DIJOUS DE LA SETMANA IV / II
MARTIROLOGI ROMÀ
31 de gener de 2024, dimecres IV: Sant Joan Bosco
DIMECRES DE LA SETMANA IV / II
Lectura primera 2S 24,2.9-17
Soc jo qui ha pecat ordenant el cens del poble;estos, que són el ramat, ¿quin mal han fet?Lectura del segon llibre de SamuelEn aquells dies, el rei David va ordenar a Joab, general en cap de l'exèrcit, que estava al seu costat: «Recorre totes les tribus d'Israel, de Dan a Beerxeba, i fes el cens del poble, que vullc saber quants en són».Joab donà al rei el resultat del cens del poble: a Israel hi havia huit-cents mil hòmens capaços de manejar l'espasa, i a Judà, cinc-cents mil.Acabat el cens, David va sentir remordiments i confessà al Senyor: «He comés un gran pecat ordenant este cens. He sigut un insensat. Senyor, perdoneu la culpa del vostre servent».L'endemà al matí, quan David es va alçar, el Senyor va fer sentir la seua paraula al profeta Gad, vident del rei, i li digué: «Ves i digues a David: "Açò diu el Senyor: Et propose tres coses: tria la que vullgues i jo l'executaré"».Gad va anar a dur-li el missatge a David. Li va preguntar: «¿Què t'estimes més: que hi haja en el país tres anys de fam, que durant tres mesos no pugues resistir els atacs dels enemics, o que durant tres dies hi haja pesta en el país? Pensa-t'ho i mira què he de respondre al qui m'ha enviat».David li respongué: «No tinc escapatòria, però no vullc caure en mans dels hòmens; m'estime més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós».En conseqüència, David va triar la pesta. Era el temps de la sega del blat. El Senyor envià la pesta a Israel; des d'aquell matí fins al dia convingut moriren, de Dan fins a Beerxeba, setanta mil persones. Quan l'àngel anava a estendre la mà sobre Jerusalem per a devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l'àngel que devastava el poble: «Prou, retira la mà».L'àngel del Senyor es trobava en aquell moment a l'era d'Aravna, el jebuseu. David, quan va vore l'àngel que castigava el poble, va clamar al Senyor: «Soc jo qui ha pecat, qui ha obrat malament, però estos, que són el ramat, ¿quin mal han fet? Que la vostra mà caiga damunt de mi i de la meua família».
Salm responsorial 31,1-2.5.6.7 (R.: 5c)
Feliç el qui ha sigut perdonati ha vist colgat el seu pecat.Feliç aquell a qui el Senyorno li apunta la faltai té un cor sense plecs.R. Perdoneu-me, Senyor, la culpa comesa.Ara reconec el pecat,no vos amague més la culpa.Al moment que he resolt, Senyor,confessar-vos la falta,m'heu perdonat la culpa comesa. R.Per això vos supliquen els fidelsen l'hora propícia;la crescuda de l'aigua torrencial,a ells, no els arribarà. R.En vós he trobat el meu refugi,vós em guardeu del perill.Em rodegeu de cants de llibertat. R.
Al·leluia Jo 10,27
Les meues ovelles coneixen la meua veu,diu el Senyor;també jo les conec i elles em seguixen.
Evangeli Mc 6,1-6
Un profeta només és despreciat en el seu poble
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús va anar a Natzaret, el seu poble, i els deixebles el seguiren. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Molts, quan el sentien, se n'estranyaven i deien:
«¿D'on li ve tot açò? ¿Què és esta saviesa que ha rebut? ¿I estos miracles obrats per les seues mans? Este, ¿no és el fuster, el fill de Maria, i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seues germanes, ¿no viuen ací entre nosaltres?»
I s'escandalitzaven d'ell. Jesús els digué:
«Un profeta només és despreciat en el seu poble, entre els seus parents i en sa casa».I no pogué fer allí cap miracle; només va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I es sorprenia de la seua incredulitat.Després recorria les viles i els pobles de la rodalia i ensenyava.
