DIVENDRES DE LA SETMANA XI / II
Mentres ungien a Joaix,tot el món cridava: «Visca el rei!»
Lectura del segon llibre dels ReisEn aquells dies, quan Atalia va vore que el seu fill Ocozies havia mort, va fer matar tots els qui eren de descendència reial. Però mentres mataven els fills del rei, Josabet, filla del rei Joram i germana d'Ocozies, segrestà a Joaix, fill d'Ocozies, l'amagà amb la seua nodrissa al dormitori sense que Atalia en sabera res, i el va salvar de la mort. Així, durant sis anys el tingué amagat al temple. Tot este temps Atalia regnava en el país.Passats sis anys, el sacerdot Joiadà va cridar els capitans de la guàrdia mercenària i de l'escorta reial, els va reunir al temple, i allí mateix es va confabular amb ells, els va fer prestar jurament i els va presentar el fill del rei.Els capitans van complir tot el que el sacerdot Joiadà els havia ordenat. A l'hora del relleu de la guàrdia del dissabte, cada u va retindre el torn que eixia, juntament amb el que entrava, i es presentaren davan del sacerdot Joiadà. El sacerdot els donà les llances i els escuts del rei David que guardava en el temple, i tots els hòmens de l'escorta reial, armes en mà, s'alinearen a banda i banda entre l'altar i el lloc sant, per a custodiar el rei. Llavors Joiadà va fer eixir el fill del rei, li posà la diadema i les insígnies reials. El proclamaren rei i el van ungir. Tot el món aplaudia i cridava: «Visca el rei!»Quan Atalia va sentir el clamor del poble, va córrer cap al temple. Quan va vore el rei dret, al costat de la columna, com és costum, rodejat dels oficials i dels trompeters, i tot el poble cridant d'alegria i tocant les trompetes, Atalia va cridar: «Complot, complot!» El sacerdot Joiadà ordenà als oficials que comandaven la guàrdia que la tragueren fora dels atris i mataren els qui intentaren seguir-la. Els digué: «No la mateu en el temple del Senyor». Ells l'agafaren, la conduïren al palau reial per la porta dels Cavalls, i allí la mataren.Joiadà va renovar l'aliança entre el Senyor, per una part, i el rei i el poble, per l'altra; i es comprometeren a ser el poble del Senyor; igualment va establir una aliança entre el rei i el poble. Després tota la gent va anar al temple de Baal, l'enderrocà, va fer miques els altars i els ídols, i, davant mateix dels altars, degollà el sacerdot de Baal, Matan.I el sacerdot Joiadà deixà guàrdia al temple del Senyor. Tot el poble ho va celebrar i la ciutat va quedar en pau. A Atalia la mataren amb l'espasa al palau del rei.
El Senyor va jurar a David,li va fer un vot, i no se'n desdirà:«Posaré un fill teu en el teu tron».R. El Senyor ha elegit a Sió,l'ha volguda per a viure.«Si els teus fills guarden la meua aliança,els manaments que jo els donaré,continuaran també els teus fillsocupant per sempre el teu tron». R.El Senyor ha elegit a Sió,l'ha volguda per a viure:«Es ací on em quedaré per sempre,m'agrada, ací vullc residir». R.«Ací faré germinar el poder de David,per al meu Ungit tindré una llàntia encesa.Vestiré de confusió els seus enemics,però al front d'ellbrillarà la meua diadema». R.
Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.
On tingues el tresor, alli tindràs també el cor᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «No acumuleu riqueses ací en la terra; perquè en la terra les coses s'arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reuniu tresors en el cel; aquells no s'arnen ni es rovellen, allí els lladres no entren a robar-los. On tingues el tresor, allí tindràs també el cor.
La llum del cos és l'ull: Si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat, però si és roïn, tot el teu cos quedarà en la foscor. Si el que ha de ser llum no és llum, ¡com serà, de gran, la foscor!»
Fill dels marquesos de Castiglione, nasqué l'any 1568 a Màntua, a la regió llombarda. Sa mare l'educà piadosament i ell es mostrà molt inclinat a la pràctica religiosa. A nou anys, va fer vot de perpètua castedat davant d'un altar de la Mare de Déu, a Florència. Va romandre alguns anys a Espanya com a patge de Maria d'Àustria. Obtingut el permís de son pare, després d'una llarga lluita, entrà a la Companyia de Jesús a Roma l'any 1587. Allí acabà la seua vida l'any 1591, per un contagi contret mentre servia els malalts en els hospitals. Fou canonitzat per Benet XIII l'any 1726, i el 1729 el proclamava patró de la joventut, particularment estudiosa. [Font]
- J.M. Bausset: Sant Lluís Gonçaga (2015)
Elogis del dia 21 de juny
Memòria de sant Lluís Gonçaga, religiós, que, nascut de nobilíssima estirp i admirable per la seua puresa, va renunciar a favor del seu germà el principat que li corresponia i va ingressar a Roma en l'Orde de la Companyia de Jesús. Va morir, a penes adolescent, per haver assistit durant una greu epidèmia malalts contagiats. (1591)
2. A Gaël, a la Bretanya Menor, hui França, sant Mevé, abat, que, originari de Càmbria, es va retirar als boscos de l'Armòrica, on va fundar un monestir. (s. VI)
3. Al territori d'Évreux, a Nèustria, també a la França actual, sant Leufred [o Agofred], abat, fundador del monestir de la Santa Creu, que va presidir durant quaranta-huit anys. (738)
4. A Bourges, a Aquitània, de nou a França, sant Radulf, bisbe, el qual, sol·lícit per la vida sacerdotal, juntament amb preveres de l'Església que tenia encomanada va recollir textos dels sants Pares i dels cànons per a ús pastoral. (866)
5. A Osca, ciutat del regne d'Aragó, sant Ramon, que, sent canonge regular, va ser designat bisbe de Roda d'Isàvena i de Barbastre, seu de la qual va ser expulsat durant tres anys per no voler combatre mai amb les armes els enemics de la fe cristiana. (1126)
6. A Orviero, a la regió d'Úmbria, a Itàlia, beat Tomàs Corsini, religiós de l'Orde dels Servents de Maria. (1343)
7. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Rigby, màrtir, el qual, detingut i condemnat a la pena capital durant el regnat d'Isabel I per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica, va ser penjat a Southwark i esquarterat mentre encara estava viu. (1600)
8. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Jaume Morelle Dupas, prevere i màrtir, que sever per a si mateix i dolç envers els altres, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per ser rector al territori de Poitiers i va morir finalment de fam. (1794)
9. Al lloc de Zapotlanejo, a Mèxic, sant Josep Isabel Flores, prevere, màrtir durant la gran persecució contra la religió en aquell país. (1927)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada