26 de juny de 2024, dimecres XII

DIMECRES DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 22,8-13;23,1-3

El rei va manar que llegiren al poble tot el llibre de l'aliança

trobat en el temple del Senyor, i renovà l'aliança davant del Senyor

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Hilquià, el gran sacerdot, digué a Xafan, secretari de la cort reial: «He trobat en el temple el llibre de la Llei». I li donà el llibre. Xafan el va llegir. Després va anar al palau i va dir al rei que ja havia fet el recompte dels diners recaptats en el temple i els havia donat als encarregats de les obres del temple del Senyor. També li anuncià que el sacerdot Hilquià li havia donat un llibre, i el llegí en presència del rei.

Quan el rei sentí les paraules del llibre de la Llei, es va esgarrar els vestits. Després cridà el sacerdot Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Acbor, fill de Micaià, al secretari Xafan i a Asaià, oficial del rei, i els digué: «Aneu a consultar el Senyor per mi, pel meu poble i per tot el país de Judà: després de sentir la lectura d'este llibre que heu trobat, veig que ha de ser molt gran la indignació del Senyor contra nosaltres, perquè els nostres pares no han fet cas de les paraules d'este llibre ni han complit el que hi ha escrit».

Per això el rei convocà a tots els notables de Judà i Jerusalem i pujà al temple del Senyor amb els principals de Judà, els qui residien a Jerusalem, els sacerdots, els profetes i tot el poble, menuts i grans, i va manar que els llegiren tot el llibre de l'aliança trobat en el temple del Senyor. El rei, dret al costat de la columna, renovà l'aliança i es comprometé davant del Senyor a ser-li fidel i a complir els seus manaments, les seues prescripcions, els seus decrets amb tot el cor i amb tota l'anima, i a guardar les clàusules de l'aliança tal com constaven en el llibre. I tot el poble es va comprometre a ser fidel a l'aliança.

Salm responsorial 118,33.34.35.36.37.40 (R.: 33a)

Mostreu-me, Senyor, el camí dels vostres decrets,

que el vullc seguir fins al final.

R. Mostreu-me, Senyor, el camí dels vostres decrets.

Feu-me entendre la vostra llei,

que la vullc guardar amb tot el cor. R.

Guieu-me pel camí dels manaments,

que jo me l'estime de deveres. R.

Inclineu el meu cor al vostre pacte,

feu que no em deixi subornar. R.

Aparteu els meus ulls dels qui són no-res;

és el vostre camí el que em donarà la vida. R.

Mireu com estime els vostres preceptes,

doneu-me la vida, vós que sou just. R.

Al·leluia Jo 15,4a.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres,

diu el Senyor:

Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Mt 7,15-20

Els coneixereu pels seus fruits 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Guardeu-vos dels falsos profetes, els que se vos acosten amb pell d'ovella, però per dins són llops rapaços. Els coneixereu pels seus fruits.

¿És que es cullen raïms dels albarzers, o figues dels cards? Els arbres bons donen fruits bons i els arbres roïns, els donen roïns. Un arbre bo no dona fruits roïns, i un de roín, no en dona de bons. I ja sabeu que quan un arbre no dona bons fruits, el tallen i el tiren al foc. Per això vos dic que els coneixereu pels seus fruits».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de juny

Sant Pelai (o Pelagi), màrtir, que a Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, a tretze anys, per voler conservar la seua fe en Crist i la seua castedat davant dels costums deshonestos d'Abd-ar-Rahman III, califa dels musulmans, va consumar el seu gloriós martiri en ser esbocinat amb tenalles. (925)

• J.M. Bausset: Sant Pelai (2015)

2. A Roma, commemoració dels sants Joan i Pau, als quals es va dedicar una basílica al mont Celi, al Clivo di Scauro, en les propietats del senador Pammaqui. (s. IV)

