12 de juny de 2024, dimecres X

DIMECRES DE LA SETMANA X / II

Lectura primera 1R 18,20-39

Que este poble reconega que vós sou l'únic Déu:

convertiu el seu cor

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, el rei Acab convocà tot el poble a la muntanya del Carmel i reuní també tots els profetes de Baal. Elies digué al poble: «¿Fins quan heu d'estar així? Si el Senyor és el Déu verdader, seguiu-lo, i si és Baal, seguiu a Baal». El poble no va saber què contestar. Llavors Elies els va dir: «De tots els profetes del Senyor jo soc l'únic que he quedat, mentres els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. Porteu dos vedells; que ells en trien un, que el tallen a trossos i el posen sobre la llenya de l'altar, però que no encenguen el foc. Jo prepararé l'altre vedell, el posaré sobre la llenya del meu altar, sense encendre foc. Vosaltres invocareu el nom del vostre déu i jo invocaré el nom del Senyor; aquell dels dos que respondrà encenent el foc, és el Déu verdader».

El poble trobà bé la proposta i Elies digué als profetes de Baal: «Trieu un dels vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc». Ells prengueren el vedell que els van donar, el prepararen i des del matí fins al migdia estigueren invocant el nom de Baal cridant-li: «Baal, escolteu-nos». Però no arribava cap resposta; ells no paraven de saltar al voltant de l'altar que havien fet. A migdia, Elies es va posar a riure's d'ells i els deia: «Crideu més fort! Baal és déu, però potser ara està cavil·lós, o té faena o està fora de casa. Qui sap si dorm, però ja es despertarà». Ells bramaven tant com podien i es feien incisions amb punyals o amb llances fins que la sang els corria per damunt. Van estar delirant des del migdia fins a l'hora de presentar l'ofrena; però no arribava cap resposta ni els en feia cas ningú.

Aleshores Elies va dir a tot el poble: «Acosteu-vos». I tots se li van acostar. Elies va refer l'altar del Senyor, que estava enderrocat. Prengué dotze pedres, per a representar les dotze tribus dels fills de Jacob, aquell Jacob a qui el Senyor havia comunicat la seua paraula per a dir-li que el seu nom, d'ara en avant, seria Israel. Amb estes pedres va refer l'altar dedicat al nom del Senyor. Una vegada refet, el rodejà amb un solc com per a sembrar dos mesures de gra, va arreglar la llenya, tallà a trossos el vedell i el posà damunt. Després va dir a la gent: «Ompliu quatre gerres d'aigua i aboqueu-les sobre la víctima». Quan ho hagueren fet, els va manar: «Torneu-hi». Ells hi van tornar, i els digué encara: «Feu-ho per tercera vegada». A la tercera vegada, l'aigua rajava per tots costats i es va omplir el solc.

Ja era l'hora de presentar l'ofrena. Elies s'acostà a l'altar i va pregar així: «Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel: Que tots, a Israel, sàpien hui que vós sou Déu i jo soc servidor vostre, i la vostra paraula m'ha manat tot el que fins ara he fet. Escolteu-me, Senyor, escolteu-me. Que este poble reconega que vós sou l'únic Déu: convertiu el seu cor». A l'instant va caure el foc del Senyor, va consumir la víctima, la llenya, les pedres i el fang, i va eixugar l'aigua del solc. En vore-ho, tot el poble es prosternà amb el front a terra i repetia: «El Senyor és l'únic Déu, el Senyor és l'únic Déu!»

Salm responsorial 15,1-2.4.5 i 8.11 (R.: 1)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Jo dic al Senyor: «Sou el meu Déu,

no hi ha felicitat en mi sense vós».

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Multipliquen els seus ídols,

van darrere dels falsos déus.

Però jo no els oferiré més sacrificis,

ni posaré en els meus llavis els seus noms. R.

Senyor, heretat meua i calze meu,

vós m'heu triat la possessió.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:

en la vostra presència, alegria plena;

al costat vostre, delícies per sempre. R.

Al·leluia Salm 24,4b.5a

Feu que aprenga, Senyor, les vostres sendes,

que camine en la vostra veritat.

Evangeli Mt 5,17-19

No vinc a abolir, sinó a donar plenitud

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: 

«No vos penseu que he vingut a abolir els llibres de la Llei i dels Profetes. No he vingut a abolir, sinó a donar plenitud. 

Vos ho assegure: Mentres duren el cel i la terra, no passarà per alt ni una lletra, ni una coma dels llibres de la Llei. Tot es complirà. 

Per tant, aquell que deixe de complir u dels manaments més menuts, i ensenye als altres a fer igual, serà tingut pel més menut en el Regne del cel; però aquell que els complixca, i els ensenye a complir, serà tingut per gran en el Regne del cel».

* * * * *

Santa Maria Rosa Molas i Vallvé, verge (mem. ll. a les diòcesis de Sogorb-Castelló i Tortosa )

• Cercapou: Santa Maria Rosa Molas.

Sant Onofre, anacoreta, patró de l'Alcúdia de Crespins, d'Algemesí i de Quart de Poblet.

• J.M. Bausset: Sant Onofre (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 12 de juny

1. A Lorium, en la dotzena milla de la via Aurèlia, sant Basilides, màrtir. (s. inc.)

2. A Egipte, sant Onofre [o Nofre], anacoreta, que en el vast desert va portar vida religiosa per espai de seixanta anys. (400)

3. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó III, papa, qui va coronar com a emperador romà el rei dels francs, Carlemany, i es va distingir per la defensa de la recta fe i de la dignitat divina del Fill de Déu (816).

4. A Utrecht, a la regió de Güeldes [Gelderland], a Lotaríngia, hui Holanda, sant Odulf, prevere, que va evangelitzar el poble de Frísia. (c. 855)

5. A Suècia, sant Èsquil, bisbe i màrtir, el qual, nascut a Anglaterra, va ser ordenat bisbe per sant Sigfrid, el seu mestre, i no va estalviar cap esforç a anunciar a Crist entre els pagans de la província de Södermanland, pels quals va morir lapidat. (1080)

6. A Cortona, a la Toscana, regió d'Itàlia actualment, beat Guiu, prevere, que va ser deixeble de sant Francesc i va portar una vida de dejunis, pobresa i humilitat. (1245)

7. Prop d'Ocre, a la regió també italiana dels Abruços, beat Plàcid, abat, qui primer eremita en una cova, va reunir després nombrosos deixebles seus al monestir del Sant Esperit. (1248)

8. A Città di Castello, a l'Úmbria, de nou a Itàlia, beata Flòrida (Lucrècia Elena) Cevoli, verge de l'Orde de les Clarisses, la qual, encara que afectada per diverses malalties, va complir amb sol·licitud totes les funcions que se li van encomanar. (1767)

9. A Verona, al territori de Venècia, també a la Itàlia actual, sant Gaspar Bertoni, prevere, que va fundar la Congregació dels Estigmes de Nostre Senyor Jesucrist, perquè els seus membres foren missioners al servici dels bisbes. (1843)

10. A Capranica, en la rodalia de Viterbo, de nou a Itàlia, beat Llorenç Maria de Sant Francesc Xavier Salvi, prevere de la Congregació de la Passió, que va difondre la devoció al Jesuset. (1856)

11. A Riobamba, a la República de l'Equador, beata Mercé Maria de Jesús Molina, verge, que va fundar una comunitat religiosa per a atendre i formar xiquetes òrfenes i pobres, i també per a acollir dones caigudes, a fi d'ajudar-les a renovar la seua vida de gràcia. (1883)

12. A Ragusa, ciutat de Sicília, a Itàlia, beata Maria Càndida de l'Eucaristia Barba, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, que va donar testimoniatge d'una perfecta observança de la vida consagrada i de la regla, i va procurar amb obstinació l'edificació de nous monestirs. (1949)