DILLUNS DE LA SETMANA XI / II
Nabot ha sigut apedregat i ha mortLectura del primer llibre del ReisEn aquell temps, Nabot, un home de Jizreel, tenia una vinya tocant al palau d'Acab, el rei de Samaria. Acab proposà a Nabot que li cedira la vinya per a fer-se un hort al costat del palau, i a canvi d'aquella vinya li n'oferia una millor, o, si Nabot ho preferia, la pagaria amb diners. Nabot li respongué: «¡Que el Senyor em guarde de cedir mai l'heretat dels meus pares!» Quan va sentir esta negativa, Acab se'n tornà tan contrariat i malhumorat que, arribat al seu palau, se'n va anar al llit, es girà de cara a la paret i no volia menjar res. Jezabel, la reina, va anar a vore'l i li va preguntar: «¿Com és que estàs tan contrariat que no vols menjar?» Ell respongué: «He proposat a Nabot de Jizreel que em cedira la vinya al preu que fora, o a canvi d'una altra vinya, si ell ho preferia, però s'ha negat a cedir-me-la». La reina li va dir: «¿I tu eres rei d'Israel? Alça't, menja i posa't content, que la vinya de Nabot de Jizreel, ja te la donaré jo».I Jezabel va fer escriure unes cartes en nom d'Acab, i les va enviar amb el segell del rei als notables i als ancians de la ciutat on vivia Nabot. Les cartes deien: «Anuncieu un dejuni, poseu a Nabot davant del poble reunit i feu comparéixer dos testimonis sense escrúpols, que l'acusen d'haver maleït a Déu i el rei. Després conduïu-lo fora i apedregueu-lo fins a la mort».Els notables i els ancians de la ciutat van fer tal com manaven les cartes de Jezabel: anunciaren un dejuni, posaren a Nabot davant del poble reunit, comparegueren els dos testimonis sense escrúpols, i l'acusaren en presència de tot el poble d'haver maleït a Déu i el rei. El tragueren fora de la ciutat, l'apedregaren i va morir. Després comunicaren a Jezabel que Nabot havia sigut apedregat i havia mort. Quan ella va rebre la notícia, digué al rei Acab: «Nabot ha mort: ves a prendre possessió de la vinya que no et volia cedir a cap preu». Acab, quan va sentir que Nabot havia mort, baixà cap a la vinya per a prendre'n possessió.
Escolteu, Senyor, les meues paraules,acolliu el meu anhel.Estigueu atent al meu crit d'auxili,rei meu i Déu meu.R. Acolliu el meu anhel, Senyor.Déu meu, vós no estimeu la maldat,no acolliu l'arrogant en la vostra casa;els qui viuen obcecats no aguantenla vostra mirada. R.Detesteu els amics de males arts,destruïu els mentirosos;l'home fals i sanguinari,vós l'abomineu, Senyor. R.
La vostra paraula fa llum als meus passos,és la claror que m'il·lumina el camí.
Jo vos dic: No vos torneu contra els qui vos fan mal᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps Jesús va dir als deixebles:
«Ja sabeu que van dir: "Ull per ull, dent per dent". Però jo vos dic: No vos torneu contra els qui vos fan mal. Al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Si algú vol dur-te davant del tribunal per a llevar-te la túnica, dona-li també la capa. Si algú t'obliga a caminar una milla, acompanya'l dos milles. Dona a tot aquell que et demane, no li gires l'esquena a qui et demane diners prestats».
MEDITACIÓ
Del papa Francesc, Homilia, 19 de febrer de 2017
Si jo tinc en el cor ressentiment per alguna cosa que algú m'ha fet i vullc venjar-me, açò m'aparta del camí cap a la santedat. Res de venjança. "Me l'has feta: me la pagaràs!". ¿Açò és cristià? No. "Me la pagaràs" no entra en el llenguatge d'un cristià. Res de venjança. Res de ressentiment. "Però eixe em fa la vida impossible!...". "Eixa veïna d'allí parla malament de mi cada dia! També jo parlaré malament d'ella...". No. ¿Què diu el Senyor? "Resa per ella" –"Però ¿per eixa he de resar jo?" –"Sí, resa per ella". És el camí del perdó, de l’oblit de les ofenses. ¿Et peguen a la galta dreta? Para-li també l'altra. El mal es venç amb el bé, el pecat es venç amb esta generositat, amb esta força. El ressentiment és lleig. Tots sabem que no és una cosa menuda. Les grans guerres, nosaltres veem en els telenotícies, en els periòdics, esta massacre de gent, de xiquets... ¡quant d'odi!, però és el mateix odi –¡és la mateixa cosa!– que tu tens en el teu cor per eixe, per eixa o per aquell parent teu o per la teua sogra o per eixe altre, la mateixa cosa. Allò és més gran, però és la mateixa cosa. El ressentiment, les ganes de venjar-me: "Me la pagaràs!", açò no és cristià. "Sigueu sants com Déu és sant", "sigueu perfectes com perfecte és el vostre Pare", «que fa eixir el seu sol sobre bons i roïns, i fa ploure sobre justos i injustos» (Mt 5,45). És bo. Déu dona els seus béns a tots. "Però si eixe parla malament de mi, si eixe me l'ha feta, si eixe m'ha....". Perdonar.
