5 de juliol de 2024, divendres XIII

DIVENDRES DE LA SETMANA XIII / II


Lectura primera Am 8,4-6.9-12

Enviaré fam al país, no de pa,
sinó de sentir la paraula del Senyor

Lectura de la profecia d'Amós

Escolteu açò, vosaltres que xafeu els pobres,
que aniquileu els desvalguts del país,
vosaltres que dieu:
«¡Que passe la festa de la lluna nova
i podrem vendre queviures!
¡Que passe el dissabte
i podrem obrir els graners!
Vendrem el gra amb mesures més menudes
i, per a cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans.
Farem trampa amb les balances.
¡Vendrem el rebuig i tot!
Amb diners, comprarem gent necessitada;
amb un parell de sandàlies, comprarem un pobre».

«Aquell dia,
apagaré el sol en el punt més alt,
a ple dia s'enfosquirà la terra.
Ho dic jo, el Senyor.
Canviaré en dol les vostres festes
i en lamentacions els vostres cants;
tots es raparan el cap
i es vestiran amb roba de sac;
com per la mort d'un fill únic,
acabarà com els dies més amargs.
Venen dies que jo enviaré fam al país:
no fam de pa ni set d'aigua,
sinó de sentir la paraula del Senyor.
Ho dic jo, el Senyor Déu».
Aniran errants d'un mar a l'altre,
de tramuntana a orient,
a buscar la paraula del Senyor,
però no la trobaran.

Salm responsorial 118,2.10.20.30.40.131 (R.: Mt 4,4)

Feliços els qui guarden el pacte
i busquen el Senyor amb tot el cor.

R. L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Vos he buscat amb tot el cor,
no deixeu que m'aparte dels manaments. R.

La meua ànima es consumix
de sentir a cada moment
els vostres designis. R.

He triat el camí de veritat,
i he admés les vostres sentències. R.

Mireu com estime els vostres preceptes,
doneu-me la vida, vós que sou bo. R.

Òbric els llavis i respire:
¡m'agraden tant els vostres manaments! R.

Al·leluia Mt 11,28

«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;
jo vos faré reposar», diu el Senyor.

Evangeli Mt 9,9-13

El metge, no el necessiten els sans;
el que jo vullc és amor, i no sacrificis

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, mentres passava, va vore un home que es deia Mateu, assentat en el lloc on recapten impostos, i li va dir: «Seguix-me». Este es va alçar i el va seguir.
Més tard, quan estava a taula en sa casa, altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veren, preguntaren als deixebles: «¿Per què el vostre mestre menja amb publicans i pecadors?»
Ho va sentir Jesús i els va dir: «El metge, no el necessiten els sans, sinó els malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis". No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Homilia, 7 de juliol de 2017

Abans, quan m'allotjava a Via della Scrofa, m'agradava anar, ara no puc, a Sant Lluís dels Francesos per a vore el quadre de Caravaggio, La vocació de Mateu: ell agarrat als diners així [fa el gest] i Jesús ho indica amb el dit. S'aferrava als diners. I Jesús l'elegix. Convida tota la banda a almorzar, els traïdors, els cobradors d'impostos. En vore açò, els fariseus que es creien justs, que jutjaven a tots i deien: «Però ¿per què el vostre Mestre té eixa companyia?». Jesús diu: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

Açò em consola molt, perquè crec que Jesús ha vingut per mi. Perquè tots som pecadors. Tots. Tots tenim esta «llicenciatura», som llicenciats. Cada u sap quin és el seu pecat, la seua debilitat més forta. En primer lloc, hem de reconéixer açò: cap de nosaltres, tots els que estem ací, pot dir: «Jo no sóc un pecador». Els fariseus ho deien i Jesús els condemna. Eren superbs, altius, es creien superiors als altres. En canvi, tots som pecadors. És el nostre títol i és també la possibilitat d'atraure Jesús a nosaltres. Jesús ve a nosaltres, ve a mi perquè soc un pecador.

