DIMECRES DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / II
Lectura primera 2R 2,1.6-14
Passà un carro de foc, i Elies va pujar al cel
Lectura del segon llibre dels Reis
Quan el Senyor volgué endur-se a Elies al cel enmig d'una tempesta, Elies i Eliseu van eixir de Guilgal; arribant a Jericó, Elies li digué: «Queda't ací, que el Senyor m'envia al Jordà». Eliseu li va respondre: «Et jure per la vida del Senyor i per la teua pròpia vida que no et deixaré». I se n'anaren els dos junts. Cinquanta de la comunitat de profetes els seguiren i es quedaren a una certa distància. Quan ells dos arribaren al Jordà, pararen vora el riu. Elies donà un colp a les aigües amb el mantell, el riu es va partir a banda i banda i van passar els dos per terra eixuta. Quan hagueren passat, Elies digué a Eliseu: «Demana què puc fer per tu abans de ser endut del teu costat». Li diu Eliseu: «Fes-me l'hereu del teu esperit». Elies li respon: «Demanes una cosa molt difícil. Mira, si em veus mentres sóc endut del teu costat, serà tal com desitges; però, si no em veus, no ho serà».
Mentres anaven caminant i parlant, un carro de foc, tirat per cavalls de foc, els va separar l'un de l'altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. Eliseu ho veia i cridava: «Pare meu, pare meu! Carro i guia d'Israel!» Quan ja no el va vore més, es va esgarrar el vestit en dos trossos.
Després va recollir el mantell d'Elies, que havia caigut, i se'n tornà. Arribat al Jordà, es detingué vora el riu, i amb el mantell d'Elies donà un colp a les aigües dient: «¿On està el Senyor, el Déu d'Elies?» Quan va donar el colp a les aigües, el riu es va partir a banda i banda i Eliseu va passar.
Salm responsorial 30,20.21.24 (R.: 25)
Salm responsorial 30,20.21.24 (R.: 25)
¡Quina bondat més gran, Senyor,heu reservat als vostres fidels!La brindeu als qui s'emparen en vósa la vista de tots..
R. Sigau valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor.
Els vestiu amb l'abric de la vostra presència,lluny de les intrigues humanes;
els oculteu en la vostra casa,
lluny dels atacs de males llengües. R.
¡Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!El Senyor guarda els qui creuen en ell,i als orgullosos els castiga sense pietat. R.
Al·leluia Jo 14,23
Qui m'estima, farà cas de les meues paraules;el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.
Evangeli Mt 6,1-6.16-18
Ton Pare, present en els llocs més amagats, t'ho recompensarà᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«Mireu de no fer el bé a la vista de tots per tal que vos admiren: d'esta manera no podeu esperar cap recompensa del vostre Pare del cel.Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no t'anuncies a toc de trompeta, com fan els hipòcrites en les sinagogues i pels carrers, per a que tots els alaben. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan ajudes els altres, procura que la mà esquerra no sàpia què fa la dreta: que el teu gest quede amagat, i ton Pare, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada posar-se drets en les sinagogues i als cantons de les places per a que tots els vegen. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan hages de pregar, entra en la teua cambra, tanca't amb pany i clau i prega a ton Pare, present en els llocs més amagats; i ell, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.I quan dejuneu, no feu cara trista com els hipòcrites, que es desfiguren la cara per a que tots noten que fan dejuni. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. En canvi, tu, quan vullgues dejunar, llava't la cara i posa't perfum per tal que la gent no sàpia que fas dejuni, sinó només ton Pare, present en els llocs més amagats, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà».
* * * * *
Sant Romuald, abat (mem. ll.)El 19 de juny de 1623 va nàixer a Clarmont Blaise Pascal
L'home no és més que una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l'univers sencer s'arme per a esclafar-lo. Un vapor, una gota d'aigua basta per a matar-lo. Però encara que l'univers l'esclafara, l'home seria encara més noble que el que el mata, perquè sap que mor; i de l'avantatge que l'univers té sobre ell, l'univers no en sap res. Així, tota la nostra dignitat consisteix en el pensament. Per ací és d'on tenim d'elevar-nos, no de l'espai i del temps. Treballem, doncs, a ben pensar: heus ací el principi de la moral. (dels Pensaments)
L'home és tan gran, que la seua grandesa es manifesta en això mateix que ell es reconeix miserable: un arbre no es reconeix miserable. És veritat que és ser miserable reconéixer-se miserable; però també es ser gran conéixer que s'és miserable. Així és que totes estes misèries proven la seua grandesa. Són misèries d'un gran senyor, miséries d'un rei destronat. (dels Pensaments)
El 19 de juny de 1782 va nàixer a Saint-Malo (França): Hugues Felicité Robert de Lamennais, sacerdot
MARTIROLOGI ROMÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada