31 de març de 2024: Diumenge de Pasqua

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor


Hui és el dia en què venç el Senyor, la solemnitat de les solemnitats i la nostra Pasqua: la resurrecció del nostre Salvador Jesucrist segons la carn.
Lectures: Missa del dia.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de març



Vigília Pasqual de 2024

PASQUA

Resurrecció del Senyor 
(Vicent Macip)
Museu de la Seu de
València


El temps pasqual comença amb la Vigília Pasqual i acaba el diumenge de Pentecosta. Són cinquanta dies que cal celebrar amb alegria.

  • La paraula del dia: Pasqua (AVL).


Vigília Pasqual


Esta celebració commemora la Nit Santa en què el Senyor va ressuscitar i és figura de la Pasqua autèntica de Crist, de la nit de l’alliberament verdader, en què «rompudes les cadenes de la mort, Crist puja victoriós de l’abisme» (Pregó pasqual).

Segons una antiquíssima tradició, esta és una nit de vetla en honor del Senyor, i la Vigília que hi té lloc, commemorant la Nit Santa en què el Senyor va ressuscitar, ha de considerar-se com «la mare de totes les Santes Vigílies» (sant Agustí).

Durant la Vigília, l'Església espera la Resurrecció del Senyor i la celebra amb els sagraments de la iniciació cristiana (CO, 332). Els fidels, tal com ho recomana l'Evangeli (Lc 12, 35-48), han d'assemblar-se als criats que amb els llums encesos a les mans esperen el retorn del seu Senyor, a fi que, quan arribe, els trobe en vetla i els convide a compartir la seua taula.

La primera part de la Vigília és un solemne lucernari en el qual es beneïx el signe de hui, el ciri pasqual. La llum de Crist, que ressuscita gloriós, dissiparà les tenebres del nostre esperit.

La litúrgia de la Paraula ens presentarà les fites més importants de la Història de la Salvació, fins que en l'Al·leluia solemne pregonem l'alegria i la certesa de la resurrecció de Crist.


Al·leluia Salm 117,1-2.16ab-17,22-23

R. Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Evangeli Mc 16,1-7

Jesús de Natzaret, el crucificat, ha ressuscitat

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren olis aromàtics per a anar a ungir el cos de Jesús.
El diumenge, el primer dia de la setmana, molt de matí, arribaren al sepulcre a l'eixida del sol. Entre elles es preguntaven: «¿Qui ens farà redolar la pedra que tanca l'entrada del sepulcre?».
Llavors alçaren els ulls i observaren que la pedra ja havia sigut apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre i veren assentat a la dreta un jove vestit de blanc, i s'espantaren.
Ell els diu: «No tingueu por. Busqueu a Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no està ací. Mireu el lloc on l'havien posat. I ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere que anirà davant de vosaltres a Galilea; allà el voreu, tal com ell vos va dir». 
 
Nit santa i feliç per a celebrar les cadenes trencades de la mort. Contemplem la història de la salvació, des de la creació fins a la gran profecia del cor nou, i en el centre el pas de la mar enmig de la nit amb el cant final d'alliberament. Creació i alliberament s'unixen en un mateix designi diví, i nosaltres anem responent amb el cant dels salms lloant amb el cor. En cos i ànima renovats per a entregar-nos al servici del Déu que il·lumina esta nit. Tot culmina amb la proclamació de la resurrecció a les dones en el matí d'aquell primer diumenge.

La tercera part de la celebració de hui es dedica a actualitzar el nostre baptisme, per al qual ens hem preparat en la Quaresma. Renovarem la nostra adhesió a Crist per la fe, expressada en les promeses baptismals. La benedicció de l'aigua de la pila baptismal i l'aspersió amb ella ens recorden la nostra mort a l'home vell pel baptisme i el nostre naiximent a la nova vida en el Senyor Ressuscitat. La litúrgia eucarística ens retorna en el sagrament la presència gojosa del Senyor Jesucrist, la nostra Víctima Pasqual.


