30 de juny de 2024, diumenge XIII

DIUMENGE XIII / Cicle B

Lectura primera Sa 1,13-15.2,23-24

La mort ha entrat al món per la malícia del diable

Lectura del llibre de la Saviesa

Déu no ha fet la mort,

ni li agrada que l'home perda la vida;

les coses que ha creat són saludables,

no hi ha en elles cap verí de mort,

ni l'abisme regna la terra,

perquè la justícia és immortal.

Déu ha creat el ser humà per a la incorruptibilitat,

l'ha fet imatge d'allò que és ell mateix.

Però la mort ha entrat al món per la malícia del diable,

i els seus partidaris l'han de patir.

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R.: 2a)

Amb quin goig vos exalce, Senyor.

M'heu tret de l'aigua quan m'ofegava,

i no heu permés que se n'alegren els enemics.

Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts;

quan ja m'afonava, m'heu tornat la vida.

R. ¡Amb quin goig vos exalce, Senyor!

Canteu-li, fidels del Senyor,

alabeu el seu nom sant.

El seu rigor dura un instant;

el seu favor, tota la vida.

A la nit, tot eren plors,

al matí, cants de joia. R.

Escolteu, Senyor, apiadeu-vos de mi;

ajudeu-me, Senyor.

Heu mudat els meus plors en danses;

Senyor, Déu meu, vos alabaré per sempre. R.

Lectura segona 2C 8,7.9.13-15

Que allò que vos sobra a vosaltres,

compense el que falta als germans pobres

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, teniu de tot en abundància: fe, paraules, coneiximent, interès per tot i l'amor que de nosaltres heu rebut. Sigau també generosos en el favor que vos demane. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per a enriquir-vos amb la seua pobresa. No seria just que, per ajudar els altres, vosaltres patíreu estretors: hi ha d'haver igualtat. En el moment present, allò que vos sobra a vosaltres compense el que els falta a ells, per tal que un dia allò que els sobre a ells compense el que vos fa falta a vosaltres. Així s'arribarà a la igualtat, tal com diu l'Escriptura: «Ni al qui recollia molt li'n sobrava, ni al qui recollia poc li'n faltava».

Al·leluia 2Tm 1,10b

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 5,21-43

Xiqueta, alça't

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús arribà, de nou, en barca a l'altra vora del llac. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l'aigua.

Mentrestant, arriba u dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, només vore'l, se li tira als peus i, suplicant-li amb tota l'ànima, li diu: «La meua xiqueta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans per a que es cure i visca».

Jesús se n'anà amb ell. La gent que el seguia l'oprimia per tots els costats.

Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia patit molt en mans de metges i s'havia gastat tot el que tenia, però no havia millorat gens, sinó que anava de mal en pitjor.

Eixa dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere, enmig de la gent, i li tocà la roba, perquè pensava: «Només que li puga tocar la roba, ja em curaré».

A l'instant se li tallà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia eixit d'ell, es girà a l'acte i preguntava a la gent: «¿Qui m'ha tocat la roba?»

Els deixebles li contestaren: «La gent vos espenta per totes bandes ¿i encara pregunteu qui vos ha tocat?»

Però Jesús anava mirant al seu voltant per a vore qui ho havia fet. I la dona, que bé sabia què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li explicà tota la veritat.

Jesús li va dir: «Filla, la teua fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau i queda curada del mal que et turmentava». 

Encara parlava Jesús, quan arriben uns de casa del cap de la sinagoga i li diuen: «La teua filla s'ha mort. ¿Què trauràs de molestar més el mestre?» 

Però Jesús, en sentir estes paraules, va dir al cap de la sinagoga: «No tingues por; tingues només fe». 

I només va permetre que l'acompanyaren Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arribaren a la casa del cap de la sinagoga, van vore l'escama de la gent, que plorava i feia grans planys. 

Ell va entrar en la casa i els va dir: «¿Per què esta escama i estos plors? La criatura no ha mort, sinó que dorm». 

Ells es burlaven de Jesús, però Jesús els fa eixir a tots i pren només el pare i la mare de la xiqueta i els qui l'acompanyaven, entra al lloc on estava la xiqueta, li dona la mà i li diu: «Talità, Kum», que vol dir: «T'ho mane, xiqueta, alça't». 

A l'acte, la xiqueta, que ja tenia dotze anys, s'alçà i es posà a caminar. 

Tots es quedaren meravellats. Però Jesús els prohibí que ho feren saber a ningú. I els digué que donaren menjar a la xiqueta.

En esta xiqueta de dotze anys i en esta dona que fa dotze anys que pateix una malaltia vergonyant, i en els personatges que les envolten, es manifesta una atmosfera de desesperació i de fracàs, perquè sembla que res es pot fer. I Jesús vol mostrar una mica més del que li demanen, vol mostrar la fe que cura i salva. Des de l'esplendor de la veritat, Jesús ens vol donar vida, una vida sense marginacions, i ens vol portar a una vida eterna. Cada u de nosaltres estem cridats a esta fe que travessa el nostre impossible, una fe que comença on naix l'oració autèntica, en la nostra necessitat i insignificança.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Tot ho tenim en Crist (Sant Ambrós).

* * * * *

Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana

L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]

Venerable Cèsar Baronio, cardenal

Aniversari del primer número de L'Osservatore Romano (1860)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de juny

Sants Protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l'Urbs, per orde de l'emperador Neró uns van ser assassinats després de cruels turments, uns altres, coberts amb pells de feres, entregats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminaren la foscor. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies del martiri que l'Església Romana va presentar al Senyor. (s. I)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Basílides, que en temps de l'emperador Septimi Sever, en conduir a la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns hòmens, rebent com a premi, en primer lloc, la gràcia de convertir-se a Crist i després, després d'un breu combat, arribar a ser també màrtir gloriós. (c. 202)

3. A Llemotges, d'Aquitània, hui França, Sant Marçal [o Marcial] de Llemotges, bisbe. (s. III)

Segons el testimoni de Sant Gregori de Tours (538-594) fou un dels missioners enviat pel bisbe de Roma a evangelitzar la Gàl·lia a mitjans del segle III. Acompanyat per dos sacerdots orientals, Marçal va optar per evangelitzar Llemotges. Després de la seua mort, la seua tomba, construïda fora les muralles de la ciutat, en convertí en meta de peregrinacions locals.

Aquell mateix segle fou canonitzat pel poble. El 848, al costat de la seua tomba s’hi construí una gran abadia, i per tal d’unir l’església de Llemotges amb els inicis de l’Església a Roma, la tradició farà de sant Marçal, deixeble del mateix sant Pere.[font]

4. En Cenomanum, actualment Le Mans, a la regió també francesa de Nèustria, sant Bertran, bisbe, pastor de pau, atent a les necessitats dels pobres i dels monjos. (623)

5. A Salzburg, ciutat de la regió de Baviera, a l'actual Àustria, santa Erentruda, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, la predicació del qual va sostindre amb oracions i obres. (718)

6. A Sajanega, a la província de Vicenza, a Itàlia, sant Teobald, prevere i eremita, que havent nascut en la família dels comtes de Champagne, nobles de França, juntament amb el seu amic Gualteri [o Guàlter o Galter] va renunciar a les riqueses i als honors, i per Crist va abraçar la soledat i la pobresa. (1066)

7. A Nitra, ciutat de l'actual Eslovàquia, als monts Carpats, mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, reformant els costums i donant ell mateix exemple de virtut. Va propagar ferventment la fe cristiana a Croàcia, que havia sigut incorporada al regne hongarés, establint la seu episcopal de Zagreb. Va morir quan es disposava a una guerra amb Bohèmia i va ser enterrat a Varadino, a Transsilvània. (1095)

8. A Bamberg, a la regió de Francònia, hui Alemanya, sant Otó, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel al poble dels pomeranis. (1139)

9. A Osnabrück, a Saxònia, també en l'actual Alemanya, sant Adolf, bisbe, que va acollir al monestir d'Altenkamp els costums cistercencs. (1224)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Felip Powell, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I el van detindre a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, va ser condemnat al martiri a Tyburn. (1646)

11. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Genar [o Gener o Giner o Genari] Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar activament a ajudar a tota classe de necessitats. (1744)

12. A la ciutat de Hai Duong, a Tonquín, hui Vietnam, sant Vicent Do Ien, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser decapitat pels qui odiaven la fe cristiana. (1838)

13. Al territori de Chendum, prop de Jaohe, a la província xinesa d'Hebei, sants Ramon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, sent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan, van donar un gloriós testimoniatge. El primer, portat a un temple pagà, per negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menor crueltat. (1900)

14. A Lviv, a Ucraïna, commemoració del beat Zenon [o Zenó] Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu, va aconseguir la palma gloriosa en un dia no precisat. (1941)

15. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà, beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que, per haver-se dedicat a exercir clandestinament en la seua pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va patir molt per part dels enemics de la fe i va morir en l'exili, associat al sacrifici de Crist. (1973)