7 de juliol de 2024, diumenge XIV

DIUMENGE XIV / Cicle B

Lectura primera Ez 2,2-5

Encara que son un poble rebel,

han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells

Lectura de la profecia d'Ezequiel

En aquells dies, l'Esperit entrà dins de mi, em va fer posar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué:

«Fill d'home, t'envie al poble d'Israel, a un poble de rebels que s'han alçat contra mi; tant ells com els seus pares m'han sigut infidels fins hui mateix. Són gent de cap dur i de cor empedrit.

Tant si t'escolten com si no t'escolten, tu dis-los: "Açò vos anuncia el Senyor Déu", perquè, encara que són un poble rebel, han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells».

Salm responsorial 122,1-2a.2bcd.3-4 (R.: 2cd)

A vós, que teniu el tron en el cel,

eleve els meus ulls,

com els ulls de l'esclau

en les mans de l'amo.

R. Tenim els ulls posats en el Senyor,

esperant la seua misericòrdia.

Com els ulls de l'esclava

en les mans de l'ama,

tenim els ulls posats en el Senyor,

el nostre Déu,

esperant la seua misericòrdia. R.

Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos,

que estem saturats de menyspreu.

La nostra ànima està ben saturada

dels escarnis dels altius,

del menyspreu dels insolents. R.

Lectura segona 2C 12,7-10

Estic content de presumir de les meues debilitats:

gràcies a elles, tinc dins  de mi la força de Crist

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,

A fi que no em torne orgullós per les revelacions extraordinàries que he tingut, m'han clavat una espina en la carn: és un enviat de Satanàs que em galteja per a que no m'ho tinga cregut.

He demanat tres vegades al Senyor que m'allibere, però ell m'ha respost: 

«En tens prou amb la meua gràcia; en la teua debilitat es manifesta plenament la meua força. Per això estic content de presumir de les meues debilitats; gràcies a elles tinc dins de mi la força de Crist. Per això accepte de gust les debilitats, les injúries, les adversitats, les persecucions i els patiments per causa de Crist. Perquè, quan soc dèbil, és quan soc realment fort.

Al·leluia Lc 4,18

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi;

ell m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres.

Evangeli Mc 6,1-6

Un profeta només és tingut en poc en el seu poble

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va anar a Natzaret, el seu poble, i els deixebles el seguiren. El dissabte començà a ensenyar en la sinagoga. Molts, quan el sentien, se n'estranyaven i deien: «¿D'on li ve tot això? ¿Què és esta saviesa que ha rebut? ¿I estos miracles obrats per les seues mans? Este, ¿no és el fuster, el fill de Maria, germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seues germanes, ¿no viuen ací entre nosaltres?».

I s'escandalitzaven d'ell. Jesús els digué: «Un profeta només és tingut en poc en el seu poble, entre els seus parents i en sa casa».

I no pogué fer allí cap miracle; només va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I el sorprenia la seua incredulitat.

Després recorria les viles i els pobles de la contornada i ensenyava. 

 

Ezequiel i Jesús ens mostren que el problema no és el silenci de Déu, sinó la nostra sordesa, el nostre no voler escoltar. Esta actitud es nota especialment en l'Evangeli, en les cinc preguntes que la gent de Natzaret es pregunta sobre Jesús. Són preguntes de satisfets, i no de necessitats. Tan sols va poder comunicar-se amb els més necessitats, els que no tenen res a perdre. Els que senten la seua humanitat caiguda i volen ser alliberats de l'esclavitud del pecat, són els que saben fer-se la pregunta sobre la seua salvació i acaben rebent la santa alegria amb l'esperança del goig etern.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Vinga a nosaltres el vostre Regne! (S. P., Claret).

* * * * *

A Urgell, ciutat de Catalunya, sant Ot [Odó o Dot]. (1122)

Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra

Aniversari de la mort a Benimaclet de Carles Salvador i Gimeno, poeta i gramàtic (1955)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de juliol

1. Commemoració de sant Panté d'Alexandria, home ple de zel apostòlic, enriquit amb tota classe de saviesa, coneixedor en alt grau de la Paraula de Déu i el seu amant apassionat, sobre el qual la tradició conta que la seua fe i ardent caritat el van impulsar a anar a predicar l'Evangeli a pobles desconeguts de llunyanes regions d'Orient, i que en tornar finalment a Alexandria, a Egipte, allí va descansar en pau, en temps de l'emperador Antoní Caracalla. (s. III)

2. A Faremoutiers, prop de Meaux, a Aquitània, hui França, santa Edilburga, abadessa del monestir de Faremoutiers, que, sent filla del rei dels angles orientals, va donar glòria a Déu amb la seua severa abstinència i la seua virginitat perpètua. (695)

3. A Winchester, a Anglaterra, sant Edda, bisbe de la Saxònia occidental, home de preclara saviesa, que des de Dorchester va traslladar el cos de sant Birí a esta ciutat, en la qual va fixar la seua seu episcopal. (706)

4. A Eichstätt, a Francònia, actualment Alemanya, sant Willibald, bisbe, el qual, havent professat com a monjo, va peregrinar al llarg de llocs sants i moltes regions per a renovar en ells la vida monàstica, fins que sant Bonifaci el va ordenar bisbe d'esta ciutat i va fer d'ell un valuós col·laborador en l'evangelització de Germania, perquè va convertir molts pobles a Crist. (787)

Sant Màel Ruain

5. A Tallaght, a Irlanda, sant Màel Rúain, bisbe i abat, que va renovar amb gran afany la celebració de la sagrada litúrgia, el culte dels sants i la disciplina monàstica. (789)

6. A Urgell, ciutat de Catalunya, al regne d'Aragó, sant Ot, que, elegit bisbe per aclamació popular quan era encara seglar, confirmat seguidament va defendre els més humils i va ser bondadós envers tots. (1122)

7. A Perusa, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, trànsit del papa beat Benet XI, de l'Orde de Predicadors, que, benigne i bondadós, conciliador i amant de la pau, va promoure durant el seu breu pontificat la concòrdia en l'Església, la renovació de la disciplina i l'enaltiment de la devoció religiosa. (1304)

8. A Fossano, lloc del Piemont, també a Itàlia, beat Oddino Barotti, prevere, rector pobre i auster, que va consumir la seua vida lliurant-se dia i nit a la cura de malalts i moribunds durant el transcurs d'una pesta contagiosa. (1400)

9. A Winchester, a Anglaterra, beats Rogeli Dickinson, prevere, i el llaurador i pare de família Raül Milner, pobre i illetrat, però ferm en la fe, que en temps de la reina Isabel I van ser empresonats, cruelment turmentats i, finalment, condemnats al patíbul. Amb ells es commemora el beat Llorenç Humphrey, que havia abraçat la fe catòlica en la seua joventut i que va morir penjat en data incerta. (1591)

10. En la mar, enfront de la població de Rochefort, a França, beat Joan Josep Juge de Saint-Martin, prevere i màrtir, que, sent canonge de Llemotges, va ser detingut durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, i tancat en condicions inhumanes en una nau, va passar d'este món al Senyor consumit per la malaltia. (1794)

11. A Orange, també a França, beata Ifigènia de Sant Mateu (Francesca Maria Susanna) de Gaillard de la Valdène, verge, monja benedictina, màrtir durant la Revolució Francesa. (1794)

12. Prop de la ciutat de Hengyang, a la província de Hunan, a la Xina, sants Antoní Fantosati, bisbe, i Josep Maria Gambaro, prevere de l'Orde dels Menors, que durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, en acostar-se a la costa per a prestar ajuda als fidels cristians, van ser lapidats. (1900)

13. A la ciutat de Jixian, a la província de Hebei, a la Xina també, sant Marc Ji Tianxiang, màrtir, qui, exclòs per trenta anys del banquet eucarístic per no voler abstenir-se de l'ús de l'opi, no per això va cessar de continuar demanant una mort santa per a concloure la seua vida i, citat a judici, després d'haver professat fermament la seua fe en Crist, va ser admés al banquet etern. (1900)

14. Al poble de Hujiacun, a Shenxian, també a la província xinesa de Hebei, santa Maria Guo Lizhi, màrtir, que durant la mateixa persecució, com una altra mare dels Macabeus, va donar ànims als set membres de la seua família que l'acompanyaven en el lloc del suplici, va demanar ser ella l'última a ser executada, i així, havent-los vist partir prèviament a tots al cel, finalment els va seguir. (1900)

15. Al poble de Rakunai, a Nova Bretanya, illa de Papua-Nova Guinea a la Melanèsia, beat Pere To Rot, màrtir, pare de família i catequista, que en temps de guerra va ser arrestat per haver perseverat en el seu ministeri, i va sofrir el martiri sota els efectes d'una injecció de verí letal. (1945)

16. A la ciutat de León, a Nicaragua, beata Maria Romero Meneses, verge de l'Institut de Filles de Maria Auxiliadora, que en el territori de Costa Rica es va dedicar, amb bondat i eficàcia, a la instrucció de les jóvens, especialment les pobres i marginades, i va difondre la devoció a l'Eucaristia i a la Santíssima Mare de Déu. (1977)