3. A Trento, al territori de Venècia, també a Itàlia, sant Vigili, bisbe, que, havent rebut de sant Ambròs de Milà les insígnies de la seua comesa i una instrucció pastoral, es va esforçar per consolidar a la seua regió la tasca d'evangelització i per a extirpar a fons el que quedava d'idolatria. S'assegura que va consumar el seu martiri pel nom de Crist, colpejat a mort per hòmens cruels. (405)

4. A Nola, Lloc de la regió també italiana de Campània, sant Deodat, bisbe, successor de sant Paulí. (405)

5. Al territori de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, actual França, sant Maixent [o Majenci], abat, insigne per la seua virtut. (c. 515)

6. A Tessalònica, a la regió de Macedònia, hui Grècia, sant David, eremita, que va passar quasi huitanta anys reclòs en una xicoteta cel·la, fora dels murs de la ciutat. (c. 540)

7. Prop de Valenciennes, a Austràsia, actualment França, sants Salvi, bisbe, i el seu deixeble, que van arribar a esta regió procedents d'Alvèrnia, i van ser assassinats baix Winegard, senyor del lloc. (s. VIII)

8. A Gubbio, lloc de l'Úmbria, actual regió d'Itàlia, sant Radulf, bisbe, que es va dedicar sense descans a la predicació i va distribuir amb gran prodigalitat entre els pobres tot allò que va poder sostraure de les seues expenses domèstiques. (1064)

9. A Belley, a Savoia, actual França, sant Antelm, bisbe, monjo de la Gran Cartoixa, que va restaurar els edificis destruïts per una gran nevada. Elegit després prior, va convocar el capítol general, i designat més tard bisbe, es va distingir per la seua aplicació ferma i decidida en la correcció dels clergues i en la reforma dels costums. (1177)

10. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, també a França, beat Ramon Petiniaud de Jourgnac, prevere i màrtir, ardiaca de Llemotges, que en temps de la Revolució Francesa, per ser sacerdot, va ser empresonat en condicions atroces i, víctima de les malalties, va consumar el seu martiri. (1794)

11. A Cambrai, de nou a França, beates Magdalena Fontaine, Francesca Lanel, Teresa Fantou i Joana Gérard, verges i màrtirs, de la Companyia de Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, que durant la Revolució Francesa van ser condemnades a mort i conduïdes al suplici coronades a manera de burla amb el rosari. (1794)

12. Al territori de Qianshengzhuang, prop de la ciutat de Liushuitao, a la província de Hebei, a la Xina, sant Josep Maria Taishun, màrtir, el qual, sent metge i catequista, malgrat que durant la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan tots els membres de la seua família van renegar de la fe, ell va preferir donar testimoniatge de Crist escampant la seua sang. (1900)

13. Als voltants de Guadalajara, en l'estat de Jalisco, a Mèxic, sant Josep Maria Robles, prevere i màrtir, que, durant la persecució contra l'Església en temps de la Revolució Mexicana, va ser penjat d'un arbre. (1927)

14. A Treviso, a Itàlia, beat Andreu Jacint Longhin, bisbe, que, en les dificultats de la guerra, va acudir generós a les necessitats dels pròfugs i captius, i enmig de l'agitació del seu temps, amb singular sol·licitud va defendre els drets dels obrers, dels agricultors i de tots els necessitats. (1936)

15. En els boscos de Birok, prop d'Stradch, a la regió de Lviv, a Ucraïna, beats Nicolau Konrad, prevere, i Vladímir Pryjma, que, sota un règim contrari a Déu, van donar testimoniatge de l'esperança en la resurrecció de Crist, sense cap temor a la mort. (1941)

16. Al llogaret de Sykhiv, també a la regió de Lviv, a Ucraïna, beat Andreu Iscak, prevere i màrtir, que en la mateixa persecució va ser afusellat per la seua fe en Crist. (1941)

17. Beat Jaume Ghazir Haddad (Beirut, Líban 1875-1954). Sacerdot caputxí. Fundador de les Germanes Franciscanes de la Santa Creu.

18. A Roma, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, prevere, fundador de l'Opus Dei i de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. (1975)