4 de febrer de 2024, diumenge V

DIUMENGE V DURANT L'ANY / Cicle B

Lectura primera Jb 7,1-4.6-7

Estic desficiós fins que naix l'alba

Lectura del llibre de Job

Job digué als seus amics:

«L'home, en la terra, ¿no treballa de valent? 

¿No viu els seus dies davall del jou? 

Té deliri per l'ombra com un esclau, 

espera el sou com un jornaler. 

També a mi m'ha tocat passar mesos en va, 

la paga que em donen són les nits en blanc. 

Me'n vaig al llit i ja em pregunte: 

¿Quan serà de dia i podré alçar-me? 

La nit es fa llarga 

i estic desficiós fins que naix l'alba.

Els meus dies passen volant, 

més ràpids que la llançadora, 

i no em queda gens de fil. 

Recordeu, Déu meu, que la meua vida és un sospir, 

i que els meus ulls no esperen vore més la felicitat».

Salm responsorial 146,1-2.3-4.5-6 (R.: cf. 3a)

¡Alabeu el Senyor, és bo cantar al nostre Déu!

És agradable alabar-lo.

El Senyor reconstruïx Jerusalem

i congrega els dispersats d'Israel.

R. Alabeu el Senyor, que conforta els cors desfets.

O bé:

Al·leluia.

Conforta els cors desfets

i embena les ferides.

Ell compta la multitud de les estreles,

les crida a cada una pel seu nom. R.

És gran el Senyor, i és molt poderós,

és infinita la seua saviesa.

El Senyor sosté els desvalguts

i abat els injustos fins a terra. R.

Lectura segona 1C 9,16-19.22-23

¡Pobre de mi, si no anunciara l'Evangeli!

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,

Jo no puc gloriar-me d'anunciar l'Evangeli, perquè és una obligació que m'han imposat; i ¡pobre de mi, si no anunciara l'Evangeli! Si jo m'ho haguera buscat, tindria dret a un salari; però, no havent-ho buscat, no faig més que complir un encàrrec. Per tant, ¿quin salari puc esperar?

La satisfacció d'anunciar l'Evangeli debades, sense fer ús del dret que l'Evangeli em dona.

Jo, sent home lliure com soc, m'he fet esclau de tots per a guanyar-ne tants com puga.

M'he fet dèbil amb els dèbils per a guanyar els dèbils; m'he fet tot amb tots per a salvar-ne alguns, siga com siga.

I açò ho faig per l'Evangeli, per a participar de la seua proclamació.

Al·leluia Mt 8,17

Ell portava les nostres malalties

i s'havia carregat els nostres dolors.

Evangeli Mc 1,29-39

Jesús va curar molts malalts que patien diverses malalties

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, eixint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu.

La sogra de Simó estava en el llit amb febra, i de seguida li ho digueren a Jesús. Ell se li va acostar i, agarrant-la de la mà, la va fer alçar. Li desaparegué la febra i es posà a servir-los.

A poqueta nit, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tot el poble s'havia reunit davant de la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va traure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, s'alçà, se n'anà a un lloc solitari i s'hi quedà pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren: «Tota la gent està buscant-vos».

Ell els digué: «Anem a uns altres llocs, als pobles veïns, a predicar també allí, que per això he vingut».

I anà per tot Galilea, predicant en les sinagogues de cada lloc i expulsant els dimonis. 

 

Com Job, tots estem necessitats de salvació, i responem amb el salm a Déu que sana els nostres cors desfets. I li demanem que protegisca amb amor continu la seua família. Sant Pau sent que la seua salvació està a donar a conéixer l'Evangeli de la salvació. I en l'Evangeli contemplem a Jesús fent vida este Evangeli, pròxim i familiar, curant, sanant i expulsant dimonis. Suscitant la fe en ell, perquè viure units a ell des de la nostra humanitat necessitada ens fa fructificar amb goig per a la salvació del món.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.
• Missa d'À Punt: Hi ha mirades (Mar Galceran).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de febrer

Sant Ràban Maur, bisbe de Chartres

1. A Roma, a les catacumbes de la via Àpia, sant Eutiqui, màrtir, que durant molt de temps va ser torturat amb privació d'aliments i sense poder dormir, per a ser llançat, finalment, a una profunda cavitat, vencent, amb la seua fe en Crist, totes les crueltats del tirà. (s. inc.)