30 de març de 2024: Dissabte Sant

TRÍDUUM PASQUAL

Dissabte Sant de la sepultura del Senyor


L’Església s’està vora el sepulcre i medita sobre la Passió i Mort del Senyor i sobre el seu descens a l’infern. Hui tampoc hi ha missa.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

29 de març de 2024: Divendres Sant

TRÍDUUM PASQUAL

Divendres Sant de la Passió del Senyor


No hi ha missa. L’Església hui medita sobre la Passió del Senyor i adora la Creu, i així commemora el seu propi naiximent i la missió d’estendre a tota la humanitat els seus efectes fecunds. Hui es prega especialment per la salvació de tot el món.
Retaule dels Set Sagraments
(Museu de Belles Arts de València)

Dejuni i abstinència

En este dia, en què «ha sigut immolada la nostra Víctima Pasqual: Crist (1 Cor 5, 7), cosa que per llarg temps havia sigut promesa en misteriosa prefiguració s'ha complit amb plena eficàcia: l'anyell verdader substituïx l'ovella que l'anunciava, i amb l'únic sacrifici s'acaba la diversitat de les víctimes antigues» (cf. sant Lleó el Gran).
En efecte, «esta obra de la Redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, preparada abans per les meravelles que Déu va obrar en el poble de l'Antiga Aliança, Crist, el Senyor, la va realitzar principalment pel Misteri pasqual de la seua benaurada Passió, Resurrecció d'entre els morts i gloriosa Ascensió. Per este misteri, morint, va destruir la nostra mort, i ressuscitant, va restaurar la nostra vida. Perquè del costat de Crist adormit en la creu va nàixer el sagrament admirable de l'Església sencera» (SC, 5).
L'Església, meditant sobre la Passió del seu Senyor i Espòs i adorant la Creu, commemora el seu propi naiximent i la seua missió d'estendre a tota la humanitat els seus efectes fecunds, que hui celebra, donant gràcies per tan inefable do, i intercedix per la salvació de tot el món (CO, 312).

Divendres Sant de la Passió del Senyor: LECTURES (AVL).
    - Is 52, 13 — 53, 12. Per les nostres faltes ha mort malferit [Quart càntic del Servent del Senyor].

    - Sal 31 (30), 2 i 6.12-13.15-16.17 i 25 (R.: Lc 23, 46): Pare, en les vostres mans confie el meu esperit

    - Heb 4, 14-16; 5, 7-9. Aprengué què és obeir, i es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten

    - Jo 18, 1 — 19, 42. Passió de nostre Senyor Jesucrist.
La Paraula de Déu ressona d'un mode molt intens en el silenci del Divendres Sant. El Senyor ens recorda les seues misericòrdies, i la major de totes és que ha destruït la mort. En esta paraula som el cor en el quart càntic del servent, i encomanant-nos a Déu Pare amb Jesús, volem viure en esperit d'obediència. En la lectura de la Passió som com el deixeble estimat, posats per Jesús des de la creu sota la maternitat de Maria en l'hora de la gran misericòrdia.


Dia Mundial de la Salut

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 29 de març


28 de març de 2024: Dijous Sant

TRÍDUUM PASQUAL

És el centre culminant de tot l’any litúrgic. Comença el Dijous Sant, amb la missa vespertina «en la cena del Senyor», continua durant el Divendres Sant i el Dissabte Sant, té el seu centre en la Vigília Pasqual i acaba amb les vespres del Diumenge de Resurrecció. Este període de temps s’anomena justament el «tríduum del crucificat, sepultat i ressuscitat».

Dijous Sant


La missa vespertina «en la cena del Senyor» evoca aquella Cena en què Jesús, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang. Hui celebrem la institució de l’Eucaristia, la institució de l’Orde Sacerdotal i el manament del Senyor sobre l’amor fratern.
Amb la missa que té lloc en les hores vespertines de dijous de la Setmana Santa, l'Església comença el Tridu pasqual i evoca aquella Cena en la qual el Senyor Jesús, en la nit en què anava a ser entregat, havent estimat fins a l'extrem els seus que estaven en el món, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang sota les espècies del pa i del vi i els va entregar als apòstols perquè els sumiren, manant-los que ells i els seus successors en el sacerdoci també l'oferiren (Caeremoniale Episcoporum, n. 297).
Tota l'atenció de l'esperit ha de centrar-se en els misteris que es recorden en la Missa: és a dir, la institució de l'Eucaristia, la institució de l'Ordre sacerdotal i el manament del Senyor sobre la caritat fraterna; són estos els punts que convé recordar als fidels en l'homilia, perquè tan grans misteris puguen penetrar més profundament en la seua pietat i els visquen intensament en els seus costums i en la seua vida.

