9 de juny de 2024, diumenge X

DIUMENGE X / Cicle B

Lectura primera Gn 3,9-15

Posaré enemistat entre el teu llinatge i el de la dona

Lectura del llibre del Gènesi

Després que Adam hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor Déu el cridà i li digué: «On estàs?» Ell li respongué:  «He sentit que vos passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor Déu: «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?» L'home va respondre: «La dona que has posat al meu costat m'ha oferit el fruit de l'arbre, i n'he menjat». El Senyor Déu digué a la dona: «¿Per què has fet això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat i n'he menjat».

El Senyor Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals salvatges. Et desplaçaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».

Salm responsorial 129,1-2.3-4.5bc-7a.7bc-8 (R.: 7bc)

Des de l'abisme vos cride, Senyor.

Escolteu el meu clam.

Estigueu atent, escolteu

este clam que vos suplica.

R. Són del Senyor l'amor fidel

i la redempció generosa.

Si tens en compte les culpes,

Senyor, ¿qui es pot sostindre?

Però és molt vostre perdonar,

i això ens infon respecte. R.

Jo confie en el Senyor,

confie en la seua paraula.

Espera el Senyor la meua ànima,

més que els sentineles el matí.

Que esperen el matí els sentineles,

Israel espera en el Senyor. R.

Són del Senyor l'amor fidel

i la redempció generosa.

És ell qui redimix Israel

de totes les seues culpes. R.

Lectura segona 2C 4,13-5,1

Creiem, i per això parlem

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l'Escriptura diu: «He cregut, i per això he parlat». Nosaltres, per tant, sabent que tenim el mateix esperit de la fe, també creiem, i per això parlem; sabem que aquell que ressuscità a Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al seu costat juntament amb vosaltres.

Tot això és en bé vostre; així la gràcia, que s'estén a més i més gent, farà que siga desbordant l'acció de gràcies per a glòria de Déu.

Per això no ens desanimem. És veritat que el nostre home exterior va consumint-se, però l'interior va renovant-se cada dia. Els patiments que ara passem són lleugers i d'un moment, però van acumulant un pes immens de glòria que durarà per sempre.

I nosaltres no apuntem a allò que es veu, sinó a allò que no es veu, perquè les coses visibles passen, però les invisibles duren per sempre. 

El nostre cos, esta tenda que és la nostra estança en la terra, serà destruït; però sabem que tenim en el cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans humanes, eterna.

Al·leluia Jo 12,31b.32

Ara el príncep d'este món serà expulsat, diu el Senyor;

i jo, quan seré elevat sobre la terra,

atrauré tota la gent cap a mi.

Evangeli Mc 3,20-35

Satanàs no pot durar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-se tanta gent que no podien ni menjar. Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per a endur-se'l perquè deien que no tenia l'enteniment complit.

Per altra banda, els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien que estava posseït de Beelzebul, i que expulsava els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles. Els deia:

«¿Com pot ser que Satanàs expulse a Satanàs? Si un regne es dividix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es dividix i lluita contra si mateixa, tampoc no pot durar. Si és cert, per tant, que Satanàs s'ha alçat contra si mateixa i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat el seu final.

Ningú pot entrar tampoc en casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; i després ja li podrà saquejar la casa. 

En veritat vos dic que tot serà perdonat als fills dels hòmens: els pecats i totes les blasfèmies que hagen proferit; però el qui injuria l'Esperit Sant, no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més».

Jesús va fer esta afirmació perquè deien d'ell que tenia un esperit impur.

Després arriba sa mare amb els seus germans i, des de fora, envien a buscar-lo.

La gent que estava a l'entorn d'ell li diu: «La vostra mare, els vostres germans i les vostres germanes estan ací fora, que vos busquen».

Ell els respon: «¿Qui són ma mare i els meus germans?» I, mirant els qui es trobaven a l'entorn d'ell, diu: «Estos són ma mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà, la meua germana i ma mare». 

 

En estes lectures contemplem la grandesa de Déu en les paraules i en les obres de Jesús, la seua predilecció pels pobres i necessitats que el seguixen i a penes el deixen menjar. Això ens porta a buscar nosaltres també la pobresa d'esperit, sentint-nos necessitats de la seua misericòrdia i a no tancar-nos en les nostres comoditats, lloc de temptació contra l'Esperit Sant. Busquem una actitud d'humilitat i de servici, considerant sempre el que és just i bo per a complir així la voluntat de Déu. Sent de Jesús, escoltant-lo a ell i sentint-nos de la seua família, ell serà la nostra medecina i ens conduirà cap al que és just.

• Missa d'À Punt: No fer cas del que diran (Claret)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de juny