* * * * *
Memòria de sant Joan Bosco, prevere, el qual, després d'una infantesa dura, va ser ordenat sacerdot, i a la ciutat de Torí es va dedicar amb totes les seues forces a la formació dels adolescents. Va fundar la Societat Salesiana i, amb l'ajuda de santa Maria Dominga Mazzarello, l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, per a ensenyar oficis a la joventut i instruir-los en la vida cristiana. Ple de virtuts i mèrits, va volar al cel, en este dia, a la mateixa ciutat de Torí, a Itàlia. (1888)
- J.M. Bausset: Sant Joan Bosco (2015)
30 de gener de 2024, dimarts IV
DIMARTS DE LA SETMANA IV / II
* * * * *
Dia Escolar per la No-violència i la Pau.- Enric Benavent, arquebisbe de València: Intel·ligència artificial i pau (2024)
- Papa Francesc: Missatge per a la 57 Jornada Mundial de la Pau (2024)
Aniversari del traspàs de Dominique Pire, dominic, Premi Nobel de la Pau de 1958 (Lovaina 1969)
MARTIROLOGI ROMÀ
29 de gener de 2024, dilluns IV
DILLUNS DE LA SETMANA IV / II
Lectura primera 2S 15,13-14.30;16,5-13a
Fugim d'Absalom.Deixeu que Ximí em maleïsca: El Senyor li ho ha manatLectura del segon llibre de SamuelEn aquells dies, un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d'Israel s'havia decantat a favor d'Absalom. David va dir a tots els oficials i cortesans que l'acompanyaven a Jerusalem: «Fugim, que si Absalom ens troba a Jerusalem, no ens podrem escapar. No vos entretingueu, no siga cosa que s'afanye més que nosaltres i ens alcance; a més de derrotar-nos, podria passar la ciutat a sang i a foc».David va pujar la costera de les Oliveres plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l'acompanyaven també es cobrien el cap i pujaven plorant.Quan David va arribar a Bahurim, va eixir un home d'un clan de la família de Saül, que es deia Ximí, fill de Guerà. Este home maleïa a David i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. Tota la gent i els soldats més valents escortaven a David a dreta i a esquerra. Ximí cridava a David: «Ves-te'n, ves-te'n, home sanguinari i pervers. El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual usurpares el tron; i ara l'ha donat al teu fill Absalom. ¡Paga els teus crims, home sanguinari!»Abisai, fill de Seruià, va dir al rei: «¿Per què este gos mort maleïx el rei, el meu senyor? Dona'm permís i li tallaré el cap». El rei li contestà: «¡No enteneu res, fills de Seruià!. Si este home em maleïx, és perquè el Senyor li ha dit que maleïsca a David. ¿Qui pot demanar-li: per què ho fas?»Després va dir a Abisai i a tots els altres oficials: «Si em vol matar el meu propi fill, eixit de les meues entranyes, amb més raó este benjaminita. Deixeu-lo que em maleïsca. El Senyor li ho ha manat. Potser el Senyor, quan veja la meua aflicció, convertirà en bé esta maledicció de hui».I David, amb els seus hòmens, va continuar el camí.
Salm responsorial 3,2-3.4-5.6-7 (R.: 7b)
¡Quants n'hi han, Senyor, que m'acacen!Molts s'alcen contra mi.Molts diuen de mi:«No espereu que Déu el salve».R. Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu.Senyor, escut i glòria meua,vós dreceu el meu cap.Si cride invocant el Senyor,ell m'escolta des del mont sant. R.Puc gitar-me i dormir i despertar:el Senyor em sosté.No em fa por la multitudque acampa al meu entorn.Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu. R.
Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,Déu ha visitat el seu poble.
Evangeli Mc 5,1-20
Esperit maligne, ix d'este home᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús i els deixebles arribaren a l'altra vora del llac, al país dels gerasencs. Només baixar de la barca, va vindre, de les coves sepulcrals on vivia, un home posseït d'un esperit impur.No el podien lligar ni tan sols amb cadenes, perquè més d'una vegada havia trencat les cadenes i els grillons amb què l'havien lligat. No el podia dominar ningú. De nit i de dia anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i fent-se mal a colps de pedra.Quan va vore a Jesús des de lluny, va córrer, es prosternà als seus peus i li digué cridant tant com podia: «¿Per què vos fiqueu amb mi, Jesús, Fill de Déu altíssim? Vos conjure per Déu que no em turmenteu». És que Jesús li havia dit: «Esperit impur, ix d'este home». Jesús li pregunta: «Com et diuen?» Ell li respon: «Em dic "Legió", perquè som molts». I demanava a Jesús amb insistència que no els traguera fora d'aquell territori.Veent que allà a la muntanya pasturava un gran ramat de porcs, demanaren a Jesús que els enviara als porcs i els hi deixara entrar. Jesús els ho permeté. Els esperits impurs eixiren de l'home i entraren en els porcs, i al moment tot el ramat, que era d'uns dos mil, es va precipitar muntanya avall fins al llac, on s'ofegaren.Els porquers fugiren i escamparen la notícia per la ciutat i per la contornada, i la gent va eixir a vore què havia passat. Anaren a l'encontre de Jesús i, quan veren l'endimoniat, que havia tingut la legió, assentat, vestit i amb l'enteniment recobrat, es van espantar. Els qui ho havien vist els contaren tot el que havia passat a l'endimoniat i als porcs; i es posaren a pregar a Jesús que se n'anara del seu territori.Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava poder anar amb ell, però Jesús no ho acceptà i li digué que tornara a sa casa, amb els seus, i els explicara tot el que el Senyor li havia fet i com s'havia compadit d'ell. Aquell home se n'anà i proclamava per tota la Decàpolis el que Jesús li havia fet, i tota la gent se'n meravellava.
MEMÒRIES
 |
| Sant Valer, bisbe |
Bisbe de Saragossa, va firmar les actes del concili d'Elvira que es va reunir un dels primers anys del segle IV. La llegenda l'unix al diaca sant Vicent. Diuen que va morir a Anet (França) l'any 315, desterrat per causa de la fe. Les seues relíquies són venerades a Roda d'Isàbena. És patró de Saragossa.
Beat Manuel Domingo i Sol.(mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)
- F. Garcia Monforte: Beat Manuel Domingo i Sol.
Festa del Jesuset del Miracle a Alcoi.
- J.M. Bausset: L'Infant Jesús del Miracle (2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 29 de gener
1. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, hui Turquia, sants màrtirs Sarbeli, prevere, i Bebaia, la seua germana, els quals, batejats pel sant bisbe Barsimeu, van patir el martiri per la seua fe en Crist. (c. 250)
2. A Roma, al cementeri Major de la via Nomentana, sants màrtirs Papies i Maur, soldats. (c. s. III).
3. A la ciutat de Perusa, a la regió hui italiana de l'Úmbria, sant Constanci, bisbe. (c. s. III)
4. A Antioquia de Síria, actualment Turquia, sants Juventí i Maximí, màrtirs, que van rebre la palma del martiri en temps de l'emperador Julià l'Apòstata. (363)
5. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Valeri, segon bisbe que va governar esta seu (s. III ex.)
6. Prop d'Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Afraates, anacoreta, el qual, nascut i format entre els perses, va seguir les petjades dels mags i es va convertir al Senyor a Betlem. Es va retirar a Edessa, on va viure en una caseta fora de les muralles, i, més tard, amb la seua predicació i els seus escrits va defendre la fe catòlica contra els arrians. (c. 378)
7. A la Bretanya Menor, hui França, sant Gildas, anomenat el "Savi", abat, que va escriure sobre la ruïna de Bretanya, deplorant les calamitats del seu poble i increpant la maldat de prínceps i clergues. Va fundar l'abadia de Rhuys, al costat de la mar, i va morir a l'illa d'Houat. (570)
8. A la ciutat de Bourges, a Aquitània, actualment també França, sant Sulpici Sever, bisbe, de família de senadors de les Gàl·lies, la saviesa de les quals, ministeri pastoral i obstinació a restaurar la disciplina va enaltir sant Gregori de Tours. (591)
9. A Florència, ciutat de la regió de Toscana, a Itàlia, beata Vilana delle Botti, mare de família, la qual, després d'abandonar la vida mundana que portava, va vestir l'hàbit de les Germanes de l'Orde de Penitència de Sant Doménec i es va distingir per la seua assídua meditació de Crist crucificat, per la seua austeritat de vida i per sol·licitar almoina als carrers en favor dels pobres. (1361)
10. A la ciutat de Bialystok, a Polònia, beata Bolesława Maria Lament, verge, qui, en un difícil període de canvis polítics, va fundar la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família, per a fomentar la unió dels cristians, ajudar els marginats i educar cristianament les jóvens. (1946)
28 de gener de 2024, diumenge IV
DIUMENGE IV / Cicle B
Lectura primera Dt 18,15-20
Faré que s'alce d'enmig de tu un profetai li posaré als llavis les meues paraulesLectura del llibre del DeuteronomiMoisés digué al poble:«El Senyor, el teu Déu, farà que enmig de tu, d'entre els teus germans, s'alce un profeta com jo. Escolteu-lo.El dia que el poble s'havia reunit en la muntanya de l'Horeb, demanares al teu Déu, no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i no vore més aquell gran foc, per por de morir.I el Senyor em va dir: "Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s'alce d'enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meues paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escolten les paraules que ell els dirà en nom meu.Però si un profeta s'atrevix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d'altres déus, morirà"».
