24 de febrer de 2024, dissabte I de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: correspondre a l'elecció

Lectura primera Dt 26,16-19

Que sigues un poble consagrat al Senyor, el teu Déu

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés es va adreçar al poble i li va dir: 

«Hui el Senyor, el teu Déu, et mana que complixques estos decrets i estes decisions, que els observes i els poses en pràctica amb tot el cor i amb tota l'ànima. 

Hui has sentit que el Senyor es compromet a ser el teu Déu; i tu seguiràs els seus camins, observaràs els seus decrets, els seus manaments i les seues decisions, i escoltaràs la seua veu. 

I el Senyor ha fet que tu et comprometes a ser el seu poble, la seua possessió personal, tal com t'havia promés, i tu guardaràs els seus manaments. 

Ell et vol fer superior en glòria, fama i honra a tots els pobles que ell ha creat. Ell vol que sigues un poble consagrat al Senyor, el teu Déu, tal com t'havia promés».

Salm responsorial 118,1-2.4-5.7-8 (R.: cf. 1)

Feliços els de conducta irreprensible,

que caminen en la llei del Senyor.

Feliços els qui guarden el seu pacte

i busquen el Senyor amb tot el cor.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

Heu donat els vostres preceptes

per a que siguen observats fidelment.

Que els meus camins no es desvien

de guardar els vostres decrets. R.

Vos alabaré amb sinceritat de cor,

quan aprenga que heu obrat amb justícia.

Vullc guardar els vostres decrets;

no m'abandoneu en cap moment. R.

Vers abans de l'evangeli 2C 6,2b

Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Evangeli Mt 5,43-48

Sigueu perfectes, com ho és el vostre Pare celestial

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir al seus deixebles: 

«Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Ama els altres, però avorrix l'enemic". Però jo vos dic: Ameu els enemics, pregueu per aquells que vos perseguixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel; ell fa eixir el sol sobre bons i roïns, i fa ploure sobre justos i injustos. 

Perquè si ameu només els qui vos amen, ¿quina recompensa mereixeu? Els publicans, ¿no fan també igual? I si només saludeu els germans, ¿què feu d'extraordinari? Els pagans, ¿no fan també igual? 

Sigueu perfectes, com ho és el vostre Pare celestial».

Miracle dels Corporals

* * * * *

Llutxent celebra el miracle dels Sants Corporals

• J.M. Bausset: Els Corporals de Llutxent (2015)
• Els corporals de Llutxent (Ajuntament de Llutxent)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de febrer

1. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, actual Turquia, passió de sant Eveci, que, en temps de l'emperador Dioclecià, en vore exposat a la plaça l'edicte contra els adoradors de Déu, ardent de fe va esgarrar el document davant del poble i, per això, va ser sotmés a suplicis cruels. (303)

2. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Modest, bisbe. (c. 480)

Modest va ser bisbe de Trèveris (Alemanya). Es va trobar amb un poble envaït i la seua població assolada pels reis francs Meroveu i Khilderic I. La seua gent va suportar totes les conseqüències del desorde, del descoratjament, del dolor dels morts i de la indigència. Estaven desencaminats els usos i costums dels cristians; abundava el vici, el desorde i el llibertinatge. La comunitat cristiana estava desfeta i l'estat en què es trobava el clero era encara més deplorable. Majoritàriament estaven desviats i sumits en l'error. El bisbe estava descoratjat. Es va refugiar en la pregària, i va demanar a Déu i va suplicar-li que aplacara la seua ira. Va acompanyar el prec amb generosa penitència; va plorar pels pecats del seu poble i va dejunar. Mentrestant, no va deixar de costat altres mitjans que eren al seu abast i que formaven part del seu ministeri. També predicava i, a poc a poc, en una tasca lenta, va començar a visitar les cases i a conéixer la seua gent. Sobretot els pobres es van beneficiar de la seua generositat. El que semblava impossible es va realitzar. Hi va haver un canvi entre els fidels que va saber guanyar amb paciència i amabilitat. Va morir el 24 de febrer de l'any 486. [font]

3. A Canterbury, a Anglaterra, sant Etelbert [o Edilbert o Edelbert o Adalberg], rei de Kent, que va ser el primer dels prínceps dels angles convertit a la fe en Crist pel bisbe sant Agustí. (616)

Edilbert (o Adalberg, “alberg noble”) és un bon model d’un autèntic rei. Casat amb Berta, princesa franca de religió catòlica, acollí en el regnat anglés de Kent els monjos enviats per sant Gregori des de Roma. El 597 ja es va fer batejar i, tot i que no va obligar els seus súbdits pagans a fer-ho, el seu exemple motivà que molts abraçaren la nova fe. Feu alçar la catedral de Rochester i ajudà a la conversió de Sabert, el rei dels saxons de l’Est, en el territori del qual s’hi construiria la catedral de Sant Pau, de Londres. Va morir el 24 de febrer del 616. [font]

4. A Ascoli Piceno, lloc d'Itàlia, beat Constanci Servoli de Fabriano, prevere de l'Orde de Predicadors, que es va distingir per l'austeritat de la seua vida i el seu zel a promoure la pau. (1481)

5. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beat Marc de' Marconi, religiós de l'Orde d'Eremites de Sant Jeroni. (1510)

7. A la ciutat d'Algemesí, beata valenciana Josepa Naval Girbés, verge, que es va consagrar a Déu dins de la vida ciutadana, entregada a catequitzar els xiquets. (1893) A la diòcesi de València es fa memòria el 6 de novembre.

• Beata Josepa Naval (Cercapou)
• Homília de Joan Pau II en la missa de la beatificació (fragment).
• Oració a la beata Pepa.
• Xavier Casp: Prègaria a la beata Pepa (1988)
• J.M. Bausset: La beata Pepa Naval (2014)

8. A Nocera Inferiore, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Tomàs Maria Fusco, prevere, qui va manifestar un amor extraordinari als pobres i els necessitats, i va fundar l'Institut de Filles de la Caritat de la Preciosíssima Sang, per a treballar sobretot entre els jóvens i els malalts. (1891)

9. Beata Ascensió del Cor de Jesús Nicol Goñi (Navarra, Espanya 1868-1940). Fundadora de la congregació de les Germanes Missioneres Dominicanes del Rosari.

10. Beat Josep Mayr-Nusser (1910- Erlangen, Alemanya 1945). Fidel laic, pare de família nascut a Bozen, va ser president de l'Acció Catòlica de Trento, i membre de les conferències de Sant Vicent de Paül, víctima de l'odi a la fe per no prestar jurament per a entrar en l'exèrcit nazi per motius de consciència.