31 de juliol de 2024, dimecres: Sant Ignasi de Loiola

DIMECRES DE LA SETMANA XVII / II

Lectura primera Jr 15,10.16-21

¿Per què es  fa etern el meu dolor?

Si tornes a mi, pots reprendre el meu servici

Lectura del llibre de Jeremies

¡Ai de mi, mare meua! M'has posat al món

per a reclamar i disputar contra tot el país.

No he amprat ni he prestat a ningú,

però tots em maleïxen. 

Quan m'arribava la vostra paraula,

jo la devorava,

i era un goig i una delícia per al meu cor.

Jo porte el vostre nom,

Senyor, Déu de l'univers.

No m'he reunit mai amb les colles

que es divertien fent festes.

M'heu obligat a quedar-me tot sol,

perquè m'heu omplit de menyspreu.

¿Per què es fa etern el meu dolor

i la meua ferida enverinada no es vol tancar? 

¿Sereu per a mi com un torrent traïdor

d'aigües inconstants?

La resposta del Senyor va ser esta:

«Si tornes a mi, et deixe tornar,

pots reprendre el meu servici;

seràs com la meua boca

si destries el que té valor del que no en té.

Són ells que han de tornar a tu,

i no tu a ells.

He fet de tu una muralla de bronze inexpugnable,

que resistirà contra este poble.

Quan t'assaltaran,

no et podran abatre

perquè jo et faré costat

per a salvar-te i alliberar-te.

T'ho dic jo, el Senyor.

Jo et salvaré de les mans dels malvats,

et rescataré de les sarpes dels violents».

Salm responsorial 58,2-3.4-5a.10-11.17.18 (R.: 17d)

Déu meu, allibereu-me dels enemics,

protegiu-me contra els agressors,

deslliureu-me dels qui fan maldats,

salveu-me dels hòmens cruels.

R. Oh Déu, sou el meu refugi el dia del perill.

Mireu com vigilen la meua vida,

com em rodegen els poderosos.

En mi no hi ha delicte ni falta, Senyor;

m'acorralen sense motiu. R.

¡Vetle per vos, fortalesa meua!

Déu és el meu castell.

El vostre favor s'avança, oh Déu,

i em fa vore la derrota de l'enemic. R.

Jo cantaré la vostra força,

aclamaré el vostre amor de bon matí;

perquè heu sigut el meu castell,

el meu refugi el dia del perill. R.

¡Jo vos cante, força meua!

Déu és el meu castell,

el Déu del meu amor. R.

Al·leluia Jo 15,15b

A vosaltres vos he dit amics,

diu el Senyor;

perquè vos he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare.

Evangeli Mt 13,44-46

Ven tot el que té i compra el camp

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir a la gent:

«El Regne del cel és paregut a un tresor amagat en un camp. El qui se'l troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.

El Regne del cel també es pareix a un comerciant que buscava perles fines. El dia que en va trobar una de gran valor, va anar a vendre tot el que tenia i la va comprar».

* * * * *

Sant Ignasi de Loiola, prevere (mem. ob.), titular de l'església parroquial de Campanar

Va nàixer a Loiola, al País Basc, l'any 1491. Primerament va viure en la cort i després va seguir la milícia. Convalescent d'una ferida rebuda en la defensa de Pamplona, el 1521, va encendre's en desigs de seguir les petjades de Crist. Retirat a Manresa, va viure una experiència espiritual, l'essència de la qual va consignar en el llibre dels Exercicis Espirituals. A París va estudiar teologia i va posar els primers fonaments de la Companyia de Jesús. Ordenat sacerdot a Venècia l'any 1537, es dirigí a Roma, on, tres anys després, fundava la Companyia de Jesús. L'any següent 1541, fou elegit primer Prepòsit General. Va contribuir moltíssim amb tota mena d'obres apostòliques a la restauració catòlica del segle XVI i a la renovació de l'activitat missionera de l'Església. Morí a Roma l'any 1556, i el 1622 Gregori XV el va canonitzar. [Font]

• Pregàries ignasianes.
• J. M. Bausset: Sant Ignasi de Loiola (31 de juliol de 2015)

Aniversari de la mort a Sogorb de Crisòstom Royo de Castellví, bisbe de Sogorb (1691)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de juliol

Memòria de sant Ignasi de Loiola, prevere, el qual, nascut al País Basc, va passar la primera part de la seua vida en la cort com a patge fins que, ferit greument, es va convertir a Déu. Va completar els estudis teològics a París i va unir a ell als seus primers companys, amb els quals més tard va fundar l'Orde de la Companyia de Jesús a Roma, on va exercir un fructuós ministeri escrivint diverses obres i formant els seus deixebles, tot per a major glòria de Déu. (1556)

2. A Milà, al territori Transpadà, actualment Itàlia, sant Cal·limer, bisbe. (s. II ex.)

3. A Sinnada, a Frígia, hui Turquia, sants Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs. (s. III)

4. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sant Fabi, màrtir, que va ser empresonat per negar-se a portar la insígnia del governador en una assemblea de la província, i com que va romandre fidel en la confessió de Crist, el jutge el va condemnar a mort. (303/304)

5. A Roma, a la via Llatina, sant Tertul·lí, màrtir. (c. s. IV)

6. A Ravenna, a la via Flamínia, també a la Itàlia actual, trànsit de sant Germà, bisbe d'Auxerre, defensor de la fe dels britànics front l'heretgia pelagiana, el qual, havent acudit a Ravenna per a obtindre la pau de la regió de l'Armòrica, va ser rebut triomfalment pels emperadors Valentinià i Gal·la Placídia, i des d'allí va pujar després al regne celestial. (448)

7. Prop de Fòrum Corneli, actual Imola, a la mateixa via Flamínia, trànsit de sant Pere Crisòleg, bisbe de Ravenna, del qual es va fer memòria ahir. (c. 450)

8. A Skövde, a Suècia, santa Elena [o Helena], viuda, a qui es considera màrtir per haver sigut injustament assassinada. (c. 1160)

9. A Acquapendente, a la regió italiana de Toscana, trànsit del beat Joan Colombini, ric comerciant que, deixant-ho tot, va abraçar la pobresa, i amb els qui el van seguir va fundar l'Orde dels Jesuats, als components dels quals va voler pobres de Crist i casats amb la dama Pobresa. (1307)

10. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beat Everard Hanse, prevere i màrtir, que des del dia en què va abraçar la fe catòlica sempre li va ser fidel, la va propagar entre els seus conciutadans i, en temps de la reina Isabel I, va confirmar la seua fe amb el martiri a Tybourn. (1581)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Francesc Jarriges de la Morelie du Breuil, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, quan la persecució contra l'Església es feia sentir més intensa, va ser tancat en una vella nau destinada al transport d'esclaus, on va morir en emmalaltir de tisi. (1794)

12. A Cây Mét, lloc pròxim a la ciutat de Saigon, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sants Pere Doàn Côn Quý, prevere, i Manuel Phung, màrtirs, que, després de passar prop de set mesos en la presó, van ser decapitats per ser cristians. (1859)

13. A la vall Alighede, a Etiòpia, sant Justí de Jacobis, bisbe, de la Congregació de la Missió, que, mans i ple de caritat, es va entregar a l'apostolat i a la formació del clero indígena i, per això, va haver de patir prompte fam, set, tribulacions i la presó. (1860)

14. A la ciutat de Granollers, pròxima a Barcelona, beats màrtirs Dionís Vicente Ramos, prevere, i Francesc Remón Játiva, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que en la persecució desencadenada contra la fe, amb el seu martiri, van seguir els passos de Crist. (1936)

15. A València, beat Jaume Buch Canals, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, durant la mateixa persecució, va morir confessant a Crist. (1936)

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, en el camp de concentració de Dachau, beat Miquel Ozieblowski, prevere i màrtir, el qual, ocupada Polònia, la seua pàtria, per un règim polític contrari a la religió, per la seua fe va ser deportat a una presó d'extermini, on va portar a compliment el martiri baix cruels tortures. (1942)

17. A Kalisz, a Polònia, beat Francesc Stryjas, màrtir, que durant la mateixa persecució, després de passar per terribles turments, va volar triomfador a la trobada del Senyor. (1944)

18. A la ciutat de Trnava, a Eslovàquia, beata Sidònia (Cecília) Schelingovà, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu i màrtir, que, en temps difícils per a l'Església del seu país, va patir molt de cos i en l'esperit per haver protegit un sacerdot i, afectada finalment per una malaltia, es va mostrar testimoni alegre i constant de Crist. (1955)

19. Beat Francesc Solanus Casey, en el segle Bernard (1870- Detroit, Michigan, els Estats Units d'Amèrica del Nord 1957). Sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors Caputxins.