8 de juliol de 2024, dilluns XIV

DILLUNS DE LA SETMANA XIV / II

Lectura primera Os 2,16.17b-18.21-22

Et prendré com a esposa per sempre

Lectura de la profecia d'Osees

Açò diu el Senyor: 

«Jo la seduiré, 

la conduiré al desert 

i li parlaré al cor. 

Allí em correspondrà com quan era jove, 

quan va eixir del país d'Egipte. 

Aquell dia em dirà "Marit meu", 

no em dirà més "Baal meu". 

Ho dic jo el Senyor. 

Et prendré com a esposa per sempre 

i seré per a tu un espòs bo, fidel, 

amorós, compassiu. 

Seré per a tu un espòs lleial, 

i tu coneixeràs el Senyor».

Salm responsorial 144,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 8a)

Vos beneiré dia a dia,

alabaré per sempre el vostre nom.

El Senyor és gran i digne de tota alabança.

La seua grandesa és incalculable.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Una generació anuncia a l'altra el que vós heu fet,

li fa la lloança de les vostres proeses.

Ens fan saber la glòria del Senyor,

i jo celebre els seus prodigis. R.

Ells ens parlen de gestes temibles,

i jo conte les grandeses del Senyor;

recorden que és immensa la seua bondat

i aclamen els seus favors. R.

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, gran en l'amor.

El Senyor és bo per amb tots,

estima entranyablement

totes les seues criatures. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mt 9,18-26

La meua filla s'acaba de morir, però veniu i tornarà a la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, mentres Jesús parlava, va vindre un home important, que es va prosternar i li va dir: «La meua filla s'acaba de morir, però veniu a imposar-li les mans i tornarà a la vida». Jesús el va seguir, acompanyat dels deixebles.

Mentrestant, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li va acostar per darrere i li va tocar la vora del vestit, perquè pensava: «Només que li puga tocar el vestit, ja em curaré». Jesús es va girar i, en vore-la, li va dir: «Coratge, filla: la teua fe t'ha salvat». I des d'aquell moment es va curar.

Quan Jesús va arribar a casa d'aquell home important i va vore l'escama de la gent i els qui tocaven les flautes, els va dir: «Aneu-vos-en: la xiqueta no ha mort, sinó que dorm». Però ells se'n reien. Quan la gent va eixir fora, Jesús va entrar, va donar la mà a la xiqueta i ella es va alçar. I la notícia d'aquell fet es va escampar per tota la regió.

MEDITACIÓ

Podeu llegir la paràfrasi de sor Isabel de Villena: Com el Senyor ressuscità una donzella, filla del príncep de la sinagoga.

* * * * *

Venerable valencià Vicent Vítor, dominicà (1696)

Aniversari de la mort de l'escriptor Giovanni Papini (1956)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 8 de juliol

Àquila i Priscil·la

1. Commemoració dels sants esposos Àquila i Prisca o Priscil·la, col·laboradors de l'apòstol Pau, a qui acollien en sa casa i per la protecció del qual van exposar les seues vides. (s. I)

2. A Heraclea, a Tràcia, actual Turquia, santa Glicèria, màrtir. (s. inc.)

3. A Cesarea de Palestina, hui Israel, sant Procopi, màrtir, que en temps de l'emperador Dioclecià va ser conduït des de la ciutat de Scytópolis a Cesarea, on, per manifestar audaçment la seua fe, va ser decapitat immediatament pel jutge Fabià. (c. 303)

4. A Taormina, a la regió actualment italiana de Sicília, sant Pancraç, màrtir, que pel que sembla va ser el primer bisbe d'esta Església. (s. inc.)

5. A Toul, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Auspici, bisbe. (s. V)

6. A Renània, actual Alemanya, sant Disibod, ermità, que, havent reunit alguns companys, va fundar un monestir al costat del riu Nahe. (s. VII)

7. Al monestir de Bilsen, a Brabant, ara Bèlgica, santa Landrada, abadessa. (690)

8. A Würzburg, ciutat d'Austràsia, hui Alemanya, sant Quilià, bisbe i màrtir, natural d'Irlanda, des d'on va viatjar a esta regió per a predicar l'Evangeli, i on va ser martiritzat per vetlar diligentment perquè s'hi observara la vida cristiana. (s. VII ex.)

9. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, mort dels sants monjos abrahamites, que, en temps de l'emperador Teòfil, van patir el martiri per defendre el culte de les sagrades imatges. (s. IX)

10. A Spina Lammberti, a la regió italiana d'Emília-Romanya, trànsit del papa sant Adrià III, que amb gran zel va buscar la reconciliació de l'Església de Constantinoble amb la de Roma, però, afectat d'una greu malaltia, va morir santament en un viatge a les Gàl·lies. (885)

11. A Tívoli, al Laci, també a la Itàlia actual, trànsit del beat Eugeni III, papa, deixeble estimat de sant Bernat, que, elegit pontífex després d'haver sigut abat del monestir dels sants Vicent i Anastasi ad Acquas Salvias, va defendre amb tenacitat el poble cristià de Roma de les insídies dels heretges i va renovar també la disciplina eclesiàstica. (1153)

12. A Shimabara, al Japó, beat Manci Araki, màrtir, que per haver allotjat a sa casa al beat Francesc Pacheco, prevere, va ser tancat en la presó, on va morir consumit per la tisi. (1626)

13 Beat Pere Vigne (Boucieu, França 1670-1740). Sacerdot, fundador de les Germanes del Santíssim Sagrament.

14. A la ciutat de Youngnian, a Hebei, província de la Xina, sant Joan Wu Wenyin, màrtir, que, sent catequista, per negar-se a renunciar a la fe cristiana i abraçar el paganisme, va ser decapitat durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan. (1900)