DIMECRES DE LA SETMANA XIX / II
Lectura primera Ez 9,1-7;10,18-22
Marca amb una creu el front dels qui es planyende les accions detestables comeses a JerusalemLectura de la profecia d'EzequielEl Senyor em cridà amb tota la força: «Ha arribat l'hora de castigar la ciutat. Ja tenen a les mans les armes per a devastar-la». Aleshores vaig vore sis hòmens que venien de la porta de dalt, la que dona al nord, cada u amb una alabarda a la mà. Enmig d'ells venia un home vestit de lli que portava a la cintura els utensilis d'escrivent. Es posaren al costat de l'altar de bronze.La glòria del Déu d'Israel s'alçà de damunt dels querubins, on reposava, s'avançà fins al llindar del santuari i cridà a l'home vestit de lli que portava a la cintura els utensilis d'escrivent: «Passa d'una banda a l'altra de la ciutat de Jerusalem i marca amb una creu el front dels hòmens que es planyen i es dolen de totes les accions detestables que es cometen enmig d'ella». Després vaig sentir que deia als altres: «Passeu darrere d'ell per la ciutat i castigueu sense compassió, sense perdonar a ningú: mateu vells, jóvens i donzelles, dones i criatures, però no en toqueu cap dels qui porten la creu al front. Comenceu des del meu santuari».Començaren, per tant, pels vells que hi havia davant del santuari. I els va dir: «Profaneu el santuari, ompliu els atris de cadàvers; i després eixiu». I van eixir a matar per la ciutat.Després d'això la glòria del Senyor va eixir del llindar del santuari i es va posar sobre els querubins. Ells desplegaren les ales, es posaren en marxa i vaig vore com s'alçaven de terra juntament amb les rodes. Es detingueren a l'entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La glòria del Déu d'Israel anava damunt d'ells. Eren els vivents que jo havia vist davall del Déu d'Israel vora el riu Quebar. Sabia que eren querubins. Cada u tenia quatre cares i quatre ales, i tenien com unes mans humanes davall de les ales. Les figures de les seues cares eren les que jo havia vist vora el riu Quebar. Podien anar en totes direccions mirant sempre avant.
Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6 (R.: 4b)
Servents del Senyor, alabeu-lo,alabeu el nom del Senyor.Siga beneït el nom del Senyor,ara i per tots els segles.R. La glòria del Senyor s'eleva més enllà del cel.O bé:Al·leluia.Des de l'eixida fins a la posta del solalabeu el nom del Senyor.El Senyor és excels als ulls de tots els pobles,la seua glòria s'eleva més enllà del cel. R.¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,que viu molt amunt,i s'inclina per a mirarel cel i la terra? R.
Al·leluia 2C 5,19
Déu, en Crist,reconciliava el món amb ell mateix,i a nosaltres ens ha encomanatl'anunci de la reconciliació.
Evangeli Mt 18,15-20
Si fa cas de tu, t'hauràs guanyat el germà᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:«Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens. Si et fa cas, t'hauràs guanyat el germà. Si no et fa cas, crida'n un altre o dos més, perquè tota qüestió ha fe ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis. Si tampoc no fa cas d'ells, dis-ho a la comunitat reunida. Si ni tan sols vol fer cas de la comunitat, considera'l com si fora un pagà o un publicà.Vos ho dic de veres: tot allò que lligueu en la terra quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligueu en la terra quedarà deslligat en el cel.Vos assegure també que si dos de vosaltres ací en la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi han dos o tres reunits en el meu nom, jo estic allí enmig d'ells».
* * * * *
Al Castell de Guadalest, festa.
A Favara, festa de la Vera Creu.
Després de l'hora nona:
A Elx: Nit de la Roà, vigília del dia de la Mare de Déu d'Agost, dia del Misteri d'Elx
Memòries
 |
| El pare Kolbe en la seua època de novici |
Sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir (mem. ob.), cotitular d'una església parroquial de Benimaclet
Memòria de sant Maximilià Maria (Raimon) Kolbe, prevere de l'orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que, fundador de la Milícia de Maria Immaculada, va ser deportat a diversos llocs de captivitat i finalment, internat en el camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, on es va oferir als botxins a canvi de la vida d'un altre captiu, oferint el seu ministeri com un holocaust de caritat i com a model de fidelitat envers Déu i els hòmens. (1941)
- J.M. Bausset: Sant Maximilià M. Kolbe (14 d'agost del 2015)
Beat Vicent Rubiols i Castelló, prevere i màrtir valencià (memòria a Gandia i la Pobla Llarga)
Beat Fèlix Yuste i Cava, prevere i màrtir valencià (memòria a Chulilla i a la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent de València)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 14 d'agost
2. A Il·líria, a l'actual Croàcia, sant Ursicí, màrtir. (s. IV)
3. A Apamea, a Síria, sant Marcel, bisbe i màrtir, que, per haver abatut un temple dedicat a Júpiter, va morir a mans dels gentils enfurits. (c. 390)
4. A Roma, sant Eusebi, fundador de l'església del seu títol a la muntanya de l'Esquilí. (s. IV/V)
5. A Ross, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Facanan, bisbe i abat, que va fundar en este lloc un monestir, cèlebre per l'ensenyament de ciències sagrades i humanes. (s. VI)
6. A Oudenburg, lloc de Flandes, actual Bèlgica, mort de sant Arnulf [o Arnau o Arnold], bisbe de Soissons, que es va fer monjo després d'haver sigut soldat i, elevat a l'episcopat, es va esforçar sempre per la pau i la concòrdia, i va morir, finalment, al monestir que ell mateix havia fundat. (1087)
7. Prop de Montebaroccio, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, beat Sant d'Urbino Brancoisini, germà laic de l'Orde dels Germans Menors. (1390)
8. A Òtranto, a la regió de la Pulla, sants màrtirs, en número de quasi huit-cents, que comminats a renegar de la seua fe, durant una incursió de soldats otomans, van ser exhortats pel beat Antoni Primaldo, un ancià teixidor, a perseverar en la fe de Crist, i van obtindre així la corona del martiri en ser decapitats. (1480) Canonitzats en 2013.
9. A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Doménec Ibáñez de Erquicia, prevere de l'Orde de Predicadors, i Francesc Shoyemon, novici en el mateix orde i catequista, que en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, van rebre la mort pels qui odiaven el nom cristià. (1633)
10. A Coriano, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Isabel Renzi, verge, la qual, fundadora de les Mestres Pies de la Dolorosa, va posar tot el seu afany en què les xiquetes pobres reberen una formació humana i catequètica a l'escola. (1859)
11. A Picassent, l'Horta, beat valencià Vicent Rubiols i Castelló, prevere i màrtir, que durant la persecució va donar testimoni amb el martiri de la seua fe en Crist. (1936)
12. Al Saler, prop de València, beat valencià Fèlix Yuste i Cava, prevere i màrtir, al qual Déu va concedir el premi etern per la seua intrèpida fidelitat. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada