5 de juny de 2024, dimecres: Sant Bonifaç

DIMECRES DE LA SETMANA IX / II

Lectura primera 2Tm 1,1-3.6-12

Procura avivar la flama del do de Déu

que portes en virtut de la imposició de les meues mans

Comença la segona carta de sant Pau a Timoteu

Pau, apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu, enviat a anunciar la promesa de vida que ve per Jesucrist, a Timoteu, fill benvolgut. Et desitge la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor. 

Et recorde sempre, de nit i de dia, en les meues oracions, i done gràcies a Déu, a qui adore amb consciència neta, com els meus avantpassats. 

Per això et recomane que procures avivar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans.  L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fortalesa, d'amor i de prudència. Per tant, no t'avergonyixques ni de donar testimoni de nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tot els treballs que hages de patir per l'Evangeli, suporta'ls amb la fortalesa que Déu ens dona. 

Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no per les nostres obres, sinó per la seua pròpia voluntat, segons la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha sigut revelada amb l'aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destruït la mort i, amb l'Evangeli, ha fet resplandir la llum de la vida i de la immortalitat. 

Déu m'ha fet herald, apòstol i mestre d'este Evangeli; este és el motiu del meus patiments; però no em sent derrotat, perquè sé de qui m'he fiat i estic segur que és prou poderós per a guardar fins al darrer dia l'encàrrec que m'ha fet.

Salm responsorial 122,1-2a.2bcd (R.: 1a)

A vós, que teniu el tron en el cel,

eleve els meus ulls,

com els ulls de l'esclau

en les mans de l'amo.

R. A vós, Senyor, eleve els meus ulls.

Com els ulls de l'esclava

en les mans de l'ama,

tenim els ulls posats en el Senyor,

el nostre Déu,

esperant la seua misericòrdia. R.

Al·leluia Jo 11,25a.26

Jo soc la resurrecció i la vida,

diu el Senyor;

els qui creuen en mi no moriran mai més.

Evangeli Mc 12,18-27

No és Déu de morts, sinó de vius

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, uns saduceus s'acostaren a Jesús. Els saduceus neguen que hi haja resurrecció. Per això li proposaren este cas: «Mestre, Moisés ens va deixar escrit que si un home casat mor i deixa la dona sense fills, el seu germà es case amb la viuda, per a donar descendència al seu germà. Això eren set germans: el primer es va casar i va morir sense descendència; el segon es va casar amb la viuda i va morir també sense cap fill; el tercer igual, i així fins al que feia set, però cap d'ells no va deixar descendència. Finalment ella també va morir. Per tant, en la resurrecció, quan ressuscitaran tots ells, ¿de quin dels set serà muller? Perquè amb els set va estar casada».

Jesús els va respondre: «Aneu molt errats perquè no coneixeu l'Escriptura ni el poder de Déu. De fet, quan ressuscitaran d'entre els morts, ja no es casaran, sinó que seran com els àngels en el cel. I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit en el llibre de Moisés, en el passatge de l'albarzer, que Déu li va dir: "Jo soc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob?" No és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt errats».

* * * * *

Sant Bonifaci [o Bonifaç], bisbe i màrtir (mem. ob.).

• J.M. Bausset: Sant Bonifaci (2015)

Dia Mundial del Medi Ambient

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 5 de juny

Memòria de sant Bonifaci, bisbe i màrtir. Monjo a Anglaterra amb el nom de Winfrid pel baptisme, en arribar a Roma el papa sant Gregori II el va ordenar bisbe i va canviar el seu nom de pila pel de Bonifaci; el va enviar després a Germania per a anunciar la fe de Crist a aquells pobles, on va aconseguir guanyar per a la religió cristiana a molta gent. Va regir la seu de Magúncia i, cap al final de la seua vida, en visitar els frisons a Dokkum, a l'actual Holanda, va consumar el seu martiri en ser assassinat per uns pagans. (754)

2. A Egipte, sants Marcià, Nicandre, Apol·loni i companys, màrtirs, dels qui es conta que, per haver confessat la fe cristiana, després de diversos turments van ser aparedats, i van quedar exposats al sol ardent fins a morir extenuats de calor, set i fam. (s. III)

3. A Tir, a Fenícia, hui Líban, sant Doroteu, bisbe, que ja com a simple prevere va patir molt sota l'emperador Dioclecià, i en temps de l'emperador Julià, amb més de cent set anys, va honrar la seua ancianitat amb el martiri, que va consumar a Tràcia. (s. IV)

4. A Clarmont, a Aquitània, actualment França, sant Il·lidi, bisbe, que criat per l'emperador a Trèveris per a que alliberara la seua filla d'un esperit immund, al retorn del viatge va morir en el Senyor. (384)

5. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Eutiqui, bisbe, insigne per la seua vida d'oració i el seu amor a Déu i a la soledat. (539)

6. A Dokkum, a Frísia, hui Holanda, sants Eobà, bisbe, Adelari i nou companys*, que, juntament amb sant Bonifaci, van culminar gloriosament la seua vida amb el martiri. (754)

* Els seus noms: Vintrung i Gualteri, preveres; Amund, Sevibald i Bosa, diaques; Vacar. Gundecar, Elur i Atevulf, monjos.

7. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, beat Sanç, màrtir, el qual, oriünd d'Albi, lloc de la Gàl·lia, encara adolescent va ser fet captiu i educat en el palau real sarraí, però en la persecució suscitada pels musulmans no va dubtar a assumir el martiri per la seua fe en Crist. (851)

8. Prop d'Assergi, a la regió italiana dels Abruços, sant Franc, eremita, que es va construir una xicoteta cel·la en una cova entre roques abruptes, on va portar una vida d'austeritat i senzillesa. (s. XII)

9. A Ciano, prop de Milet, a Calàbria, de nou a Itàlia, sant Pere Spanò, eremita, insigne per la seua pobresa i esperit de compunció. (s. XII)

10. A Hanoi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Lluc Vu Bá Loan, prevere i màrtir, decapitat en temps de l'emperador Minh Mang per la seua fe en Crist. (1840)

11. A la ciutat de Tang Gia, també a Tonquín, sants Doménec Toai i Doménec Huyen, màrtirs, que, sent pares de família i pescadors, sota l'emperador Tu Duc van consumar el seu martiri en ser cremats vius després dels turments patits en la presó, on exhortaven als companys a mantindre la fe. (1862)