Si “a casa del meu Pare hi ha lloc per a molts” (Jn 14,2), a la casa de l’Església també n’hi ha, per a molts. En Josep Maria (1878-1903), fill d’una família pagesa del sud de França, només parlava occità, va haver d’aprendre el francés i el llatí se li faria una muntanya. Per això li van aconsellar que no entrara al seminari, bo com era, i va optar, a setze anys per entrar a la trapa de Santa Maria del Desert, prop de Tolosa. El nou novici sempre es mostrava content, fet pel qual ben prompte es va guanyar la simpatia dels companys.
Beat Josep M. Cassant Però a part del bon caràcter, no semblava destacar per res més. Ni tan sols en salut: ben aviat la tuberculosi el va visitar. Amb tot, va fer els vots solemnes, va rebre l’ordenació sacerdotal, i sempre va conrear intensament la pregària. El cos se li anava afeblint, però espiritualment s’anava enfortint i fins al darrer moment es va mantenir en una pau diàfana. Tenia 25 anys. Va ser beatificat per Joan Pau II l’any 2004. [font]
El 17 de juny de 1703 va nàixer John Wesley, fundador del Metodisme
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 17 de juny
1. A Roma, a la via Salària Antiga ad septem Palumbas, sants Blast i Diògenes, màrtirs. (s. inc.)
2. A Apollonia, a Macedònia, hui Pojan a Albània, sants Isaure, Innocent, Fèlix, Hermi, Pelegrí i Basili, màrtirs. (s. inc.)
3. A Silistra, a Mèsia, actual Bulgària, sants màrtirs Nicandre i Marcià, que, sent soldats, van rebutjar fer ofrena i sacrificar als déus, i per això van ser condemnats a la pena capital pel prefecte Màxim, en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià. (c. 297)
4. A Besançon, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Antidi, bisbe i màrtir, que va ser condemnat a mort, segons la tradició, per Croc, rei dels vàndals. (c. 411)
5. A Bitínia, hui Turquia, sant Hipaci, abat del monestir dels Rufins, el qual, amb una vida austera i durs dejunis, va ensenyar als seus deixebles la perfecta obediència a l'observança monàstica, i als seglars el verdader temor de Déu. (446)
6. A la Bretanya Menor, actual territori de França, sant Herveu, eremita, que, segons la tradició, cec de naixement, cantava amb goig les meravelles del paradís. (s. VI)
7. A Orleans, a la Gàl·lia, de nou ara a França, sant Avit, abat. (c. 530)
8. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Raineri o Ranier, pobre i pelegrí per Crist. (1160)
9. A Ourem, a Portugal, santa Teresa, reina de Lleó i mare de tres fills, que, després de la mort del seu espòs, va abraçar la vida regular en un monestir fundat per ella mateixa, sota la disciplina cistercenca. (1250)
10. A Venècia, territori hui italià, beat Pere Gambacorta, fundador de l'Orde d'Eremites de Sant Jeroni; els seus primers religiosos van ser antics lladres que ell mateix havia convertit. (1435)
11. A Nàpols, a la regió també italiana de Campània, beat Pau Burali, de l'Orde de Clergues Regulars (Teatins), primer bisbe de Piacenza i després de Nàpols, que es va entregar de ple a renovar la disciplina de l'Església i a fortificar en la fe al ramat a ell confiat. (1578)
12. Al litoral de França, en una nau ancorada enfront del port de Rochefort, beat Felip Pappon, prevere d'Autun i màrtir, que, sent rector, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seua condició de sacerdot i, després d'haver donat l'absolució a un altre captiu moribund, també va expirar ell. (1794)
13. Al lloc de Qua Linh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Da, màrtir, el qual, d'ofici fuster i sagristà, després de ser sotmés a molts i cruels turments en temps de l'emperador Tu Duc, va romandre ferm en la professió de la seua fe, per la qual cosa finalment va ser llançat a les flames. (1862)
14. Beat Josep Maria Cassant (Tolosa, França 1878-1903). Sacerdot trapenc a l'abadia cistercenca de Santa Maria del Desert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada