DIVENDRES DE LA SETMANA XII / II
La població de Judà va ser deportada fora del seu paísLectura del segon llibre dels ReisL'any nové del regnat de Sedecies, el dia deu del mes que fa deu, Nabucodonosor, rei de Babilònia, arribà a Jerusalem amb tot el seu exèrcit, acampà davant de la ciutat i va fer construir un mur que la bloquejava. La ciutat va patir el setge fins l'any onze del rei Sedecies. Finalment, el dia nou del mes quart, quan la fam ja s'havia apoderat de la ciutat i la gent del poble no tenia gens de pa, els enemics obriren una bretxa en la muralla de la ciutat. Tots els hòmens de guerra van fugir de nit per la porta que hi ha entre dos murs davant del jardí del rei, mentres els caldeus tenien bloquejada la ciutat. El rei se'n va anar pel camí de l'Arabà. Però les tropes caldees el perseguiren i l'atraparen a les planes de Jericó. Tot l'exèrcit del rei es va desbandar i els caldeus agarraren el rei i el conduïren a Riblà, on estava el rei de Babilònia, i li donaren la sentència: els fills de Sedecies foren degollats davant d'ell, i a Sedecies, li buidaren els ulls i el portaren encadenat a Babilònia.L'any dèneu de Nabucodonosor, rei de Babilònia, el dia set del mes que fa cinc, un oficial del rei de Babilònia, Nabuzardan, comandant de la guàrdia, entrà a Jerusalem i incendià el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de Jerusalem. L'exèrcit dels caldeus que anava amb el comandant de la guàrdia derrocà tota la muralla de Jerusalem, i Nabuzardan, comandant de la guàrdia, deportà tota la gent que havia quedat a la ciutat, juntament amb els fugitius que s'havien passat al rei de Babilònia. Deixà només una part de la gent senzilla del país, per a que cultivara les vinyes i els camps.
Vora els rius de Babilòniaparàvem i ploràvemd'enyorança de Sió;en els salzes que hi haviateníem penjades les lires.R. Si t'oblidara, Jerusalem,que se m'apegue la llengua al paladar.Els qui ens havien deportatvolien que cantàrem;ens demanaven cants de festaels qui ens havien entristit:«Canteu-nos algun càntic de Sió». R.¿Com podíem cantar cants del Senyoren una terra estrangera?Si t'oblidara, Jerusalem,que se'm paralitze la mà dreta. R.Que se m'apegue la llengua al paladar,si no guardara el teu record,si no posara Jerusalem,per damunt dels cants de festa. R.
Crist portava les nostres malalties,ens descarregava dels nostres dolors.
Si voleu, em podeu netejar᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús va baixar de la muntanya i el seguia molta gent. Se li va acostar un leprós, es va agenollar davant d'ell i li va dir: «Senyor, si voleu, em podeu netejar». Jesús el va tocar amb la mà i va dir: «Sí que vullc; queda net». A l'instant va quedar net de la lepra.Jesús li va dir: «Mira, no ho digues a ningú. Ves a presentar-te al sacerdot i entrega l'ofrena que Moisés va ordenar, per a que els conste».
* * * * *
![]() |
Sant Ireneu |
Memòria de Sant Ireneu de Lió, bisbe i màrtir, doctor de l'Església (mem. ob.).
Originari de l'Àsia menor i deixeble de sant Policarp, va anar a Roma on va conéixer sant Justí, i d'ací passà a la Gàl·lia després de la persecució del 177. Successor de Potí a la seu de Lió, Ireneu testimonià fidelment de la tradició, i va propagar la veritat de l'Evangeli, defensant la fer contra les heretgies gnòstiques. La teologia cristiana li deu alguns dels seus principis fonamentals que, per Tertul·lià, s'estengueren a l'Occident i, per Atanasi, a l'Orient. Segons sant Jeroni, Ireneu va morir màrtir el 202, sota Septimi Sever. [font: MCL, p. 1308]
Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+
- James Martin: ¿Poden els catòlics celebrar el Mes de l'Orgull? Sí, i heus ací per què (2022)
MARTIROLOGI ROMÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada