7 de juny de 2024, divendres: Sagrat Cor de Jesús

“La participació en l’eucaristia ens hauria de portar

a viure les diferències des de la caritat,

evitant les paraules que poden fer mal,

no assenyalant als altres,

cuidant el llenguatge i evitant expressions agressives,

i tot això ho hem de viure en les relacions personals,

en la vida social i en la vida de l’Església”.

(E. Benavent, arquebisbe de València)

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús

Església del Cor de Jesús
a Patraix

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, que, sent benèvol i humil de cor, exaltat en la creu va ser fet font de vida i amor, del qual s’assacia tota la humanitat.

Titular d'una basílica a València (l'església de la Companyia), i d'esglésies parroquials d'Alcoi, Burjassot, Elx, Manises, Patraix i Torrevieja.

• Sagrat Cor de Jesús (Directori sobre la pietat popular i la litúrgia)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: El misteri del cos trapassat (5 de juny de 2024)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jesús, benèvol i humil de cor (11 de juny de 2023) 

Lectures de la solemnitat

Lectura primera Os 11,1b.3-4.8c-9

Tinc el cor angoixat

Lectura de la profecia d'Osees

Açò diu el Senyor:

«Quan Israel era un xiquet, el vaig estimar; d'Egipte vaig cridar el meu fill. A Efraïm jo el vaig ensenyar a caminar agafant-lo pels braços, però ells no han reconegut que jo els he curat. Jo els atreia cap a mi amb llaços d'amor. Feia com el qui pren un xiquet i se l'acosta a la cara, o m'inclinava cap a ell i li donava menjar.

Tinc el cor angoixat, tinc inflamades les entranyes. No cediré a la meua indignació, no tornaré a devastar a Efraïm, perquè jo soc Déu i no un home, soc el Sant, present enmig de tu. No soc dels qui van amb amenaces».

Salm responsorial Is 12,2-3.4bcd.5-6 (R.: 3)

Ell és el Déu que em salva,

confie en ell, no m'espante.

D'ell em ve la força i el triomf,

és ell qui m'ha salvat.

R. Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua

de les fonts de salvació.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,

feu conéixer entre els pobles les seues gestes.

Recordeu que el seu nom és Excels. R.

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.

Que ho publiquen per tota la terra.

Poble de Sió, aclama'l ple de goig,

perquè el Sant d'Israel

és gran en la teua ciutat. R.

Lectura segona Ef 3,8-12.14-19

Que arribeu a coné  vvixer la immensitat de l'amor de Crist,

que sobrepassa tot coneiximent

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, a mi, que soc el més insignificant del poble sant, Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables de Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els designis del pla que Déu, creador de l'univers, guardava secret des de sempre.

Així, a través de l'Església, ha volgut fer conéixer les múltiples manifestacions de la saviesa a les potències i les autoritats que estan en les regions celestials. D'esta manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dona la nostra fe.

Per este motiu m'agenolle davant del Pare, de qui pren el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li demane que, per la riquesa de la seua glòria, consolide amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que Crist habite per la fe en els vostres cors, que viscau arrelats i fonamentats en l'amor, i així pugau comprendre, amb tot el poble sant, com és d'ample, llarg, alt i profund l'amor del Crist; i que, per tant, arribeu a conéixer la immensitat d'eixe amor que sobrepassa tot coneiximent. Així arribareu a la plenitud total, que és Déu.

Al·leluia Mt 11,29ab

Accepteu el meu jou, apreneu de mi,

que jo soc benèvol i humil de cor.

O bé:

Al·leluia 1Jo 4,10b

Déu ens ha amat primer,

tant, que ha enviat el seu Fill

com a víctima que expia els nostres pecats.

Evangeli Jo 19,31-37

U dels soldats li travessà el costat amb una llança, i en va eixir sang i aigua

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus durant el dissabte, i més perquè aquell dissabte era un dia molt solemne. Per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i retiraren els cossos. 

Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer i, després, de l'altre que havia sigut crucificat amb Jesús. Però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua. 

En dona testimoni el qui ho va vore; i el seu testimoni és veraç. I ell sap que diu la veritat, a fi que també vosaltres cregau. 

Efectivament: tot açò passà perquè s'havia de complir l'Escriptura: «No li han de trencar ni un os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».

 El cor és allò més humà, i en el de Jesús es manifesta l'amor infinit de Déu per tots nosaltres. Osees ens parla de l'amor de Déu pel seu poble, i sant Pau ens demana que comprengam l'amor de Crist. L'Evangeli ens introduïx en el moment culminant de la passió de Jesús: del cor travessat de Jesús va brollar sang i aigua, va brollar la salvació. En el cor de Jesús de Natzaret, en la llibertat de l'home Jesús, que és alhora llibertat divina, Déu ha permés per fi que nasquera enmig del seu poble eixe cor en el qual Déu s'ha fet home. Per això el cor de Jesús és l'afirmació de la misericòrdia de Déu, Jesús és el rostre de la misericòrdia divina, ell és la misericòrdia.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de juny

1. A Hibèrnia, hui Irlanda, sant Colman, bisbe i abat del monestir de Dromore, fundat per ell mateix, que és recordat a la regió de Down per la seua propagació de la fe de Crist. (s. VI)

2. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Pere, prevere, Valabons, diaca, Sabinià, Vistremund, Abenci i Jeremies, monjos, degollats tots ells per la seua fe en Crist durant la persecució desencadenada pels musulmans. (851)

3. A Newminster, al territori de Northumberland, a Anglaterra, sant Robert, abat de l'Orde Cistercenc, el qual, amant de la pobresa i de la vida d'oració, juntament amb dotze monjos va instaurar este cenobi, que al seu torn va ser origen d'altres tres comunitats de monjos. (1157)

4. A Anvers, ciutat de Brabant, a la Bèlgica actual, beata Anna de Sant Bertomeu, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, la qual, deixebla de santa Teresa de Jesús i dotada de gràcies místiques, va difondre i va consolidar el seu Orde a França. (1626)

5. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, trànsit de sant Antoni Maria Gianelli, bisbe de Bobbio, fundador de la Congregació de Filles de Maria Santíssima de l'Hort, que es va distingir per la seua atenció als pobres i a la salvació de les ànimes i que, amb el seu exemple i dedicació, va promoure la santedat entre el clero. (1846)

6. A París, a França, beata Maria Teresa de Soubiran La Louvière, verge, que per a major glòria de Déu va fundar la Societat Filles de Maria Auxiliadora, de la qual va ser després allunyada, per a passar la resta de la seua vida en profunda humilitat. (1889)

Quan va complir els vint anys, anhelava ardentment fer-se monja carmelita. El seu director espiritual, tanmateix, la va orientar per camins diferents. No contenta amb la idea que li havia inculcat el sacerdot, i portada per l'autèntic Esperit de Déu, va fundar la congregació de Santa Maria de Beguinage que, l'any 1863, es va convertir en la de Maria Auxiliadora, lliurada i dedicada a l'educació dels xics i xiques pobres i als malalts. L'Institut va rebre l'aprovació del Papa el 1869.

Però quan una falsa viuda va entrar en la congregació i va fer la professió religiosa, tot va canviar. Era una dona amb molta ambició. Al poc temps la van nomenar superiora general. Des d'este mateix instant, tots els seus esforços es van abocar a desprestigiar la fundadora davant de les altres germanes. I no va aturar-se fins que la va expulsar de la institució.

Finalment, va poder entrar en una casa de París, Nostra Senyora de la Caritat. Va fer la seua professió i va viure feliç durant quinze anys. [font]