2. A Perge, lloc de Pamfília, a l'actual Turquia, sants Papies, Diodor i Claudià, màrtirs. (s. III)

3. A Alexandria d'Egipte, passió dels sants màrtirs Fileas, bisbe de Thmuis, i Filorom, tribú militar, els quals, durant la persecució duta a terme sota l'emperador Dioclecià, no van cedir a les persuasions dels seus perents i amics perquè salvaren la seua vida, i van obtindre del Senyor la palma del martiri en ser decapitats. (s. IV)

4. A Pelúsion, també a Egipte, sant Isidor, prevere, home de profunda doctrina, que, menyspreant el món i les riqueses, va tractar d'imitar la vida de sant Joan Baptista en el desert, per la qual cosa va vestir l'hàbit monàstic. (c. 449)

5. A Châteaudun, prop de Chartres, a la Gàl·lia, hui França, trànsit de sant Aventí, bisbe, que havia ocupat l'esmentada seu de Chartres. (c. 511)

6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, també a l'actual França, sant Aventí, que va ser servidor de sant Llop, bisbe. (c. 537)

7. A Magúncia, ciutat de Francònia, a Alemanya, sant Ràban, cognomenat "Maur", bisbe, que, sent monjo de Fulda, va ser elevat a la seu de Magúncia. Docte en ciència i eloqüent en el parlar, mai va deixar de dur a terme tot el que poguera redundar a major glòria de Déu. (856)

• Veni, creator Spiritus (Cercapou)

8. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Nicolau Estudita, monjo, que exiliat repetides vegades per defensar el culte de les santes imatges, va acabar els seus dies com a abat del monestir d'Estúdion. (868)

9. A Sempringham, lloc d'Anglaterra, sant Gilbert, prevere, que va fundar, amb l'aprovació del papa Eugeni III, un Orde monàstic, en el qual va imposar una doble disciplina: la Regla de sant Benet per a les monges i la de sant Agustí per als clergues. (1189)

Fundador dels canonges regulars de Semprimgham (Anglaterra). Fruí de l'amistat de sant Tomàs Becket i de sant Bernat.

10. A Bourges, a Aquitània, actualment França, santa Joana de Valois, que, sent reina de França, en ser declarar-se nul el seu matrimoni amb Lluís XII, es va dedicar a servir a Déu. Va cultivar una especial pietat a la Santa Creu i va fundar l'Orde de la Santíssima Anunciació de Santa Maria. (1505)

11. A Durham, a Anglaterra, beat Joan Speed, màrtir, el qual, per haver auxiliat uns sacerdots, va aconseguir, durant el regnat d'Isabel I, la palma del martiri en ser decapitat. (1594)

12. A Amatrice, població dels Abruços italians, sant Josep de Leonessa, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, qui, a Constantinoble, va sostindre en la seua fe els cristians captius i va patir grans tribulacions per haver predicat l'Evangeli, fins i tot al mateix palau del Sultà. De retorn a la seua pàtria, es va distingir per atendre els pobres. (1612)

13. Beat Just Takayama Ukon (1552- Manila, Filipines 1615). Japonés, laic, pare de família, que va renunciar a la seua alta posició social i a les seues riqueses per amor a Crist i que a causa dels maltractaments que va patir en la seua pàtria, pels qui odiaven la seua fe, va morir en l'exili en 1615.

14. A Oriur, al regne de Maravà, a l'Índia, sant Joan de Brito, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després de convertir a molts a la fe, imitant la vida i la conducta dels ascetes d'aquelles regions, va acabar la seua vida amb un gloriós martiri. (1693)