15 de juliol de 2024, dilluns: Sant Bonaventura

DILLUNS DE LA SETMANA XV / II

Lectura primera Is 1,10-17

Llaveu-vos.

Lleveu-me de davant dels ulls tot el mal que feu

Lectura del llibre d'Isaïes

Escolteu la paraula del Senyor,

nobles de Sodoma!

Sentiu l'advertència del nostre Déu,

poble de Gomorra!

Diu el Senyor:

«¿Per què m'oferiu tants sacrificis?

¡Estic embafat dels moltons que cremeu

i del greix dels vedells!

La sang dels bous, dels corders 

i dels cabrits no em diu res.

¿Qui vos ha demanat mai tot això?

Quan veniu a vore'm,

no feu més que passejar pel meus atris.

No em porteu més ofrenes vanes;

em repugna el fum dels sacrificis.

Llunes noves, dissabtes, assemblees:

no puc sofrir la mescla de crim i festa.

Deteste els vostres novilunis i les celebracions:

se m'han fet pesades,

estic cansat d'aguantar-les.

Quan esteneu les mans,

aparte els ulls

i, per més oracions que feu,

no les escolte,

perquè teniu les mans tacades de sang.

Llaveu-vos i renteu-vos.

Lleveu-me de davant dels ulls

tot el mal que feu.

Deixeu de fer el mal,

apreneu a fer el bé.

Busqueu la justícia,

defengueu l'oprimit,

feu justícia a l'orfe,

defengueu la causa de la viuda».

Salm responsorial 49,8-9.16bc-17.21 i 23 (R.: 23b)

No condemne els teus  sacrificis,

els teus holocausts sempre presents;

però no accepte el bou de ta casa

ni el cabrit del teu corral.

R. A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu.

¿Per què em recites els manaments

i t'omplis la boca amb la meua aliança,

si tu odies els mandats

i desdenyes les meues paraules? R.

¿He de callar  mentres fas tot això?

¿Penses que soc com tu?

T'acuso i t'ho retrac a la cara.

L'alabança és un sacrifici que m'honora.

A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu. R.

 Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 10,34-11,1

No he vingut a sembrar pau, sinó espases

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:

«No vos penseu que he vingut a sembrar pau en la terra: no he vingut a sembrar pau, sinó espases. He vingut a posar el fill en contra del pare, la filla en contra de la mare i la nora en contra de la sogra. Els enemics de cada u seran els mateixos de sa casa. 

Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seua creu i em seguix, no és digne de mi. 

Qui vullga guardar la vida, la perdrà, però qui l'arribe a perdre per mi, la trobarà. 

Qui vos acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull a qui m'ha enviat. 

Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tot el qui done un got d'aigua fresca a un d'estos menuts, només perquè és el meu deixeble, vos dic de veres que no quedarà sense recompensa».

Quan Jesús va acabar de fer als dotze deixebles estes recomanacions, se'n va anar a predicar i a ensenyar per aquells pobles.

* * * * *

Sant Bonaventura, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.), patró de Pedreguer. Allí és festa local.

• J. M. Bausset: Sant Bonaventura (15 de juliol del 2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de juliol

Sant Bonaventura

Memòria de la inhumació de sant Bonaventura, bisbe d'Albano, a Itàlia, i doctor de l'Església, celebèrrim per la seua doctrina, per la santedat de la seua vida i per les preclares obres que va realitzar en favor de l'Església. Com a ministre general va regir amb gran prudència l'Orde dels Germans Menors, i fou sempre fidel a l'esperit de sant Francesc; en els seus nombrosos escrits va unir erudició summa i pietat ardent. Quan estava prestant un gran servici al II Concili Ecumènic de Lió, va meréixer passar a la visió beatífica de Déu. (1274)

2. A Porto Romano, actual Fiumicino, també a Itàlia, sants Eutropi, Zòsima i Bonosa, màrtirs. (s. IV)

3. A Cartago, actualment Tunísia, en la via anomenada dels Escilitans, a la basílica de Faust, inhumació de sant Fèlix, bisbe de Tibiuca i màrtir, que davant l'orde del procurador Magnilià que es llançaren al foc els llibres de la Bíblia, va respondre que preferia ser abrasat ell abans que cremar les Sagrades Escriptures, i per esta resposta el procurador Anulí el va travessar amb l'espasa. (303)

4. També a Cartago, commemoració dels sants Catulí, diaca i màrtir, alabat per sant Agustí en un sermó al poble, i altres màrtirs, que reposen a la basílica de Faust. (303)

5. A Alexandria d'Egipte, sants màrtirs Felip i deu xiquets. (c. s. IV)

6. A l'illa de Ténedo, a la mar Egea, davantde  la costa de l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Abudemi, màrtir. (s. IV)

7. A Nísibe, a Mesopotàmia, actualment l'Iraq, sant Jaume, primer bisbe d'esta ciutat, que va intervindre en el Concili de Nicea i va dirigir el seu ramat en pau, alimentant-lo espiritualment i defenent-lo amb energia dels enemics de la fe. (338)

8. Prop de Roermond, a la ribera del Mosa, a l'actual Holanda, sant Plequelm, bisbe, oriünd de Northúmbria, que va dedicar la seua vida a anunciar a molts les riqueses de la fe en Crist. (c. 713)

9. A Ansbach, a Francònia, hui Alemanya, sant Gumbert, abat, que va fundar este monestir en una casa de camp de la seua propietat. (c. 790)

10. A Tessàlia, a Grècia, trànsit de sant Josep, bisbe de Tessalònica, germà de sant Teodor Estudita, que durant la seua vida de monjo va compondre nombrosos himnes i, promogut després a l'episcopat, prompte va haver de patir moltes i aspres dificultats per a defendre la disciplina eclesiàstica i el culte de les sagrades imatges, després de la qual cosa va ser relegat a l'exili a Tessàlia, on va morir de fam. (832)

11. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sant Atanasi, bisbe, qui, després d'haver patit molt per les insídies del seu impiu nebot Sergi, va ser expulsat de la seua seu episcopal i, sumit en les tribulacions, va volar al cel a Véroli, país dels hèrnics. (872)

12. A Kíiv, ciutat antigament de Rússia i hui dia a Ucraïna, sant Vladímir, príncep, batejat amb el nom de Basili, que es va preocupar de propagar la fe ortodoxa entre els pobles que governava. (1015)

13. A Ratzeburg, a la regió de Schleswig-Hostein, a Germania, hui Alemanya, sant Ansuer, abat i màrtir, lapidat juntament amb altres vint-i-huit monjos de Wendes, per pagans contraris als qui predicaven l'Evangeli. (1066)

14. A Västeras, a Suècia, sant David, bisbe, el qual, originari d'Anglaterra, després d'abraçar la vida de monjo cluniacenc va anar a predicar la fe cristiana als suecs i, ja ancià, va morir piadosament al monestir que ell mateix havia fundat. (c. 1082)

15. A Breslau, a Silèsia, a l'actual Polònia, beat Cesles, un dels primers preveres de l'Orde de Predicadors, que va treballar pel regne de Déu a Silèsia i en altres regions pròximes. (1242)

16. A Montcalieri, població del Piemont, a Itàlia, beat Bernat, marqués de Baden, a qui el va sorprendre la mort mentres es dirigia a Orient per a defendre la població cristiana, després de la conquista de Constantinoble pels enemics. (1458)

17. Passió dels màrtirs beats Ignasi de Grevoleda, prevere, i trenta-huit companys, religiosos tots de l'Orde de la Companyia de Jesús*, que quan es dirigien a les missions del Brasil, la seua nau anomenada "San Jacobo", van ser assaltats per pirates i, en odi a la religió catòlica, traspassats tots ells amb espases i llances. (1570)

Els seus noms són: beats Diego d'Andrade, prevere; Gonçal Henriques, diaca; Antoni Soares, Benet de Castro, Joan Fernandes, Manuel Álvares, Francesc Álvares, Joan de Mayorga, Esteve de Zudaire, Alfons de Baena, Doménec Fernandes, un altre Joan Fernandes, Aleix Delgado, Lluís Correia, Manuel Rodrigues, Simó Lopes, Manuel Fernandes, Àlvar Mendes, Pere Nunes, Lluís Rodrigues, Francesc de Magalhaes, Nicolau Dinis, Gaspar Álvares, Blas Ribeiro, Antonio Fernandes, Manuel Pacheco, Pedro de Fontoura, Andreu Gonçalves, Maur Vaz, Diego Pires, Marc Caldeira, Antoni Correia, Ferran Sánchez, Gregori Escribano, Francesc Pérez Godoy, Joan de Zafra, Joan de Sant Martí, religiosos, i Joan, que es va unir a ells.

18. A Campi Salentina, a la regió italiana de la Pulla, sant Pompili Maria Pirrotti, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, cèlebre per l'austeritat de la seua vida. (1766)

19. A la mar, davant de la costa de Rochefort, beat Miquel Bernat Marchand, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser empresonat a Rouen per ser sacerdot, fou traslladat després a una vella nau, on va emmalaltir i va morir. (1794)

20. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Nguyên Bá Tuân, prevere i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser empresonat per ser cristià i va morir de fam a la presó. (1838)

21. A París, a França, beata Anna Maria Javouhey, verge, fundadora de la Congregació de Religioses Missioneres de Sant Josep de Cluny, dedicades a la cura de malalts i a la instrucció cristiana de la joventut femenina, obra que la beata va aconseguir difondre també en terres de missió. (1851)

22. A la província de My Tho, a la Cotxinxina, actualment Vietnam, sant Andreu Nguyên Kim Thông Nam (Nam Thuông), màrtir, el qual, en temps de l'emperador Tu Duc, per ser catequista va ser primer empresonat i després desterrat, obligant-lo a caminar cap a l'exili encadenat i carregat amb un troç de fusta, per la qual cosa va morir durant el viatge com a autèntic màrtir. (1855)

23. Al poble de Bielsk Podlaski, a Polònia, beat Antoni Beszta-Borowski, prevere i màrtir, que en temps de guerra va ser fet presoner pels enemics de la fe i, va descansar en la pau de Crist després de ser afusellat. (1943)