15 de setembre de 2024, diumenge XXIV

DIUMENGE XXIV / Cicle B


Lectura primera Is 50,5-9a

He parat l'esquena als qui m'assotaven

Lectura del llibre d'Isaïes

El Senyor Déu m'ha parlat a l'orella i jo no m'he resistit ni m'he fet arrere: he parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinyades. Però el Senyor Déu m'ajuda; per això no em done per vençut; per això pare la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el qui em fa justícia. ¿Qui vol litigar contra mi? Compareguem a juí. ¿Qui em vol acusar? Que se m'acoste. Déu, el Senyor, em defén: ¿qui em podrà condemnar?

Salm responsorial 114,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 9)

Ame de tot cor el Senyor:
ha escoltat la meua súplica,
ha escoltat el meu clam
quan l'he invocat.

R. Caminaré en presència del Senyor,
en la terra dels vius.

O bé:

Al·leluia.

Em rodejaven els llaços de la mort,
vaig caure en els paranys de l'infern,
l'angoixa i la tristor m'oprimien.
Vaig invocar el nom del Senyor:
«Senyor, salveu-me la vida». R.

El Senyor és just i benigne,
el nostre Déu és compassiu;
el Senyor guarda els senzills:
jo era dèbil i m'ha salvat. R.

Ha salvat la meua vida de la mort,
els meus ulls, de les llàgrimes,
els meus peus, d'un mal pas.
Caminaré en presència del Senyor,
en la terra dels vius. R.

Lectura segona Jm 2,14-18

Si no l'acompanyen les obres, la fe és una fe morta

Lectura de la carta de sant Jaume

Germans meus, si algú diu que té fe i no ho demostra amb les obres, ¿de què li servix? ¿És que esta fe pot salvar-lo? Suposem que un germà o una germana no té res per a posar-se i li falta l'aliment de cada dia, i que u de vosaltres li diu: «Ves-te'n en pau, calfa't i bon profit», però no li dona res del que necessita per al cos; ¿quin profit li fan estes paraules?
Amb la fe passa igual: si no l'acompanyen les obres, la fe és una fe morta. Tu dius que tens fe, jo tinc obres; mostra'm esta fe teua sense obres, que jo, amb obres meues, et mostraré la fe.

Al·leluia Ga 6,14

Déu em guarde de gloriejar-me en res
que no siga la creu del Senyor.
En ella, el món està crucificat per a mi i jo per al món.

Evangeli Mc 8,27-35

Vós sou el Crist. El Fill de l'home ha de patir molt

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, amb els deixebles, se n'anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «¿Qui diu la gent que soc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptiste; uns altres, que sou Elies; uns altres, que sou algun dels profetes». Ell tornà a preguntar-los: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?». Pere li va respondre: «Vós sou el Crist». Ell els prohibí severament que ho digueren a ningú.
I començà a instruir-los dient: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere el va prendre a part i es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà i, de cara als deixebles, va reprendre a Pere dient-li: «¡Fuig d'ací, Satanàs! Tu no penses com Déu, sinó com els hòmens». Després cridà la gent i els seus deixebles i els va dir: «Si algú vol seguir-me, que es negue a si mateix, que carregue la seua creu i em seguixca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però qui la perda per mi i per l'Evangeli, la salvarà». 
 
Servir a Déu de tot cor per a percebre el fruit de la seua misericòrdia és voler seguir a Jesús carregant la nostra creu. És no amagar el rostre i caminar en presència del Senyor, viure una fe amb obres. Este episodi de sant Marc és el centre de tot el seu Evangeli: Jesús es mostra davant de Pere i els seus companys com un Messies sofrent que vol viure la nostra humanitat fins a les seues últimes conseqüències. La salvació no està en nosaltres mateixos, per això, és millor acceptar el repte de la paradoxa de Jesús i posar-se darrere d'ell: «Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però qui la perda per mi i per l'Evangeli, la salvarà».
Mare de Déu dels Dolors,
patrona canònica de
Castelló (la Ribera Alta)
* * * * *

La Mare de Déu dels Dolors, que dreta al costat de la creu de Jesús, el seu Fill, va estar íntimament i fidelment associada a la seua passió salvadora. Va ser la nova Eva, que per la seua admirable obediència va contribuir a la vida, al contrari del que va fer la primera dona, que per la seua desobediència va portar la mort.