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
Vingau, celebrem el Senyor amb crits de festa,aclamem la roca que ens salva;presentem-nos davant d'ell a beneir-lo,aclamem-lo amb els nostres cants.R. ¡Si sentíreu hui la veu del Senyor!:«No enduriu els vostres cors».Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat.Ell és el nostre Déu,i nosaltres som el poble que ell pastura,el ramat que ell mateix guia. R.¡Si sentíreu hui la seua veu!:«No enduriu els cors com a Meribà,com el dia de Massà, en el desert,quan em posaren a prova els vostres pares,i em temptaren, encara que havien vist les meues obres». R.
Lectura segona 1C 7,32-35
La dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santaLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, jo voldria que visquéreu sense maldecaps. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de complaure'l; en canvi, el casat s'ha d'ocupar de les coses del món i mirar d'agradar a l'esposa, i té el cor dividit. Igualment, la fadrina o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d'esperit; en canvi, la dona casada s'ha d'ocupar de les coses del món i mirar d'agradar al marit. Tot açò ho dic per al vostre bé, no per a lligar-vos a res. Pense només en allò que és més convenient i facilita viure dedicat al Senyor, sense preocupacions que vos distraguen.
Al·leluia Mt 4,16
El poble que vivia en la foscor ha vist una gran llum,una llum resplandixper als qui vivien en el país tenebrós.
Evangeli Mc 1,21-28
Jesús ensenyava amb autoritat᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús va arribar a Cafarnaüm. El dissabte entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent s'admirava de la seua doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la llei.En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit impur que es posà a cridar: «¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres: el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i ix d'este home». I l'esperit impur el va somoure amb violència, llançà un gran crit i en va eixir. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: «¿Què és tot açò? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot dona ordes als esperits impurs, i l'obeïxen».La seua fama s'estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.
A. En Jesús es complix la profecia que escoltem en la primera lectura, perquè Jesús manifesta el poder de Déu a través dels seus ensenyaments. Volem escoltar hui la seua veu i adorar-lo amb tota la nostra ànima. La seua autoritat i el seu poder són l'autoritat i el poder de Déu. El poder creador, perquè el món és obra seua, i també el poder salvador i alliberador, perquè som criatures seues i cap poder oposat a Déu ha de separar-nos de la seua misericòrdia. Això és el que es manifesta en Jesús quan parla amb autoritat, i amb eixa mateixa autoritat expulsa els dimonis que ens sotmeten i ens impedixen estimar a tots amb afecte espiritual.
B. En Jesús es complix plenament l'anunci fet per Déu a Moisés: «Jo faré que s’alce d’enmig dels seus germans un profeta com tu» (primera lectura). Així apareix Jesús en l'Evangeli ensenyant amb autoritat i donant suport a les seues paraules amb les accions salvadores dels hòmens, en este cas concret amb l'expulsió d'un esperit impur, que el proclama com al Sant de Déu. Ell ens continua parlant hui en l'Església, de manera especial en la litúrgia de la Paraula de la missa. «Tant de bo que hui sentíreu la veu de Déu: "No enduriu els vostres cors".» (salm responsorial). I estenguem eixa Paraula, juntament amb les nostres bones obres d'amor salvador, a tothom (cf. primera oració).
- Jesús, servici de neteja (Mc 1,21-28) (laparaula.com)
- Missa d'À Punt: Pregària a Jesús mestre i alliberador.
* * * * *
 |
| Sant Tomàs d'Aquino |
- J.M. Bausset: Sant Tomàs d'Aquino (2015)
Memòria de sant Tomàs d'Aquino, prevere de l'Orde de Predicadors i doctor de l'Església, que, dotat de gran intel·ligència, amb els seus discursos i escrits va comunicar als altres una extraordinària saviesa. Cridat a participar en l'II Concili Ecumènic de Lió pel papa beat Gregori X, va morir durant el viatge, al monestir de Fossanova, a la regió italiana del Laci, el dia 7 de març, data en la qual, anys més tard, es van traslladar les seues restes a la ciutat de Tolosa, a França. (1274)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 28 de gener
 |
| Sant Joan de Réome |
2. Al monestir de Réome, al territori de Langres, a Nèustria, hui França, sant Joan, prevere, home totalment entregat a Déu, que va presidir una comunitat monàstica segons la Regla de sant Macari. (c. 554)
3. Commemoració de sant Jaume, eremita a Palestina, que es va amagar llarg temps en una tomba per a portar vida penitent. (s. VI)
4. A Conca, a la regió de Castella la Nova, sant Julià, bisbe, que va ser el segon pastor d'esta ciutat, una vegada recuperada de mans dels musulmans. Egregi pel seu estil de vida, es va distingir per repartir entre els pobres els béns de l'Església i treballar amb les seues mans per a obtindre el manteniment diari. (c. 1207)
5. Al monestir de Sant Frediano, prop de Pisa, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Aiutamicristo, religiós de l'Orde dels Camaldulencs. (1224)
6. Al lloc de Plévin, a la Bretanya Menor, a França, beat Julià Maunoir, prevere de la Companyia de Jesús, que per espai de quaranta-dos anys es va entregar a les missions populars per tots els llocs i llogarets del territori. (1683)
7. A la ciutat de Maokou, a la província de Guizhou, a la Xina, sants Àgueda Lin Zhao, verge, Jeroni Lu Tingmei i Llorenç Wang Bing, màrtirs, que, sent catequistes, en temps de l'emperador Wenzongxian van ser denunciats com a cristians i finalment decapitats. (1858)
8. A la ciutat de Daijiazhuang, a la província de Shandong, al sud de la Xina, sant Josep Freinademetz, prevere de la Societat del Verb Diví, que va treballar incansablement en l'evangelització d'aquella regió. (1908)
9. A Picassent, beata valenciana Maria Lluïsa Montesinos Orduña, verge seglar i màrtir (memòria a Planes). (1937)
10. Al camp de concentració de Kharsk, prop de Tomsk, a la regió de Sibèria, a Rússia, beata Olímpia (Olga) Bidà, verge i màrtir, de la Congregació de les Germanes de Sant Josep, que, per amor a Crist, durant la persecució antireligiosa va suportar tota classe de proves. (1952)
27 de gener de 2024, dissabte III
DISSABTE DE LA SETMANA III / II
* * * * *
 |
| Sant Enric d'Ossó |
- F. Garcia Monforte: Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Bisbat de Tortosa)
- J.M. Bausset: Sant Enric d'Ossó (2015)
Santa Àngela de Mèrici, verge (mem. ll.)
Va nàixer vers l'any 1470 a Desenzano, a l'antic domini de Venècia. Va prendre l'hàbit del tercer Orde franciscà i va reunir xiques que es dedicaren a les obres de caritat. L'any 1535 va fundar a Brèscia, sota el nom de santa Úrsula, una congregació femenina per a la instrucció cristiana de les xiques pobres. El seu institut va esdevenir precursor de les formes de vida religiosa moderna per la flexibilitat d'adaptació a les circumstàncies. Va morir l'any 1540.
26 de gener de 2024, divendres: Sants Timoteu i Titus
26 de gener
SANTS TIMOTEU I TITUS, BISBES
Memòria
La lectura primera d'esta memòria és pròpia.
L'evangeli és el de la fèria corresponent.
L'evangeli és el de la fèria corresponent.
Lectura primera 2Tm 1,1-8
Pense en la fe tan sincera que tensLectura de la segona carta de sant Pau a TimoteuPau, apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu, enviat a anunciar la promesa de vida que ve per Jesucrist, a Timoteu, fill benvolgut. Et desitge la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor.
Et recorde sempre, de nit i de dia, en les meues oracions, i done gràcies a Déu, a qui adore amb consciència neta, com els meus avantpassats. Tinc presents les teues llàgrimes, i enyore vore't i omplir-me d'este goig. Pense en la fe tan sincera que tens, i que ja tenien primer la teua àvia Lois i ta mare Eunice. I tu la tens igual, n'estic segur.
Per això et recomane que procures avivar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fortalesa, d'amor i de prudència. Per tant, no t'avergonyixques ni de donar testimoni de nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tot els treballs que hages de patir per l'Evangeli, suporta'ls amb la fortalesa que Déu ens dona.
O bé:
Lectura primera Tt 1,1-5
A Titus, fill verdader en la fe que ens unixComença la carta de sant Pau a TitusPau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits a la fe i al coneiximent de la religió verdadera, en l'esperança de la vida eterna. Déu, que no mentix, l'havia promesa des d'abans dels segles i, arribat el moment apropiat, ha fet conéixer la seua paraula, per la predicació que m'ha estat confiada, tal com ho ha disposat Déu, el nostre salvador.
Titus, fill verdader en la fe que ens unix: et desitge la gràcia i la pau de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.
Et vaig deixar a Creta per a que acabares de disposar el que faltava, i en cada població posares preveres que reuniren les condicions que jo et vaig indicar.
Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.7-8a.10 (R.: cf. 3)
Canteu al Senyor un càntic nou,canteu al Senyor, tota la terra,canteu al Senyor, beneïu el seu nom.R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,conteu a les nacions la seua glòria,conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.Aclameu el Senyor, famílies dels pobles,aclameu la glòria i el poder del Senyor,aclameu la glòria del nom del Senyor. R.Digau a tots els pobles: «¡El Senyor és rei!»Manté ferm tot el món, incommovible;governa els pobles amb rectitud. R.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Vos enaltim, Pare,Senyor del cel i de la terra,perquè heu revelat als senzillsels misteris del Regne.
Evangeli Mc 4,26-34
Un home sembra el gra i, mentres dorm, la llavor creix sense que ell sàpia com᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús deia a la gent:
«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra en la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix sense que ell sàpia com. La terra, a soles, dona fruit: primer els brots, després les espigues i finalment el blat granat dins de les espigues. I, quan el gra ja està a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega».
Deia també:
«¿A què podem comparar el Regne de Déu? ¿Quina paràbola li aniria bé? És com un gra de mostassa, que és la més menuda de totes les llavors de la terra, però, quan l'han sembrada, es posa a créixer i arriba a fer-se més gran que totes les plantes de l'hort, amb unes rames tan grans que les aus del cel poden fer niu en la seua ombra».
Jesús els anunciava la Paraula amb moltes paràboles semblants, adaptant-se a la seua capacitat d'entendre. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
Per a meditar
Sant Jeroni (Catena aurea).
La llavor és la paraula divina, la terra el cor humà, i el son de l'home la mort del Salvador. La llavor creix dia i nit, perquè després del son de Crist en el sepulcre va germinar més i més en la fe el nombre dels creients, tant en la prosperitat com en l'adversitat, i es va desenvolupar amb les obres.
* * * * *
 |
| Sants Timoteu i Titus |
Sants Timoteu i Titus [o Tet], bisbes (mem. ob.).
Van ser deixebles i ajudants de sant Pau, apòstol, i bisbes de l'Església d'Efes, l'un, i de la de Creta, l'altre. A ells van ser adreçades les cartes anomenades «pastorals», en les quals hi ha instruccions òptimes per al govern dels pastors i dels fidels. (s. I)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 26 de gener
2. A la ciutat d'Hipona, a Numídia, hui Algèria, sant Teògenes, màrtir, sobre qui sant Agustí va predicar un sermó. (c. 257)
3. A Betlem de Judea, mort de santa Paula, viuda, que pertanyia a una noble família senatorial. Va renunciar a tot, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar amb la santa verge Eustòquia, la seua filla, al costat del pesebre del Senyor. (404)
4. A Jerusalem, sants Xenofont i Maria, amb els seus fills Joan i Arcadi, els quals, renunciant a la dignitat senatorial i a les seues possessions, van abraçar tots amb gran devoció la vida monàstica a la Ciutat Santa. (s. VI)
5. A Citeaux, a Borgonya, a l'actual França, sant Alberic, abat, que, sent monjo a Molesme, va ser un dels primers religiosos que van fundar el nou cenobi. Ja abat del monestir, va sobreeixir pel seu zel a procurar la formació dels seus monjos, com a verdader amant de la Regla i dels germans. (1109)
- J.M. Bausset: Els tres abats fundadors del Cister (2015)
6. A Trondheim, a Noruega, sant Agustí (Eysteinn) Erlendsson, bisbe, que va regir l'Església que li havia sigut encomanada com a primer bisbe; va procurar el seu creiximent i la va defendre davant dels prínceps. (1188)
7. A la regió d'Angers, a França, beata Maria de la Dive, màrtir, que, sent viuda, va ser guillotinada durant la Revolució Francesa per la seua fidelitat a l'Església. (1794)
8. Sant Josep Gabriel del Rosari Brochero (1840- Vila del Tránsito, Córdoba, Argentina, 1914). Sacerdot diocesà, rector d'una extensa zona rural, es va entregar totalment a la pastoral i a la promoció humana dels seus feligresos. Per atendre els malalts va morir contagiat de lepra i cec.
9. Prop de la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Miquel Kozal, màrtir, bisbe auxiliar de Wloclawek, a Polònia, qui sota el règim nazi, per defensar la fe i la llibertat de l'Església, va passar amb gran paciència tres anys al camp de concentració de Dachau, fins a consumar el seu martiri en aquell lloc. (1943)
10. Beat Gabriel Maria Allegra (1907- Hong Kong 1976). Prevere de l'Orde dels Germans Menors de Sant Francesc, missioner a la Xina, per a l'idioma del qual va realitzar la primera versió completa de les Sagrades Escriptures.
24 de gener de 2024, dimecres III: Sant Francesc de Sales
DIMECRES DE LA SETMANA III / II
Lectura primera 2S 7,4-17
Et donaré com a successor u del teu llinatge,i consolidaré el seu regnatLectura del segon llibre de SamuelEn aquells dies, el Senyor va revelar a Natan esta paraula:«Ves, digues a David, el meu servent: "Açò diu el Senyor: ¿Tu m'has de fer una casa per a viure? Des del dia que vaig traure els israelites d'Egipte fins ara, no he residit mai en cap palau; anava d'un lloc a l'altre en una tenda, en un tabernacle. He anat a diversos llocs enmig del poble d'Israel, i no m'he queixat mai a cap dels jutges que havia posat per a pasturar el meu poble, que no m'hagueren construït un palau de cedre".Digues al meu servent David: "Açò diu el Senyor de l'univers: Jo t'he pres del corral del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per a fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has mamprés, he derrotat els teus enemics i t'he donat un nom com el dels grans de la terra.He destinat un lloc per al meu poble Israel, l'he plantat per a que hi visca sense por, i no l'oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, des del temps en què vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t'anuncia que et construirà una casa.
Quan t'arribarà l'hora de descansar amb els teus pares, et donaré com a successor u del teu llinatge, eixit de les teues entranyes, i consolidaré el seu regnat. És ell qui edificarà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es mantinga ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament, el castigaré amb la vara i a colps, com fan els hòmens; però no li retiraré mai el meu amor, com li'l vaig retirar a Saül, a qui vaig apartar de la meua presència. El teu casal, la teua dinastia, es perpetuarà davant de mi, el teu tron es mantindrà per sempre"».Açò és el que Natan va dir a David, quan li va revelar esta profecia.
Salm responsorial 88,4-5.27-28.29-30 (R.: 29a)
He fet aliança amb el meu elegit,jurant a David, el meu servent:«T'he creat una dinastia per a sempre,mantindré per tots els segles el teu tron».R. Mantindré per sempre el meu amor.Ell em dirà: «Sou el meu pare,el meu Déu i la roca que em salva».I jo el faré el meu primogènit,l'altíssim entre els reis de la terra. R.Mantindré per sempre el meu amor,la meua aliança amb ell serà estable;Li he creat una dinastia per a sempre,el seu tron durarà com el cel. R.
Al·leluia
La llavor és la paraula de Déu,el sembrador és Crist;el qui el troba viurà per sempre.
Evangeli Mc 4,1-20
Un sembrador va eixir a sembrar
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús es va posar de nou a ensenyar vora el llac. Es va reunir tanta gent entorn d'ell que va haver de pujar a una barca. Es va acomodar en la barca, dins del llac, i la gent es va quedar a terra vora l'aigua.
Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. I en el seu ensenyament, els deia:
«Escolteu: Un sembrador va eixir a sembrar. Mentres sembrava, una part de la llavor va caure al llarg del camí; vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra. En un no res va germinar, ja que la terra era poc fonda; però, quan va eixir el sol, va recremar la planta i la va assecar, perquè no tenia raïls. Una part va caure entre els cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Una part, finalment, va caure en terra bona, on va pujar i va créixer fins que va donar fruit, i arribà a donar el trenta, el seixanta i el cent per u». I afegia: «Qui tinga orelles per a escoltar, que ho escolte».
Quan Jesús es va quedar a soles, els qui estaven amb ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles.
Ell els va dir: «Déu vos confia a vosaltres el misteri del seu Regne; en canvi, als de fora, tot els arriba en paràboles, per tal que miren, però no hi vegen; escolten, però no entenguen, no fora cas que es convertiren i foren perdonats».
I afegí: «Si no enteneu esta paràbola, ¿com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra la paraula. La llavor sembrada al llarg del camí vol dir aquells que han escoltat, però al moment ve Satanàs per a endur-se la paraula sembrada en ells. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la paraula a penes l'escolten, però no arrela en d'ells, són inconstants: en el moment que la paraula els porta dificultats o persecucions, són vençuts a l'instant. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells altres que han escoltat la paraula, però les preocupacions d'este món, la seducció de les riqueses i les altres passions ofeguen la paraula i no donen fruit. Finalment, la llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que escolten la paraula, l'accepten i donen fruit; arriben a donar el trenta, el seixanta i el cent per u».
* * * * *
- Papa Francesc: Totum amoris est (2022)
- J.M. Bausset: Sant Francesc de Sales (2015)
Memòria de sant Francesc de Sales, bisbe de Ginebra i doctor de l'Església. Verdader pastor d'ànimes, va aconseguir fer tornar a la comunió catòlica a molts germans que s'havien separat, i amb els seus escrits va ensenyar als cristians la devoció i l'amor a Déu. Va fundar, juntament amb santa Joana de Chantal, l'Orde de la Visitació, i a Lió va entregar humilment la seua ànima a Déu el 28 de desembre de 1622. Va ser sepultat a Annecy, a França, el dia de hui. (1622)
Setena jornada de pregària per la unitat dels cristians
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 24 de gener
2. A Foligno, ciutat de l'Úmbria, sant Felicià, a qui es considera el primer bisbe d'esta regió italiana. (c. s. III)
3. Al territori de Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Sabinià, màrtir. (s. III)
4. A Antioquia de Síria, actualment a Turquia, passió de sant Babila, bisbe, el qual, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, va glorificar a Déu moltes vegades amb suplicis i turments, i va acabar gloriosament la seua vida carregat de cadenes, amb les quals va demanar que l'enterraren. Es conta que amb ell van patir tres jóvens, Urbà, Prilidià i Epoloni, als quals havia instruït en la fe de Crist. (250)
5. A Cingoli, lloc del Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, sant Exuperanci, bisbe. (c. s. V)
6. A Binasco, prop de Milà, a la regió també italiana de Llombardia, beata Paula Gambara Costa, viuda, que va pertànyer al Tercer Orde Regular de Sant Francesc i es va distingir per la paciència amb què va suportar al seu violent espòs fins a aconseguir la seua conversió, així com per la caritat exquisida que va demostrar cap als pobres. (1515)
7. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Guillem Ireland, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Joan Grove, el seu ajudant, els qui, durant el regnat de Carles II, acusats falsament de sedició, van patir a Tyburn el martiri per la seua fe en Crist. (1679)
8. Al lloc de Sainville, a la regió de Chartres, a França, beata Maria Poussepin, verge, fundadora de l'Institut de Germanes de la Caritat Dominiques de la Presentació de la Santíssima Mare de Déu, per a ajudar els pastors d'ànimes en la formació de les jóvens i per a l'assistència de pobres i malalts. (1744)
9. A Pratulin, a la regió de Siedlce, a Polònia, beats Vicent Lewoniuk i dotze companys*, màrtirs, que, ferms davant les amenaces i afalacs dels quals volien apartar-los de l'Església catòlica, van ser assassinats o ferits mortalment per haver-se negat a entregar les claus de la parròquia. (1874)
Els noms són: beats Daniel Karmasz, Lluc Bojko, Bertomeu Osypiuk, Honofri Wasiluk, Felip Kiryluk, Constantí Bojko, Miquel Nicèfor Hryciuk, Ignasi Franczuk, Joan Andrzejuk, Constantí Lubaszuk, Màxim Hawryluk i Miquel Wawrzyszuk.
10. A Roma, beat Timoteu (Josep) Giaccardo, prevere, que va instruir molts deixebles en la Pia Societat de Sant Pau, per a anunciar l'Evangeli amb un apropiat ús dels instruments de comunicació social. (1948)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
entrades populars
-
DIJOUS DE LA SETMANA XI / II Lectura primera Sir 48,1-15 (grec: 1-14) Quan Elies desaparegué en el foc i la tempesta, Eliseu quedà ple del s...
-
DIUMENGE VI / Cicle A Lectura primera Sir 15,15-20 Déu no mana a ningú que faça el mal Lectura del llibre de Jesús fill de Sira Si tu vols, ...
-
Festa de la Presentació del Senyor abans, Purificació de la Mare de Déu, i popularment la Candelera Festa de la Presentació del Senyor , ano...
