:«Senyor, Déu d'Israel, ni dalt en el cel, ni ací baix en la terra, no hi ha un Déu com vós. Vós guardeu l'aliança i l'amor als vostres servents que caminen amb cor sincer en la vostra presència.Però, ¿Déu pot residir verdaderament ací en la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contindre la vostra immensitat, ¿com la podrà contindre este temple que jo he construït?
Senyor, Déu meu, estigueu atent a la pregària i a la súplica del vostre servent. Escolteu el clam i la pregària que hui vos adreça el vostre servent. Tingueu els ulls oberts nit i dia sobre este temple, sobre el lloc que, com vós heu dit, "portarà el vostre nom". Escolteu la pregària que el vostre servent vos adreça en este lloc. Escolteu la súplica del vostre servent i d'Israel, el vostre poble, quan pregaran en este lloc. Des del lloc on habiteu dalt del cel, escolteu-los i perdoneu les seues culpes».
Tot jo ansie i anheleels atris del Senyor.El meu cor i la meua carns'alegren en el Déu vivent.R. Que amable és el vostre temple,Senyor de l'univers.També l'ocell hi troba casa,i l'oroneta el niuon posar els fills:prop dels vostres altars,Senyor de l'univers,rei meu i Déu meu. R.Feliç el qui viu en la vostra casaalabant-vos cada dia.Mireu, oh Déu, aquell que ens protegix,
mireu amb amor el vostre Ungit. R.Val més un dia en els vostres atrisque mil en ma casa;vullc més el portal de la casa de Déu,que les tendes dels malvats. R.
Déu meu, inclineu el meu cor a la vostra aliança,doneu-me la vostra Llei.
Vos desfeu dels manaments de Déuen nom de la vostra tradició᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i notaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de llavar-se-les.Els fariseus i, en general, tots els jueus, guarden la tradició dels ancians, i no es posen a menjar mai sense haver-se llavat les mans ritualment; i, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, pitxers, plats i també els divans on mengen.Per això els fariseus i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «¿Per què els vostres deixebles no seguixen la tradició dels ancians, sinó que mengen amb les mans impures?»Jesús els respongué: «Isaïes va profetitzar amb tota la raó de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: "Este poble m'honra amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. Em donen culte vanament, les doctrines que ensenyen són només preceptes humans". Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per a guardar tradicions humanes».I els deia encara: «¡Teniu molta habilitat per a desfer-vos dels manaments de Déu en nom de la vostra tradició! Moisés havia dit: "Honra el pare i la mare". I també: "Els qui maleïxen el pare o la mare seran condemnats a mort". Però vosaltres, quan algú diu al pare o a la mare: "Declare consagrats a Déu els béns amb què vos havia d'ajudar", ja li permeteu que no faça res a favor del pare o de la mare. Així, en nom de la tradició que vos transmeteu els uns als altres, lleveu tot el valor a la paraula de Déu. I de coses per l'estil, en feu moltes».
*****
- Josep Gea Escolano (Enc. d'Eivissa i Formentera)
Sense dignitat humana a les fronteres
37. Tant des d'alguns règims polítics populistes com des de plantejaments econòmics liberals, se sosté que cal evitar coste el que coste l'arribada de persones migrants. Igualment s'argumenta que convé limitar l'ajuda als països pobres, de manera que toquen fons i decidisquen prendre mesures d'austeritat. No s'advertix que, darrere d'estes afirmacions abstractes difícils de sostindre, hi ha moltes vides que s'esgarren. Molts escapen de la guerra, de persecucions, de catàstrofes naturals. Uns altres, amb tot el dret, «busquen oportunitats per a ells i per a les seues famílies. Somien amb un futur millor i desitgen crear les condicions perquè es faça realitat». [36]
38. Lamentablement, uns altres són «atrets per la cultura occidental, a vegades amb expectatives poc realistes que els exposen a grans desil·lusions. Traficants sense escrúpols, sovint vinculats als càrtels de la droga i de les armes, exploten la situació de debilitat dels immigrants, que al llarg del seu viatge amb massa freqüència experimenten la violència, el tràfic de persones, l'abús psicològic i físic, i sofriments indescriptibles». [37] Els que emigren «han de separar-se del seu context d'origen i amb freqüència viuen un desarrelament cultural i religiós. La fractura també concernix les comunitats d'origen, que perden els elements més vigorosos i emprenedors, i les famílies, en particular quan emigra un dels pares o tots dos, deixant els fills al país d'origen». [38] Per consegüent, també «cal reafirmar el dret a no emigrar, és a dir, a tindre les condicions per a quedar-se a la pròpia terra». [39]
39. Per a acabar-ho d'adobar «en alguns països d'arribada, els fenòmens migratoris susciten alarma i por, sovint fomentats i explotats amb finalitats polítiques. Es difon així una mentalitat xenòfoba, de gent tancada i replegada sobre si mateixa». [40] Els migrants no són considerats prou dignes per a participar en la vida social com qualsevol altre, i s'oblida que tenen la mateixa dignitat intrínseca de qualsevol persona. Per tant, han de ser «protagonistes del seu rescat». [41] Mai es dirà que no són humans però, en la pràctica, amb les decisions i la manera de tractar-los, s'expressa que se'ls considera menys valuosos, menys importants, menys humans. És inacceptable que els cristians compartisquen esta mentalitat i estes actituds, fent prevaldre a vegades unes certes preferències polítiques per damunt de profundes conviccions de la seua fe: la inalienable dignitat de cada persona humana més enllà del seu origen, color o religió, i la llei suprema de l'amor fratern.
40. «Les migracions constituiran un element determinant del futur del món». [42] Però hui estan afectades per una «pèrdua d'eixe "sentit de la responsabilitat fraterna", sobre el qual es basa tota societat civil». [43] Europa, per exemple, corre seriosos riscos d'anar per eixa senda. No obstant això, «inspirant-se en el seu gran patrimoni cultural i religiós, té els instruments necessaris per a defensar la centralitat de la persona humana i trobar un equilibri just entre el deure moral de tutelar els drets dels ciutadans, d'una banda, i, per una altra, el de garantir l'assistència i l'acolliment dels emigrants». [44]
41. Comprenc que davant de les persones migrants alguns tinguen dubtes i senten temors. Ho entenc com a part de l'instint natural d'autodefensa. Però també és veritat que una persona i un poble només són fecunds si saben integrar creativament en el seu interior l'obertura als altres. Convide a anar més enllà d'eixes reaccions primàries, perquè «el problema és quan eixos dubtes i eixes pors condicionen la nostra manera de pensar i d'actuar fins al punt de convertir-nos en sers intolerants, tancats i potser, sense adonar-nos-en, fins i tot racistes. La por ens priva així del desig i de la capacitat d'encontre amb l'altre». [45]
[36] Exhort. ap. postsin. Christus vivit (25 març 2019), 91.
[37] Ibíd., 92.
[38] Ibíd., 93.
[39] Benet XVI, Missatge per a la 99a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat (12 octubre 2012): AAS 104 (2012), 908.
[40] Exhort. ap. postsin. Christus vivit( 25 març 2019), 92.
[41] Missatge per a la 106a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat 2020 (13 maig 2020).
[42] Discurso al Cuerpo diplomático acreditado ante la Santa Sede (11gener 2016): AAS 108 (2016), 124; L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (15 gener 2016), p. 8.
[43] Discurso al Cuerpo diplomático acreditado ante la Santa Sede (13 gener 2014): AAS 106 (2014), 84; L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola(17 gener 2014), p. 7.
[44] Discurso al Cuerpo diplomático acreditado ante la Santa Sede (11gener 2016): AAS 108 (2016), 123; L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (15 gener 2016), p. 8.
[45] Missatge per a la 105a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat (27 maig 2019)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 6 de febrer
Els noms són: Joan de Goto Soan, Jaume Kisai, religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús; Pere Baptista Blásquez, Martí de l'Ascensió Aguirre, Francesc Blanco, preveres de l'Orde de Germans Menors; Felip de Jesús de las Casas, Gonçal Garcia, Francesc de Sant Miquel de la Parilla, religiosos del mateix Orde; Lleó Karasuma, Pere Sukeiro, Cosme Takeya, Pau Ibaraki, Tomàs Dangi, Pau Suzuki, catequistes; Lluís Ibaraki, Antoni, Miquel Kozaki i el seu fill Tomàs, Bonaventura, Gabriel, Joan Kinuya, Maties, Francesc de Meako, Joaquim Sakakibara i Francesc Adaucto, neòfits.
2. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, hui França, sant Antolià, màrtir. (s. III)
3. A Emesa [actual Homs], a Síria, sant Silvà, bisbe, que va presidir aquella Església durant quaranta anys, i en temps de l'emperador Maximià, va obtindre la palma del martiri en ser llançat a les feres, juntament amb el diaca Lluc i el lector Moci. (c. s. IV)
4. A Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia, sants màrtirs Dorotea [o Dora], verge, i Teòfil, estudiant (c. s. IV).
5. A Ardagh, lloc d'Irlanda, sant Melis, bisbe. (488)
6. A Arras, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Vedast [o Gastó], bisbe, que va ser enviat per sant Remigi, bisbe de Reims, a esta ciutat devastada, i allí catequitzà el rei Clodoveu, va governar aquella Església durant quaranta anys i va dur a terme una important labor evangelitzadora entre els pagans de la regió. (c. 540)
7. A Elnon, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Bèlgica, sepultura de sant Amand, bisbe de Maastricht, que va predicar la paraula de Déu per diverses regions, i va arribar fins i tot al territori dels eslaus. Finalment, havent construït un monestir, va acabar allí la seua vida. (c. 679)
8. A Tongeren [Tongres], a la regió de Brabant, a Austràsia, actualment també Bèlgica, santa Rènula o Relinda [o Renilda], abadessa del monestir d'Eiken. (s. VIII)
9. A Palestrina, a la regió italiana del Laci, sant Guarí, bisbe, notable per la seua vida austeríssima i pel seu amor als pobres. (1159)
10. A Skara, a Suècia, sant Brinolf Algotsson, bisbe, cèlebre per la seua activitat eclesiàstica i la seua ciència. (1317)
11. A Nàpols, ciutat de la regió de Campània, a Itàlia, beat Àngel de Furcio, prevere de l'Orde de Sant Agustí, insigne en el seu zel pel regne de Déu. (1327)
12. A Angri, prop de Salern, també a Campània, sant Alfons Maria Fusco, prevere, que incansablement va exercir el seu ministeri entre els agricultors, es va preocupar sobretot per la formació de jóvens pobres i òrfens, i va fundar la congregació de Germanes de Sant Joan Baptista. (1910). Canonitzat en 2016.
13. A Rivolta d'Adda, al territori de Cremona, a Itàlia, sant Francesc Spinelli, prevere, el qual, malgrat les persistents vexacions i dificultats, suportades sempre amb paciència, va fundar i va dirigir una congregació de Germanes dedicades a l'adoració del Santíssim Sagrament. (1913). Canonitzat en 2018.
14. A Durango, ciutat de Mèxic, sant Mateu Correa, prevere i màrtir, que enmig de la persecució deslligada contra l'Església es va negar a revelar el secret de confessió i va rebre per això la corona del martiri. (1927)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada