1 d'octubre de 2024, dimarts: Santa Teresa de Lisieux

DIMARTS DE LA SETMANA XXVI / II

Lectura primera Jb 3,1-3.11-17.20-23

¿Per què Déu dona la llum i a la vida

als qui patixen?

Lectura del llibre de Job

Al final, Job va trencar el silenci

i va maleir el dia del seu naiximent:

«Que muiga el dia que vaig vindre al món,

i la nit que van exclamar: "Acaba de ser concebut un home".

¿Per què no vaig morir en el si de la mare

o no vaig expirar acabat de nàixer?

¿Per què em va acollir una falda

i em van alimentar uns pits?

Ara descansaria en pau,

dormiria un son reposat,

vora els reis i els consellers del país

que alçaren grans mausoleus,

vora els prínceps que, carregats d'or,

ompliren de plata els seus palaus.

Com un avortó colgat, no existiria,

com criatura que no ha vist mai la llum.

Allí els malvats ja no mouen brega,

i els qui estaven rendits reposen.

¿Per què Déu dona la llum i a la vida

als qui patixen i viuen amargats?

Esperen la mort i mai no arriba,

la busquen amb més ànsia que un tresor,

s'alegren quan es veuen vora la tomba,

ho celebren plens de goig.

Hòmens que no troben el camí

perquè Déu els ha tancat l'eixida».

Salm responsorial 87,2-3.4-5.6.7-8 (R.: 3a)

Senyor, Déu, salvador meu

clame davant de vós nit i dia.

Que vos arribe la meua súplica,

estigueu atent al meu lament.

R. Que vos arribe la meua súplica, Senyor.

Són massa els mals que m'afligixen,

ja em sent a les portes de la mort;

tots em veuen amb el peu en la fossa,

com algú que ha perdut les forces. R.

Tinc un lloc entre els morts,

sóc com algú tirat a la tomba,

i deixat de la vostra mà,

que vós ja no recordeu. R.

M'heu afonat en el país dels morts,

en la foscor dels abismes;

el vostre rigor pesa sobre mi,

em cobrixen les vostres ones. R.

Al·leluia Mc 10,45

El Fill de l'home ha vingut a servir,

i a donar la seua vida en rescat per molts.

Evangeli Lc 9,51-56

Jesús va decidir encaminar-se a Jerusalem

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Quan s'acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell va decidir encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns davant d'ell, i ells, fent camí, entraren en un poble de samaritans a preparar la seua arribada. Però no el volgueren acollir, perquè s'encaminava a Jerusalem.

En vore açò, els deixebles Jaume i Joan li digueren: "Senyor, ¿voleu que digam que baixe foc del cel i els consumixca?" Però Jesús es va girar i els va increpar. I se n'anaren a un altre poble.

Santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església

Hui és la memòria de santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església. Va nàixer a Alençon (França) l'any 1873. Sent molt jove va entrar al monestir de les Carmelites Descalces de Lisieux i va arribar a ser mestra de santedat en Crist per la seua innocència i simplicitat. Va ensenyar el camí de la vida cristiana per mitjà de la infància espiritual, alhora que va demostrar una sol·licitud missionera per l'expansió del coneiximent de Crist. La seua vida va acabar quan tenia vint-i-cinc anys, el dia 30 de setembre de l'any 1897. És patrona de les missions.

• J.M. Bausset: Santa Teresa de l'Infant Jesús (2015)

Fragments de l'autobiografia

I

Considerant el cos místic de l'Església, no m'havia reconegut en cap dels membres descrits per Sant Pau (1Cor 12, 29-31), o més ben dit, em volia reconéixer en tots... La Caritat em va donar la clau de la meua vocació. Vaig comprendre que si l'Església tenia un cos, format per diferents membres, el més necessari, el més noble de tots, no li podia faltar, vaig comprendre que l'Església tenia un Cor, i que este Cor estava encés d'Amor, que l'Amor contenia totes les vocacions, l'Amor ho era tot, que comprenia tots els temps i tots els llocs... en una paraula, que era etern. Llavors, vaig exclamar: Oh Jesús, Amor meu... la meua vocació, al final l'he trobada, la meua vocació és l'Amor!

II

Hi ha en la comunitat una sor que té el talent de desagradar-me en totes les coses; tant les seues maneres com les seues paraules, com el seu caràcter, em semblaven molt desagradables. Amb tot, és una santa religiosa que deu ser molt agradable al Bon Déu; per això, no volent cedir a l'antipatia natural que experimentava, em vaig dir que la caritat no havia de consistir en sentiments, sinó en les obres; llavors em vaig aplicar a fer per a esta sor el mateix que hauria fet per a la persona que més estime. (...) Ella no sospitava els meus sentiments cap a ella. Un dia em digué: "Em voldríeu dir què és el que vos atrau tant de mi, que cada vegada que em mireu vos veig somriure?" Ai! el que m'atreia era Jesús amagat al fons de la seua ànima... Jesús que torna dolç el que és amargant... Vaig respondre-li que somreia perquè estava contenta de vore-la.

III

Sempre he desitjat ser una santa; però, ai!, sempre he comprovat, quan m'he comparat amb els sants, que entre ells i jo hi ha la mateixa diferència que entre la muntanya el cim de la qual es perd entre els núvols i el gra d'arena insignificant que és xafat pels peus dels vianants; en compte de desanimar-me m'he dit: el Bon Déu és incapaç d'inspirar desigs irrealitzables; per tant, a pesar de la meua menudesa puc aspirar a la santedat; fer-me gran és impossible, haig de suportar-me tal com soc amb les meues imperfeccions; però vull buscar la manera d'anar al Cel per un caminet ben dret, ben curt, nou del tot. Som en un segle d'invents, ara ja no cal pujar pels escalons d'una escala; entre els rics un ascensor ho suplix de primera. Voldria trobar jo un ascensor que em pujara fins a Jesús, perquè soc massa xicoteta per a pujar la dura escala de la perfecció. I he trobat estes paraules: "Si algú és xicotet, que vinga a mi" (Pr 9,4) i també: "Com una mare acaricia el seu fillet, així vos consolaré, vos portaré als braços i vos engrunsaré damunt de la meua falda" (Is 66,13). No tinc cap necessitat de créixer. Convé que em quede menuda i que me'n faça cada vegada més.

* * * * *

Aniversari del naiximent de Miquel Batllori i Munné  (Barcelona, 1909)

Venerable valencià Lluís d'Amigó i Ferrer († València, 1934)

Santoral

Sant Piató o Piat, prevere, que és venerat com a evangelitzador de Tournai i com a màrtir. († Seclin, a la Gàl·lia Bèlgica, també en l'actual França. s. III/IV)

Sants Veríssim, Màxima i Júlia, màrtirs. († Lisboa, s. III/IV)

Sant Romà, diaca, que va ser cognomenat "Melode" per la seua sublim perícia artística a compondre himnes eclesiàstics en honor del Senyor i dels sants. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, c. 500)

Sant Niceci o Nicet, bisbe, que, segons el testimoniatge de sant Gregori de Tours, era fort en la predicació, terrible en l'argumentació i constant en l'ensenyament. Va patir el desterrament baix Clotari, rei dels francs. († Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, 561)

Sant Bavó de Gant, monjo, el qual, deixeble de sant Amand, va deixar la vida seglar, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en el monestir fundat en aquesta ciutat. († Gant, ciutat de Flandes, hui Bèlgica, c. 659)

Sant Wasnulf [o Wasnon], monjo, nascut a Escòcia. († Condé-sud-l’Escaut, lloc d'Hainaut, a Austràsia, actual França, s. VII)

Sant Gerald [o Guerald o Girald] Edwards, prevere i màrtir, qui va ser ordenat a França i, en tornar a la seua pàtria, durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, després d'un llarg empresonament, va consumar el seu martiri en el patíbul. Amb ell van ser martiritzats els preveres beats Robert Wilcox i Cristòfol Buxton, per la seua condició sacerdotal, i el beat Robert Widmerpool, per ajudar un sacerdot. († Canterbury, a Anglaterra, 1588)

Beats Rodolf Crockett i Eduard James, preveres i màrtirs, que, formats en el Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a la seua pàtria van ser condemnats al patíbul, per raó del seu sacerdoci. († Chichester, també a Anglaterra, 1588)

Beat Joan Robinson, prevere i màrtir, el qual, quan era pare de família, en enviduar va rebre, ja ancià, l'ordenació sacerdotal, i per esta causa va ser coronat amb el martiri. († Ipswich, de la regió de Suffolk, de nou a Anglaterra, 1588)

Beats Gaspar Hikojiro i Andreu Yoshida, màrtirs, que, sent catequistes, van ser decapitats per haver rebut a les seues cases uns sacerdots. († Nagasaki, al Japó, 1617)

Beat Joan de Palafox († El Burgo de Osma, 1659)

Beat Lluís Maria Monti, religiós, qui, malgrat mantindre la seua condició laical, va instituir els Fills de Maria Immaculada, congregació que va dirigir amb esperit de caritat cap als pobres i els necessitats, ocupant-se especialment dels malalts i òrfens, i treballant en favor de la formació dels jóvens. († Saronno, prop de Varese, a la Llombardia, regió d'Itàlia, 1900)

Beata Cecília Eusepi († Nepi, 1928)

Beata Florència Caerols i Martínez, verge seglar i màrtir valenciana (memoria a Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

Beat valencià Àlvar Sanjuán i Canet, prevere salesià, màrtir (memòria a Alcosser de Planes). († Villena, 1936)

Beat Antoni Rewera, prevere i màrtir, que, per la seua confessió en favor de Crist, des de Polònia va ser internat en el camp de concentració de Dachau, on va aconseguir la corona del martiri per mitjà dels turments que va patir. († Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, 1942)

30 de setembre de 2024, dilluns: Sant Jeroni

DILLUNS DE LA SETMANA XXVI / II

Des de hui fins al dia 4 d'octubre, en les misses ferials, es fa una lectura contínua del llibre de Job.