* * * * * 

Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere (mem. ll.).

Nascut a Cremona el 1502, sa mare l’encaminà en la vivència de l’Evangeli. Estudià medicina per tal de servir millor els malalts, i teologia per a servir millor el Poble de Déu com a prevere. A Milà, responent a les inquietuds de reforma eclesial del seu temps, fundà la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau al convent de Sant Bernabé (per això anomenats Barnabites) : «Els qui hem escollit per guia i pare un apòstol tan gran i tan excel·lent i volem seguir-lo ens hem d’esforçar per traduir en els nostres costums la seua doctrina i els seus exemples» (Exhortació als seus germans). El 1539 morí a Cremona, en braços de la seua pietosa mare. [font]

Aniversari del naiximent de sant Francesc d’Assís (1182)

Aniversari de la defunció de l’escriptor Georges Bernanos (1948)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 5 de juliol

Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere, fundador de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau o "Barnabites", per a la renovació dels costums dels fidels cristians, i que a Cremona, a la regió italiana de Llombardia va volar a l'encontre del Salvador. (1539)

2. A Reggio Calàbria, també a la Itàlia actual, sant Esteve de Nicea, bisbe i màrtir(s. I)

3. A Cirene, a Líbia, santa Cipril·la, màrtir, que, segons la tradició, durant la persecució sota Dioclecià va retindre a les seues mans durant molt de temps carbons cremant juntament amb encens, per a no fer l'efecte, si els tirava, de voler oferir culte als déus, i seguidament, esbocinats cruelment els seus membres, la seua ànima, engalanada amb la seua pròpia sang, va volar a l'encontre de l'Espòs. (s. IV)

4. Commemoració de sant Atanasi de Jerusalem, diaca de l'església de la Resurrecció i màrtir, cruelment turmentat pel monjo heretge Teodosi per haver-li reprovat la seua impietat i per haver defensat el concili de Calcedònia contra els qui l'impugnaven. (451/452)

5. Commemoració de sant Domeci, de sobrenom "Metge", eremita a la muntanya Quros, a l'antiga Armènia, actual Turquia. (s. V)

6. A la muntanya Admirable, a Síria, santa Marta, mare de sant Simeó Estilita el Jove(551)

7. Al monestir de Santa Maria de Terreti, pròxim a Reggio Calàbria, a Itàlia, sant Tomàs, abat(1000)

8. Al mont Athos, a Grècia, sant Atanasi, abat, humil i pacífic, que va establir a la Gran Laura una regla de vida cenobítica. (c. 1004)

9. A Wexford, a Irlanda, beats Mateu Lambert, Robert Meyler, Eduard Cheevers i Patrici Cavanagh, màrtirs, forner el primer i mariners els altres, que en temps de la reina Isabel I, per la seua fidelitat a l'Església Romana i per ajudar els catòlics perseguits, van ser penjats i esquarterats. (1581)

10. A Oxford, ciutat d'Anglaterra, beats Jordi Nichols i Ricard Yaxley, preveres, Tomàs Belson, que es preparava per al sacerdoci, i Humfred Pritchard, tots els quals, també en temps de la mateixa reina Isabel I, per haver entrat el primer a Anglaterra com a sacerdot, i els altres per col·laborar amb ell, van ser condemnats a mort i van patir el suplici en el patíbul. (1589)

11. Prop de Huangeryin, a la regió de Ningjinxian, a la província xinesa de Hebei, santes germanes Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, vèrgens i màrtirs, que, en la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, per a salvaguardar l'honor de la seua virginitat i la seua fe cristiana van fer front valentament a les atrocitats dels seus perseguidors i van morir llancejades pels seus botxins. (1900)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

7 de juliol de 2024, diumenge XIV

DIUMENGE XIV / Cicle B Lectura primera Ez 2,2-5 Encara que son un poble rebel, han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells Lectura de...

entrades populars