2 de juny de 2024, diumenge: Corpus Christi

SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST

Cicle B

Custòdia processional de València
(Foto: M. Guallart)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Solemnitat de Corpus Christi (2024, maig 29)

Solemnitat dels Santíssims Cos i Sang de Crist, qui, amb estos aliments sagrats, oferix el remei de la immortalitat i la garantia de la Resurrecció.

La institució medieval d'esta solemnitat conegué certes dificultats: semblava que dedicar una festa a l'eucaristia menystenia no sols el caràcter eucarístic de cada missa, sinó sobretot el memorial de la institució i la celebració del Dijous Sant. Convé, doncs, que esta festa no eclipse en l'esperit dels fidels ni el Dijous Sant ni la natura eucarística de cada missa. Això s'aconseguirà fent ressaltar el lligam de l'eucaristia amb el misteri pasqual. El cos de Crist que adorem és el mateix que en la creu s'ha lliurat per nosaltres.

El Corpus Christi, que en els inicis era una festa orientada a reparar les irreverències i els mancaments comesos contra l'eucaristia, prengué aviat un caràcter triomfal. Al segle XIII, per imitació del Dijous Sant, ja es començà a organitzar la processó amb el Santíssim com a símbol de la glorificació apoteòsica de Crist. [font: MCL]

Processó: Com a celebració peculiar d'esta solemnitat està la processó, nascuda de la pietat de l'Església: en ella el poble cristià, portant l'Eucaristia, recorre els carrers amb un ritu solemne, amb cants i oracions, i així rendix públic testimoni de fe i pietat cap al Santíssim Sagrament.

• Adoro te devote.
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2017)
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2015)
• J.M. Bausset: 750 anys del Corpus (2014)
• Eugénic: El capellà de les Roques (1914)
• Paraules del dia: murta; processó, moma, corpus (AVL)

Lectures del dia:

Lectura primera Ex 24,3-8

Esta sang és la sang de l'aliança

que el Senyor fa amb vosaltres

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés va anar a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i ordenat. El poble sencer, a una sola veu, va respondre: «Farem tot el que ha dit el Senyor».

Moisés va escriure totes les paraules del Senyor, i l'endemà, es va alçar de bon matí i va erigir un altar al peu de la muntanya amb dotze pedres, per les dotze tribus d'Israel. Després va encomanar als jóvens del poble d'Israel que oferiren holocaustos i immolaren vedells al Senyor com a sacrificis de comunió.

Moisés va arreplegar en llibrells la mitat de la sang, i amb l'altra mitat va aspergir l'altar. Després va prendre el document de l'aliança i el va llegir al poble en veu alta. El poble va respondre: «Farem tot el que ha dit el Senyor, l'obeirem en tot».

A continuació, Moisés va aspergir el poble amb la sang i va dir: «Esta és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltres, d'acord amb les paraules escrites ací».

Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 13)

¿Com podria retornar al Senyor

tot el bé que m'ha fet?

Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el seu nom.

R. Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el nom del Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Al Senyor li doldria

la mort dels seus fidels.

Senyor, soc el vostre servent,

servent vostre, fill de la vostra serventa.

Vós m'heu trencat les cadenes. R.

Oferiré una víctima d'acció de gràcies

invocant el nom del Senyor.

Compliré les meues promeses

en presència de tot el poble. R.

Lectura segona He 9,11-15

La sang de Crist ens purifica interiorment

Lectura de la carta als cristians hebreus

Crist ha vingut com a gran sacerdot dels béns futurs. Ha entrat una vegada per sempre al santuari, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans humanes, ja que no és d'este món creat; i no s'ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seua pròpia sang ens ha redimit per a sempre.

Si la sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els impurs, els purificava i santificava externament, quant més la sang de Crist, que s'ha oferit ell mateix a Déu, per l'Esperit etern, com a víctima immaculada, purificarà la nostra consciència de les obres mortes, a fi que pugam donar culte al Déu viu.

Per això Crist és mediador d'una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos durant la primera aliança.

Per ell, els qui estaven cridats reben l'herència eterna que els havia sigut promesa.

Al·leluia Jo 6,51

Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel, diu el Senyor;

qui menja este pa, viurà per sempre.

Evangeli Mc 14,12-16.22-26

Açò és el meu cos. Esta és la meua sang

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

El primer dia dels Àzims, quan es fa el sacrifici de la Pasqua, els deixebles digueren a Jesús: «¿On voleu que anem a preparar-vos el sopar de Pasqua?». Ell envià dos dels seus deixebles amb este encàrrec: «Aneu a la ciutat i vos trobareu amb un home que du un cànter d'aigua. Seguiu-lo, i a la casa a on entre digueu a l'amo: "El mestre pregunta on teniu la sala en què ha de menjar el corder pasqual amb els seus deixebles". Ell vos ensenyarà dalt de la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar».

Els deixebles se n'anaren. Arribaren a la ciutat i ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit, i prepararen el sopar pasqual.

Mentres sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i va dir: «Preneu: açò és el meu cos». 

Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la passà i en begueren tots. I els digué: «Esta és la meua sang, la sang de l'aliança, que serà escampada per tots. Vos assegure que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que en beuré del novell en el Regne de Déu».».

Després de cantar els salms, isqueren cap a la muntanya de les Oliveres.

Adorem una presència en l'Eucaristia, basada en les paraules de Jesús en l'última cena amb els seus deixebles, que han sigut fidelment transmeses per la tradició dels Evangelis i per sant Pau. És la nova i eterna Aliança segellada amb la sang de Crist, és el sagrament admirable que ens ha deixat com a memorial de la seua passió redemptora. I a través d'este sagrament estem cridats a donar culte al Déu viu, purificant la nostra consciència i rebent la promesa d'una herència eterna. Adorem un pa viu baixat del cel, un aliment d'immortalitat.

Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.

Missa d'À Punt: Pa (J. M. Rodríguez SJ)

Missa d'À Punt: Cos i Sang (Oracions d'intempèrie)

Dia de la Caritat

* * * * *

Memòries

 Sants Marcel·lí i Pere, màrtirs

Sant Marcel·lí, prevere, i sant Pere, exorcista, màrtirs, sobre els quals el papa sant Damas conta que, durant la persecució sota Dioclecià, condemnats a mort i conduïts al lloc del suplici, foren obligat a cavar la seua propia fossa i, després, degollats i enterrats ocultament, perquè no en quedara ni rastre dels cossos; més tard, però, una dona piadosa, anomenada Lucil·la, traslladà les seues restes a Roma, a la via Labicana, i els donà digna sepultura al cementeri ad Duas Lauros, cap a l'any 304.

Quatre Sants Màrtirs de Girona

Sant Dictini d'Astorga, bisbe

Sant Joan d'Ortega, prevere

El 2 de juny de 553 acaba el segon Concili de Constantinoble

Martirologi Romà

Elogis del 2 de juny

2. Sants Potí, bisbe, Blandina i quaranta-sis companys màrtirs* [màrtirs de Lió i Viena], el valuós i reiterat combat dels quals, que tingué lloc en temps de l'emperador Marc Aureli, testifica la carta que l'església de Lió envià a les esglésies d'Àsia i de Frígia. El bisbe Potí, ja nonagenari, morí poc després de ser empresonat, i alguns altres també moriren a la presó, mentre que els altres foren exposats com a espectacle a l'amfiteatre, davant de milers d'espectadors, on els que eren ciutadans romans foren decapitats i els altres, entregats a les feres. Finalment Blandina, reservada per al combat més cruel i perllongat, després d'haver estat encoratjant els seus comapnys, els seguí a la glòria en ser decapitada després de patir prolongades i cruels tortures l'any 177.

*Estos són els noms: Zacaries, prevere, Veci Epàgat, Macari, Asclibíades, Silvi, Prim, Ulpi, Vital, Comí, Octubre, Filomé, Gemin, Júlia, Albina, Grata, Emília, Potàmia, Pompeia, Rodana, Biblis, Quàrcia, Materna, Helpis; Sanç, diaca; Matur, neòfit; Àtal de Pèrgam, Alexandre de Frígia, Pòntic, Just, Aristeu, Corneli, Zòsim, Titus, Juli, Zotic, Apol·loni, Geminià, una altra Júlia, Ausona, una altra Emília, Jamnica, una altra Pompeia, Domna, Justa, Tròfima i Antània.

3. A Formia, a la regió de Campània, a la Italia actual, sant Erasme, bisbe i màrtir. (c. 303)

4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Eugeni I, papa, que va succeir sant Martí, màrtir. (657)

5. Al Bòsfor, a la Propòntide, hui Turquia, mort de sant Nicèfor, bisbe de Constantinoble, que, tenaç defensor de les tradicions, es va oposar amb decisió a l'emperador iconoclasta Lleó l'Armeni, sostenint el culte de les sagrades imatges. Expulsat de la seua seu, va ser relegat llarg temps en un monestir, on va entregar la seua ànima a Déu. (629)

6. A Acqui, lloc del Piemont, a Itàlia, sant Guiu, bisbe. (1070)

7. A Trani, a la regió de la Pulla, de nou a Itàlia, sant Nicolau, pelegrí, que, natural de Grècia, recorria tota la regió portant un crucifix a la mà i repetint incessantment: «Senyor, tingueu pietat». (1094)

8. A Sandomierz, al costat del riu Vístula, a Polònia, beats Sadoc, prevere, i els seus companys de l'Orde de Predicadors, màrtirs, que, segons la tradició, van ser víctimes dels tàrtars mentres cantaven la Salve Regina, saludant al final de la seua existència la Mare de la Vida. (1260)

9. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Doménec Ninh, màrtir, jove agricultor que, per no voler xafar la creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

10. Beats Valeri Trajà Frenţiu (Sighetu Marmației 1952), Vasile Aftenie (Vacaresti, Bucarest 1950), Joan Suciu (Sighetu Marmației 1953), Titus Livi Chinezu (Sighetu Marmației 1955), Joan Bălan (Sighetu Marmației 1959), Alexandre Rusu (Gherla 1963) i Juli Hossu (Bucarest 1970), bisbes de l'Església grecocatòlica de Romania, i màrtirs (1950-1970) durant el règim comunista.