13 de juny de 2024, dijous: Sant Antoni de Pàdua

DIJOUS DE LA SETMANA X / II

Lectura primera 1R 18,41-46

Quan Elies pregà demanant la pluja,

la pluja va caure del cel

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, Elies digué al rei Acab: «Menja i beu, que se sent remor de pluges». Acab es posà a menjar i mentrestant Elies pujà al cim del Carmel, es va prosternar amb la cara entre els genolls i digué al seu criat: «Ves a mirar en direcció al mar». Ell va pujar, va mirar i va dir: «No veig res». Elies va insistir: «Torna-hi set vegades». A la que que feia set el criat li va dir: «Veig que puja del mar un núvol menut com la mà». Li va dir Elies: «Avisa corrents el rei que enganxe el carro i baixe de la muntanya, que no el pare la pluja».

A poc a poc el cel va anar enfosquint-se de núvols, el vent creixia i s'acostava una gran pluja. Acab va arrear amb el seu carro cap a Jizreel. La mà del Senyor s'apoderà d'Elies, que es va arromangar el vestit i va córrer davant d'Acab fins a l'entrada de Jizreel.

Salm responsorial 64,10abcd.10e-11.12-13 (R.: 2a)

Guardeu la terra i la regueu,

dobleu la seua riquesa;

el torrent de Déu desborda d'aigua,

prepareu els camps de blat.

R. Déu meu, mereixeu un himne a Sió.

Fecundeu la terra

remullant els solcs,

desfent els terrossos,

amerant-la amb la pluja,

i beneïu els seus brots. R.

Coroneu la sega amb els vostres dons,

els vostres passos regalen abundor,

regalen pastures en l'erm,

els tossals s'omplin d'alegria. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,

diu el Senyor:

Que vos ameu els uns als altres tal com jo vos he amat.

Evangeli Mt 5,20-26

Qui es baralle amb el seu germà, serà reu davant del tribunal

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Jo vos dic que, si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu al Regne del cel.

Ja sabeu que als antics els manaren: "No mates", i tot aquell que mate serà reu davant del tribunal. Però jo vos dic: Qui es baralle amb el seu germà, serà reu davant del tribunal. Qui l'insulte, serà reu davant del Sanedrí; i qui el maleïxca, acabarà en el foc de l'infern.

Per això, si en el moment de presentar l'ofrena en l'altar, recordes que un germà teu té alguna cosa contra tu, deixa l'ofrena davant de l'altar, i ves primer a fer les paus amb el germà. Ja tornaràs després a presentar l'ofrena.

Si algú et porta al jutjat, mentres hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen en la presó. T'ho dic de veres: Una vegada allí, no n'eixiràs fins que no hages pagat l'últim cèntim».

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Homilia a Santa Marta, 9 de juny de 2016

«Jesús sempre sap caminar amb nosaltres, ens dona l'ideal, ens acompanya cap a l'ideal, ens allibera d'este empresonament de la rigidesa de la llei i ens diu: "Feu fins al punt que pugueu". I Ell ens comprén bé». És «este nostre Senyor, és este el que ens ensenya a nosaltres» dient-nos: «Per favor, no vos insulteu i no sigueu hipòcrites: alabeu a Déu amb la mateixa llengua amb què insulteu el germà; no, açò no es fa, però feu el que pugueu, almenys eviteu la guerra entre vosaltres, posant-vos d'acord». «Em permet dir-vos esta paraula que sembla un poc rara, és la santedat menuda de la negociació: no puc tot, però vullc fer tot, em pose d'acord amb tu, almenys no ens insultem, no declarem la guerra i vivim tots en pau».

«Jesús és gran i ens allibera de totes les nostres misèries, també d'eixe idealisme que no és catòlic». Per això, «demanem al Senyor que ens ensenye, primer, a eixir de tot tipus de rigidesa, però eixir cap amunt, per a poder adorar i alabar a Déu; que ens ensenye a reconciliar-nos entre nosaltres; i també, que ens ensenye a arribar a un acord fins al punt que pugam fer-ho».

* * * * *

 Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.)

Va nàixer a Lisboa (1195) i, vivint encara sant Francesc, entrà a l'orde dels frares menors. després d'uns anys de vida eremítica a Forli, fou enviat a predicar per Itàlia i pel Nord de França. Va morir a trenta-sis anys a Pàdua, amb fama de miracler popular. [font: MCL, p. 1251]

• J.M. Bausset: Sant Antoni de Pàdua (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de juny

Memòria de sant Antoni, prevere i doctor de l'Església, que, nascut a Portugal, primer va ser canonge regular i després va entrar en l'Orde recentment fundat dels Germans Menors, per a propagar la fe entre els pobles d'Àfrica, però es va dedicar a predicar per Itàlia i França, on va atraure molts a la verdadera fe. Va escriure sermons notables per la seua doctrina i estil, i per mandat de sant Francesc va ensenyar teologia als germans, fins que a Pàdua va descansar en el Senyor. (1231)

2. A Roma, en la setena milla de la via Ardeatina, santa Felícula, màrtir. (90)

3. A Alexandria d'Egipte, beat Aquil·leu, bisbe, insigne per la seua erudició, la seua fe i la seua vida i costums. (312)

4. A Nicòsia, a Xipre, sant Trifili, bisbe, que va defensar amb fermesa la fe de Nicea i, com afirma sant Jeroni, va ser l'orador més eloqüent del seu temps, i gran comentarista del Càntic dels Càntics. (370)

5. A la regió italiana dels Abruços, sant Ceteu o Pelegrí, bisbe d'Amiternum, el qual, en envair els llombards el territori, falsament acusat d'haver traït la ciutat, va ser condemnat a mort i ofegat en el riu. (c. 600)

6. A Alexandria d'Egipte, sant Eulogi, bisbe, cèlebre per la seua doctrina, al qual el papa sant Gregori el Gran va escriure diverses cartes, dient d'ell: «No està lluny de mi el que està unit a mi». (c. 607)

7. Prop de Llemotges, a Aquitània, actual França, sant Salmodi, eremita. (s. VII)

8. A la regió de Lió, a la Gàl·lia, també França, sant Ragnebert [o Rambert], màrtir, el qual, d'origen noble i adornat de virtuts, es va fer odiós a Ebroí, mestre de palau, qui el va enviar al desterrament i finalment el va fer assassinar. (680)

9. A la vall de Larbost, als Pirineus francesos, sant Aventí, eremita i màrtir, mort, segons la tradició, a mans dels mahometans. (s. VIII)

10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Fàndila, prevere i monjo, que en la persecució desencadenada pels sarraïns, en temps de l'emir Muhammad I, va ser decapitat per la seua fe en Crist. (853)

11. Al monestir de Claravall, a Borgonya, actualment França, beat Gerard, monjo, germà de sant Bernat, que, doctrinalment preparat, va demostrar una especial prudència i encertat criteri en el camp de l'espiritualitat. (1138)

12. A Hue, a Annam, hui Vietnam, sants Agustí Phan Viet Huy i Nicolau Bui Viet The, màrtirs, els quals, portats primer per la por, van profanar la Creu, però penedits immediatament, van sol·licitar de l'emperador Minh Mang ser jutjats de nou com a cristians, i van ser ferits mortalment i llançats a la mar, encara vius, des d'una nau. (1839)

13. Al llogaret de Naumowicze, pròxima a Grodno, a Polònia, beata Marianna Biernacka, mare de família i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, es va oferir espontàniament als soldats en lloc de la seua nora encinta i, afusellada immediatament, va rebre la gloriosa palma del martiri. (1943)

14. Beat Francesc Mottola (1901- Tropea, Itàlia 1969). Sacerdot diocesà, canonge, fundador de l'Institut Secular dels Oblats del Sagrat Cor.