DIJOUS DE LA SETMANA IX / II
La Paraula de Déu no està encadenada.Si morim amb Jesucrist, també viurem amb ellLectura de la segona carta de sant Pau a TimoteuBenvolgut,Recorda't de Jesucrist, ressuscitat d'entre els morts, nascut del llinatge de David. Este és l'Evangeli que jo anuncie, i per ell he de patir fins al punt de trobar-me encadenat com si fora un criminal. Però la Paraula de Déu no està encadenada.Per això, jo ho suporte tot pel bé dels elegits, per a que ells també obtinguen la salvació que està en Jesucrist, juntament amb la glòria eterna.Esta paraula és digna de fe:Si morim amb ell, viurem amb ell;si perseverem, regnarem amb ell;si el neguem, ell també ens negarà;si li som infidels, ell continua fidel,perquè no pot negar-se a si mateix,Recorda'ls tot açò, conjurant-los davant de Déu que no s'emboliquen en discussions sobre paraules, que no fan més que fer mal als qui les escolten. Mira de presentar-te davant de Déu com un home que mereix la seua aprovació, com un treballador que no té de què avergonyir-se, perquè exposa correctament la paraula de la veritat.
Feu que conega, Senyor, els vostres camins,que aprenga les vostres sendes.Feu que camine en la vostra veritat,instruïu-me, Déu i salvador meu.R. Feu que aprenga, Senyor, les vostres sendes.El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Guia els humils per sendes de justícia,els ensenya el seu camí. R.El Senyor obri camins d'amor fidelper als qui guarden l'aliança i els seus mandats.El Senyor es revela als seus fidels,els fa conéixer la seua aliança. R.
Jesucrist, el nostre Salvador,ha destruït la morti, amb l'Evangeli,ha fet resplandir la llum de la vida.
No hi ha cap altre manament més gran que estos Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, u dels mestres de la Llei es va acostar a Jesús i li va fer esta pregunta: «¿Quin és el primer manament de tots?»
Jesús li va respondre: «El primer és: "Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces". El segon és: "Ama els altres com a tu mateix". No hi ha cap manament més gran que estos».
El mestre de la Llei li va replicar: «Molt bé, mestre. Tens raó quan dius que "Déu és l'únic i que no n'hi ha cap altre fora d'ell. I que amar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces", i "amar els altres com a u mateix" és millor que tots els sacrificis i tots els holocaustos». Jesús, en sentir esta resposta tan sàvia, li va dir: «No estàs lluny del Regne de Déu». I no es va atrevir ningú a fer-li més preguntes.
* * * * *
Sant Norbert, bisbe (mem. ll.)
Aniversari de la mort del valencià Joan Hervàs i Benet, bisbe de Ciudad Real (1982).
