15 de juny de 2024, dissabte: Santa Maria Micaela

DISSABTE DE LA SETMANA X / II

Lectura primera 1R 19,19-21

Eliseu va seguir a Elies i es va quedar al seu servici

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, Elies se n'anà de la muntanya de Déu, i trobà a Eliseu, fill de Xafat. Eliseu havia de llaurar dotze jornals de terra i ara llaurava l'últim. Elies va fer com si passara de llarg, i li tirà el seu mantell damunt. Eliseu deixà els bous, corregué darrere d'Elies i li digué: «Deixam anar a besar mon pare i ma mare, i després et seguiré». Elies li va respondre: «¡Ves, torna-te'n! ¿A què t'obligue jo?» Ell se'n tornà, agafà la parella de bous, els immolà, va coure la carn amb la fusta dels arreus. I convidà la gent a menjar-ne. Després va seguir a Elies i es va quedar al seu servici.

Salm responsorial 15,1-2. i 5.7-8.9-10 (R.: cf. 5a)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Jo dic al Senyor: «Sou el meu Déu,

no hi fa felicitat en mi sense vós».

Senyor, heretat meua i calze meu,

vós m'heu triat la possessió.

R. Senyor, heretat meua i calze meu.

Beneït siga el Senyor, que m'aconsella.

També de nit instruïx el meu cor.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

Per això s'alegra el meu cor

i exulta la meua ànima;

també el meu cos reposa confiat:

no m'abandonareu entre dels morts,

ni deixareu caure el vostre amic en la fossa. R.

Al·leluia Salm 118,36a.29b

Déu meu,
inclineu el meu cor al vostre pacte,
doneu-me la vostra Llei.

Evangeli Mt 5,33-37

Jo vos dic: No jureu mai

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: 

«També sabeu que als antics els manaren: "No trenques els juraments". I també: "Complix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Però jo vos dic: No jureu mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra que és la banqueta dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que no pots fer tornar blanc o negre ni un sol dels teus cabells. Que el vostre sí siga un sí i el vostre no un no. Tot el que es diu de més és cosa del Maligne».

* * * * *

Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament (mem. ob. a la diòcesi de València, lliure a la resta)

• Cercapou: Santa Maria Micaela

Sant Guiu [o Vit o Vitus] de Lucània, màrtir

A Lucània (Itàlia meridional), deposició de sant Guiu, la "Passio" del qual el fa morir a Roma. Durant l'edat mitjana fruí d'un culte extraordinari. És invocat contra les malalties nervioses. (Font: MCL, p. 1256)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 de juny

Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament Desmaisières, verge, fundadora de l'Institut d'Adoratrius del Santíssim Sagrament i de la Caritat, que a València, amb tenaç obstinació i inflamada en el desig de guanyar ànimes per a Déu, va consagrar la seua vida a fer tornar al bon camí a les jóvens esgarriades i a les meretrius.

 2. Commemoració de sant Amós, profeta, que sent pastor de Tecoa, i cuidador de sicòmors, va ser enviat per Déu als fills d'Israel per a reafirmar la seua justícia i santedat contra les abominacions. (s. X aC)

3. A Silistra, a Mèsia, hui Bulgària, sant Esiqui, soldat, que va ser detingut juntament amb sant Juli, i després d'ell va obtindre, sota el prefecte Màxim, la corona del martiri. (302)

4. A l'antiga regió italiana de Lucània, sant Guiu [o Vit o Vitus], màrtir. (s. inc.)

5. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Abraham, monjo, el qual, nascut a la vora del riu Eufrates, es va dirigir a Egipte a visitar els eremites, però, detingut pels pagans, va estar empresonat durant cinc anys. Més tard, viatjant a la Gàl·lia, es va establir entre els arverns i es va retirar al monestir de Saint-Cyr, on va morir ja molt ancià. (480)

6. A Saint-Crespin, a Hainaut, de nou a la França actual, sant Landelí, abat, que, convertit per sant Autbert d'una vida de lladrocini a l'exercici de la virtut, va fundar l'abadia de Lobbes i, seguidament, la de Saint-Crespin, on va acabar piadosament els seus dies. (c. 686)

7. A Séez, lloc de Nèustria, també a França, sant Lotari, bisbe, que, deposat de les seues funcions, s'afirma que va esperar el seu final vivint com a ermità. (756)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Benilda [o Benilde], màrtir, que, ja anciana, va trobar la mort en la persecució desencadenada pels sarraïns. (853)

9. A Montjoux, al Valais, hui França, sant Bernat de Menthon, prevere, que, canonge i ardiaca d'Aosta, durant molts anys va habitar als cims dels Alps, on va construir un famós monestir i, per a acollir els viatgers, també dos refugis, que porten encara el seu nom. (1081)

10. A Ratzeburg, a la regió d'Alsàcia, a Germània, actual Alemanya, sant Isfrid, bisbe, qui mantenint l'observança de vida dels canonges premonstratencs, va treballar en la conversió dels vends. (1204)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Scryven, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII va ser empresonat per la seua fidelitat a l'Església catòlica, va aconseguir la corona del martiri en morir de fam a la presó. (1537)

12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Pere Snow, prevere, i Rodolf Grimston, els quals, regnant Isabel I, van ser condemnats a mort, i van pujar junts al patíbul, el primer per ser sacerdot i el segon, per haver intentat alliberar-lo. (1598)

13. A Pibrac, a la regió francesa de Tolosa, santa Germana Cosin, verge, que, filla de pares desconeguts, des de xiqueta va ser sotmesa a una vida servil malgrat les seues malalties, però tot ho va aguantar amb ànim decidit i rostre rialler, fins a morir amb només vint-i-dos anys. (1601)

14. A Bèrgam, ciutat d'Itàlia, sant Lluís Maria Palazzolo, prevere, que va fundar la Congregació de Germanetes dels Pobres i la de Germans de la Sagrada Família. (1886)

15. Prop de la ciutat de Liushuitao, al territori de Qiansheng-zhuang, a la província xinesa de Hebei, santa Bàrbara Cui Lianzhi, màrtir, que havent presenciat la mort del seu fill, de nit va escapar per a salvar-se, però detinguda pels enemics dels cristians, va ser sotmesa a cruels tortures fins que va morir. (1900)

16. Beata Albertina Berkenbrock (São Luís, el Brasil, 1919-1931). Laica, verge i màrtir. Assassinada a dotze anys per oposar-se a una violència sexual.

17. Beat Clement Vismara (1897- Mong Ping, Myanmar 1988). Prevere del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres, que pel seu treball apostòlic i social en favor del poble birmà va meréixer ser anomenat "Patriarca de Birmània".