Lectura primera Jb 1,6-22

El Senyor dona,

el Senyor lleva;

siga beneït el nom del Senyor

Lectura del llibre de Job

Un dia la cort celestial es va reunir en presència del Senyor. Hi havia entre ells també Satanàs, el qui té l'ofici d'acusar. El Senyor li preguntà d'on venia, i ell li respongué: «De rondar per la terra i recórrer-la». El Senyor li va dir: «¿T'has fixat en Job, el meu servent? En tota la terra no hi ha ningú com ell: és un home honrat i recte, que tem a Déu i viu apartat de mal». Satanàs va contestar: «¿Creieu que li costa molt a Job ser temerós de Déu? Heu alçat una tanca per a protegir-lo, i també a la seua família i a tots els seus béns. Heu beneït les seues empreses, i els seus ramats s'escampen per tot el país. Però alceu només la mà i toqueu els seus béns; vos jure que a l'instant vos maleirà a la cara». El Senyor li digué: «Deixe en les teues mans tot el que té, però, a ell mateix, no el toques». Satanàs es va retirar de la presència del Senyor.

Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien en casa del germà gran, va arribar a casa de Job un missatger amb la notícia que, mentres llauraven els bous i les someres pasturaven, una incursió de bandolers de Saba havia mort els treballadors i s'havia endut el bestiar. Només ell s'havia pogut escapar per a contar-li-ho.

Encara parlava ell, quan n'arribà un altre dient que un foc del cel havia carbonitzat els ramats i els pastors, i havia quedat només ell per a contar-li-ho.

Encara parlava este segon, quan arribà un tercer duent la notícia que tres bandes de caldeus s'havien apoderat dels seus camells, després de matar els camellers, i només ell s'havia escapat per a contar-li-ho.

Encara parlava, quan arribà un quart missatger per a dir-li que, mentres els seus fills i les seues filles menjaven i bevien en casa del germà gran, una ventada del desert havia envestit les quatre parets de la casa, la casa s'havia afonat, i tots havien mort, fora d'ell, que venia a portar-li la notícia.

Aleshores Job es va alçar, s'esgarrà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Després es prosternà i va dir:

«De les entranyes de ma mare vaig eixir nu i nu me'n tornaré. El Senyor dona, el Senyor lleva; siga beneït el nom del Senyor».

Enmig d'estes desgràcies Job no va pecar dient cap paraula de queixa contra Déu.

Salm responsorial 16,1.2-3.6-7 (R.: 6b)

Escolteu, Senyor, una causa justa,

escolteu el meu clam;

atén la meua pregària,

ix de llavis que no enganyen.

R. Vos invoque, Senyor, escolteu les meues paraules.

Sentencieu vós mateix la meva causa:

que vegen els teus ulls la rectitud.

Heu vingut de nit a sondejar-me el cor,

m'heu proval al foc i no m'heu trobat fals. R.

Vos invoque, Déu meu, i sé que em respondreu;

estigueu atent, escolteu les meues paraules.

Ajudeu-me amb l'amor admirable

amb què salveu dels enemics

els qui s'abriguen en els vostres braços. R.

Al·leluia Mc 10,45

El Fill de l'home ha vingut a servir,

i a donar la seua vida en rescat per tots.

Evangeli Lc 9,46-50

El més menut de tots vosaltres és el més gran

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els deixebles es posaren a pensar quin d'ells era el més important. Jesús, que sabia què pensaven dints d'ells, va fer vindre un xiquet, el va posar al seu costat i els digué: «Qui acull este xiquet en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat, perquè el més menut de tots vosaltres és el més gran». Joan li digué: «Mestre, hem vist a u que es valia del vostre nom per a expulsar dimonis, i  hem mirat d'impedir-li-ho,  perquè no és dels qui venen amb nosaltres». Jesús els respongué: «No li ho impediu. Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre».

Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església

Sant Jeroni penitent,
de Josep de Ribera
(Museu Thyssen-Bornemisza,
Madrid)

 Memòria de sant Jeroni, qui, nascut a Dalmàcia, va estudiar a Roma, on va cultivar amb cura tots els sabers, i allí va rebre el baptisme cristià. Després, captat pel valor de la vida contemplativa, va anar a Orient, on es va entregar a l'existència ascètica i es va ordenar de prevere. Tornat a Roma, va ser secretari del papa Damas. Després va fixar la residència a Betlem de la Judea, on va viure una vida monàstica dedicat a traduir i esplanar les Sagrades Escriptures. Així es va revelar com a insigne doctor. De manera admirable va ser partícip de moltes necessitats de l'Església i, finalment, arribat a una edat provecta, va descansar en la pau del Senyor (420).

Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfarrasí, Manises i una de València.

Amb motiu de l'inici del 1600 aniversari de la mort de sant Jeroni (Betlem 420), el papa Francesc va publicar el "motu proprio" Aperuit illis amb el qual instituïx el Diumenge de la Paraula de Déu.

• J.M. Bausset: Sant Jeroni (2015)
• Avel·lí Flors: Sant Jeroni i la Vulgata (2020)

A Benirredrà i Gandia, festa a Sant Francesc de Borja

A Burjassot, festa a la Virgen de la Cabeza

A Massamagrell, festa a la Mare de Déu del Rosari

A Relleu, festa a la Mare de Déu del Miracle

Festa a l'Alqueria d'Asnar, Benferri, Benifallim, Canet lo Roig, Daya Nueva, Énguera, Llíria, San Miguel de Salinas, la Pobla Tornesa, Puebla de San Miguel, la Serratella i Tous

Santoral

Sant Antoní, màrtir. († Piacenza, Itàlia, s. inc.)

Sants Urs i Víctor, màrtirs, que, segons la tradició, van pertànyer a la legió Tebana. († Solothurn, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, c. 320)

Sant Gregori, anomenat l'"Il·luminador", bisbe, que després de suportar molts treballs, es va retirar a una cova pròxima a la confluència de l'Eufrates ramificat, i allí va descansar en pau. És considerat apòstol dels armenis. († Armènia, c. 326)

Santa Eusèbia, verge, fidel servidora de Déu des de la joventut fins a l'ancianitat. († Marsella, c. 497)

Sant Honori de Cantorbery, bisbe, abans monjo romà, enviat pel papa sant Gregori Magne com a company de sant Agustí per a evangelitzar Anglaterra, al qual finalment va succeir en la seu episcopal. († Cantorbery, al comtat de Kent, a Anglaterra, 653)

Sant Simó, monjo, abans comte de Crépy, a França, que, renunciant a la pàtria, al matrimoni i a tot, va triar la vida monàstica i després l'eremítica a les muntanyes del Jura, i reclamat moltes vegades com a llegat de pau per a conciliació entre prínceps, va morir finalment a Roma, i va ser sepultat en la basílica de Sant Pere. († 1082)

Sant Amat, bisbe. († Prop de Nusco, lloc de Campània, a Itàlia, 1093)

Sant Ismidó, bisbe, que enamorat dels Sants Llocs, per dues vegades va peregrinar piadosament a Palestina. († Die, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, 1115)

Beata Felicia Meda, abadessa clarissa. (Pesaro, en el Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1444)

Sant Francesc de Borja, prevere, que a Espanya se celebra el dia 3 d'octubre. († Roma, 1572)

Beat Joan Nicolau Cordier, prevere i màrtir, que, suprimida l'Orde de la Companyia de Jesús, va continuar exercint el ministeri sacerdotal a la regió de Verdun, fins que, en la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot va ser empresonat en una nau ancorada en la mar, on va morir de malaltia i inanició. († litoral nord de França, enfront de Rochefort, 1794)

Beat Frederic Albert, prevere, que, quan era rector, va fundar la Congregació de Germanes de Sant Vicent de Paül de la Immaculada Concepció, destinada a la redempció de la gent caiguda en la misèria. (†Lanzo, pròxima a Torí, Itàlia, 1876)

Aniversari de la mort de santa Teresa de Lisieux, la memòria de la qual se celebra demà (1897).

29 de setembre de 2024, diumenge XXVI: Dia del Migrant i del Refugiat

DIUMENGE XXVI / Cicle B

Lectura primera Nm 11,25-29

¿Estàs recelós per mi? Ah! ¡Si tot el poble

poguera tindre el do de profecia!

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, el Senyor baixà enmig d'un núvol, parlà amb Moisés i va infondre l'Esperit que Moisés tenia als setanta ancians. Quan l'Esperit es posà damunt d'ells, començaren a parlar com els profetes; però açò no es va repetir més.

En el campament havien quedat dos hòmens, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s'havien presentat davant de la tenda. L'Esperit també es posà damunt d'ells, i dins del campament mateix començaren a parlar com els profetes.

Un jove va anar corrents a fer-ho saber a Moisés: «Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes». Josué, fill de Nun, que des de jove era l'ajudant de Moisés, digué: «Moisés, senyor meu, ¡no ho permeteu». Però Moisés li respongué: «¿Estàs recelós per mi? Ah! ¡Si tot el poble del Senyor poguera tindre el do de profecia, i el Senyor volguera donar-los a tots el seu Esperit!»

Salm responsorial 18,8.10.12-13.14 (R.: 9a)

La llei del Senyor és perfecta,

i és descans de l'ànima;

el testimoni del Senyor és fidel,

dona saviesa als simples.

R. Els mandats del Senyor omplin el cor de goig.

La paraula del Senyor és pura,

es manté per sempre;

les lleis del Senyor són verdaderes ,

totes són justíssimes. R.

Il·luminen el vostre servent,

i guardar-les és molt profitós.

Però, ¿qui coneix les faltes pròpies?

Disculpeu les que comet inadvertidament. R.

Preserveu el vostre servent de l'orgull,

que no s'apodere de mi;

així seré irreprensible,

i net d'una gran culpa. R.

Lectura segona Jm 5,1-6

Les vostres riqueses s'han podrit

Lectura de la carta de sant Jaume

Ara vos parle a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu i gemequeu per les desgràcies que vos cauran damunt. Les vostres riqueses s'han podrit, s'han arnat els vostres vestits, s'han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i vos devorarà la carn com un foc. Heu acumulat riqueses precisament estos dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui vos han segat els camps clama al cel, i el clamor dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l'univers. Heu viscut ací en la terra una vida de delícies i plaers, heu engreixat com el bestiar per al dia de la matança. Heu condemnat el just, l'heu assassinat i ell no s'ha resistit.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Mc 9,38-43.45.47-48

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres.