Titular de les esglésies parroquials de Dolores, Los Dolores de Callosa, el Genovés, Las Ventas (Buñol) i una de València; patrona dels poetes valencians; patrona canònica de Castelló (la Ribera Alta), patrona de Canals.


A Càrcer, festa a la Mare de Déu de Gràcia.

A la Pobla de Farnals, festa a Sant Francesc.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 de setembre

Sant Nicomedes de Roma, màrtir, el sepulcre del qual va honrar el papa Bonifaci V en la via Nomentana amb una basílica sepulcral. (s. inc.)

Sant Valerià, màrtir, company de san Potí a Lió, va aconseguir fugir de la presó i aparegué a Tournus, Chalons-sur-Saône, on va seguir evangelitzant al poble; fou capturat per segona vegada i decapitat. (s. inc.).

Sants Estrató, Valeri, Macrobi i Gordià, màrtirs, la passió dels quals va tindre lloc, segons sembla, a Tomis, Escítia, regió de l'actual Romania, quan Licini era emperador. (s. IV)

Sant Nicetes el Got, màrtir, a qui el rei arrià Atanaric, que odiava la fe catòlica, va manar cremar a la vora del Danubi, Il·líria oriental, actual Sèrbia-Montenegro (c. 370).

Sant Alpí [o Albí] de Lió, bisbe, successor de sant Just. (s. IV)

Sant Apre de Toul, bisbe. (s. VI)

Sant Aicard o Acard, abat, deixeble i successor, en el càrrec, de sant Filibert. († Monestir de Jumièges, prop de Rouen, a Nèustria, França, s. VII)

Sants màrtirs Èmila, diaca, i Jeremies, que van ser decapitats per la seua fe cristiana durant la persecució sarraïna a Còrdova, després de patir una llarga i dura presó. (852)

Beat Roland [o Rotlà] de Mèdici, anacoreta, que va passar una vida solitària en els abruptes Alps, vivint en gran penitència i conversant només amb Déu. († Busseto, prop de Fidenza, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, 1386)


Santa Caterina Fieschi, viuda, insigne pel menyspreu del mundà, pels seus freqüents dejunis, amor de Déu i caritat envers els necessitats i malalts. († Gènova, a la Ligúria, Itàlia, 1510)

Beat Camil Costanzo, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, enviat a la foguera pel regent suprem Hidetada, no va cessar de predicar a Crist encara en la mateixa pira. († Hirado, Japó, 1622)

Beats Joan Baptista i Jacint dels Àngels, màrtirs, que, quan eren catequistes, en pretendre apartar els ídols per a servir a Crist, van ser apallissats cruelment, i així, imitant la passió del Senyor, van aconseguir el premi etern a Santo Domingo Xagacia, Mèxic (1700).

Beat Antoni Maria Schwartz, prevere, que va fundar la Congregació per als Obrers Cristians sota la protecció de sant Josep de Calassanç, per a cura pastoral de principiants i jóvens obrers i per a la defensa dels seus drets. († Viena, 1929)

Beat Pasqual Penadés i Jornet, prevere i màrtir valencià (†La Llosa de Ranes, 1936). Memòria a Montaverner i a Bèlgida.

Beat Ladislau Miegon, prevere i màrtir, que des de Polònia, dominada pels nazis, a causa de la seua fe va ser portat al camp de concentració de Dachau, on el turment el va coronar de glòria eterna. (1942)

Beat Pau Manna, prevere del Pontifici Institut per a Missions Estrangeres, que va ser missioner a Birmània, si bé per raons de salut va haver de deixar-ho i es va dedicar a l'evangelització, a la predicació de la Paraula de Déu i a afavorir la unió dels cristians. († Nàpols, 1952)
at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

14 de setembre de 2023, dissabte: Exaltació de la Santa Creu

Festa de l'Exaltació de la Santa Creu


Del retaule de la Santa
Creu de Miquel Alcanyís
(Museu de Belles Arts
de València)
 Festa de l'Exaltació de la Santa Creu, que l'endemà de la dedicació de la basílica de la Resurrecció, erigida sobre el Sepulcre de Crist, és enaltida i venerada com a trofeu pasqual de la seua victòria i signe que apareixerà en el cel, anunciant a tots la segona Vinguda (elog. del Martirologi Romà).

La Santa Creu és el títol de les esglésies parroquials d'Alaquàs, Almoradí, Llombai, Pedreguer, Petrer, una d'Alacant i una de València; cotitular d'una d'Alacant.

Festa del Santíssim Crist de la Pau a Sant Joan d'Alacant.

Festa del Santíssim Crist de la Providència a Meliana.

Festa del Santíssim Crist dels Afligits a Riba-roja de Túria.

Festa del Santíssim Crist de la Pietat a Higueruelas.
A la Pobla de Farnals, festa a la Mare de Déu de l'Esperança

A Càrcer, festa a Sant Isidre

Aniversari de la mort de Dante Alighieri (1321)


Martirologi Romà


Elogis del 14 de setembre

Sepultura de sant Corneli, papa i màrtir, que es va oposar fermament a l'escissió de Novacià i, amb gran esperit de caritat, va recuperar a la plena comunió amb l'Església molts cristians caiguts en l'heretgia. Va patir al final el desterrament a Civitavecchia, lloc de Toscana, per part de l'emperador Gal, i va patir fora mida en paraules de sant Cebrià. La seua memòria se celebra despús-demà. Fou sebollit a Roma, a la via Apia, en la cripta de Lucina del cementeri de Calixt (252).

Passió de sant Cebrià, bisbe molt esclarit en santedat i doctrina, que va governar sàviament l'Església en temps difícils, va consolidar la fe dels cristians enmig de tribulacions, i, en temps de l'emperador Gal·lié, després de patir un exili penós, va consumar la seua fe en el martiri, decapitat per orde del procònsol davant gran concurrència de poble. La seua memòria se celebra també despús-demà. Fou martiritzat a Cartago, a l'actual Tunísia (258).

Sant Matern de Colònia, bisbe, que va convertir a la fe de Crist gent de Tongeren, Colònia i Trèveris. († Colònia Agripina, a Germania, hui Alemanya, d. 314).

A Comana del Pont, actual Turquia, mort de sant Joan Crisòstom, bisbe, la memòria del qual es va relatar ahir. (407)

Trànsit de sant Pere, bisbe, que sent abat cistercenc, va ser promogut a la seu de Tarentesa, la qual va regir amb fervorosa diligència i esforçat foment de la concòrdia entre els pobles. († Abadia de Bellevaux, a la regió de Besançon, França, 1174)

Sant Albert (de Castro di Gualteri), bisbe, que, traslladat de l'Església de Vercelli a la de Jerusalem, va donar una Regla als eremites de la muntanya del Carmel, i que mentre celebrava la festa de la Santa Creu, va ser assassinat per l'espasa d'un malvat, a qui havia représ. († Ptolemaida, a Palestina, actual Israel, prop de l'actual Haifa, 1215)

Santa Notburga de Rattenberg, verge, la dedicació de la qual a les labors domèstiques i al servici de Crist en els pobres va ser exemple de santedat per als seus compatriotes. († Eben, al Tirol austríac,1313)

Beat Claudi Laplace, prevere i màrtir, que, a causa de la seua condició de sacerdot, en temps de la Revolució Francesa va morir per inanició i contagi, empresonat en una nau de transport ancorada en la mar. († Enfront de la costa gal·la de Rochefort, 1794)

Sant Gabriel Taurí Dufresse, bisbe i màrtir, decapitat cruelment després d'una plena dedicació a l'activitat ministerial durant quaranta anys. († Chengdu, província xinesa de Sichuan, 1815)
at Cap comentari:
Labels: ,

13 de setembre de 2024, divendres: Sant Joan Crisòstom

DIVENDRES DE LA SETMANA XXIII / II


Lectura primera 1C 9,16-19.22b-27

M'he fet tot amb tots
per a salvar-ne alguns, siga com siga

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,
Jo no puc gloriar-me d'anunciar l'Evangeli, perquè és una obligació que m'han imposat; i ¡pobre de mi, si no anunciara l'Evangeli! Si jo m'ho haguera buscat, tindria dret a un salari; però, no havent-ho buscat, no faig més que complir un encàrrec. Per tant, ¿quin salari puc esperar?
La satisfacció d'anunciar l'Evangeli debades, sense fer ús del dret que l'Evangeli em dona.
Jo, sent home lliure com soc, m'he fet esclau de tots per a guanyar-ne tants com puga.
M'he fet tot amb tots per a salvar-ne alguns, siga com siga.
I açò ho faig per l'Evangeli, per a participar de la seua proclamació.
¿No sabeu que, a l'estadi, tots els corredors fan la carrera, però només un s'emporta el premi? Correu bé, si voleu guanyar. L'atleta es priva de moltes coses; ell per a guanyar-se una corona que se seca, nosaltres una que no se secarà. Per això jo no córrec sense nord, en el combat no pegue punyades en l'aire; les pegue contra el meu cos, per a sotmetre'l, no fora cas que jo quedara desqualificat després de proclamar la victòria dels altres.

Salm responsorial 83,3.4.5-6.12 (R.: 2)

Tot jo ansie i anhele
els atris del Senyor.
El meu cor i la meua carn
s'alegren en el Déu vivent.

R. Que amable és el vostre temple,
Senyor de l'univers.

També l'ocell hi troba casa,
i l'oroneta el niu
on posar els fills:
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu. R.

Feliç el qui viu en la vostra casa
alabant-vos cada dia.
Feliç el qui troba refugi en vós:
emprén amb amor el camí. R.

El Senyor Déu empara i protegix,
dona la gràcia i la glòria;
i no nega els seus béns
al qui viu honradament. R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:
consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Lc 6,39-42

¿Un cego seria capaç de guiar un altre cego?

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta comparança: «¿Pot un cego guiar un altre cego? ¿No cauran els dos en un clot? Un alumne no està per damunt del mestre; només una volta formats, els alumnes arriben a ser com el seu mestre. ¿Per què veus l'estella en l'ull del teu germà, i no notes la biga que tens en el teu ull? ¿Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré esta estella de l'ull" si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, trau primer la biga del teu ull, i després t'hi voràs per a poder traure l'estella de l'ull del teu germà».

* * * * *

Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.)

    Memòria de sant Joan, bisbe de Constantinoble i doctor de l'Església, antioqué de nació, que, ordenat prevere, va arribar a ser anomenat "Crisòstom" per la seua gran eloqüència. Gran pastor i mestre de la fe en la seu constantinopolitana, en va ser desterrat per insídies dels seus enemics, i en tornar de l'exili per decret del papa sant Innocenci I, a conseqüència dels maltractaments rebuts dels seus guardians durant el camí de retorn, va entregar la seua ànima a Déu a Comana del Pont, a l'actual Turquia, el catorze de setembre. (407)

Sant Amat de Tortosa, sant llegendari

A Càrcer, festa al Santíssim Crist de l'Agonia

A Carlet, festa a Santa Maria de Carlet

A la Pobla de Farnals, festa a Sant Feliu

A Salem, festa a Sant Roc 

Festa a Beniarjó, Benissuera, Ibi, Vallada

Fira a Canals

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de setembre

Sant Julià d'Ancira, prevere, màrtir sota l'emperador Licini a Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia. (s. IV).

A Jerusalem, dedicació de les basíliques construïdes piadosament, per voluntat de l'emperador Constantí, sobre la muntanya del Calvari i el Sepulcre del Senyor. (355)

Sant Litori de Tours, bisbe, primer constructor d'una església dins dels murs de la ciutat, per viure-hi ja cristians. († 371)

Sant Emilià de Valence, venerat com a primer bisbe d'aquesta ciutat de la Gàl·lia Lugdunense. († d. 374)

Sant Marcel·lí de Cartago, màrtir. Va nàixer a Toledo. Quan era alt funcionari imperial, molt relacionat amb els sants Agustí i Jeroni, va ser acusat de ser partidari de l'usurpador Heraclió i, encara que era innocent, per defendre la fe catòlica els heretges donatistes el van assassinar a Cartago, a l'actual Tunísia. († 413)

Sant Maurili, bisbe d'Angers, a la Gàl·lia Lugdunense, nascut a Milà i deixeble de sant Martí de Tours, que el va ordenar de prevere, i li va posar al capdavant del poble de Colonna. Després, elevat a bisbe, va centrar la seua preocupació a bandejar les supersticions dels llauradors pagans. († 453)

Sant Amat de Remiremont, prevere i abat, el qual, cèlebre per la seua austeritat, dejunis i amor a la soledat, va presidir sàviament el monestir d'Habend, que havia fundat juntament amb sant Romaric. († Sens, c. 629)

Sant Veneri, eremita. Mort a l'illa de Tino, al golf de La Spezia, a la regió de Ligúria, a Itàlia (s. VII).

Trànsit de sant Amat, bisbe de Sion a l'actual Suïssa, mort a Breuil-sud-la-Lys, a la Gàl·lia Ambianense, en el desterrament al qual el va condemnar el rei visigot Teodoric III. († c. 690)

Beata Maria de Jesús López de Rivas, verge, de l'Orde de Carmelites Descalces, que humil i sofrent, tant en l'ànima com en el cos, va viure unida als dolors de la Passió del Senyor. († Toledo 1640)

Beat Claudi Dumonet, prevere i màrtir, qui, en temps de la Revolució Francesa, sent professor, va ser lligat de peus i mans amb cadenes, i reclòs en una vella nau ancorada en la mar, al litoral enfront de Rochefort, a la costa nord de França, fins a morir malalt per inanició. († 1794)

Beat Aureli Maria (Benvingut) Villalón Acebrón, germà de les Escoles Cristianes i màrtir. († Almeria 1936)

Beats Josep Álvarez-Benavides y de la Torre i 114 companys, (1936/38). Sacerdots diocesans i laics, màrtirs d'Almeria durant la persecució religiosa en la guerra civil espanyola.
at Cap comentari:
Labels: , , ,

12 de setembre de 2024, dijous: Dolcíssim Nom de Maria

DIJOUS DE LA SETMANA XXIII / II


Lectura primera 1C 8,1b-7.11-13

Gravar la consciència poc formada d'un germà
seria pecar contra Crist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, la consciència de conéixer la veritat enorgullix, mentres que l'amor edifica. Els qui es fan la il·lusió de conéixer alguna cosa encara no saben com han de conéixer. En canvi, Déu reconeix els qui l'estimen.
Pel que fa a la qüestió de si es pot menjar la carn sacrificada als ídols, tots estem d'acord que els ídols no representen res i que només hi ha un Déu. És veritat que la gent dona el nom de «déus» a molts personatges en el cel i en la terra, com si hi hagueren molts déus i molts senyors. Però, per a nosaltres, només hi ha un Déu, el Pare, origen de tot l'univers, i a qui estem destinats; i només hi ha un Senyor, Jesucrist, pel qual tot existix i pel qual existim nosaltres.
Però no tots trauen les conseqüències d'esta veritat. Alguns, acostumats fins fa poc a la idolatria, mengen la carn dels sacrificis pensant que és oferida als ídols, i això grava la seua consciència, encara poc formada. En este cas, el coneiximent que tu tens farà que es perda el germà més dèbil, pel qual Crist va morir. D'esta manera pecaries contra un germà, gravant la seva consciència poc formada, i així pecaries contra Crist. Per això, si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré carn mai de la vida, per a no fer pecar el meu germà.

Salm responsorial 138,1-3.13-14ab.23-24 (R.: 24b)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,
vós veeu quan m'assente o quan m'alce,
descobriu de lluny el meu pensar,
sabeu bé si camine o si repose,
vos són familiars totes les meues sendes.

R. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.

Vós heu creat el meu interior,
m'heu teixit en les entranyes de la mare.
Vos done gràcies per haver-me fet tan admirable,
les vostres obre són portentoses. R.

Déu meu, observeu-me i coneixeu el meu cor,
examineu-me per a saber què desitge.
Mireu si vaig per camins d'idolatria,
guieu-me per camins eterns. R.

Al·leluia 1Jo 4,12

Si ens amem, Déu està en nosaltres,
i el seu amor en nosaltres ha arribat a la plenitud.

Evangeli Lc 6,27-38

Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«A vosaltres que m'escolteu, jo vos dic: Ameu els vostres enemics, feu el bé als qui vos odien, beneïu els qui vos maleïxen, pregueu per aquells que vos calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li l'altra. Si algú et lleva la capa, dona-li també la túnica.
Dona a tot aquell que et demane, i no reclames res al qui et lleva allò que és teu. Feu als altres tal com voleu que ells vos facen.
Si ameu els qui vos amen, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors amen aquells que els amen. I si feu el bé als qui vos fan el bé, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors ho fan.
Si presteu diners als qui espereu que vos els tornaran, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors se'ls presten els uns als altres, perquè saben que els recobraran. Vosaltres, en canvi, ameu els vostres enemics, feu el bé i presteu sense esperar res a canvi. D'este modo, la vostra recompensa serà gran, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els roïns.
Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. No jutgeu, i no sereu jutjats. No condemneu, i no sereu condemnats. Perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i vos donaran: vos abocaran a la falda una mesura generosa, ben complida, sacsada i plena a caramull.
Tal com mesureu sereu mesurats».

* * * * *

El Dolcíssim Nom de Maria (mem. ll.)

La festa de hui fou aprovada per primera vegada l'any 1513 pel papa Juli II per a la diòcesi de Conca. Més tard, Innocenci XI l'estengué a tota l'Església, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs en el setge de Viena (1683). Innocenci XI assignà la diada el diumenge després del 8 de setembre, i, més endavant, s'establí per al 12 de setembre.

Espigolant els textos dels Pares de l'Església i autors eclesiàstics, un autor contemporani ha trobat 917 encomis, floretes, a la Mare de Déu: auxiliadora, braç defensor, consol, cor nostre, delícia, dolçor, esperança, goig, gràcia, misericòrdia... Un nom, el de Maria, que ho diu tot, ho abraça tot. «La vida de Maria fou la vida d'una dona del seu poble: pregava, treballava, anava a la sinagoga... sempre en unió amb Déu» (papa Francesc). [font] 

Sota aquesta advocació es pot celebrar l'onomàstica de Dolça, Maria, Mariona, Mireia i Míriam.

A la Barraca d'Aigües Vives, festa a la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona canònica de Carcaixent

A la Pobla de Farnals, festa a Sant Josep

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 12 de setembre 

Sant Autònom, bisbe i màrtir.

Visqué al segle IV i fou mort a l'altar dels pagans, gelosos de les nombroses conversions que obrava (B. Dalmau).

Sants Crònides, Leonci i Serapió, màrtirs en temps de l'emperador Maximí, que van ser llançats a la mar a Alexandria d'Egipte, segons es diu, per confessar a Crist. (s. III)

Sant Albeu [Elvis, Ailbe o Alibeu] d'Emly, bisbe, pelegrí i predicador de l'Evangeli a molts pobles. (c. 528)

Sant Guiu [Guidó o Guim] d'Anderlecht, primer sagristà a l'església de la Mare de Déu de Laken, a Bèlgica, que va ser generós amb els pobres, va peregrinar als sants llocs per set anys i, tornat a la seua terra, va morir piadosament a Anderlecht, a la regió de Brabant, actual França, prop de Brussel·les (c. 1012)

Beats Apol·linar Franco, de l'orde dels Germans Menors, i Tomàs Zumárraga, de l'orde de Predicadors, tots dos preveres i màrtirs juntament amb quatre companys, a Omura, al Japó (1622).

Els noms són: beats Francesc de Sant Bonaventura i Pere de Santa Clara, religiosos de l'Orde de Germans Menors, Doménec Magoshichi i Mateu de Sant Tomàs Chiwiato, religiosos de l'Orde dominicà.

Beat Pere Sulpici Cristòfol Faverge, germà de les Escoles Cristianes i màrtir, al litoral de Rochefort, a França (1794).

Sant Francesc Ch‘oe Kyong-hwan, màrtir, que era catequista, i al no voler renegar de la seua fe cristiana davant del prefecte, va patir la presó, on es va dedicar a la pregària i a la catequesi fins a consumar la seua vida amb el martiri a Seül, Corea (1839).

Beata Maria Luisa Prosperi (1799- Trevi 1847). Religiosa i mística italiana, abadessa de les Benedictinas de Trevi des de 1837 fins a la seua mort.
at Cap comentari:
Labels: , , ,

11 de setembre de 2024, dimecres: Mare de Déu de la Cova Santa

DIMECRES DE LA SETMANA XXIII / II


Lectura primera 1C 7,25-31

Si estàs casat, no faces res per a separar-te de la dona,
però si no tens dona, no busques casar-te

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, no tinc cap manament del Senyor referent als no casats, però vos done el meu parer, i sé que, per la misericòrdia del Senyor, soc digne de confiança. Jo crec que, en la mala situació present, és bo que cada u es quede tal com es troba: si estàs casat, no faces res per a separar-te de la dona, però si no tens dona, no busques casar-te. No està mal que et cases, ni està mal que es case una soltera, però els qui ho fan trobaran destorbs que jo vos voldria estalviar.
Vullc dir, germans, que el temps s'acaba. D'ara en avant, els qui tenen esposa han de viure com si no en tingueren; els qui ploren, com si no ploraren; els qui s'alegren, com si no s'alegraren; els qui compren, com si no tingueren res; i els qui trauen profit d'este món, com si no en tragueren; perquè este món que veem passa.

Salm responsorial 44,11-12.14-15.16-17 (R.: 11a)

Escolta, filla, mira, atén,
oblida el teu poble i la casa de ton pare;
el rei està captivat per la teua bellesa:
venera'l, que és el teu Senyor.

R. Escolta, filla, mira, atén.

Entra la princesa tota radiant,
el seu vestit és de brocats d'or,
la porten al rei amb vestits virolats.
La seguix una cort de donzelles amigues. R.

Les porten entre alegria i festa,
entren al palau del rei.
En lloc dels pares tindràs fills;
els faràs prínceps de tota la terra. R.

Al·leluia Lc 6,23ab

Alegreu-vos i feu festa,
diu el Senyor,
perquè la vostra recompensa serà gran en el cel.

Evangeli Lc 6,20-26

Feliços els pobres. Ai de vosaltres, els rics

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va alçar els ulls i va dir mirant els seus deixebles:
«Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu.
Feliços els qui ara passeu fam, perquè vindrà dia que sereu saciats.
Feliços els qui ara ploreu, perquè vindrà dia que riureu.
Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent vos odiarà, vos esquivarà, vos ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa serà gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes.
Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja teniu el vostre consol.
Ai de vosaltres, els qui ara esteu farts, perquè vindrà dia que passareu fam.
Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè vindrà dia que vos lamentareu i plorareu.
Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres; igual feien els seus pares amb els falsos profetes».

* * * * *

Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa

(diòcesi de Sogorb-Castelló)

La Mare de Déu de la Cova Santa és patrona de la diòcesi de Sogorb-Castelló i patrona de Beniarrés

Lectures de la missa:

Lectura primera Jdt 13,14.17-20: Recordaran per sempre més esta obra del poder de Déu

Salm responsorial  Jdt 13,18bc-19  (cfr. Jdt 15,10): Maria, vos sou l'orgull del nostre poble

Al·leluia Lc 1,28.42

Alegreu-vos, Maria, plena sou de gràcia.
El Senyor és amb vos.
Beneïda sou entre totes les dones.

 Evangeli Lc 1,39-47

¡Feliç tu que has cregut!

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, a un poble de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà a Isabel. I va passar que, quan Isabel va sentir la salutació de Maria, la criatura saltà d'alegria dins del seu ventre, i Isabel, plena de l'Esperit Sant, exclamà amb totes les seues forces:
«¡Beneïda tu entre totes les dones i beneït el fruit de les teues entranyes! ¿Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me? Mira: només he sentit la teua salutació, la criatura ha saltat d'alegria dins del meu ventre. ¡Feliç tu, que has cregut! Allò que el Senyor t'ha anunciat, es complirà».
Maria va dir: 
 
«La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador».

* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Manuel Ureña i Pastor, arquebisbe emèrit de Saragossa (1988)
A la Barraca d'Aigües Vives, ofrena de flors a la Mare de Déu d'Aigües Vives

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 de setembre

Sepultura dels sants màrtirs Prot i Jacint a Roma, al cementeri de Basila, de la via Salària Antiga, als qui el papa sant Damas, després de recuperar els seus túmuls ocults sota terra, va dedicar uns versos, i on, quinze segles més tard, es va trobar el sepulcre intacte de sant Jacint i el seu cos abrasat. (s. III)

Sants màrtirs Fèlix i Règula [o Regla], morts a Zuric (Suïssa) juntament amb el servent sant Exuperanci  (s. inc.). Patrons de Zuric.

Sant Pafnuci
 Commemoració de sant Pafnuci, bisbe a Egipte, que va ser un d'aquells confessors que en temps de l'emperador Galeri Valeri Maximí, van ser torturats traent-los l'ull dret, tallant-los els tendons del genoll esquerre i condemnats després a les mines. Malgrat això va poder assistir després al concili de Nicea, i no va deixar de lluitar intrèpidament per la fe catòlica contra l'arrianisme. (s. IV)
Sant Pacient de Lió, bisbe, que, mogut per la caritat, va distribuir gratuïtament aliments per totes les ciutats a la vora del Roine i del Saona, ajudant els pobles oprimits per la fam. Va exercir l'apostolat per onsevol, per a conversió d'heretges i cura dels necessitats. (c. 480)

Trànsit de sant Sacerdot, bisbe de Lió, que va viure en l'amor i temor de Déu, i va morir a París durant un concili. (552)


Trànsit de sant Adelfi de Luxeuil, abat del monestir de Remiremont, que va plorar profusament per una dissensió de menor importància. (c. 670)

Sant Leudí o Bodó de Toul, bisbe, que estant casat, es va fer monjo i després, també la seua esposa Odila, aconsellada per ell va abraçar la vida monàstica. (s. VII)

Sant Elies, conegut pel nom d'"Espeleota", insigne promotor de la vida eremítica i cenobítica a Calàbria. (s. X)

Beats Gaspar Koteda, catequista, i els xiquets Francesc Takeya i Pere Shichiemon, màrtirs, els pares dels quals havien patit igualment el martiri el dia anterior. Tots ells, a Nagasaki i amb igual fermesa, van patir per Crist idèntic suplici de decapitació (1622).

Beat Bonaventura de Barcelona (Miquel) Gran, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, amant de l'observança regular, va instituir convents per a retirs espirituals en molts llocs del territori romà i va mostrar sempre màxima austeritat de vida i caritat amb els pobres.

Miquel Baptista Gran nasqué a Riudoms i, una vegada enviudat, es feu franciscà llec i visqué als convents d'Escornalbou, Móra i Terrassa. Passà després a Itàlia, on treballà en la creació d'una província autònoma de frares menors reformats. Venerat pel papes i el poble, morí a Roma l'any 1684. [font] Beatificat el 10 de juny del 1909 pel papa Pius X.

Beata Maria Celeste (Giulia) Crostarosa (1696- Foggia, Italia 1755). Religiosa italiana fundadora de les Germanes del Santíssim Redemptor.

Beat Francesc Mayaudon, prevere i màrtir, que, empresonat en temps de la Revolució Francesa per ser sacerdot, va morir finalment al litoral de França, prop de Rochefort, en una nau ancorada en la mar, consumit per esgotament físic (1794).

Sant Joan Gabriel Perboyre, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que, dedicat a la predicació de l'Evangeli segons el costum del lloc, durant una persecució va patir presó prolongada, va ser turmentat i, finalment, penjat en una creu i escanyat a Wuchang, a la província Hubei, a la Xina (1840).

Beat Pere d'Alcántara (Llorenç) Villanueva Larráyoz, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)

Beat Josep Ma. Segura i Penadés, prevere i màrtir valencià (memòria a Atzeneta d'Albaida i Ontinyent). (1936)

Beat valencià Josep Maria Piquer Arnau, saccerdot operari diocesà (mem. a Onda). († Betxí, 1936)

at Cap comentari:
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

15 de setembre de 2024, diumenge XXIV

DIUMENGE XXIV / Cicle B Lectura primera Is 50,5-9a He parat l'esquena als qui m'assotaven Lectura del llibre d'Isaïes El Senyor ...

entrades populars