11 de juny de 2024, dimarts: Sant Bernabeu

SANT BERNABEU, APÒSTOL

Memòria

La lectura primera d'esta memòria és pròpia.

L'evangeli és el de la fèria corresponent.

Lectura primera Fets 11,21b-26;13,1-3

Era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, a Antioquia, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.

Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, se'n va alegrar, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor.

Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer visqueren en aquella comunitat i instruïren molta gent. És a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.

En la comunitat d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres: Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaén, que s'havia criat amb el tetrarca Herodes, i Saule.

Un dia que celebraven un acte de culte al Senyor amb dejuni, l'Esperit Sant va dir: «Aparteu-me a Bernabé i a Saule per a dedicar-los a l'obra a la qual els cride».

Després del dejuni i de la pregària, els imposaren les mans i els despediren.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria

i els pobles contemplen la salvació.

El Senyor ha revelat la seua victòria

i els pobles contemplen la salvació.

L'ha mogut la misericòrdia

i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,

canteu-les al so de les cítares;

aclameu el rei, que és el Senyor,

amb trompetes i clarins. R.

Al·leluia Mt 5,16

La vostra llum ha de respandir davant de la gent;

així voran les vostres bones obres

i glorificaran el vostre Pare del cel. 

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: 

«Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, ¿com continuarà salant? Ja no servix per a res més que per a tirar-la al carrer i que la xafe la gent.

Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d'una muntanya, no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un cresol, no el posa davall d'una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els de casa. Igualment ha de resplandir la vostra llum davant de la gent; així voran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel».

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Àngelus, 9 de febrer de 2014

Tots nosaltres, els batejats, som deixebles missioners i estem cridats a ser en el món un Evangeli vivent: amb una vida santa donarem "sabor" als diferents ambients i els defendrem de la corrupció, com ho fa la sal; i portarem la llum de Crist amb el testimoni d'una caritat genuïna. Però si nosaltres, els cristians, perdem el sabor i apaguem la nostra presència de sal i de llum, perdem l'eficàcia. ¡Quina bella missió, la de donar llum al món! És una missió que tenim nosaltres. És bella! És també molt bell conservar la llum que rebem de Jesús, custodiar-la, conservar-la. El cristià hauria de ser una persona lluminosa, que porta llum, que sempre fa llum. Una llum que no és seua, sinó que és el regal de Déu, és el regal de Jesús. I nosaltres portem esta llum. Si el cristià apaga esta llum, la seua vida no té sentit: és un cristià només de nom, que no porta la llum, una vida sense sentit. Però jo vos voldria preguntar ara: com voleu viure? Com un llum encés o com un llum apagat? Encés o apagat? Com voleu viure? [la gent respon: Encés!] Llum encés! És precisament Déu qui ens dona esta llum i nosaltres la donem als altres. Llum encés! Esta és la vocació cristiana.

Santoral

Sant Bernabeu o Bernabé, apòstol (mem. ob.)

Levita originari de Xipre, Bernabé tingué un paper important en la primera comunitat cristiana de Jerusalem i d'Antioquia. Diverses missions l'associaren als apòstols. Acompanyà sant Pau en els principis de la seua predicació, prengué part en el concili de Jerusalem (Ga 2, 9). Després se separà de Pau per a unir-se al seu cosí Joan Marc i anar a Xipre (Fets 15, 36). Es diu que el 488 el seu cos fou descobert a Salamina. [Font: MCL, p. 1244]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 11 de juny

Memòria de sant Bernabeu o Bernabé, apòstol, home bo, ple d'Esperit Sant i de fe, que va formar part dels primers creients a Jerusalem, va predicar l'Evangeli a Antioquia i va introduir entre els germans a Saule de Tars, acabat de convertir. Amb ell va fer un primer viatge per Àsia per a anunciar la Paraula de Déu, va participar després en el Concili de Jerusalem i va acabar els seus dies a l'illa de Xipre, la seua pàtria, sense parar de difondre l'Evangeli. (s. I)

2. A Nàpols, a la regió hui italiana de Campània, sant Màxim, bisbe, que per la seua fidelitat a la fe de Nicea va ser desterrat per l'emperador Constanci, on va morir consumit per les tribulacions. (s. IV)

3. A Bremen, a Saxònia, actualment Alemanya, sant Rembert, bisbe d'Hamburg i Bremen, fidel deixeble i successor de sant Òscar, que va continuar el seu ministeri per terres de Dinamarca i Suècia, i en temps de les incursions dels normands es va preocupar de redimir els captius. (888)

4. A Magúncia, lloc de Francònia, de nou a l'actual Alemanya, beat Bardó, bisbe, el qual, sent abat del monestir de Hersfeld, va ser elevat a l'orde episcopal i va treballar amb summa sol·licitud pastoral per a bé de la seua església. (1051)

5. Al monestir de la Chambre, prop de Brussel·les, a Brabant, hui Bèlgica, santa Alícia o Aleida, verge, de l'Orde Cistercenc, que havent emmalaltit de lepra a vint-i-dos anys, es va veure obligada a viure marginada, i cap al final de la seua vida, perduda fins i tot la vista, ni un sol membre del seu cos va quedar sa, excepte la seua llengua per a cantar les lloances de Déu. (1250)

6. A Treviso, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Paris, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, que va ser director espiritual de religioses durant setanta-set anys, i va morir a l'edat de cent huit anys. (1267)

7. A Gniezno, lloc de Polònia, beata Iolanda [o Iolant], abadessa, la qual, a la mort del seu espòs, el duc Boleslau el Piadós, va abandonar tots els béns temporals i, juntament amb la seua filla, va professar la vida monàstica en l'Orde de les Clarisses. (1298)

8. A Saluzzo, a la regió del Piemont, a la Itàlia actual, beat Esteve Bandelli, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi en la predicació i el sagrament de la Confessió. (1450)

9. A Salamanca, a Espanya, sant Joan de Sahagún González de Castrillo, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, amb la seua santedat de vida i els seus col·loquis constants, va aconseguir la concòrdia de les faccions existents entre els ciutadans. (1479)

10. A Tortosa, a Espanya, santa Rosa Francesca Maria dels Dolors (Maria Rosa) Molas i Vallvé, verge, que va transformar una associació de piadoses dones en la Congregació de Germanes de la Mare de Déu de la Consolació, per a assistir a les persones afligides. (1876)

11. A Roma, santa Paula Frassinetti, verge, qui, enmig de grans dificultats, va fundar la Congregació de Germanes de Santa Dorotea, per a la formació cristiana de les jóvens. Es va distingir per la seua fortalesa d'ànim, per la seua gran delicadesa en obrar i per l'energia amb què va dirigir el seu Institut. (1882)

12. A Ragusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, beata Maria Schininà, verge, que va triar una vida senzilla i humil, dedicada a curar malalts, abandonats i pobres, i va instituir les Germanes del Sagrat Cor, per a prestar ajuda a tot gènere de misèria. (1910)

13. Al llogaret de Kara-Kenpru, prop de Diyarbakir, a Turquia, beat Ignasi Maloyan, bisbe de Mardin, a Armènia, i màrtir durant el genocidi dels cristians perpetrat en aquella regió pels perseguidors de la fe. Havent refusat abraçar cap altra religió, després de consagrar el pa per a la refecció espiritual dels seus companys de captivitat, va ser afusellat juntament amb un ingent nombre de cristians, escampant la seua sang per a l'obtenció del fruit de la pau eterna. (1915)