HUITAVA DE PASQUA
DILLUNS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA
* * * * *
- La paraula del dia: Abril (AVL)
MARTIROLOGI ROMÀ
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
MARTIROLOGI ROMÀ
![]() |
Resurrecció del Senyor (Vicent Macip) Museu de la Seu de València |
El temps pasqual comença amb la Vigília Pasqual i acaba el diumenge de Pentecosta. Són cinquanta dies que cal celebrar amb alegria.
R. Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jesús de Natzaret, el crucificat, ha ressuscitat᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcPassat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren olis aromàtics per a anar a ungir el cos de Jesús.El diumenge, el primer dia de la setmana, molt de matí, arribaren al sepulcre a l'eixida del sol. Entre elles es preguntaven: «¿Qui ens farà redolar la pedra que tanca l'entrada del sepulcre?».Llavors alçaren els ulls i observaren que la pedra ja havia sigut apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre i veren assentat a la dreta un jove vestit de blanc, i s'espantaren.Ell els diu: «No tingueu por. Busqueu a Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no està ací. Mireu el lloc on l'havien posat. I ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere que anirà davant de vosaltres a Galilea; allà el voreu, tal com ell vos va dir».
![]() |
Retaule dels Set Sagraments (Museu de Belles Arts de València) |
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
- Lectura primera Ex 12,1-8.11-14: El ritual del sopar pasqual- Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16): El calze de la benedicció és comunió amb la sang de Crist- Lectura segona 1C 11,23-26: Cada vegada que mengem este pa i bevem este calze, anunciem la mort del Senyor- Vers abans de l'evangeli Jo 13,34- Evangeli Jo 13,1-15: Jesús els amà fins a l'extrem
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Era abans de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seua hora, la de passar d'este món al Pare. Ell, que havia amat els seus que vivien en el món, els amà fins a l'extrem.Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució d'entregar-lo, Jesús, sabent que el Pare havia deixat en les seues mans totes les coses, i que venia de Déu i a Déu tornava, s'alçà de taula, deixà els vestits i se cenyí una tovallola; després abocà aigua en un llibrell i es posà a llavar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia cenyida.Quan va arribar a Simó Pere, este li diu: «Senyor, ¿vós voleu llavar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no entens açò que estic fent; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em llavareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et llave, tu no seràs dels meus». Li diu Simó Pere: «Senyor, no em llaveu només els peus, sinó també les mans i el cap». Jesús li respon: «El qui s'ha banyat només necessita llavar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, però no tots». Jesús sabia qui l'havia d'entregar; per això va dir que no tots estaven nets.
Després de llavar-los els peus, prengué els seus vestits i es posà de nou en taula, i els digué: «¿Enteneu açò que vos acabe de fer? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si jo, que soc el Mestre i el Senyor, vos he llavat els peus, també vosaltres heu de llavar-vos els peus els uns als altres. Vos he donat exemple per a que vosaltres ho feu tal com jo vos ho he fet».
![]() |
Sant Guntram |
Lectura del llibre d'IsaïesEl Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre,per a donar als cansats una paraula d'ànim.Un matí i un altre, em desvetla,a fi que escolte com un deixeble.Déu, el Senyor, m'ha obert l'orellai jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:he parat l'esquena als qui m'assotaveni les galtes als qui m'arrancaven la barba;no he amagat la caradavant d'ofenses i salivades.El Senyor Déu m'ajuda:per això no em done per vençut;per això pare la cara com una rocai sé que no quedaré avergonyit.Tinc al meu costat qui em fa justícia.¿Qui vol pledejar amb mi? Compareguem a juí.¿Qui vol ser el meu acusador? Que se m'acoste.Déu, el Senyor, em defén:¿qui em podrà condemnar?
Per vós he aguantat insults,i abaixe els ulls, avergonyit;un estrany soc per als meus germans,un estranger per als fills de ma mare.El zel del vostre temple em devora,i cauen sobre mi els insultsdels qui vos insulten.R. Déu meu, vós que ameu tant,escolteu-me en este temps de gràcia.L'oprobi m'ha trencat el cor;per això estic malalt.He esperat en va qui em compadirai em consolara, però no l'he trobat.Em tiren fel al menjari, quan tic set, em fan beure vinagre. R.Alabaré el nom de Déu amb càntics,el magnificaré amb accions de gràcies.Se n'alegraran els humils quan ho vegen;busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,perquè el Senyor escolta els pobres,no abandona mai els seus captius. R.
Salve, Rei nostre;només vós heu tingut pietat de nosaltres.
El Fill de l'home fa el seu camí, tal com està escrit d'ell,però ai de l'home que li fa traïció᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, u dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se'n va anar a vore els grans sacerdots i els va dir: «¿Què em donareu si vos entregue a Jesús?» Ells li oferiren trenta monedes de plata, i des d'aquell moment Judes buscava una ocasió per a entregar-lo.
El primer dia de la festa dels Àzims, els deixebles s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿On voleu que vos preparem el sopar de Pasqua?» Ell va respondre: «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: El mestre diu: La meua hora s'acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles en ta casa». Els deixebles compliren allò que Jesús els havia manat i prepararen el sopar de Pasqua.A poqueta nit, es va posar a taula amb els Dotze. I va dir mentres menjava: «Vos ho dic de veres: u de vosaltres m'entregarà». Ells començaren a preguntar-li, u per u, molt entristits: «¿Soc jo, Senyor?» Jesús els va contestar: «El qui ha posat amb mi la mà en el mateix plat és el qui em farà traïció. El Fill de l'home fa el seu camí, tal com està escrit d'ell, però ai de l'home que fa traïció al Fill de l'home. Més li valdria no haver nascut». Judes, el traïdor, li va preguntar: «¿Soc jo, rabí?» Jesús li va contestar: «Tu ho has dit».