Si la teua mà et fa caure en pecat, talla-te-la

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, hem vist a u que es valia del vostre nom per a expulsar dimonis, i  hem mirat d'impedir-li-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres».

Jesús respongué: «No li ho impediu. Ningú que en nom meu faça miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre. Tot aquell que vos done un got d'aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, vos dic de veres que no quedarà sense recompensa. Però al qui fa caure en pecat u d'estos menuts que creuen en mi, més valdria que el tiraren al mar amb una roda de molí lligada al coll. Si la teua mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entres en la vida sense mà, i no que vages amb les dos mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entres en la vida sense peu, i no que sigues llançat amb els dos peus a l'infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, arranca-te'l. Val més que entres en el Regne de Déu amb un sol ull, i no que sigues llançat amb els dos ulls a l'infern, a on el seu corcó no mor mai i el foc no s'apaga».

El Senyor ens vol santificar amb la veritat a través de la seua paraula per a que sempre aspirem a les seues promeses. Tot sentiment recelós naix d'un afany desmesurat de posseir i controlar. I amb Déu no podem ni una cosa ni l'altra. Quan l'Esperit Sant es manifesta, ho fa en forma de generositat i obertura i mai en forma d'exclusivisme ni entossudiment. Jesús, corregint a Joan, ens està corregint també a tots nosaltres, als qui ens considerem del seu grup i ens sentim els seus deixebles. Que l'Evangeli arribe amb senzillesa a tots, i que no sigam obstacle ni escàndol per a ningú.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Doneu-nos, Senyor, ulls nous.

* * * * *

JORNADA MUNDIAL DEL MIGRANT I DEL REFUGIAT

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat (2024, setembre 25)
• Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2024
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat i Festa de la Mare de Déu de la Mercé (2023, setembre 20)
• Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2023
• Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2022

Dia dels sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael

En el dia de la dedicació de la basílica sota el títol de San Miquel, a la via Salària, a sis milles de Roma, se celebren juntament els tres arcàngels, dels qui la Sagrada Escriptura revela missions singulars (elog. del Martirologi Romà).

• Lectures de la missa de la festa (quan no cau diumenge).

Hui és la festa dels sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael. Miquel, fort protector de l'Església enfront del mal; Gabriel, missatger de Déu que va anunciar a Maria i al món la inauguració dels temps messiànics; Rafael, medicina de Déu, company de ruta de l'Església que peregrina encara per este món. Ells servixen a Déu dia i nit, i, contemplant el seu rostre, el glorifiquen sense parar.

Sant Miquel és titular de les esglésies parroquials d'Agres, Aín, l'Alcúdia de Veo, l'Alqueria d'Asnar, Altura, Arañuel, Barx, Bellreguard, Benifallim, Benifato, Benigànim, Benissivà, Burjassot, Canet lo Roig, Carrícola, Catarroja (patró), Cotes, Daya Nueva, Dénia, Énguera, El Collado, El Derramador, la Garrofera (Alzira), Gata de Gorgos, Herbeset, Jalance, la Puebla de San Miguel, Murla, Palma de Gandia, la Pobla Tornesa, Quart de les Valls, Redovan, Salem, San Miguel de Salinas, la Serratella, Simat de la Valldigna, Soneja, Soternes (Mislata i València), Tous, la Vall d'Ebo, una de València, cotitular de la de Massalavés i d'una de Castelló de la Plana i una de València. Titular de l’ermita que Joanot Martorell va fundar a Soternes (ara barri de la Llum), València. Sant Miquel de Soternes dona nom a l’arxiprestat núm. tres de la diòcesi de València. Sant Miquel és patró de Llíria.

Sant Gabriel és titular d'una església parroquial a València i d'una a Alacant.

Sant Rafael és titular de l'església parroquial de Sant Rafael del Riu, d'una església parroquial d'Ontinyent i d'una d'Alacant, i cotitular d'una església parroquial al Cabanyal (València).

• J.M. Bausset: Sant Miquel (2015)
• J.M. Bausset: Sant Gabriel (2015)
• J.M. Bausset: Sant Rafael (2015)
• Capella de Sant Miquel Arcàngel (Seu de València)
• Capella de Sant Rafael Arcàngel (Seu de València)

Per Sant Miquel es fa festa major a Llucena (l'Alcalatén), a Benifallim (l'Alcoià), a la Pobla del Bellestar  i la Serratella (l'Alt Maestrat), a Aranyel (l'Alt Millars), a Altura, Soneixa i Viver (l'Alt Palància), a Canet lo Roig (el Baix Maestrat), a Daia Nova, Redovà i Sant Miquel de les Salines (el Baix Segura), a Llíria (el Camp de Túria), a Énguera i Tous (la Canal de Navarrés), a Catarroja (l'Horta), a Gata (la Marina Alta), a la Vila Joiosa (la Marina Baixa), a la Pobla Tornesa i Vilafamés (la Plana Alta), a l'Alcúdia de Veo (la Plana Baixa), a la Pobla de Sant Miquel (el Racó d'Ademús), a Cotes i Massalavés (la Ribera Alta), a Barx, Bellreguard i Palma de Gandia (la Safor), a Carrícola (el 8 de maig l'Aparició de Sant Miquel) i Salem -on se celebra del 13 de setembre, commemorant un miracle- (la Vall d'Albaida), a Xalans (la Vall de Cofrents).

Per Sant Rafael es fa festa major a Sant Rafel del Maestrat el 24 d'octubre (el Baix Maestrat).

Martirologi Romà

Elogis del dia 29 de setembre

Sant Eutiqui, bisbe i màrtir. (Perint o Heraclea, lloc de Tràcia, actual Turquia, c. s. III)

Santes màrtirs Rípsima, Gaiana i companyes. (Valeroctista, Armènia, s. IV inc.)

• Goigs de la gloriosa santa Rípsima, verge y màrtir.

Sant Fratern d'Auxerre, bisbe. († d. 450)

Sant Quiríac, anacoreta, de vida austerísima, que va habitar en coves fins a quasi 90 anys i va ser exemple d'anacoretes i defensor de la verdadera fe contra els errors dels origenistes. († Palestina, 557)

Sepultura de sant Leudoví, bisbe de Trèveris, fundador del monestir d'este lloc i mort a Reims. Soterrat a Mettlach, lloc de Renània, ara Alemanya, a la vora del riu Sarre († c. 717)

Sant Adelric o Alaric, prevere i eremita. († Illa d'Ufnau, del llac de Zúric, Helvècia, Suïssa actual, s. X)

Sant Maurici, primer abat del monestir de Langonet i després del de Carnoet, de l'Orde Cistercenc, fundat per ell mateix, a on va morir en olor de santedat. († Bretanya Menor, França, 1191)

Beat Joan de Montmirail, que va deixar la seua professió d'esclarit cavaller per la d'humil monjo. (Monestir cistercenc de Longpont, França, † 1217)

Beat Carles de Blois, home piadós, mans i humil, duc de Bretanya, que, malgrat el seu desig d'ingressar en l'Orde de Germans Menors, es va sentir obligat a vindicar el principat en contra d'un adversari. Home constant en les desgràcies, va patir llarga presó, i va ser assassinat en una batalla al costat de l'Aubray. (Vannes, litoral de la Bretanya Menor, França, † 1364)

Beat Nicolau de Furca Palena, prevere de l'Orde de Sant Jeroni, fundador del monestir de Sant Onofre, al pujol del Janícul, que va descansar ja centenari en el Senyor. († Roma, 1449)

Sant Joan de Dukla, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va viure una vida oculta i ascètica segons usança dels Observants, amb fervent dedicació pastoral a la cura d'ànimes i foment de la unitat dels cristians. († Lviv, Ucraïna, 1484)

Passió dels sants Miquel Aozaraza, Guillem Courtet i Vicent Shiwozuka, preveres de l'Orde de Predicadors, i Llàtzer de Kyoto i Llorenç de Manila Ruiz, pare de família, tots màrtirs, que, previ empresonament durant més d'un any per la seua condició de cristians, van patir el suplici de la creu per a ser degollats després. La seua memòria, juntament amb la d'altres companys, es va celebrar ahir. († Nagasaki, 1636)

Passió de sant Renat Goupil, màrtir, que, metge i cooperador amb sant Isaac Jogues, va ser assassinat a colps de destral per un nadiu. († Ossernenon, Canada, 1642)

Beat valencià Jaume Mestre i Iborra (Jaume de Rafelbunyol), prevere caputxí, màrtir (memòria a Rafelbunyol). († Gilet, 1936)

Beat valencià Darius Hernández i Morató, prevere jesuïta, màrtir (memòria a Bunyol). († Paterna, 1936)

Beat Pau Bori i Puig, prevere, jesuïta († València, 1936)

Beat valencià Vicent Sales i Genovés, germà jesuïta, màrtir (memòria a València). († València, 1936)

Beat valencià Francesc Castelló i Aleu, seglar, màrtir, titular d'una església parroquial a Alacant.  Ahir se celebrà la memòria a Oriola-Alacant i a Lleida. Patró dels químics brasilers. († Lleida 1936)

Beat valencia Josep Villanova i Tormo, prevere salesià, màrtir (memòria a Torís). († Madrid, 1936)

Beats Antoni Arribas Hortigüela i 6 companys*, (Entre Banyoles i Besalú, Girona, 1936), de la Congregació de Missioners del Sagrat Cor de Jesús, assassinats per odi a la fe.

* Pare Abundi Martín Rodríguez, pare Josep Vergara Echevarría, pare Josep Oriol Isern Massó, germà Gumersind Gómez Rodrigo, germà Jesús Moreno Ruiz, germà Josep del Amo del Amo.

28 de setembre de 2024, dissabte XXV

DISSABTE DE LA SETMANA XXV / II

Lectura primera Ecle 11,9-12,8

Recorda't del teu Creador ara que eres jove,

abans que la pols torne a la terra i l'esperit torne a Déu

Lectura del llibre de l'Eclesiastés

Jove, viu amb alegria la teua edat,

sigues feliç mentres eres jove.

Seguix els camins del teu cor

i els desigs dels teus ulls,

però sàpies que Déu et cridarà a juí

per tot el que faràs.

Allunya del teu cor la tristesa,

aparta del teu cos el patiment,

que la joventut i la flor de la vida

no són més que vanitat.

I recorda't del teu Creador

ara que eres jove,

abans que vinguen dies més roïns

i arriben aquells anys

que no fan goig de viure,

abans que s'apague el sol i la llum,

la lluna i les estreles,

i torne la nuvolada després de la pluja;

quan tremolaran els guardians de la casa,

quan s'encorbaran els més vigorosos

i deixaran de moldre les dones,

perquè ja en queden poques;

el dia que els finestrers només voran foscor,

que les portes del carrer es tancaran,

que s'apagarà la remor de la mola,

que s'ofegarà el cant dels ocells,

que callaran totes les cançons.

Quan faran por les altures

i espantarà fer camí; 

quan florira l'ametler,

s'arrastrarà la llagosta

i madurarà la tàpera;

perquè l'home se'n va a la seua llar eterna

i els ploraners ronden pel carrer.

Sí, recorda't del teu Creador

abans que es talle el fil de plata,

abans que es forade el cresol d'or,

que la gerra es trenque en la font;

abans que la corriola caiga al pou;

i que la pols torne a la terra que va ser,

i l'esperit torne a Déu, que el va donar.

Vanitat i més vanitat, deia Cohèlet, tot és en va.

Salm responsorial 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 1)

Vós feu tornar els hòmens a la pols

dient-los: «Retorneu, fills d'Adam».

Mil anys als vostres ulls

són com un dia que ja ha passat,

com un torn de guàrdia de nit.

R. Al llarg de tots els segles, Senyor,

heu sigut el nostre refugi.

Vos emporteu els hòmens com si fora en el son:

de matí s'espiguen com l'herba,

com l'herba que florix i s'espiga,

però a la vesprada es pansix i se seca. R.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies

per a adquirir la saviesa del cor.

Torneu, Senyor, ¿a què espereu?

Tingueu pietat dels vostres servents. R.

Que el vostre amor ens òmpliga, Senyor,

i ho celebrarem amb goig cada dia.

Que la bondat del Senyor, el nostre Déu,

baixe a nosaltres i done fermesa

a l'obra de les nostres mans. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Lc 9,43b-45

El Fill de l'home ha de ser entregat.

No gosaven fer-li preguntes sobre això

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, veent Jesús que tots s'admiraven d'allò que ell feia, va dir als seus deixebles: «Que vos quede ben gravat açò que vos dic: El Fill de l'home ha de ser entregat a mans dels hòmens».

Però ells no entenien què volia dir. El sentit d'esta predicció els resultava ben obscur, però tenien por de fer-li preguntes sobre això.

* * * * *

 

Sant Venceslau [o Wenceslau] de Bohèmia, màrtir (mem. ll.). Patró de Txèquia

Hui fem memòria de sant Venceslau, màrtir, duc de Bohèmia, a l'actual Txèquia, on va nàixer l'any 907. Educat per la seua àvia, va ser sever amb si mateix, pacífic en l'administració del regne i misericordiós amb els pobres. A esclaus pagans que estaven a Praga esperant la seua venda, els va redimir per a ser batejats. Després de patir moltes dificultats en el govern i en la defensa de la fe, va ser traït pel seu germà Boleslau i assassinat en una església, entre els anys 929 i 935. 

Sant Llorenç Ruiz i quinze companys, màrtirs (mem. ll.).

Commemorem hui els sants Llorenç Ruiz, pare de família, oriünd de Filipines, i quinze companys, màrtirs, tant preveres com religiosos i laics. Van ser sembradors de la fe cristiana a les Filipines, Formosa i algunes illes japoneses, per la qual cosa, per decret del suprem governador del Japó, Tokugawa Yemitsu, en diferents dies, però celebrats en una única commemoració, van consumar a Nagasaki el seu martiri per amor a Crist, entre els anys 1633 i 1637.

Beat Francesc Castelló

Beat valencià Francesc Castelló i Aleu, seglar, màrtir, titular d'una església parroquial a Alacant (memòria a Oriola-Alacant i a Lleida: textos propis), patró dels químics brasilers.

Aniversari del naixement de Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435)

• F. Xavier Martí: Roís de Corella, més que un traductor (2019)
• Joan el Baptista en el Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (Jordi Oviedo Seguer, Mirabilia, 2017)
• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat els quatre volums de Lo Cartoxà de Joan Roís de Corella.
• Joan Roís de Corella: Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la resurrecció.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la Passió.

Beat Joan Pau I

 

Aniversari de la mort del beat Joan Pau I, papa (Roma, 1978)

Martirologi Romà

Sant Llorenç Ruiz i quinze companys, màrtirs*

*Els noms són: sants Doménec Ibáñez de Erquicia, Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, Antoni González, Miquel d'Aozaraza, Guillem Courtet, Vicent Shiwozuka, Lluc Alfons Gordo, Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres de l'orde dominicà; Francesc Shoyemon, Miquel Kurobioye i Mateu Kohioye, religiosos del mateix orde; Magdalena de Nagasaki, verge del Tercer Orde de Sant Agustí; Marina d'Omura, verge del Tercer Orde dominicà; Llatzer de Kyoto, seglar.

Sants germans Alfeu, Alexandre i Zòsim, màrtirs. († Chiliadu, lloc de Pisídia, a la moderna Turquia, s. IV)

Sant Caritó, abat, perseverant en l'oració i dejunis, i fundador de moltes laures al desert de la Judea. († monestir de Souka, prop de Betlem, a Palestina, c. 350)

Sant Zama de Bolonya, considerat com el primer bisbe d'esta ciutat. († Bolonya, a Emília-Romanya, regió d'Itàlia, c. s. IV)

Sant Exuperi de Tolosa, bisbe, que va dedicar una basílica en honor de sant Sadurní, va defensar acèrrimament la seua ciutat davant la invasió dels bàrbars i, en dir de sant Jeroni, va ser tan parc amb si mateix com generós amb els altres. († Tolosa, ciutat d'Aquitània, a la França actual, d. 411)

Commemoració de santa Eustoqui, verge, la qual, amb sa mare santa Paula, va passar de Roma a Betlem per a no privar-se del consell del mestre sant Jeroni, i allí, plena de preclars mèrits, va volar al cel. († Betlem de Judea, a Palestina, c. 419)

Sant Saloni de Ginebra, bisbe, i abans monjo a l'illa de Lerins, que, durant el seu bisbat, va afirmar la doctrina del papa sant Lleó el Gran i va explicar en sentit místic les Sagrades Escriptures. († Ginebra, a la regió de Helvecia, hui Suïssa, d. 450)

Sant Faust de Riés, bisbe i abans abat de Lerins, que contra els arrians va escriure sobre el Verb Encarnat i l'Esperit Sant consubstancial al Pare i al Fill i coetern amb ells, i va ser exiliat pel rei Euric. († Riés, lloc de Provença, a la Gàl·lia, actual França, d. 485)

Sant Annemon [o Ennemon], bisbe i màrtir. († Lió, també a la Gàl·lia, c. 658)

Sants Cuniald i Gisilari, preveres, col·laboradors pastorals del bisbe sant Rupert. († Salzburg, a Baviera, actualment Àustria, s. VIII)

Santa Lioba

Santa Lioba de Tauberbischofsheim, verge, la qual, parent de sant Bonifaci, va ser cridada per ell des d'Anglaterra a Germània i va presidir el monestir situat a la vora del Tauber, on amb la paraula i el testimoniatge va conduir les serventes de Déu pel camí de la perfecció. († prop de Magúncia, lloc de Renània, a Austràsia, hui Alemanya, c. 782)

Beat Bernadí de Feltre (Martí Tomitano), prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va obtindre bons fruits en la seua funció de predicador, va fundar contra la usura i per a l'estalvi l'anomenat Mont de Pietat i, com a home de pau, va ser delegat del papa Sixt IV per a conciliar discòrdies civils. († Pavía, a la regió de la Llombardia, a Itàlia, 1494)

Sant Simó de Rojas, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat per a la redempció de captius, que, acompanyant el seguici de la reina d'Espanya, mai va viatjar en carrossa ni va percebre sou, sinó, més aviat, entre fastuositats sempre es va mostrar humil i pobre, així com misericordiós cap als necessitats i fervorosament devot envers Déu. († Madrid, 1624)

Beats Joan Shozaburo, catequista, Manci Ichizayemon, Miquel Taiemon Kinoshi, Llorenç Hachizo, Pere Terai Kuhioye i Tomàs Terai Kahioye, màrtirs, decapitats tots ells per la seua fe en Crist. († Nagasaki, del Japó, 1630)

Beat Francesc Xavier Ponsa Casallarch, religiós de l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu i màrtir. († Sant Feliu de Codines, a Catalunya, 1936)

Beata Amàlia Abad i Casasempere, mare de família i màrtir valenciana (memòria a Alcoi). († Benillup, 1936)

• Amàlia Abad Casasempere, màrtir (Josep Miralles Climent, en Diccionari biogràfic de dones).

Beat Josep Tarrats i Comaposada, religiós de l'Orde de la Companyía de Jesús i mártir. († València, 1936)

Beat Nicetes Budka, primer bisbe a Canadá al front de fidels catòlicos de ritu bizantí, que fou deportat a un camp de concentració, on, per amor a Crist, perseverà en la fe escometent la mort amb fortalesa d'ànim davant de  totes les adversitats. († Karadzar, prop de Karaganda, a Kazajstan, 1949)

Beat Lluís Monza, prevere (1898-1954). Milà, Itàlia. Fundador de l'Institut Secular de les Petites Apòstoles de la Caritat.