22 de juny de 2024, dissabte XI

DISSABTE DE LA SETMANA XI / II

Lectura primera 2Cr 24,17-25

Zacaries, que vau matar entre el santuari i l'altar

Lectura del segon llibre de les Cròniques:

Després de la mort de Joiadà els caps del país de Judà anaren a prosternar-se davant del rei, i el rei els escoltà. Abandonaren el temple del Senyor, Déu dels seus pares, per a donar culte als troncs sagrats i als ídols. Per culpa d'això vingueren desgràcies a Judà i a Jerusalem. El Senyor els envià profetes a fi que es convertiren, però no feien cas de les seues advertències. Llavors l'Esperit de Déu va vindre sobre Zacaries, fill del sacerdot Joiadà, que, dret davant del poble, li va dir:

«Déu vos diu: ¿Per què desobeïu els manaments del Senyor? ¿No veeu que no vos farà cap bé? Ja que heu abandonat el Senyor, ell vos ha abandonat a vosaltres».

Alguns es van conjurar contra ell i, per orde del rei, el van apedregar a l'atri del santuari del Senyor. El rei Joaix el va fer matar, sense tindre en compte els favors que li havia fet Joiadà, el pare de Zacaries. Zacaries, abans de moris,va dir: «El Senyor, que ho veu, vos en demanarà comptes».

Al cap d'un any l'exèrcit dels arameus va atacar a Joaix. Invadiren Judà i Jerusalem, mataren tots els principals del poble i enviaren tot el botí al rei de Damasc. L'exèrcit dels arameus tenia pocs efectius, però el Senyor va donar-li la victòria sobre un exèrcit molt més gran, perquè els de Judà havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Així Joaix va rebre dels arameus el castic merescut. Quan ells es retiraren deixant-lo molt malalt, els oficials, per a venjar la mort del fill del sacerdot Joiadà, van conspirar contra Joaix, i el mataren en el seu llit. L'enterraren a la ciutat de David, però no en els sepulcres dels reis.

Salm responsorial 88,4-5.29-30.31-32.33-34 (R.: 29a)

He fet aliança amb el meu elegit,

jurant a David, el meu servent:

T'he creat una dinastia per a sempre,

mantindré per tots els segles el teu tron.

R. Mantindré per sempre el meu amor.

Mantindré per sempre el meu amor,

la meua aliança amb ell serà estable;

no s'extingirà la seua dinastia,

el seu tron durarà com el cel. R.

Si els seus fills s'aparten de la llei,

i no seguixen les meues normes,

si profanen els meus preceptes

i no guarden els manaments. R.

Castigaré amb la vara les seues culpes,

i amb assots els seus pecats;

però persistiré en el meu amor,

no em desdiré de la meua lleialtat. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,

per a que la seua pobresa vos enriquira.

Evangeli Mt 6,24-34

No vos inquieteu pensant en demà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles:

«Ningú pot servir dos amos; perquè si estima l'un, avorrirà l'altre; si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i dels diners.

Per això vos dic: No vos preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com vestireu. ¿No val més la vida que l'aliment, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni guarden res en graners, però els alimenta el vostre Pare del cel. ¿I no valeu vosaltres més que tots ells? ¿Qui de vosaltres, per molt que s'angoixe, és capaç d'allargar, ni un minut, el temps de la seua vida?

¿I per què esteu inquiets pel vestit? Mireu com creixen els lliris del camp: ni treballen ni filen, però vos assegure que ni Salomó, en tota la seua fastuositat, anava vestit com u d'ells. I si Déu vist així l'herba del camp, que hui està i demà ja la tiren al foc, ¿no farà molt més per vosaltres, gent de poca fe?

Per tant, no vos preocupeu massa pensant què menjareu, o què beureu, o com vestireu. Anar darrere d'estes coses és propi dels pagans. El vostre Pare del cel sap molt bé la necessitat que teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i la seua justícia, i tot això, vos ho donarà de més a més.

No vos inquieteu, per tant, pensant en demà. El demà ja tindrà les seues preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps».

* * * * *

Sant Paulí de Nola

 Sant Paulí de Nola, bisbe (mem. ll.)

Nascut a Bordeus (353), es dedicà a la política. Casat i amb un fill, fou iniciat a la fe per sant Ambròs i rebé el baptisme (389). Sembla que fou ordenat prevere a Barcelona (394) i començà vida monàstica a Nola, on fou nomenat bisbe. Ajudà els pelegrins i socorregué els pobres. Morí el 431. És seu este pensament: «Hem ofés el Senyor per l’orgull; li som agradables per la humilitat». [font]

Sants Joan Fisher, bisbe, i Tomàs More, màrtirs (mem. ll.).

• J.M. Bausset: Sant Tomàs More (2015)

Beats Ramon Esteban Bou, natural de la Nucia, i companys màrtirs (mem. ll. a la diòcesi d'Oriola-Alacant)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 22 de juny

Sant Paulí, bisbe, que, rebut el baptisme a Bordeus, va renunciar a la dignitat consular i, de noble i ric, es va fer pobre i humil per Crist. Havent-se traslladat a Nola, a Itàlia, prop del sepulcre de sant Fèlix, prevere, per a seguir l'exemple de la seua conducta, va practicar una forma de vida ascètica amb la seua dona i els seus companys. Ordenat bisbe, es va distingir per la seua erudició i santedat, per acollir els pelegrins i per ajudar els desvalguts. (431)

Sant Joan Fisher, bisbe, i sant Tomàs More, màrtirs, que, per haver-se oposat al rei Enric VIII en la controvèrsia sobre el seu matrimoni i sobre la primacia del Romà Pontífex, van ser empresonats a la Torre de Londres, a Anglaterra. Joan Fisher, bisbe de Rochester, home conegut per la seua erudició i per la dignitat de la seua vida, per mandat del rei va ser decapitat este dia enfront de la presó, i Tomàs More, pare de família de vida integèrrima i president del consell real, per mantindre's fidel a l'Església catòlica va morir el dia 6 de juliol, i així es va unir al martiri del bisbe. (1535)

3. A Roma, commemoració de sant Flavi Clement, màrtir, a qui l'emperador Domicià, amb el qual havia compartit el consolat, va condemnar sota l'acusació d'ateisme, encara que realment va ser per la seua fe en Crist. (96)

4. A Verulamium, a Gran Bretanya, hui Anglaterra, sant Albà, màrtir, que, segons narra la tradició, encara no batejat es va entregar ocupant el lloc d'un clergue que va acollir a sa casa, i de qui havia rebut instrucció en la fe cristiana, canviant els seus vestits pels d'ell, motiu pel qual, després de ser assotat i torturat, va ser finalment decapitat. (c. 287)

5. A Caerleon, a Gal·les, sants Juli i Aaron, màrtirs, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, van consumar la seua passió després de sant Albà, al mateix temps que altres nombrosos cristians que, torturats de diverses formes i cruelment executats, van acabar el seu combat entrant gojosament a la ciutat celeste. (s. IV inc.)

6. A Dolikha de Síria, a la Turquia actual, sant Eusebi, bisbe de Samòsata, que en temps de l'emperador arrià Constanci, vestit de militar, visitava d'incògnit les esglésies de Déu per a confirmar-les en la fe catòlica. Posteriorment, va ser bandejat a Tràcia per l'emperador Valent, però, recuperada la pau de l'Església, va tornar de l'exili i va tornar a recórrer les comunitats, fins que va morir màrtir ferit al cap per una teula que des d'una altura li va llançar una dona arriana. (379)

7. Commemoració de sant Nicetes [o Niceti], bisbe de Remesiana, a Dàcia, actual Romania, a qui alaba sant Paulí de Nola en un dels seus poemes per haver pacificat els bàrbars en ensenyar-los l'Evangeli, per convéncer-los de viure units en pau i per haver obtingut que gent inculta i malvada aprenguera a cantar a Crist amb un cor romà. (c. 414)

8. A Roma, al Laterà, beat Innocenci V, papa, el qual, pertanyent primer a l'Orde de Predicadors, va ensenyar teologia a París i va ocupar, a pesar seu, la seu episcopal de Lió. Juntament amb sant Bonaventura, va preparar el II Concili Ecumènic de Lió, per a tractar de la unió entre llatins i grecs. Elevat a la càtedra de sant Pere, va exercir el seu magisteri per breu temps, a penes sense poder manifestar-se a l'Església Romana. (1276)

9. Beata Maria Ainés Teresa del Santíssim Sagrament (Manuela de Jesús Arias Espinosa), (1904- Roma 1981). Mare fundadora de les Congregacions de Missioneres Clarisses del Santíssim Sagrament i dels Missioners de Crist per a l'Església Universal.