9 de juny de 2024, diumenge X

DIUMENGE X / Cicle B

Lectura primera Gn 3,9-15

Posaré enemistat entre el teu llinatge i el de la dona

Lectura del llibre del Gènesi

Després que Adam hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor Déu el cridà i li digué: «On estàs?» Ell li respongué:  «He sentit que vos passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor Déu: «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?» L'home va respondre: «La dona que has posat al meu costat m'ha oferit el fruit de l'arbre, i n'he menjat». El Senyor Déu digué a la dona: «¿Per què has fet això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat i n'he menjat».

El Senyor Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals salvatges. Et desplaçaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».

Salm responsorial 129,1-2.3-4.5bc-7a.7bc-8 (R.: 7bc)

Des de l'abisme vos cride, Senyor.

Escolteu el meu clam.

Estigueu atent, escolteu

este clam que vos suplica.

R. Són del Senyor l'amor fidel

i la redempció generosa.

Si tens en compte les culpes,

Senyor, ¿qui es pot sostindre?

Però és molt vostre perdonar,

i això ens infon respecte. R.

Jo confie en el Senyor,

confie en la seua paraula.

Espera el Senyor la meua ànima,

més que els sentineles el matí.

Que esperen el matí els sentineles,

Israel espera en el Senyor. R.

Són del Senyor l'amor fidel

i la redempció generosa.

És ell qui redimix Israel

de totes les seues culpes. R.

Lectura segona 2C 4,13-5,1

Creiem, i per això parlem

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l'Escriptura diu: «He cregut, i per això he parlat». Nosaltres, per tant, sabent que tenim el mateix esperit de la fe, també creiem, i per això parlem; sabem que aquell que ressuscità a Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al seu costat juntament amb vosaltres.

Tot això és en bé vostre; així la gràcia, que s'estén a més i més gent, farà que siga desbordant l'acció de gràcies per a glòria de Déu.

Per això no ens desanimem. És veritat que el nostre home exterior va consumint-se, però l'interior va renovant-se cada dia. Els patiments que ara passem són lleugers i d'un moment, però van acumulant un pes immens de glòria que durarà per sempre.

I nosaltres no apuntem a allò que es veu, sinó a allò que no es veu, perquè les coses visibles passen, però les invisibles duren per sempre. 

El nostre cos, esta tenda que és la nostra estança en la terra, serà destruït; però sabem que tenim en el cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans humanes, eterna.

Al·leluia Jo 12,31b.32

Ara el príncep d'este món serà expulsat, diu el Senyor;

i jo, quan seré elevat sobre la terra,

atrauré tota la gent cap a mi.

Evangeli Mc 3,20-35

Satanàs no pot durar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-se tanta gent que no podien ni menjar. Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per a endur-se'l perquè deien que no tenia l'enteniment complit.

Per altra banda, els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien que estava posseït de Beelzebul, i que expulsava els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles. Els deia:

«¿Com pot ser que Satanàs expulse a Satanàs? Si un regne es dividix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es dividix i lluita contra si mateixa, tampoc no pot durar. Si és cert, per tant, que Satanàs s'ha alçat contra si mateixa i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat el seu final.

Ningú pot entrar tampoc en casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; i després ja li podrà saquejar la casa. 

En veritat vos dic que tot serà perdonat als fills dels hòmens: els pecats i totes les blasfèmies que hagen proferit; però el qui injuria l'Esperit Sant, no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més».

Jesús va fer esta afirmació perquè deien d'ell que tenia un esperit impur.

Després arriba sa mare amb els seus germans i, des de fora, envien a buscar-lo.

La gent que estava a l'entorn d'ell li diu: «La vostra mare, els vostres germans i les vostres germanes estan ací fora, que vos busquen».

Ell els respon: «¿Qui són ma mare i els meus germans?» I, mirant els qui es trobaven a l'entorn d'ell, diu: «Estos són ma mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà, la meua germana i ma mare». 

 

En estes lectures contemplem la grandesa de Déu en les paraules i en les obres de Jesús, la seua predilecció pels pobres i necessitats que el seguixen i a penes el deixen menjar. Això ens porta a buscar nosaltres també la pobresa d'esperit, sentint-nos necessitats de la seua misericòrdia i a no tancar-nos en les nostres comoditats, lloc de temptació contra l'Esperit Sant. Busquem una actitud d'humilitat i de servici, considerant sempre el que és just i bo per a complir així la voluntat de Déu. Sent de Jesús, escoltant-lo a ell i sentint-nos de la seua família, ell serà la nostra medecina i ens conduirà cap al que és just.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: No fer cas del que diran (Claret)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de juny