* * * * *
Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Casimir López Llorente, bisbe de Sogorb-Castelló (2001)
Aniversari del naiximent de mossén Manuel Betí Bonfill, historiador (Sant Mateu, 1864)
Sant Isaac, patriarca, fill d'Abraham
Beneït el qui ve en nom del Senyor
O bé:
No tingues por, ciutat de Sió:Mira el teu rei que arriba muntat en un pollí d'ase
No he amagat la cara davant de les ofensesi sé que no quedaré avergonyit
R. Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?
Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc
L’any 1977 el bisbe Òscar va ser nomenat arquebisbe de San Salvador, amb l’alegria dels polítics i militars repressors: fins aleshores havia estat un home ‘pacífic’, que creien que no els portaria problemes. Però els hi va eixir el tir per la culata: el nou prelat començà a denunciar l’opressió contra els pobres, la creixent desigualtat econòmica i la violència exercida per les autoritats repressores.
Amenaçat de mort, ell continuà denunciant amb contundència la violència governamental. Un sicari, ara sí, el va assassinar d’un tir precís al cor mentre alçava l’hòstia, que quedà tacada amb la seua sang, a la capella de les Carmelites de l’Hospital de la Divina Providència de Sant Salvador. Era el 24 de març de 1980. Tenia 62 anys. Les últimes paraules del dia anterior als soldats: «Hermanos, ante una orden de matar que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios que dice: no matar. En nombre de Dios y de este pueblo sufrido… les pido, les ruego, les ordeno en nombre de Dios, cese la represión“. [font]
Aniversari de la impressió del Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis (Ginebra, 1478)
MARTIROLOGI ROMÀ
Quaresma: pujar amb Jesús a Jerusalem per a reunir a tota la humanitat.
![]() |
Sant Toribi de Mogrobejo |
Commemoració de Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe
Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe de Lima, al Perú. Laic, d'origen espanyol i llicenciat en lleis, va ser elegit per a esta seu i es va dirigir a Amèrica, on, inflamat de zel apostòlic, va visitar a peu diverses vegades l'extensa diòcesi, va proveir al ramat a ell encomanat, va fustigar en sínodes els abusos i els escàndols en el clero, va defensar amb valentia l'Església i va catequitzar i va convertir els pobles natius, fins que finalment, a la població de Saña, va descansar en el Senyor. (1606)
Aniversari de la mort de monsenyor Manuel Moll i Salord (1972), que fou bisbe de Tortosa
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 23 de març
2. A Cornualla, hui al Regne Unit, sant Fingar o Guigner, màrtir. (c. 460)
3. Commemoració dels sants màrtirs Victorià, procònsol de Cartago, actual Tunísia, de dos germans de la ciutat d'Aigües Règies, hui Henchir-Baboucha, així com de dos mercaders, tots dos de nom Frumenci, que, en la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, van patir atroços suplicis per la seua constància a confessar la fe cristiana: així va aconseguir la corona gloriosa. (484)
4. A Pontoise, prop de París, a França, sant Valter [Gualteri o Gautier], primer abat del monestir del lloc, que, renunciant al seu amor per la soledat, amb el seu exemple va ensenyar als monjos la disciplina de la Regla i va fustigar en el clero els costums simoníacs. (c. 1095)
5. A Ariano Irpino, a la regió italiana de Campània, sant Otó, ermità. (c. 1120)
6. A Gubbio, a l'Úmbria, també a Itàlia, beat Pere, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1306)
7. A York, a Anglaterra, beat Edmund Sykes, prevere i màrtir, que durant el regnat d'Isabel I va ser desterrat per ser sacerdot, i havent tornat a Anglaterra de nou, va ser capturat i ajusticiat. (1587)
8. Al lloc de Naas, prop de Dublín, a Irlanda, beat Pere Higgins, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en temps del rei Carles I va ser penjat sense judici previ per guardar fidelitat a l'Església Romana. (1642)
9. A Barcelona, sant Josep Oriol, prevere, que amb la seua mortificació corporal, el seu cultiu de la pobresa i la seua contínua oració, va mantindre una unió constant amb Déu, que el va enriquir de dons celestials. (1702)
10. Al poble de Cemmo, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beata Anunciata Cocchetti, verge, que amb fortalesa i humilitat va dirigir l'Institut de Germanes de Santa Dorotea, acabat de fundar. (1882)
11. Prop d'ad-Dahr, a l'actual Líban, santa Rafqa [Rebeca] Choboq Ar-Rayes, verge de l'Orde de les Germanes Libaneses Maronites, que, cega durant trenta anys, i després amb paràlisis de tots els membres, va romandre contínuament en oració, fixa només en Déu. (1914)
12. A Leopoldov, a Eslovàquia, beat Metodi Doménec Trcka, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps de persecució per causa de la fe, amb el seu gloriós martiri va canviar el seu peregrinar terrenal en vida eterna. (1959)
DIMECRES DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / I Oració col·lecta Feu-nos conéixer, Senyor, l’abundància de la vostra misericòrdia i, amb l’...