10 de juliol de 2024, dimecres: Beats Carmel Bolta i Francesc Pinazo

DIMECRES DE LA SETMANA XIV / II

Lectura primera Os 10,1-3.7-8.12

És hora de buscar-me a mi, el Senyor

Lectura de la profecia d'Osees

Israel era una vinya exuberant,

que donava molt de fruit.

Com més abundava el seu fruit,

més altars construïa;

com més fèrtil era la terra,

més esteles consagrava.

El seu cor és capritxós

i ara expiarà la seua culpa.

Déu derrocarà els altars;

les esteles, les assolarà.

Ara dirà: «No tenim rei

perquè no teníem temor del Senyor.

I, a més, un rei, ¿de què ens serviria?».

Samaria i el seu rei es perden

com l'espuma sobre l'aigua.

Seran destruïts els santuaris del mal,

que són el pecat d'Israel;

creixeran espines i cards

sobre els seus altars.

I diran a les muntanyes: «Cobriu-nos»,

i als tossals: «Espenyeu-vos sobre nosaltres».

Sembreu llavor de justícia

i segareu fruits de bondat;

llaureu un camp nou.

És hora de buscar-me a mi, el Senyor,

fins que arribe i faça ploure la justícia.

Salm responsorial 104,2-3.4-5.6-7 (R.: 4b)

Canteu al Senyor al so de les cítares,

mediteu tots els seus prodigis.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,

alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

R. Busqueu sempre la presència del Senyor.

Busqueu el Senyor i el seu poder,

busqueu sempre la seua presència.

Recordeu les meravelles que ha obrat,

els seus prodigis i les seues decisions. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,

fills de Jacob, el seu elegit:

ell, el Senyor, és el nostre Déu,

que governa tota la terra. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,1-7

Aneu a les ovelles perdudes del poble d'Israel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va cridar els dotze deixebles i els donà poder d'expulsar els esperits malignes i de curar tota malaltia.

Els noms dels dotze apòstols són: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bertomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va entregar.

Jesús va enviar estos dotze, i els va fer estes recomanacions: «No vos encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu, més bé, a les ovelles perdudes del poble d'lsrael. Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop».

* * * * *

Beats valencians Carmel Bolta i Francesc Pinazo, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de València)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dos nous sants per a l'església de València (2024, juliol 10)
• Beats Carmel Bolta i Francesc Pinazo (Cercapou)
• J.M. Bausset: Els beats valencians màrtirs Carmel Bolta i Francesc Pinazo (10 de juliol del 2015)

A Espanya, Sant Cristòfol de Lícia, màrtir

• J.M. Bausset: Sant Cristòfol (10 de juliol del 2015)

Aniversari del naiximent de Joan Calví (1509)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de juliol

1. A Roma, sants màrtirs Fèlix i Felip, que estan enterrats al cementeri de Priscil·la; Vital, Marcial i Alexandre, en el dels Jordans; Silà, en el de Màxim; i Genar, en el de Pretextat, la memòria dels quals recorda i commemora hui conjuntament l'Església Romana, sentint-se honrada amb els seus triomfs i protegida per la intercessió de tants i tan exemplars sants. (s. inc.)

2. A Roma, en la novena milla de la via Cornèlia, santes Rufina i Segona, màrtirs. (s. inc.)

3. Al territori de Sabina, hui regió del Laci, també a Itàlia, santes Anatòlia i Victòria, màrtirs. (s. inc.)

4. A la província romana de l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants Genar i Marí, màrtirs. (s. inc.)

5. A Konya, lloc de Licaònia, Turquia actualment, sant Apol·loni de Sardes, màrtir, de qui es diu que va patir el martiri de la crucifixió. (s. inc.)

6. A Nicòpolis, ciutat de l'antiga Armènia, ara també a l'actual Turquia, sants màrtirs Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisini i altres, que en temps de l'emperador Licini, i sent prefecte Lísies, van ser martiritzats de diverses maneres. (s. IV)

7. A Pisídia, de nou Turquia, sants Bianor i Silvà, màrtirs. (s. IV)

8. A Nantes, a la Bretanya Menor, hui França, sant Pascari, bisbe, que va acollir sant Hermeland, a qui havia cridat del convent de Fontenelle, al mateix temps que a dotze monjos, i el va enviar a l'illa d'Antres per a fundar allí un monestir. (s. VII)

9. A Tamise, a Flandes, actualment Bèlgica, santa Amalberga, a qui sant Wilibrord va imposar el vel de les vèrgens consagrades. (s. VIII)

10. A Perusa, a la regió de l'Úmbria, a la Itàlia actual, sant Pere Vincioli, prevere i abat, que va reconstruir la ruïnosa església dedicada a sant Pere, i a ella va unir un monestir on, després de véncer gran oposició i amb gran paciència, va introduir els usos i costums cluniacencs. (1007)

11. A Odense, ciutat de Dinamarca, sant Canut, màrtir, rei de gran fervor, que incrementà al seu regne el culte diví, va promoure l'estat clerical i, després d'haver fundat les esglésies de Lund i Odense, va ser finalment assassinat per uns sediciosos. (1086)

Patró de Dinamarca. Rei cristià en temps bàrbars i turbulents en què es barregen desconcertadament empreses guerreres i missioneres, invasions, conquestes i actes de justícia no poc expeditius amb mostres de pietat ardent. Ja proclamat rei, va reprimir amb vigor implacable sublevacions dels seus súbdits, va dipositar la seua corona al peu del crucifix, va lluitar contra els estonis i va fundar hospitals, esglésies i monestirs; no va ser gens tou com a monarca, però ningú més sol·lícit que ell envers els ancians i els malalts, a qui visitava, consolava i curullava de grans almoines. Uns rebels li van posar una trampa a l'illa de Fionia, i després de fingir que se sotmetien el van assetjar a l'església de Sant Albà amb uns quants cavallers lleials. Allí va confessar, es va prosternar al peu de l'altar, va perdonar els seus enemics i es va disposar a lliurar l'última baralla. Així va morir Canut. Se'l va considerar màrtir, i l'any 1100 el Papa va autoritza-ne el culte. (Font)

12. A Orange, ciutat de la Provença, a França, beates Maria Gertrudis de Santa Sofia de Ripert d'Alauzin i Ainés de Jesús (Sílvia) de Romillon, vèrgens de l'Orde de Santa Úrsula, màrtirs durant la Revolució Francesa. (1794)

13. A la ciutat de Dong Hoi, a Annam, hui Vietnam, sants Antoni Nguyen Huu (Nam) Quynh i Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs i catequistes, que en temps de l'emperador Minh Mang van ser ofegats per la seua fe en Crist. (1840)

14. A Damasc, a Síria, mort dels màrtirs beats Manuel Ruiz i López, prevere, i deu companys*, dels quals set eren de l'Orde dels Germans Menors i tres germans fidels de l'Església maronita, que, entregats fraudulentament per un traïdor, van patir tota classe de vexacions a causa de la seua fe i van aconseguir la palma del martiri amb una mort gloriosa. (1860)

* Els noms són: beats Carmel Bolta, Pere Soler, Nicolau Maria Alberca, Engelbert Kolland, Ascani Nicanor, preveres; Francesc Pinazo i Joan Santiago Fernández, religiosos de l'Orde de Germans Menors; Francesc, Mooci i Rafael Massabki, germans carnals.