Sant Efrem

1. Sant Efrem [o Efraïm], diaca i doctor de l'Església, que primer va exercir a Nisibis, la seua pàtria, el ministeri de la predicació i l'ensenyament de la doctrina, i més tard, en envair Nisibis els perses, es va traslladar a Edessa, a Osroene, hui Turquia, on va iniciar una escola teològica amb els deixebles que l'havien seguit, en la qual va exercir el seu ministeri amb la paraula i els escrits. Va ser cèlebre per la seua austeritat de vida i la riquesa de la seua doctrina, i pels exquisits himnes que també va compondre va meréixer ser anomenat "cítara de l'Esperit Sant". (373)

2. A Roma, en la quinzena milla de la Via Nomentana, al lloc anomenat ad Arcas, sants Prim i Felicià, màrtirs. (s. inc.)

Estos dos màrtirs eren germans i varen ser decapitats per causa de la fe en Crist prop de Roma, al segle III. Al segle VII el papa Teodor feu portar les seues relíquies a l'església redona del Mont Celi, dedicada a Sant Esteve. [font: MCL, p. 1241]

3. A Nicea, ciutat de Bitínia, actual Turquia, sant Diomedes, màrtir. (s. inc.)

4. A Vernemet, a la regió d'Agen, a Aquitània, actualment França, sant Vicent, màrtir, que, segons conta la tradició, va consumar el seu propi martiri per Crist durant la celebració d'una festa pagana en honor del sol. (292)

5. A Siracusa, a la regió italiana de Sicília, sant Maximià, bisbe, a qui esmenta amb freqüència el papa sant Gregori I el Gran. (594)

6. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Columba, prevere i abat, que, natural d'Hibèrnia, hui Irlanda, i instruït en els preceptes monàstics, en la seua pàtria i finalment a Iona va fundar monestirs cèlebres per l'observança i pel cultiu de les lletres, i ja ancià, esperant el suprem dia, al peu de l'altar va reposar en el Senyor. (597)

7. A Andria, a la regió italiana de la Pulla, sant Ricard, bisbe, el qual, anglés de naixement i cèlebre pels seus mèrits, va acollir amb devoció les relíquies dels sants Erasme i Poncià. (1196)

8. A Londres, a Anglaterra, beat Robert Salt, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII, per raó de la seua fidelitat a l'Església catòlica, va ser tancat en la presó de Newport, on va morir de fam. (1537)

9. En Reritiba, al Brasil, sant Josep d'Anchieta, prevere de l'ordre de la Companyia de Jesús, el qual, nascut a les Illes Canàries, va passar quasi tota la seua vida en les missions del Brasil, on va treballar intrèpidament i amb gran zel. (1597)

Josep d'Anchieta va nàixer a San Cristóbal de la Laguna, a l'illa canària de Tenerife, el dia 19 de març de 1534. Ingressà a la Companyia de Jesús el primer de maig de 1551 a la Província de Portugal. Passats dos anys, és destinat al Brasil on, mogut per l'amor a Crist, es dedica a la formació humana i cristiana dels indígenes sota la llum de l'Evangeli, perseverant incansable en una múltiple activitat apostòlica fins a la mort. Ordenat sacerdot el 1566, fou nomenat superior de les comunitats de Sant Vicenç i de Sant Pau; i, després de deu anys, Provincial de totes les Missions brasileres, on es mostrà, durant deu anys més, com a excel·lent superior i organitzador. Josep d'Anchieta fou el primer a compondre una gramàtica de la llengua indígena; i el primer també a escriure un catecisme en la mateixa llengua. Com a missioner apostòlic va procurar per tots els mitjans la promoció dels indígenes en els aspectes humà, social i moral. Així és com va meréixer, per part dels natius, el títol d'"Apòstol del Brasil". Morí el 9 de juny de 1597 a la ciutat brasilera de Reritiba, ciutat que, en honor seu, ara porta el nom d'Anchieta. El papa Joan Pau II el va inscriure en el catàleg dels beats l'any 1980 i el papa Francesc en el dels sants el 3 d'abril de 2014. [Font: Litúrgia de les Hores: propi de la Companyia de Jesús, 2016]

10. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Josep Imbert, prevere i màrtir, de l'Orde de la Companyia de Jesús, a qui, en els temps difícils de la Revolució Francesa, el papa Pius VI va nomenar vicari apostòlic de Moulins. Va ser empresonat, pels qui odiaven l'Església, en una nau presó, on va morir a conseqüència d'una fatal malaltia que allí va contraure. (1794)

11. A Roma, beata Anna Maria Taigi, mare de família, que, víctima de la violència del seu marit, va cuidar d'ell i dels seus set fills, educant-los convenientment, i es va distingir, a més, per la seua atenció a les necessitats espirituals i materials dels pobres i dels malalts. (1837)

12. Beat Moisés Tovini (1877-1930). Sacerdot diocesà de Brescia, rector del Seminari.

13. Beat Lluís Boccardo (1861-1936). Sacerdot i fundador de les Germanes de Crist Rei.