Missa en la Cena del Senyor: lectures (AVL):

- Lectura primera Ex 12,1-8.11-14: El ritual del sopar pasqual

- Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16): El calze de la benedicció és comunió amb la sang de Crist

- Lectura segona 1C 11,23-26: Cada vegada que mengem este pa i bevem este calze, anunciem la mort del Senyor

- Vers abans de l'evangeli Jo 13,34

- Evangeli Jo 13,1-15: Jesús els amà fins a l'extrem
 
 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
Era abans de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seua hora, la de passar d'este món al Pare. Ell, que havia amat els seus que vivien en el món, els amà fins a l'extrem.
Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució d'entregar-lo, Jesús, sabent que el Pare havia deixat en les seues mans totes les coses, i que venia de Déu i a Déu tornava, s'alçà de taula, deixà els vestits i se cenyí una tovallola; després abocà aigua en un llibrell i es posà a llavar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia cenyida.
Quan va arribar a Simó Pere, este li diu: «Senyor, ¿vós voleu llavar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no entens açò que estic fent; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em llavareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et llave, tu no seràs dels meus». Li diu Simó Pere: «Senyor, no em llaveu només els peus, sinó també les mans i el cap». Jesús li respon: «El qui s'ha banyat només necessita llavar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, però no tots». Jesús sabia qui l'havia d'entregar; per això va dir que no tots estaven nets.
Després de llavar-los els peus, prengué els seus vestits i es posà de nou en taula, i els digué: «¿Enteneu açò que vos acabe de fer? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si jo, que soc el Mestre i el Senyor, vos he llavat els peus, també vosaltres heu de llavar-vos els peus els uns als altres. Vos he donat exemple per a que vosaltres ho feu tal com jo vos ho he fet».

L'eucaristia és el sagrament que fa a l'Església. És memòria pasqual del sacrifici nou i etern, del pas de la servitud a la llibertat per tal que pugam arribar a la plenitud de caritat i de vida. L'eucaristia és una ensenyança sobre el servici i el diàleg, perquè és la narració d'allò que Jesús va fer per tots nosaltres, del seu servici, de la seua entrega en la creu. L'eucaristia ens ensenya a no crear enemistat, a no tancar-nos, encara que sabem que en este camí ens podem trobar amb la creu. L'altar, la santa eucaristia, són l'escola espiritual, la càtedra de l'Evangeli, la memòria del diàleg i el servici, la medicina de l'eternitat, el lloc de la fraternitat i l'anunci que la unitat entre tots és possible.


* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de març

1. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, sant Castor, màrtir(s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs Prisc, Malc [o Malcus] i Alexandre, els quals, durant la persecució sota l'emperador Valerià, vivien en una granja prop de Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, i sabent que en eixa ciutat s'oferien celestials corones de martiri, inflamats de l'ardor diví de la fe es van presentar espontàniament davant del jutge i li van retraure que s'acarnissara tant amb la sang dels sants, i este, immediatament, els va entregar a les feres perquè els devoraren. (260)

3. A Heliòpolis, a Fenícia, hui el Líban, sant Ciril, diaca i màrtir, que sota l'emperador Julià Apòstata va patir un martiri cruel. (c. 362)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Proteri, bisbe, que el Dijous Sant, després d'un tumult popular, va ser cruelment assassinat pels monofisites, seguidors del seu predecessor Diòscor. (454)

Sant Guntram
5. A Chalon-sur-Saône, a la regió hui francesa de Burgúndia, sepultura de sant Guntram, rei dels francs, que va distribuir els seus tresors entre les esglésies i als pobres. (593)

6. Prop de la muntanya de l'Olimp, a Bitínia, actualment Grècia, sant Hilarió, abat del monestir de Pelecete, que va lluitar valerosament en defensa del culte de les santes imatges. (s. VIII)

7. A l'abadia de Cister, a Borgonya, a l'actual França, sant Esteve Harding, abat, que, juntament amb altres monjos, va arribar de Molesme i va estar, més tard, al capdavant d'este cèlebre cenobi, on va instituir els germans conversos, va rebre sant Bernat amb trenta companys i va fundar dotze monestirs, unint-los amb el vincle de la Carta de Caritat, perquè no hi haguera cap discòrdia entre ells, de manera que els monjos actuaren amb unitat d'amor, de Regla i amb costums similars. (1134)

8. A Naso, prop de Messina, a l'illa italiana de Sicília, sant Conó, monjo, el qual, de retorn d'una peregrinació als Sants Llocs, en trobar difunts els seus pares, va distribuir la seua hisenda familiar entre els indigents i va abraçar la vida eremítica, segons la disciplina dels monjos orientals. (1236)

9. A Monticiano, prop de Siena, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Antoni Patrizi, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va distingir pel seu eximi amor als germans i al proïsme. (c. 1311)

10. A Tours, ciutat de França, beata Joana Maria de Maillé, la qual, en morir el seu espòs en la guerra, va quedar reduïda a la misèria i, desallotjada pels seus de sa casa, va viure abandonada de tots i reclosa en una cel·la menuda prop del convent dels Germans Menors, mendicant el pa, però plena de confiança en el Senyor. (1414)

11. A York, a Anglaterra, beat Cristòfol Wharton, prevere, màrtir en temps de la reina Isabel I, ajusticiat per ser sacerdot. (1600)

12. A Angers, a França, beata Renata Maria Feillatreau, màrtir, que, estant casada, durant la Revolució Francesa va morir guillotinada per la seua fidelitat a l'Església catòlica. (1794)

13. Beat Lluís-Eduard Cestac (1801- Anglet, França 1868). Sacerdot diocesà, fundador de l'Institut de les Serventes de Maria d'Anglet.

14. A Przemysl, lloc de Polònia, sant Josep Sebastià Pelczar, bisbe, fundador de la Congregació d'Esclaves del Sagrat Cor i mestre eximi de la vida espiritual. (1924)

15. Beata Maria Felícia de Jesús Sacramentat Guggiari Echeverría (1925- Asunción, Paraguai 1959). Religiosa professa de l'Orde de les Carmelites Descalces.

27 de març de 2024: Dimecres Sant

SETMANA SANTA


DIMECRES SANT



Lectures de la missa:

Lectura primera Is 50,4-9a

No he amagat la cara davant de les ofenses

Lectura del llibre d'Isaïes

El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre,
per a donar als cansats una paraula d'ànim.
Un matí i un altre, em desvetla,
a fi que escolte com un deixeble.
Déu, el Senyor, m'ha obert l'orella
i jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:
he parat l'esquena als qui m'assotaven
i les galtes als qui m'arrancaven la barba;
no he amagat la cara
davant d'ofenses i salivades.
El Senyor Déu m'ajuda:
per això no em done per vençut;
per això pare la cara com una roca
i sé que no quedaré avergonyit.
Tinc al meu costat qui em fa justícia.
¿Qui vol pledejar amb mi? Compareguem a juí.
¿Qui vol ser el meu acusador? Que se m'acoste.
Déu, el Senyor, em defén: 
¿qui em podrà condemnar?

Salm responsorial 68,8-10.21-22.31 i 33-34 (R.: 14c i b)

Per vós he aguantat insults,
i abaixe els ulls, avergonyit;
un estrany soc per als meus germans,
un estranger per als fills de ma mare.
El zel del vostre temple em devora,
i cauen sobre mi els insults
dels qui vos insulten.

R. Déu meu, vós que ameu tant,
escolteu-me en este temps de gràcia.

L'oprobi m'ha trencat el cor;
per això estic malalt.
He esperat en va qui em compadira
i em consolara, però no l'he trobat.
Em tiren fel al menjar
i, quan tic set, em fan beure vinagre. R.

Alabaré el nom de Déu amb càntics,
el magnificaré amb accions de gràcies.
Se n'alegraran els humils quan ho vegen;
busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,
perquè el Senyor escolta els pobres,
no abandona mai els seus captius. R.

Vers abans de l'evangeli

Salve, Rei nostre;
només vós heu tingut pietat de nosaltres.

Evangeli Mt 26,14-25

El Fill de l'home fa el seu camí, tal com està escrit d'ell,
però ai de l'home que li fa traïció

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, u dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se'n va anar a vore els grans sacerdots i els va dir: «¿Què em donareu si vos entregue a Jesús?» Ells li oferiren trenta monedes de plata, i des d'aquell moment Judes buscava una ocasió per a entregar-lo.
El primer dia de la festa dels Àzims, els deixebles s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿On voleu que vos preparem el sopar de Pasqua?» Ell va respondre: «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: El mestre diu: La meua hora s'acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles en ta casa». Els deixebles compliren allò que Jesús els havia manat i prepararen el sopar de Pasqua.
A poqueta nit, es va posar a taula amb els Dotze. I va dir mentres menjava: «Vos ho dic de veres: u de vosaltres m'entregarà». Ells començaren a preguntar-li, u per u, molt entristits: «¿Soc jo, Senyor?» Jesús els va contestar: «El qui ha posat amb mi la mà en el mateix plat és el qui em farà traïció. El Fill de l'home fa el seu camí, tal com està escrit d'ell, però ai de l'home que fa traïció al Fill de l'home. Més li valdria no haver nascut». Judes, el traïdor, li va preguntar: «¿Soc jo, rabí?» Jesús li va contestar: «Tu ho has dit».


Aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés i Estellés (València, 1993)

Dia Mundial del Teatre

MARTIROLOGI ROMÀ


26 de març de 2024: Dimarts Sant


* * * * *

Aniversari de la publicació de l'encíclica Populorum progressio, de sant Pau VI (1967)

25 de març de 2024: Dilluns Sant

SETMANA SANTA


DILLUNS SANT


* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Casimir López Llorente, bisbe de Sogorb-Castelló (2001)

Aniversari del naiximent de mossén Manuel Betí Bonfill, historiador (Sant Mateu, 1864)

Dia Internacional per al Reconeiximent Paritari de les Dones en l'Església Catòlica

Sant Isaac, patriarca, fill d'Abraham


MARTIROLOGI ROMÀ


24 de març de 2024: Diumenge de Rams

SETMANA SANTA


DIUMENGE DE RAMS

PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle B


Diumenge de Rams en la Passió del Senyor, quan el nostre Senyor Jesucrist, com indica la profecia de Zacaries, va entrar a Jerusalem assegut sobre un pollí, i al seu encontre va eixir la multitud amb rams d'oliveres 
(elog. del Martirologi Romà).
En este dia l'Església recorda l'entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per a consumar el seu Misteri pasqual. Per esta raó, en totes les misses es fa memòria de l'entrada del Senyor a la ciutat santa; esta memòria es fa o bé per la processó o entrada solemne abans de la missa principal, o bé per l'entrada simple abans de les altres misses. L'entrada solemne, no la processó, pot repetir-se abans d'aquelles misses que se celebren amb gran assistència de fidels. Quan no es puga fer ni la processó ni l'entrada solemne, és convenient que es faça una celebració de la paraula de Déu en relació amb l'entrada messiànica i a la passió del Senyor, ja siga dissabte a poqueta nit, ja siga diumenge a l'hora més oportuna.

LECTURES (AVL)

COMMEMORACIÓ DE L'ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM

Evangeli Mc 11,1-10
Beneït el qui ve en nom del Senyor

O bé:

Evangeli Jo 12,12-16
No tingues por, ciutat de Sió:
Mira el teu rei que arriba muntat en un pollí d'ase

MISSA DE LA PASSIÓ

Lectura primera Is 50,4-7
No he amagat la cara davant de les ofenses
i sé que no quedaré avergonyit


Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)
R. Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?


Lectura segona Fl 2,6-11
Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat

Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9

Evangeli Mc 14,1-15,47
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc 
 
Jesús decidix com vol entrar a Jerusalem, com un Messies humil i pacífic, defensor dels pobres i desvalguts, d'aquells que no tenen «rei» que els defenga. Tal com havia profetitzat Zacaries. I en les hores de la passió es mostra com el servent de Déu entregat i pacíficament sofrent d'Isaïes. I en la creu s'expressa com el servent sofrent del Salm que clama amb una infinita confiança a Déu Pare que guarda silenci, al seu Abba de Getsemaní. Acompanyant a Jesús en la seua passió, comprenem que Déu està present enmig dels nostres patiments quan entreveem l'esperança d'entrar amb ell a la Jerusalem del cel.


* * * * * 

Sant Romero d'Amèrica (Òscar Arnulf Romero), bisbe, màrtir.

L’any 1977 el bisbe Òscar va ser nomenat arquebisbe de San Salvador, amb l’alegria dels polítics i militars repressors: fins aleshores havia estat un home ‘pacífic’, que creien que no els portaria problemes. Però els hi va eixir el tir per la culata: el nou prelat començà a denunciar l’opressió contra els pobres, la creixent desigualtat econòmica i la violència exercida per les autoritats repressores.

Amenaçat de mort, ell continuà denunciant amb contundència la violència governamental. Un sicari, ara sí, el va assassinar d’un tir precís al cor mentre alçava l’hòstia, que quedà tacada amb la seua sang, a la capella de les Carmelites de l’Hospital de la Divina Providència de Sant Salvador. Era el 24 de març de 1980. Tenia 62 anys. Les últimes paraules del dia anterior als soldats: «Hermanos, ante una orden de matar que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios que dice: no matar. En nombre de Dios y de este pueblo sufrido… les pido, les ruego, les ordeno en nombre de Dios, cese la represión“. [font]

Aniversari de la impressió del Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis (Ginebra, 1478)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de març

23 de març de 2024: Dissabte de Passió

DISSABTE DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Quaresma: pujar amb Jesús a Jerusalem per a reunir a tota la humanitat.

* * * * *

Sant Toribi de Mogrobejo

Commemoració de Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe

Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe de Lima, al Perú. Laic, d'origen espanyol i llicenciat en lleis, va ser elegit per a esta seu i es va dirigir a Amèrica, on, inflamat de zel apostòlic, va visitar a peu diverses vegades l'extensa diòcesi, va proveir al ramat a ell encomanat, va fustigar en sínodes els abusos i els escàndols en el clero, va defensar amb valentia l'Església i va catequitzar i va convertir els pobles natius, fins que finalment, a la població de Saña, va descansar en el Senyor. (1606)

Aniversari de la mort de monsenyor Manuel Moll i Salord (1972), que fou bisbe de Tortosa


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 23 de març

2. A Cornualla, hui al Regne Unit, sant Fingar o Guigner, màrtir(c. 460)

3. Commemoració dels sants màrtirs Victorià, procònsol de Cartago, actual Tunísia, de dos germans de la ciutat d'Aigües Règies, hui Henchir-Baboucha, així com de dos mercaders, tots dos de nom Frumenci, que, en la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, van patir atroços suplicis per la seua constància a confessar la fe cristiana: així va aconseguir la corona gloriosa. (484)

4. A Pontoise, prop de París, a França, sant Valter [Gualteri o Gautier], primer abat del monestir del lloc, que, renunciant al seu amor per la soledat, amb el seu exemple va ensenyar als monjos la disciplina de la Regla i va fustigar en el clero els costums simoníacs. (c. 1095)

5. A Ariano Irpino, a la regió italiana de Campània, sant Otó, ermità(c. 1120)

6. A Gubbio, a l'Úmbria, també a Itàlia, beat Pere, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1306)

7. A York, a Anglaterra, beat Edmund Sykes, prevere i màrtir, que durant el regnat d'Isabel I va ser desterrat per ser sacerdot, i havent tornat a Anglaterra de nou, va ser capturat i ajusticiat. (1587)

8. Al lloc de Naas, prop de Dublín, a Irlanda, beat Pere Higgins, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en temps del rei Carles I va ser penjat sense judici previ per guardar fidelitat a l'Església Romana. (1642)

9. A Barcelona, sant Josep Oriol, prevere, que amb la seua mortificació corporal, el seu cultiu de la pobresa i la seua contínua oració, va mantindre una unió constant amb Déu, que el va enriquir de dons celestials. (1702)

10. Al poble de Cemmo, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beata Anunciata Cocchetti, verge, que amb fortalesa i humilitat va dirigir l'Institut de Germanes de Santa Dorotea, acabat de fundar. (1882)

11. Prop d'ad-Dahr, a l'actual Líban, santa Rafqa [Rebeca] Choboq Ar-Rayes, verge de l'Orde de les Germanes Libaneses Maronites, que, cega durant trenta anys, i després amb paràlisis de tots els membres, va romandre contínuament en oració, fixa només en Déu. (1914)

12. A Leopoldov, a Eslovàquia, beat Metodi Doménec Trcka, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps de persecució per causa de la fe, amb el seu gloriós martiri va canviar el seu peregrinar terrenal en vida eterna. (1959)

entrada destacada

18 de juny de 2025, dimecres XI

DIMECRES DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / I Oració col·lecta Feu-nos conéixer, Senyor,  l’abundància de la vostra misericòrdia  i, amb l’...

entrades populars