23 de juny de 2024, diumenge XII

• Enric Benavent, arquebisbe de València: El do del sacerdoci ministerial (19 de juny de 2024)

DIUMENGE XII / Cicle B

Lectura primera Jb 38,1.8-11

Ací es desfarà l'orgull de les teues ones

Lectura del llibre de Job

El Senyor, des de la tempesta, va dir a Job: 

«¿Qui va posar portes a la mar quan brollava del si matern, i jo la vestia amb les boires i li donava, per bolquers, els núvols? Jo vaig retallar les seues vores i la vaig tancar amb portes i barrots, dient-li: Fins ací, ni un pas més. Ací es desfarà l'orgull de les teues ones».

Salm responsorial 106,23-24.25-26.28-29.30-31 (R.: 1)

Uns comerciants que s'embarcaren

i es feren mar endins,

foren testimonis de les obres del Senyor,

dels seus prodigis en alta mar.

R. Enaltiu el Senyor,

perdura eternament el seu amor.

O bé:

Al·leluia.

A una orde seua es girà un huracà,

que alçava grans ones:

pujaven al cel, baixaven al fons,

i el cap els rodava, com si anaren beguts,

de res servia la seua perícia. R.

En les seues penes cridaren el Senyor,

i els salvà d'aquell perill:

aplacà el temporal i vingué la bonança,

es calmaren les ones de la mar. R.

I els va dur fins al port,

plens de goig per la calma retrobada.

Que agraïsquen al Senyor el seu amor,

els prodigis que ha fet en bé dels hòmens. R.

Lectura segona 2C 5,14-17

Ha començat un món nou

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l'amor que Crist ens té ens obliga: hem de reconéixer que, si u ha mort per tots, tots han mort amb ell. I Crist ha mort per tots per a que els qui viuen no visquen ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort i ha ressuscitat per tots.

Per això nosaltres, des d'ara, ja no valorem ningú per la seua condició mortal, i si en un altre temps havíem valorat d'eixa manera a Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; les coses antigues han passat, ha començat un món nou.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 4,35-41

¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia, a poqueta nit, Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra vora».

Deixaren la gent, i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques.

De colp s'alçà un temporal de vent tan fort que les ones es precipitaven dins de la barca i s'anava omplint. Jesús estava en popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no veeu que ens afonem?»

Jesús es despertà, increpà el vent i digué a l'aigua: «Silenci! Calla!».

El vent va amainar i va seguir una gran bonança. Després els va dir: «¿Per què sou tan poregosos? ¿Encara no teniu fe?»

Ells, plens de gran temor, es preguntaven l'un a l'altre: «¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?»

Déu parla a Job des de la tempesta, es mostra com el creador de l'univers i Senyor de la mar. I Jesús apareix com a Senyor davant de la mar i la tempesta. Allò que en l'Antic Testament Déu fa a través de la Paraula, crear i salvar, ho manifesta Jesús amb la seua paraula i les seues obres. I ho fa d'una manera senzilla i humil que cal saber veure, perquè la divinitat de Jesús es manifesta des de la seua humanitat. Nosaltres també sentim por davant les aigües impetuoses del nostre món, però en la barca de la seua Església va Jesús, establint el fonament de l'amor de Déu.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Senyor, allibereu-nos de les nostres pors (Etty Hillesum).

Després de l'hora nona

Vigília de Sant Joan Baptista.

Des del segle VII la festa de Sant Joan era precedida per una diada de penitència. L'eucaristia, celebrada després de Nona, marcava l'acabament del dejuni i el començament de la festa. Els textos de la missa posen en relleu la vocació del Precursor en el misteri de l'Encarnació. [font: MCL, p. 1274]

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de juny

1. Commemoració de molts sants màrtirs de Nicomèdia, a l'actual Turquia, que en temps de l'emperador Dioclecià, refugiats per muntanyes i coves, amb ànim seré van acceptar el martiri pel nom de Crist. (303)

2. Al monestir d'Ely, a Anglaterra oriental, santa Ediltrude o Eteldreda, abadessa, que, filla de reis i així mateix reina de Northúmbria, després d'haver rebutjat per dos vegades el matrimoni, va rebre el vel monacal de mans de sant Wilfrid al monestir que ella mateixa havia fundat, on va dirigir maternalment les seues monges amb els seus exemples i consells. (679)

3. A Gwened [Vannes}, a la Bretanya Menor, actualment França, sant Bili, bisbe i màrtir, que va ser assassinat pels normands durant el saqueig d'eixa ciutat. (c. 914)

4. A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Lanfranc, bisbe, home de pau, que va patir molt per fomentar la reconciliació i la concòrdia en la seua comunitat. (1194)

5. A Onhaye, a Hainaut, a l'actual Bèlgica, sant Valeri, prevere, que va ser mort a colps de rem, mentre travessava el riu Mosa, per un prevere a qui recriminava els seus mals costums. (1199)

6. A Oignies, també a Hainaut, però a França ara, beata Maria, que, dotada de dons místics, amb el permís del seu espòs es va recloure en una cel·la, i després va iniciar i va reglamentar l'institut anomenat de les "Beguines". (1213)

7. A l'erm de Valmanente, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Pere Jaume de Pesaro, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1496)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Tomàs Garnet, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, ordenat al Col·legi dels Anglesos de Valladolid, a Espanya, en tornar a Anglaterra va ser empresonat dos vegades i, finalment, en temps del rei Jaume I, ajusticiat a Tyburn. (1608)

9. A Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Cafasso, prevere, que es va dedicar a la formació espiritual i cultural dels futurs clergues, i a reconciliar amb Déu als presos empresonats i als condemnats a mort. (1860)

10. A Alatri, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Rafaela (Santina) Cimati, verge, de la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, que va portar una vida humil i oculta, i va mostrar constantment la seua caritat atenent els malalts, especialment els pobres. (1945)