Elogis del dia 6 de juny
Sant Norbert, bisbe, home de costums austers i donat enterament a la unió amb Déu i a la predicació de l'Evangeli, que va instituir prop de Laon, a França, l'Orde Premonstratenc de Canonges Regulars, i després, designat bisbe de Magdeburg, a Saxònia, es va mostrar pastor eximi en la renovació de la vida cristiana i en la difusió de la fe entre les poblacions veïnes. (1134)
Norbert va viure una vida lleugera, fins que un dia en alta mar va sofrir una tempesta tan forta que el va moure a la conversió. Esdevingut prevere, es va lliurar de ple a la predicació. Va reformar els clergues premonstratencs (Opraem, 1120), del convent dels quals van brollar nou monestirs. Va ser bisbe de Magdeburg, on va morir (1134). És d'ell la frase: «He constatat que la felicitat més gran és donar-se a Déu». [font]
2. A Roma, a la segona milla de la via Aurèlia, sants Artemi i Paulina, màrtirs. (302)
3. A Scete [Uadi el Natrum], a Egipte, sant Bessarió, anacoreta, que per l'amor de Déu va ser mendicant i pelegrí. (s. IV)
4. A Grenoble, a Burgúndia, hui França, sant Ceraci, bisbe, que va expressar paraules de gratitud al papa sant Lleó I per haver escrit a Flavià, i va preservar el seu ramat del contagi de l'heretgia. (c. 452)
5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Eustorgi II, bisbe, que conegut per la seua pietat, justícia i altres virtuts pròpies d'un pastor, va edificar un cèlebre baptisteri. (518)
6. A Hibèrnia, actualment Irlanda, sant Jarlat, bisbe. (550)
7. A les muntanyes del Jura, a França, sant Claudi, a qui es considera com a bisbe i abat del monestir de Condat. (c. 703)
8. Al territori de Bolonya, a la regió ara italiana d'Emília-Romanya, trànsit de sant Alexandre, bisbe de Fiesole, que, al seu retorn de la ciutat de Pavia, on havia anat per a reclamar davant del rei dels longobards els béns de la seua església retinguts per usurpadors, estos el van ofegar llançant-lo a un riu. (823)
9. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Hilarió, prevere i abat del monestir anomenat de Dalmaci, que per defensar el culte de les sagrades imatges va haver de suportar presó, assots i l'exili. (845)
10. A les illes Òrcades, pròximes a la costa d'Escòcia, sant Colomà, bisbe. (c. 1010)
11. En el monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Falcó, abat. (1146)
12. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Gilbert, abat de l'Orde Premonstratenc, que, després d'haver viscut com a eremita, va fundar el monestir i l'hospital de Neuffontaines. (1152)
13. A Udine, al territori de Venècia, actualment Itàlia, beat Bertran, bisbe d'Aquileia i màrtir, que va treballar en la formació del seu clero, va alimentar amb els seus béns els pobres en temps d'escassetat, va defensar amb tenacitat els drets de l'Església i, ja nonagenari, va ser víctima d'uns sicaris. (1350)
14. A Ortona, a l'actual regió italiana dels Abruços, beat Llorenç de Mascoli de Villamagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, il·lustre pel seu zel a predicar la paraula de Déu. (1535)
15. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Greenwood, màrtir, monjo de la cartoixa d'esta ciutat, que en temps d'Enric VIII, per la seua tenaç fidelitat a l'Església catòlica, va consumar el seu martiri amb la presó, la fam i la malaltia. (1537)
16. A Saint-Chamond, al territori de Lió, a França, sant Marcel·lí Champagnat, prevere de la Societat de Maria, que va fundar l'Institut de Germans Maristes de l'Ensenyança, per a la formació cristiana dels xiquets. (1840)
- J.M. Bausset: Sant Marcel·lí Champagnat (2015).
17. A la ciutat de Luong My, a Tonquín, sants màrtirs Pere Dung i PereThuan, pescadors, i Vicent Duong, agricultor, que en temps de l'emperador Tu Duc, per negar-se a xafar la Creu van ser condemnats a la foguera. (1862)
18. A Ciutat de Mèxic, trànsit de sant Rafael Guizar Valencia, bisbe de Veracruz, a Mèxic, que durant el temps de persecució, tant clandestinament com en el desterrament, va exercir amb coratge el seu ministeri episcopal. (1938) (Canonitzat el 15 d'octubre de 2006).
19. A Sachsenhausen, a Alemanya, beat Innocenci Guz, prevere, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, el qual, durant l'ocupació militar de Polònia, la seua pàtria, per un règim contrari a la religió i a la humanitat, va ser assassinat pels guàrdies del camp de concentració a causa de la seua fe en Crist. (1940)
20. Beata Maria Laura (Teresina Elsa) Mainetti (1939 - Chiavenna, Sondrio, Itàlia 2000), superiora de la comunitat religiosa de les Filles de la Creu en l'Institut Maria Immaculada de Chiavenna, màrtir, va ser assassinada en un ritu satànic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada