25 de juny de 2024, dimarts XII

DIMARTS DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 19,9b-11.14-21.31-35a.36

Vullc protegir esta ciutat

i la vullc salvar per mi mateix i per consideració a David

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Sennaquerib, rei d'Assíria, envià ambaixadors a Ezequies amb este encàrrec:

«Digueu açò a Ezequies, rei de Judà: "No et fies tant del teu Déu, no penses que Jerusalem no caurà en les meues mans. Ja has sentit dir què han fet els reis d'Assíria a tots els països: els han exterminat. No penses, per tant, que el teu Déu te'n salvarà"».

Quan Ezequies va rebre la carta que li portaven els ambaixadors i la llegí, anà al temple del Senyor, la desplegà davant del Senyor i pregà d'esta manera:

«Senyor, Déu d'Israel, que teniu per tron els querubins: Vós sou l'únic Déu, Senyor de tots els regnes del món, perquè vós heu creat el cel i la terra. Estigueu atent, Senyor, obriu els ulls, mireu què diu Sennaquerib, mireu com insulta el Déu viu amb esta carta que m'envia. En veritat, Senyor, que els reis d'Assíria han devastat tots estos pobles i els seus territoris. Han tirat al foc els seus déus, que no eren déus: eren obra de mans humanes, res més que fusta o pedra, i per això els han pogut destruir. Però vós, Senyor Déu nostre, salveu-nos de les mans de Sennaquerib; i així tots els regnes del món sabran que vós, Senyor, sou l'únic Déu».

Després Isaïes, fill d'Amós, va enviar a Ezequies este missatge:

«Açò diu el Senyor, Déu d'Israel: "He escoltat la pregària que m'has fet denunciant a Sennaquerib: el Senyor, per tant, ha pronunciat contra ell este oracle: "La ciutat de Sió, Jerusalem, et desprecia, es riu de tu, mou el cap amb aires de mofa.

Perquè encara eixirà una resta de Jerusalem, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. L'amor ardent del Senyor de l'univers durà a terme esta obra".

Per este motiu, el Senyor diu al rei d'Assíria: "No entrarà en esta ciutat; no li dispararà ni una fletxa, no li acostarà els escuts ni alçarà terraplens davant de les seues muralles. Se'n tornarà pel camí per on ha vingut, sense haver entrat en esta ciutat, diu l'oracle del Senyor. Vullc protegir esta ciutat i la vullc salvar per mi mateix i per consideració a David, el meu servent"».

Aquella mateixa nit va eixir l'àngel del Senyor i va matar cent huitanta-cinc mil hòmens del campament dels assiris. Sennaquerib, rei d'Assíria, va alçar el campament i se'n va tornar a la seua residència de Nínive.

Salm responsorial 47,2-3ab.3cd-4.10-11 (R.: cf. 9d)

El Senyor és gran i molt digne de llaor

en la ciutat del nostre Déu.

El seu mont sant, tossal magnífic,

és la delícia de tot el món.

R. Déu ha fundat per a sempre la seua ciutat.

La muntanya de Sió toca el cel,

és la ciutat d'un gran rei;

Déu, entre els palaus,

destaca com un baluard. R.

Déu nostre, evoquem el vostre amor,

enmig del temple;

la vostra glòria, com el vostre nom,

arriba als confins de la terra,

el vostre braç escampa justícia. R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor:

«Jo soc la llum del món;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mt 7,6.12-14

Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«No doneu als gossos les coses santes, ni tireu les vostres perles als porcs, perquè les xafaran, i encara es giraran contra vosaltres i vos faran a trossos. 

Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen. Açò és el que manen els llibres de la Llei i dels Profetes.

Entreu per la porta estreta. La porta de la perdició és ampla i el camí és espaiós: per això són molts els qui entren per ella. Però la porta que du a la vida és menuda, i el camí, estret: per això són pocs els qui el troben».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de juny

1. A Torí, a la regió hui italiana de Ligúria, sant Màxim, primer bisbe d'esta seu, qui amb la seua paterna paraula va cridar al poble pagà a la fe de Crist, i amb sòlida doctrina el va conduir al premi de la salvació eterna. (c. 408-423)

• J.M. Bausset: Sant Màxim de Torí (2015)

2. Commemoració de sant Pròsper d'Aquitània, qui, versat en filosofia i en lletres, va portar amb la seua esposa una vida íntegra i modesta, i havent abraçat la vida monàstica a Marsella, va defensar enèrgicament contra els pelagians la doctrina de sant Agustí sobre la gràcia divina i el do de la perseverança; després assumí a Roma el servici de secretari del papa sant Lleó I el Gran. (c. 463)

Pròsper (390-465) va prosperar en la seua Aquitània natal empassant-se tota la doctrina sobre la gràcia i en va quedar fascinat: Déu ens té comptats tots els cabells i no ens deixarà mai, sempre està al nostra costat. Al traslladar-se a Marsella va comprovar la gran difusió del pelagianisme: “La gràcia? Quina gràcia divina? Tot depén de la nostra voluntat personal”.

I aleshores va treballar perquè sacerdots, monjos i bisbes, abandonaren el pelagianisme, ell que no era més que un laic. La seua activitat va cridar l’atenció del papa Lleó I, que el va nomenar secretari personal. Des de Roma sant Pròsper va continuar predicant la doctrina ortodoxa fins poc abans de morir, obrint-se a la gràcia divina. [font]

3. A Reggio, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, sant Pròsper, bisbe. (s. V/VI)

4. A Maurienne, a Savoia, hui França, santa Tigris, verge, que amb gran zel va propagar en este lloc allí el culte a sant Joan, el Precursor. (s. VI)

5. A Roosmarkei, a Escòcia, sant Moloc o Luan, bisbe. (c. 592)

6. A Jaca, a la Hispània Tarraconense, santa Oròsia, verge i màrtir. (c. 714)

7. A Egmond, al territori de Frísia, a l'actual Holanda, sant Adalbert, diaca i abat, que va ajudar sant Willibrord en l'evangelització d'aquells llocs. (s. VIII inc.)

8. A la Bretanya Menor, hui França, sant Salomó, màrtir, que, mentres va ser rei, va instituir seus episcopals, va ampliar els monestirs i va mantindre la justícia, però en ser apartat del seu càrrec, va ser encegat i mort a l'església pels seus adversaris. (874)

9. A Goleto, prop de Nusco, a l'actual regió italiana de Campània, sant Guillem, abat, el qual, nascut a Vercelli, es va fer pelegrí i pobre per amor de Crist, i, aconsellat per sant Joan de Matera, va fundar el monestir de Montevergine, en el qual va reunir uns monjos als quals va impartir una profunda doctrina espiritual, i també altres diversos monestirs, tant masculins com femenins, en diverses regions de la Itàlia meridional. (1142)

10. A la Cartoixa de Le Reposoir, a Savoia, a l'actual França, beat Joan, anomenat «Hispà», monjo, que va escriure els estatuts per a les monges de la Cartoixa. (1160)

11. A la ciutat de Marienwerder, a la Prússia polonesa, beata Dorotea de Montau, que, en quedar viuda, va viure reclosa en una cel·la al costat de la catedral, entregada a l'oració contínua i a la penitència. (1394)

12. A Laval, a França, beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda en la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantindre's fidel als vots religiosos de l'Església. (1794)

13. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Henares, bisbe de l'Orde de Predicadors, i Francesc Do Minh Chieu, màrtirs, el primer dels quals va propagar la fe cristiana durant quaranta-nou anys, i el segon va cooperar amb ell com a catequista. Tots dos van ser decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)