27 de juny de 2024, dijous: Sant Ciril d'Alexandria

DIJOUS DE LA SETMANA XII / II


Lectura primera 2R 24,8-17

El rei de Babilònia deportà a Joaquim
i tots els hòmens de guerra a Babilònia

Lectura del segon llibre dels Reis

Joaquim tenia dihuit anys quan començà a ser rei. Va regnar a Jerusalem tres mesos. Sa mare es deia Nohestà, filla d'Elnatan de Jerusalem. Va fer el mal que ofén el Senyor, imitant en tot el seu pare.
En aquell temps l'exèrcit de Nabucodonosor, rei de Babilònia, pujà a Jerusalem, i la ciutat quedà assetjada. Nabucodonosor mateix vingué a la ciutat mentres el seu exèrcit l'assetjava, i Joaquim, rei de Judà, s'entregà a Nabucodonosor amb sa mare, els seus dignataris, els seus oficials i els seus eunucs. El rei Nabucodonosor s'apoderà d'ell l'any huitè del seu regnat.
Tal com el Senyor ho havia anunciat, Nabucodonosor s'endugué tots els tresors del temple i del palau del rei, va fer miques tots els objectes d'or que el rei Salomó havia fet fer per al temple, i deportà la gent de Jerusalem, deu mil en total, és a dir, tots els oficials, tots els hòmes de guerra, i tots els ferrers i els altres artesans. Només va quedar la gent senzilla del poble.
També deportà a Babilònia a Joaquim amb sa mare i les seues esposes, els seus amics i els notables del país. Els hòmes de guerra que deportà a Babilònia eren set mil, i els ferrers i altres artesans, mil, tots hòmens en edat de prendre les armes. En lloc de Joaquim, el rei de Babilònia nomenà rei el seu oncle Matanià, i li canvià el nom pel de Sedecies.

Salm responsorial 78,1-2.3-5.8-9 (R.: 9b)

Mireu, Déu meu,
han entrat els pobles en la vostra heretat,
han profanat el temple sant,
Han arruïnat Jerusalem.
Han tirat els cossos dels vostres servents
als ocells com a menjar;
la carn dels vostres fidels,
a les bèsties de la terra.

R. Per l'honor del vostre nom, Senyor, allibereu-nos.

Entorn de Jerusalem
la sang corre com aigua,
i ningú enterra els morts.
Convertits en menyspreu dels veïns,
som la burla dels pobles que ens rodegen.
Senyor, ¿quant de temps estaràs irritat
i cremarà el teu zel com un foc? R.

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,
que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,
que estem desemparats del tot. R.

Defeneu-nos, Déu, salvador nostre,
per l'honor del vostre nom,
allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats
per amor del vostre nom. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, guardarà la meua paraula;
mon Pare l'estimarà, i vindrem a viure amb ell.

Evangeli Mt 7,21-29

Una casa construïda sobre roca,
i una altra damunt de l'arena

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «No tot el qui em diu "Senyor, Senyor" entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: "Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i expulsàvem dimonis i féiem molts miracles?" Però jo els diré clarament: "No vos he conegut mai. ¡Aparteu-vos de mi, vosaltres que obreu el mal!"
Per això, tot el qui escolta estes paraules meues i les complix, se sembla a un home sensat que va construir sa casa sobre roca. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va afonar, perquè tenia els fonaments sobre la roca.
En canvi, tot aquell que escolta estes paraules meues i no les complix, se sembla a un home insensat que va construir sa casa damunt de l'arena. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, la casa s'afonà: la seua ruïna fou completa».
Quan Jesús acabà de dir estes paraules, la gent quedà molt meravellada del seu ensenyament, perquè no ensenyava com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

* * * * *

Sant Ciril
Mare de Déu dels Socors Perpetu
, patrona d'Almoradí, de la seguretat social i del cos de sanitat. Festa a Almoradí.

Sant Ciril d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.).

Sant Ciril, bisbe i doctor de l'Església, que, elegit per a ocupar la seu d'Alexandria d'Egipte, va mostrar singular sol·licitud per la integritat de la fe catòlica, i en el Concili d'Efes va defensar el dogma de la unitat i unicitat de les persones en Crist i de la divina maternitat de la Mare de Déu. (444)

Aniversari de la consagració episcopal del papa Francesc (1992)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de juny

2. A Cartago, actual Tunísia, santa Gudenes, màrtir, la qual, per orde del prefecte Rufí, va ser sotmesa quatre vegades al suplici del poltre, lacerada amb garfis, vexada en una sòrdida presó i finalment degollada. (203)

3. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica, sant Zoil, màrtir(303)

4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Sampsó, prevere que, refugi dels pobres, va aconseguir que edificara un hospital l'emperador Justinià, a qui havia curat d'una malaltia. (560)

5. A Chinon, a la Gàl·lia Turonense, actual França, sant Joan, prevere, nascut a la Bretanya, que per amor de Déu s'amagava de la mirada dels hòmens, reclòs en una cel·la menuda construïda al costat de l'església del lloc. (s. VI)

6. A Milà, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Ariald, diaca i màrtir, que va combatre esforçadament els deplorables costums del clero simoníac i depravat, i, pel seu zel en favor de la casa de Déu, va ser assassinat cruelment per dos clergues després d'atroços sofriments. (1066)

7. A Corneto, prop de Bovino, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, beat Benvingut de Gubbio, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va conformar a la vida de Crist pobre pel seu humil servici als malalts. (c. 1232)

8. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Tomàs Toan, màrtir, el qual, sent catequista i responsable de la missió de Trung Linh, en temps de l'emperador Minh Mang va patir, per la seua fe en Crist, nous i terribles suplicis en la presó, fins que va morir de fam i set. (1840)

9. Al cantó de Friburg, a Suïssa, santa Margarida Bays, verge, la qual, exercint en família el treball de modista, es va esforçar a atendre les múltiples necessitats del proïsme sense abandonar mai la vida d'oració. (1879). Canonitzada en 2019.

10. A Moulins, a França, beata Lluïsa Teresa Montaignac de Chauvance, verge, que va fundar la Congregació d'Oblates del Sagrat Cor de Jesús. (1885)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

1 de juliol de 2024, dilluns: La Preciosíssima Sang

DILLUNS DE LA SETMANA XIII / II Lectura primera Am 2,6-10.13-16 Xafen el cap dels desvalguts Lectura de la profecia d'Amós Açò diu el Se...

entrades populars