12 de juliol de 2024, divendres XIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XIV / II

Lectura primera Os 14,2-10

No direm més 'Déu nostre'

a l'obra de les nostres mans.

Lectura de la profecia d'Osees

Diu el Senyor:

«Israel, torna al Senyor, el teu Déu.

La teua culpa t'ha fet caure.

Prepara't les paraules,

torna al Senyor i dis-li:

"Perdoneu-nos les culpes,

i accepteu el bon desig.

Vos oferim, en lloc de vedells, 

la pregària dels nostres llavis.

Els assiris no poden salvar-nos,

no muntarem més a cavall,

no direm més 'Déu nostre'

a l'obra de les nostres mans.

En vós troben misericòrdia els òrfens"».  

 

I el Senyor respon: 

«Jo els curaré de la seua infidelitat,

els amaré amb tot el cor;

ja no estic indignat amb ells.

Seré per a Israel com la rosada;

florirà com el lliri,

arrelarà com un arbre del Líban,

creixeran els seus rebrots,

tindrà la bellesa de l'olivera

i la fragància del Líban.

Es refaran a la meua ombra,

seran fecunds com el blat,

creixeran com una vinya

i els recordaran com el vi del Líban.

¿Què tinc a vore amb els ídols, Efraïm?

Jo els responc i els guie.

Soc com un xiprer frondós.

Jo faig que donen fruit». 

 

Que ho comprenguen els savis,

que ho entenguen els doctes.

Els camins del Senyor són planers,

i els justos els seguixen,

però els rebels hi entropessen.

Salm responsorial 50,3-4.8-9.12-13.14 i 17 (R.: 17b)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. Proclamaré la vostra alabança, Senyor.

Vos agrada la veritat en el cor,

i allí m'il·lumina la vostra saviesa.

Purifiqueu-me amb l'hisop, quedaré net;

llaveu-me, i seré més blanc que la neu. R.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,

i restaureu en mi un esperit ferm.

No m'allunyeu de la vostra mirada,

ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,

feu-me fort amb esperit generós.

Obriu-me els llavis, Senyor,

i proclamaré la vostra alabança. R.

Al·leluia Jo 16,13a;14,26b

Quan vindrà l'Esperit de la veritat,

vos guiarà cap a la veritat plena;

i vos farà recordar tot el que vos he dit.

Evangeli Mt 10,16-23

No sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit del vostre Pare

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:

«Vos envie com ovelles enmig de llops: sigau astuts com les serps i senzills com els coloms.

Guardeu-vos de la gent: per causa meua, vos portaran als tribunals, vos assotaran en les  sinagogues i vos conduiran davant de governadors i de reis, per a que doneu testimoni davant d'ells i davant dels estrangers. 

Quan vos portaran allí, que no vos inquiete saber què direu, ni com ho direu. A l'hora de parlar, Déu vos donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare. 

Un germà entregarà a la mort el seu germà, i un pare el seu fill: els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Sereu odiats de tots per causa del meu nom; però el qui perseverarà fins al final se salvarà.

Quan vos acacen en una població, fugiu cap a una altra. Vos ho dic de veres: no haureu acabat de recórrer totes les poblacions d'Israel abans que vinga el Fill de l'home». 

 

MEDITACIÓ

 

Del papa Francesc, Audiència general, 7 de maig de 2014 

 

En la intimitat amb Déu i en l'escolta de la seua Paraula, a poc a poc, deixem a un costat la nostra lògica personal, imposada la majoria de les vegades pel nostre entossudiment, els nostres prejudicis i les nostres ambicions, i aprenem, en canvi, a preguntar al Senyor: ¿quin és el teu desig?, ¿quina és la teua voluntat?, ¿què t'agrada a tu? D'esta manera madura en nosaltres una sintonia profunda, quasi connatural en l'Esperit i s'experimenta la veritat profunda de les paraules de Jesús que ens presenta l'Evangeli de Mateu: «que no vos inquiete saber què direu, ni com ho direu. A l'hora de parlar, Déu vos donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare» (Mt 10, 19-20). És l'Esperit qui ens aconsella, però nosaltres hem de deixar espai a l'Esperit, per tal que ens puga aconsellar. I deixar espai és resar, resar per tal que Ell vinga i ens ajude sempre.

* * * * *

Erasme de Rotterdam

Aniversari del traspàs d'Erasme de Rotterdam (Basilea 1536)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de juliol

1. A Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia, sants Procle i Hilarió, màrtirs sota l'emperador Trajà i del prefecte Màxim. (s. II)

2. A Aquileia, en els confins de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Fortunat i Hermágores, màrtirs. (s. III)

3. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Nabor i Fèlix, màrtirs, que, sent soldats oriünds de Mauritània, actual Algèria, es conta que van patir el martiri a Lodi en temps de persecució i van ser després sepultats a Milà. (c. 304)

4. A Fano, al Picé, hui regió de les Marques, de nou a Itàlia, sant Paternià, bisbe. (s. IV)

5. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Vivenciol, bisbe, que, promogut a l'episcopat des de l'escola monàstica de San Eugend, on ensenyava, va induir clergues i laics a ser presents en el Concili de Pau, perquè el poble poguera conéixer millor les decisions del pontífex. (c. 523)

6. A Passignano, a la regió italiana de Toscana, sant Joan Gualbert, abat, qui, després de perdonar per l’amor de Crist l’assassí d’un germà seu, va vestir l’hàbit monàstic i, més tard, amb el desig de practicar una vida més austera, va posar els fonaments d’una nova familia monacal a Vallombrosa. (1073)

7. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a Campània, també a Itàlia, sant Lleó I, abat, que va proveir els pobres amb el treball de les seues pròpies mans i els va protegir dels prínceps. (1079)

8. A Londres, a Anglaterra, beat David Gunston, màrtir, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que per no reconéixer el poder del rei Enric VIII en els assumptes espirituals, va ser penjat en el patíbul de Southwark. (1581)

9. També a Londres, sant Joan Jones, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, oriünd de Gal·les, va abraçar la vida religiosa a França, i després d'entrar a Anglaterra com a sacerdot en temps de la reina Isabel I, va ser condemnat a la pena capital i va consumar el martiri en la forca. (1598)

10. A Nagasaki, ciutat del Japó, beats Maties Araki i set companys*, que van patir el martiri per la seua fe en Crist. (1626)

Els noms dels quals són: beats Pere Arakiyori Chobioye i Susanna, esposos; Joan Tanaka i Caterina, esposos: Joan Nagai Naisen i Mònica, esposos, i el seu fill el xiquet Lluís.

11. A la població d'Orange, a la regió de la Provença, a França, beates Rosa de Sant Xavier (Magdalena Teresa) Tallien, Marta del Bon Àngel (Maria) Cluse, Maria de Sant Enric (Margarida Eleonor) de Justamond i Joana Maria de Sant Bernat de Romillon, vèrgens i màrtirs, que van aconseguir la palma del martiri durant la persecució desencadenada en temps de la Revolució Francesa. (1794)

12. A la ciutat de Nan Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Climent Ignasi Delgado Cebrián, bisbe i màrtir, que, després de passar cinquanta anys predicant l'Evangeli, va ser empresonat per orde de l'emperador Minh Mang a causa de la seua fe en Crist i va morir finalment a la presó després de molts sofriments. (1838)

13. A la província de Ninh Binh, també a Tonquín, santa Ainés Lê Thi Thành (Dê), màrtir, mare de família, que havent sigut cruelment turmentada per haver ocultat a sa casa a un sacerdot, es va negar a abjurar de la seua fe i va morir a la presó, en temps de l'emperador Thiêu Tri. (1842)

14. A la província de Nghê An, a Annam, de nou a l'actual Vietnam, sant Pere Khanh, prevere i màrtir, que, en ser reconegut com a cristià quan es trobava en la seua taula de recaptador, va passar sis mesos pres en la presó i, després de vans intents perquè abjurara, va ser decapitat per orde de l'emperador Thiêu Tri. (1842)