DILLUNS DE LA SETMANA IX / II
Ens han vingut béns d'un valor inestimable,ja que ens fan participar de la naturalesa divinaLectura de la segona carta de sant PereBenvolguts, que el coneiximent de Déu i de Jesús, el nostre Senyor, faça créixer en vosaltres la gràcia i la pau. El seu poder diví ens ha donat tot el que cal per a la vida i la pietat, i ens ha fet conéixer aquell que ens ha cridat amb la seua glòria i amb tota la seua força. Per elles ens han vingut els béns promesos, béns d'un valor inestimable, ja que ens fan participar de la naturalesa divina i ens fan escapar de la ruïna que la iniquitat havia causat en el món.Pensant en això, procureu amb tota sol·licitud que la vostra fe vaja acompanyada d'una vida virtuosa; la virtut, del coneiximent; el coneiximent, de la temprança; la temprança, de la constància; la constància, de la pietat; la pietat, de la germanor; la germanor, de l'amor.
Tu que vius a recer de l'Altíssimi fas nit a l'ombra del Totpoderós,digues al Senyor: «Refugi meu,el meu Déu en qui confie».R. Déu meu, en vós confie.«Ja que ell s'empara en mi, jo el salvaré,el protegiré perquè coneix el meu nom.Sempre que m'invoque, l'escoltaré». R.«Estaré vora d'ell en els perills,el salvaré i l’ompliré de glòria;assaciaré el seu desig de llarga vida,li mostraré la meua salvació». R.
Jesucrist, testimoni fidel,el primer ressuscitat d'entre els morts;vós ens heu amat i ens heu alliberatdels nostres pecats amb la vostra sang.
Agarraren el fill únic i el tragueren fora de la vinya Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús va dir als grans sacerdots, als mestres de la llei i als notables del poble esta paràbola:«Un home va plantar una vinya, la va voltar d'un mur, li va cavar un cup, li va construir una torre de guàrdia, la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar del país.Al seu temps va enviar un criat per a cobrar dels vinyaters la seua part dels fruits de la vinya, però ells l'agarraren, li pegaren i el despatxaren amb les mans buides. Els va enviar un altre criat, però a este l'ompliren d'ultratges i li obriren el cap. En va enviar encara un altre, i a este el van matar; i això mateix feren amb molts altres: a uns els colpejaren, i a uns altres els mataren.Només li'n quedava u, el seu fill benamat, i els el va enviar en darrer lloc pensant que, almenys al fill, el respectarien. Però ells es digueren: "Este és l'hereu: matem-lo, i l'heretat serà nostra". I l'agarraren, el mataren i el tiraren fora de la vinya.¿Què farà l'amo de la vinya? Anirà, farà morir els vinyaters i donarà la vinya a uns altres. ¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que rebutjaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"»Ells volien agarrar-lo, perquè comprengueren que la paràbola es referia a ells, però no es van atrevir per por del poble. Per això el van deixar i se n'anaren.
MEDITACIÓ
«¿Què farà l'amo de la vinya?», «Vindrà i posarà el poble davant del judici». Sobre este tema Jesús va dir «una paraula que sembla un poc fora de lloc: "¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que rebutjaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"». «Eixa història de fracàs no prospera i el que havia sigut rebutjat es convertix en força». D'esta manera, «els profetes, els hòmens de Déu que van parlar al poble, que no van ser acollits, que van ser rebutjats, seran la seua glòria». I «el Fill, l'últim enviat, que va ser precisament rebutjat, jutjat, no escoltat i assassinat, es va convertir en la pedra angular». Heus ací, llavors, que «esta història, que comença amb un somni d'amor i sembla ser una història d'amor, però després sembla acabar en una història de fracassos, acaba amb el gran amor de Déu, que del rebuig trau la salvació; del seu Fill rebutjat, ens salva a tots».
Sants Carles Luanga i companys, màrtirs (mem. ob.)
Memòria dels sants Carles Luanga i dotze companys*, tots ells d'edats compreses entre els catorze i els trenta anys, pertanyents a la cort de jóvens nobles o al cos de guàrdia del rei Mwanga, que com a neòfits o seguidors de la fe catòlica, per no cedir als desitjos impurs del monarca, van morir al pujol Namugongo, a Uganda, degollats o cremats vius. (1886)
Estos són els seus noms: Mbaya Tuzinde, Bru Seronuma, Jaume Buzabaliao, Kizito, Ambròs Kibuka, Mgagga, Gyavira, Aquil·les Kiwanuka, Adolf Ludigo Mkasa, Mukasa Kiriwanvu, Anatoli Kiriggwajjo i Lluc Banabakintu.
Foren canonitzats el 22 d'octubre de 1964 per sant Pau VI -en la primera visita apostòlica d'un Papa a l'Àfrica. Són fruit de la presència missionera dels Pares Blancs a Uganda que, un poc després, hagueren d'abandonar el país per la seua oposició a la venda d'esclaus. Amb els catòlics també patiren persecució i martiri alguns anglicans. Sant Carles Luanga és considerat patró de la joventut africana.
- J.M. Bausset: La beata Josefa Monrabal (2015)
- J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2017)
El 3 de juny de 2012 va morir a l'Alcúdia (Ribera Alta) Josep Lluís Bausset i Císcar, professor de Química i activista cívic.
- J.M. Bausset: «Josep Lluís Bausset Císcar, un maulet del País Valencià» (2021)
- Raül Castanyer: Josep Lluís Bausset i Císcar.
- J.M. Bausset: Josep Lluís Bausset, un maulet del País Valencià (2013)
- Francesc Viadel: Josep Lluís Bausset Císcar, mestre de valencianistes (2012)
Dia Mundial de la Bicicleta
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 3 de juny
2. A Cartago, hui Tunísia, sant Cecili, prevere, que va convertir a la fe en Crist a sant Cebrià. (s. III)
3. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonesa, actualment França, sant Hilari, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat, i en el temps de la qual els gots van difondre l'heretgia arriana. (s. IV)
 |
| Santa Clotilde |
5. A Meung-sur-Loire, al territori d'Orleans, també a la Gàl·lia, sant Lifard, prevere, que en este lloc va portar vida solitària. (550)
6. A Anagni, a la regió italiana de Campània, santa Oliva, verge. (s. VI/VII)
7. A Glendalough, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Coemgen (o Kevin), abat, que va fundar este monestir on van viure molts monjos, dels quals va ser pare i guia. (622)
8. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Genís, bisbe de Clermont, que va rebre sepultura a l'església de l'abadia de Manglieu que ell mateix havia fundat amb l'hospici annex. (c. 650)
9. A Còrdova, a la província hispànica d'Andalusia, sant Isaac, màrtir, que, sent monjo, en temps de la dominació musulmana, portat per un impuls no humà sinó diví, va eixir del monestir de Tábanos per a presentar-se davant del jutge sarraí i parlar-li sobre la verdadera religió, raó per la qual va ser decapitat. (851)
10. A la ciutat de Lucca, a Toscana, regió de l'actual Itàlia, sant Daví, que, armeni de naiximent, va vendre tots els seus béns per a ser pelegrí per Crist, visitant els Sants Llocs i els sepulcres dels apòstols, fins que, havent emmalaltit, va descansar en el Senyor. (1051)
11. Al llogaret d'Altkirch, a la regió de Basilea, actualment Suïssa, entre el poble dels helvecis, sant Morand, monjo, oriünd de Renània, que de prevere va peregrinar a Compostel·la i, en tornar, es va fer monjo a Cluny; després va fundar el monestir on va acabar la seua intensa vida. (c. 1115)
12. A Spello, lloc d'Úmbria, a Itàlia, beat Andreu Caccioli, que, primer prevere agregat a l'Orde dels Germans Menors, va rebre l'hàbit de l'Orde de mans de sant Francesc, que el va assistir en el seu llit de mort. (1254)
13. Al cenobi de Santa Maria de Cardossa, a Lucània, també a l'actual Itàlia, sant Con, monjo, que, mitjançant la pràctica monàstica i la innocència de vida va arribar en breu temps, amb l'ajuda de Déu, a la culminació de totes les virtuts. (s. XIII)
14. A York, a Anglaterra, beat Francesc Ingleby, prevere i màrtir, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, que sota la reina Isabel I, per exercir el sacerdoci en la seua pàtria, va ser condemnat a mort. (1580)
15. A Jerez, a la regió espanyola d'Andalusia, sant Joan Grande, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, insigne per la seua dedicació als captius, abandonats i marginats, qui, cuidant dels empestats durant una epidèmia, va morir en haver-se contagiat. (1600)
- J.M. Bausset: Sant Joan Grande (2015)
16. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Carles Renat Collas du Bignon, prevere de la Companyia de Sacerdots de Sant Sulpici i màrtir, rector del Seminari Menor de Bourges, que durant la Revolució Francesa, pel fet de ser sacerdot, va ser empresonat en una nau presó, on va morir a conseqüència de la malaltia que allí va contraure. (1794)
17. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Dong, màrtir, pare de família, que va preferir patir cruels tortures abans que xafar la Creu, i va aconseguir que en el seu front s'escriguera «verdadera religió» en lloc de «falsa religió», com es pretenia, per la qual cosa va perir decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)
18. A la localitat de Bellegra, als voltants de Roma, beat Diego (Josep) Oddi, religiós de l'Orde dels Germans Menors, eximi per la seua vida d'oració i la seua senzillesa. (1919)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada