11 de juny de 2024, dimarts: Sant Bernabeu

SANT BERNABEU, APÒSTOL

Memòria


La lectura primera d'esta memòria és pròpia.

L'evangeli és el de la fèria corresponent.


Lectura primera Fets 11,21b-26;13,1-3

Era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, a Antioquia, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.
Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, es va posar molt content, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor.
Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer visqueren en aquella comunitat i instruïren molta gent. Va ser a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.
En la comunitat d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres, com ara Bernabé, Simeó dit el Negre, Lluci de Cirene, Manaén, que s'havia criat amb el tetrarca Herodes, i Saule.
Un dia que celebraven un acte de culte al Senyor amb dejuni, l'Esperit Sant els va parlar: «Separeu-me a Bernabé i a Saule per a dedicar-los a l'obra a què els cride».
Després del dejuni i de la pregària, els imposaren les mans i els despediren.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seua dreta i el seu braç sagrat
han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria
i els pobles contemplen la salvació.

El Senyor ha revelat la seua victòria
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut la misericòrdia
i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,
tots han vist la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor per tota la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i clarins. R.

Al·leluia Mt 5,16

La vostra llum ha de respandir davant de la gent;
així voran les vostres bones obres
i glorificaran el vostre Pare del cel. 

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, ¿amb què la salaran? Ja no servix per a res més que per a tirar-la al carrer i que la xafe la gent.
Vosaltres sou la llum del món. Una ciutat dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un cresol, no el posa baix d'una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els de casa. Igualment ha de resplandir la vostra llum davant de la gent: que vegen les vostres bones obres i glorifiquen el vostre Pare del cel».  
 
MEDITACIÓ 
 
Del papa Francesc, Àngelus, 9 de febrer de 2014 
 
Tots nosaltres, els batejats, som deixebles missioners i estem cridats a ser en el món un Evangeli vivent: amb una vida santa donarem "sabor" als diferents ambients i els defendrem de la corrupció, com ho fa la sal; i portarem la llum de Crist amb el testimoni d'una caritat genuïna. Però si nosaltres, els cristians, perdem el sabor i apaguem la nostra presència de sal i de llum, perdem l'eficàcia. ¡Quina bella missió, la de donar llum al món! És una missió que tenim nosaltres. És bella! És també molt bell conservar la llum que rebem de Jesús, custodiar-la, conservar-la. El cristià hauria de ser una persona lluminosa, que porta llum, que sempre fa llum. Una llum que no és seua, sinó que és el regal de Déu, és el regal de Jesús. I nosaltres portem esta llum. Si el cristià apaga esta llum, la seua vida no té sentit: és un cristià només de nom, que no porta la llum, una vida sense sentit. Però jo vos voldria preguntar ara: com voleu viure? Com un llum encés o com un llum apagat? Encés o apagat? Com voleu viure? [la gent respon: Encés!] Llum encés! És precisament Déu qui ens dona esta llum i nosaltres la donem als altres. Llum encés! Esta és la vocació cristiana.


Santoral


Sant Bernabeu o Bernabé, apòstol (mem. ob.)

Levita originari de Xipre, Bernabé tingué un paper important en la primera comunitat cristiana de Jerusalem i d'Antioquia. Diverses missions l'associaren als apòstols. Acompanyà sant Pau en els principis de la seua predicació, prengué part en el concili de Jerusalem (Ga 2, 9). Després se separà de Pau per a unir-se al seu cosí Joan Marc i anar a Xipre (Fets 15, 36). Es diu que el 488 el seu cos fou descobert a Salamina. [Font: MCL, p. 1244]


MARTIROLOGI ROMÀ


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

27 de juliol de 2025, diumenge XVII

DIUMENGE XVII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle C Lectura primera Gn 18,20-32 Que el meu Senyor no s'enfade si torne a parlar Lectura del llibr...

entrades populars