DIVENDRES DE LA SETMANA XIII / II
Enviaré fam al país, no de pa,sinó de sentir la paraula del SenyorLectura de la profecia d'AmósEscolteu açò, vosaltres que xafeu els pobres,que aniquileu els desvalguts del país,vosaltres que dieu:«¡Que passe la festa de la lluna novai podrem vendre queviures!¡Que passe el dissabtei podrem obrir els graners!Vendrem el gra amb mesures més menudesi, per a cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans.Farem trampa amb les balances.¡Vendrem el rebuig i tot!Amb diners, comprarem gent necessitada;amb un parell de sandàlies, comprarem un pobre».«Aquell dia,apagaré el sol en el punt més alt,a ple dia s'enfosquirà la terra.Ho dic jo, el Senyor.Canviaré en dol les vostres festesi en lamentacions els vostres cants;tots es raparan el capi es vestiran amb roba de sac;com per la mort d'un fill únic,acabarà com els dies més amargs.Venen dies que jo enviaré fam al país:no fam de pa ni set d'aigua,sinó de sentir la paraula del Senyor.Ho dic jo, el Senyor Déu».Aniran errants d'un mar a l'altre,de tramuntana a orient,a buscar la paraula del Senyor,però no la trobaran.
Feliços els qui guarden el pactei busquen el Senyor amb tot el cor.R. L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.Vos he buscat amb tot el cor,no deixeu que m'aparte dels manaments. R.La meua ànima es consumixde sentir a cada momentels vostres designis. R.He triat el camí de veritat,i he admés les vostres sentències. R.Mireu com estime els vostres preceptes,doneu-me la vida, vós que sou bo. R.Òbric els llavis i respire:¡m'agraden tant els vostres manaments! R.
«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;jo vos faré reposar», diu el Senyor.
Evangeli Mt 9,9-13
El metge, no el necessiten els sans;el que jo vullc és amor, i no sacrificis
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, mentres passava, va vore un home, que es deia Mateu, assentat en el lloc on recapten impostos, i li va dir: «Seguix-me». Este es va alçar i el va seguir.
Més tard, quan estava a taula en sa casa, altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veren, preguntaren als deixebles: «¿Per què el vostre mestre menja amb publicans i pecadors?»
Ho va sentir Jesús i els va dir: «El metge, no el necessiten els sans, sinó els malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis". No he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors».
MEDITACIÓ
Del papa Francesc, Homilia, 7 de juliol de 2017
Abans, quan m'allotjava a Via della Scrofa, m'agradava anar, ara no puc, a Sant Lluís dels Francesos per a vore el quadre de Caravaggio, La conversió de Mateu: ell agarrat als diners així [fa el gest] i Jesús ho indica amb el dit. S'aferrava als diners. I Jesús l'elegix. Convida tota la banda a almorzar, els traïdors, els cobradors d'impostos. En vore açò, els fariseus que es creien justs, que jutjaven a tots i deien: «Però ¿per què el vostre Mestre té eixa companyia?». Jesús diu: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».
Açò em consola molt, perquè crec que Jesús ha vingut per mi. Perquè tots som pecadors. Tots. Tots tenim esta «llicenciatura», som llicenciats. Cadascú sap quin és el seu pecat, la seua debilitat més forta. En primer lloc, hem de reconéixer açò: cap de nosaltres, tots els que estem ací, pot dir: «Jo no sóc un pecador». Els fariseus ho deien i Jesús els condemna. Eren superbs, altius, es creien superiors als altres. En canvi, tots som pecadors. És el nostre títol i és també la possibilitat d'atraure a Jesús a nosaltres. Jesús ve a nosaltres, ve a mi perquè sóc un pecador.
* * * * *
Nascut a Cremona el 1502, sa mare l’encaminà en la vivència de l’Evangeli. Estudià medicina per tal de servir millor els malalts, i teologia per a servir millor el Poble de Déu com a prevere. A Milà, responent a les inquietuds de reforma eclesial del seu temps, fundà la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau al convent de Sant Bernabé (per això anomenats Barnabites) : «Els qui hem escollit per guia i pare un apòstol tan gran i tan excel·lent i volem seguir-lo ens hem d’esforçar per traduir en els nostres costums la seua doctrina i els seus exemples» (Exhortació als seus germans). El 1539 morí a Cremona, en braços de la seua pietosa mare. [font]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada