19 de juny de 2024, dimecres: Sant Romuald

DIMECRES DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / II

Lectura primera 2R 2,1.6-14

Passà un carro de foc, i Elies va pujar al cel

Lectura del segon llibre dels Reis

Quan el Senyor volgué endur-se a Elies al cel enmig d'una tempesta, Elies i Eliseu van eixir de Guilgal; arribant a Jericó, Elies li digué: «Queda't ací, que el Senyor m'envia al Jordà». Eliseu li va respondre: «Et jure per la vida del Senyor i per la teua pròpia vida que no et deixaré». I se n'anaren els dos junts. Cinquanta de la comunitat de profetes els seguiren i es quedaren a una certa distància. Quan ells dos arribaren al Jordà, pararen vora el riu. Elies donà un colp a les aigües amb el mantell, el riu es va partir a banda i banda i van passar els dos per terra eixuta. Quan hagueren passat, Elies digué a Eliseu: «Demana què puc fer per tu abans de ser endut del teu costat». Li diu Eliseu: «Fes-me l'hereu del teu esperit». Elies li respon: «Demanes una cosa molt difícil. Mira, si em veus mentres sóc endut del teu costat, serà tal com desitges; però, si no em veus, no ho serà».

Mentres anaven caminant i parlant, un carro de foc, tirat per cavalls de foc, els va separar l'un de l'altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. Eliseu ho veia i cridava: «Pare meu, pare meu! Carro i guia d'Israel!» Quan ja no el va vore més, es va esgarrar el vestit en dos trossos.

Després va recollir el mantell d'Elies, que havia caigut, i se'n tornà. Arribat al Jordà, es detingué vora el riu, i amb el mantell d'Elies donà un colp a les aigües dient: «¿On està el Senyor, el Déu d'Elies?» Quan va donar el colp a les aigües,  el riu es va partir a banda i banda i Eliseu va passar.

Salm responsorial 30,20.21.24 (R.: 25)

¡Quina bondat més gran, Senyor,

reserveu als vostres fidels!

La doneu als qui s'emparen en vós

a la vista de tots.

R. Sigueu valents, tingueu coratge,

tots els qui espereu en el Senyor.

Els guardeu en el cau de la vostra presència,

lluny de les intrigues humanes;

els oculteu en la vostra casa,

lluny dels atacs de males llengües. R.

Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!

El Senyor guarda els qui creuen en ell,

i als orgullosos els castiga sense pietat. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, farà cas de les meues paraules;

el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.

Evangeli Mt 6,1-6.16-18

El teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Mireu de no fer el bé davant de la gent per tal que vos admiren, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel.

Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no ho anuncies a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per a que tots els alaben. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpia què fa la dreta, per a que el teu gest quede amagat. El teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada posar-se drets a les sinagogues o als cantons de les places per a que tots els vegen. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan pregues, entra a la teua cambra, tanca't amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites, que es desfiguren la cara per a que tots noten que dejunen. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan dejunes, llava't la cara i posa't perfum per tal que la gent no sàpia que dejunes, sinó només el teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà».

* * * * *

Sant Romuald, abat (mem. ll.)

El 19 de juny de 1623 va nàixer a Clarmont Blaise Pascal

L'home no és més que una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l'univers sencer s'arme per a esclafar-lo. Un vapor, una gota d'aigua basta per a matar-lo. Però encara que l'univers l'esclafara, l'home seria encara més noble que el que el mata, perquè sap que mor; i de l'avantatge que l'univers té sobre ell, l'univers no en sap res. Així, tota la nostra dignitat consisteix en el pensament. Per ací és d'on tenim d'elevar-nos, no de l'espai i del temps. Treballem, doncs, a ben pensar: heus ací el principi de la moral. (dels Pensaments)

L'home és tan gran, que la seua grandesa es manifesta en això mateix que ell es reconeix miserable: un arbre no es reconeix miserable. És veritat que és ser miserable reconéixer-se miserable; però també es ser gran conéixer que s'és miserable. Així és que totes estes misèries proven la seua grandesa. Són misèries d'un gran senyor, miséries d'un rei destronat. (dels Pensaments)

El 19 de juny de 1782 va nàixer a Saint-Malo (França): Hugues Felicité Robert de Lamennais, sacerdot

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de juny

Sant Romuald, anacoreta i pare dels monjos Camaldulencs, qui, havent nascut a Ravenna, desitjós de la vida i disciplina eremítica, va viatjar per Itàlia durant diversos anys, durant els quals va fundar xicotets monestirs i va promoure la vida evangèlica entre els monjos, fins que va acabar la seua labor al monestir de Val di Castro, al Picé, actual regió italiana de les Marques. (1027)

• J.M. Bausset: Sant Romuald (2015)

2. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Gervasi i Protasi, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs, que en este dia els va traslladar solemnement a la nova basílica que havia edificat. (transl. 386)

3. En les muntanyes Vosges, al territori de Burgúndia, a Austràsia, actual França, sant Deodat [o Adeodat], bisbe de Nevers, que va fundar el monestir que després va rebre el seu nom. (c. 679)

4. Al monestir de Fécamp, a Nèustria, de nou a la França actual, santa Quildomarca o Hildemarca, abadessa, que va rebre cordialment i va atendre sant Leodegari [o Llogari], mutilat d'Ebroí. (c. 682)

5. A Saragossa, a Hispània, sant Lambert, màrtir. (c. s. VIII)

6. A Caltagirone, a la regió italiana de Sicília, beat Gerland, que, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, es va entregar generosament a la cura de les viudes i dels xiquets òrfens. (c. 1271)

Santa Juliana Falconieri

7. A Florència, a Toscana, actualment a Itàlia, santa Juliana Falconieri, verge, que va fundar les Germanes de l'Orde dels Servents de Maria, anomenades pel seu hàbit "Mantelates". (1341)

8. A Pesaro, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Miquelina, viuda, que va entregar tots els seus béns als pobres i, vestit l'hàbit del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, mendicant el seu pa va portar una vida humil i molt disciplinada. (1356)

9. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Sebastià Newdigate, Humfred Middlemore i Guillem Exmew, preveres de la Cartoixa d'eixa ciutat, els quals, regnant Enric VIII, per la seua provada fidelitat a l'Església catòlica de Crist van ser empresonats i mantinguts drets durant dèsset dies, amarrats amb cadenes a unes columnes, fins que van consumar el seu martiri penjats a Tyburn. (1535)

10. També a Londres, beat Tomàs Woodhouse, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, ordenat sacerdot en temps de la reina catòlica Maria, posteriorment, en la persecució sota la reina Isabel I, va estar empresonat més de dotze anys, reconciliant amb l'Església catòlica els seus companys de captivitat, fins que va consumar el seu martiri a Tyburn. (1573)

11. Al llogaret de Wuyi, prop de la ciutat de Xianxian, a la província xinesa d'Hebei, sants Remigi Isoré i Modest Andlauer, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, van ser assassinats mentre pregaven davant de l'altar. (1900)

Els seus caps quedaren exposats a les muralles de la ciutat. Joan Pau II va canonitzar-los amb dos jesuïtes més i cinquanta-dos laics, morts en aquell període, l'1 d’octubre del 2000.

12. Beata Elena Aiello (1895- Roma 1961). Religiosa mística i fundadora de la Congregació de Religioses Mínimes de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist.