16 de juny de 2024, diumenge XI

• Enric Benavent, arquebisbe de València: La dignitat infinita de la persona humana (2024, juny 12)

DIUMENGE XI / Cicle B

Lectura primera Ez 17,22-24

Jo faig créixer l'arbre menut

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor: «Jo prendré un esqueix del brot més alt que corona el cedre, arrancaré un ull tendre de la punta del seu ramatge, i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en l'excelsa muntanya d'Israel. Estendrà les seues branques, donarà fruit, i es farà un cedre majestuós. Aus de totes les classes s'ajocaran en la seua ombra i viuran en el seu ramatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo soc el Senyor, que faig caure els arbres alts i faig créixer els menuts, seque els arbres verds i faig reverdir els secs. Jo, el Senyor, soc el qui ho ha dit i el qui ho farà».

Salm responsorial 91, 2-3.13-14.15-16 (R.: cf. 2a)

És bo alabar l'Altíssim,

cantar al vostre nom, Senyor,

proclamar de matí el vostre amor,

i de nit la vostra fidelitat.

R. És bo alabar el Senyor.

El just creixerà com la palmera,

es farà gran com un cedre del Líban;

plantat en la casa del Senyor,

creixerà en els atris del nostre Déu. R.

Encara donaran fruit en la vellea,

continuaran plens de verdor i de salut,

per a proclamar que el Senyor és recte,

que la meua Roca no coneix la injustícia. R.

Lectura segona 2C 5,6-10

Tant si vivim en el cos com si n'emigrem,

només ens esforcem per a ser-li agradables

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, ens sentim plens de confiança. Sabem que, mentres vivim en el cos, vivim com a exiliats lluny del Senyor; fem camí sense vore'l, guiats per la fe. Ens sentim tan plens de confiança que preferim emigrar del cos per a anar a viure amb el Senyor. Per això, tant si vivim en el cos com si n'emigrem, només ens esforcem per a ser-li agradables.

Perquè tots nosaltres hem de comparéixer davant del tribunal de Crist, on cada u ha de rebre el que li corresponga segons el bé o el mal que haurà obrat en esta vida corporal.

Al·leluia

La llavor és la paraula de Déu,

el sembrador és Crist;

el qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mc 4,26-34

La més menuda de les llavors acaba més gran que totes les plantes de l'hort

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús deia a la gent: 

«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra en la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix sense que ell sàpia com. La terra, a soles, dona fruit: primer els brots, després les espigues i finalment el blat granat dins de les espigues. I, quan el gra ja està a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega». 

Deia també: 

«¿A què podem comparar el Regne de Déu? ¿Quina paràbola li aniria bé? És com un gra de mostassa, que és la més menuda de totes les llavors de la terra, però, quan l'han sembrada, es posa a créixer i arriba a fer-se més gran que totes les plantes de l'hort, amb unes rames tan grans que les aus del cel poden fer niu en la seua ombra». 

Jesús els anunciava la Paraula amb moltes paràboles semblants, adaptant-se a la seua capacitat d'entendre. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.

Jesús diu les paràboles perquè els que l'escolten canvien el seu mode de pensar. Parla de coses menudes que acaben convertint-se en una cosa gran. Però no una grandesa artificial, sinó útil i al servici dels altres. La llavor acaba convertint-se en blat per a fer pa, i el gra de mostassa s'acaba convertint en un arbust on les aus poden fer niu en la seua ombra. La paraula que és Jesús és eixa llavor que ha d'habitar en nosaltres, i eixa paraula ens espenta sempre al servici. Per això les paraules dels llibres es comprenen i s'estudien, les paraules de l'Evangeli es viuen i es patixen.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Ser com un gra de mostassa.

* * * * *

El 16 de juny de 2013 es va celebrar la concessió del títol de Basílica a l'església del Salvador de Borriana

• J.M. Bausset: La basílica del Salvador de Borriana (2016)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 de juny

1. A la província romana d'Àsia Menor, actual Turquia, commemoració dels sants Quirc [o Quirze o Ciríac o Cir] i Julita [o Julieta], màrtirs. (s. inc.)

2. A Besançon, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Ferriol i Ferruci, màrtirs. (s. IV)

3. A Nantes, també a la Gàl·lia Lugdunense, sant Similià, bisbe, al qual sant Gregori de Tours alaba com un gran confessor. (s. IV)

4. A Limassol, a l'illa de Xipre, sant Ticó, bisbe, en temps de l'emperador Teodosi el Jove. (s. V)

5. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sants Aure [o Auri], bisbe, Justina, la seua germana, i companys, màrtirs, que mentre celebraven l'Eucaristia, van ser assassinats per pagans huns. (s. V)

Sant Aurelià d'Arle

6. A Lió, a França, sepultura de sant Aurelià, bisbe d'Arle, el qual, nomenat vicari a la Gàl·lia pel papa Vigili, va fundar a la seua ciutat dos monestirs, un masculí i un altre femení, als quals va donar una Regla pròpia. (551)

7. A Carrara, lloc de Toscana, regió de la Itàlia actual, beat Cecard, bisbe de Luni i Sarzana, que, iniquament assassinat per uns obrers prop de les pedreres de marbre, va ser considerat com a màrtir. (860)

8. A Meissen, a Saxònia, hui Alemanya, sant Benó, bisbe, que va ser deposat de la seua seu i enviat a l'exili per defensar la unitat de l'Església i mantindre's fidel al Romà Pontífex. (c. 1106)

9. Al monestir de monges cistercenques d'Aywières, a Brabant, territori de l'actual Bèlgica, santa Lutgarda, verge, insigne per la seua devoció al Sagrat Cor del Senyor. (1246)

• J.M. Bausset: Santa Ludgarda (2015)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Reding, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que, regnant Enric VIII, per mostrar-se fidel a la unitat de l'Església catòlica, va ser tancat i encadenat a la presó, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1537)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Antoni Constant Auriel, prevere i màrtir, el qual, vicari parroquial a Cahors, durant la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot, va ser empresonat en una vella nau, on, contagiat de fatal malaltia mentre prestava ajuda als seus companys de presó, va entregar el seu esperit al Senyor. (1794)

12. A la ciutat de Lang Coc, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Doménec Nguyen, metge, Doménec Nhi, Doménec Mao, Vicent i Andreu Tuong, agricultors, tots els quals, arrestats per la seua fe cristiana i víctimes de cruels tortures en la presó, finalment van ser decapitats en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

13. Al llogaret d'Ingenbohl, prop de la ciutat de Schwyz, a Suïssa, beata Maria Teresa (Anna Maria Caterina) Scherer, verge, primera superiora de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu. (1888)

14. Beat Donizetti Tavares de Lima (1882- Tambaú, el Brasil 1961). Rector brasiler, que va destacar per les seues gràcies miraculoses i la seua preocupació per les necessitats socials dels seus feligresos.