24 de juliol de 2024, dimecres XVI

DIMECRES DE LA SETMANA XVI / II


Lectura primera Jr 1,1.4-10

Et vaig fer profeta, destinat a les nacions

Comença el llibre de Jeremies

Paraules de Jeremies, fill d'Helquies, un dels sacerdots que vivien a Anatot, poble de la tribu de Benjamí. El Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué:
«Abans de modelar-te en les entranyes de ta mare,
ja et coneixia,
abans de nàixer, ja et vaig consagrar
i et vaig fer profeta, destinat a les nacions».
Jo li vaig respondre:
«Ah, Senyor Déu meu!
Soc massa jove.
Com sabré parlar?»
Però el Senyor em contestà:
«No digues "Soc massa jove".
Ves a on jo t'enviaré,
digues allò que et manaré.
No tingues por de ningú:
jo et faré costat per a alliberar-te. 
Ho dic jo, el Senyor».
Llavors el Senyor em tocà la boca amb la seua mà i em digué:
«Pose les meues paraules
en els teus llavis.
Des de hui et done autoritat
sobre les nacions i els regnes,
per a arrancar i enderrocar,
per a destruir i demolir,
per a construir i plantar».

Salm responsorial 70,1-2.3-4a.5-6ab.15ab i 17 (R.: cf. 15)

En vós, Senyor, m'empare,
que no en tinga un desengany.
Deslliureu-me, traieu-me del perill,
vós que sou bo; escolteu i salveu-me.

R. Els meus llavis contaran
la vostra salvació, Senyor.

Sigueu el meu castell de refugi,
la meua roca salvadora.
Per a mi sou penyal i castell.
Déu meu, rescateu-me
de les mans de l'injust. R.

Vós sou la meua esperança,
en vós, Senyor, he confiat des de jove.
En el si de la mare ja m'assistíeu,
en el claustre matern em sosteníeu. R.

Els meus llavis contaran la teua bondat,
tot el dia, la teua salvació.
M'instruïu, Déu meu, des de jove,
i encara proclame les vostres meravelles. R.

Evangeli Mt 13,1-9

Va donar fruit: o cent, o seixanta, o trenta 
 
 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 
 
Aquell dia Jesús va eixir de casa i es va assentar vora el llac. Era tanta la gent que es va reunir entorn d'ell, que va haver de pujar-se'n a una barca i s'hi va acomodar. Tota la gent es va quedar vora l'aigua i ell els va parlar llargament en paràboles. 
Digué: «Un sembrador va eixir a sembrar. Quan sembrava, una part de la llavor va caure a la vora del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va germinar, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan va eixir el sol, amb la calor es va secar. Una part va caure entre cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Però una part va caure en terra bona i va donar fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tinga orelles, que ho senta».


* * * * *

Festa de Santa Cristina a Artana, on té una ermita dedicada.

Beat valencià Jaume (de Santa Teresa) Gascon i Bordàs, carmelita descalç, màrtir (memòria a Forcall)

Nascut el 26/07/1886 a Forcall (Ports), mort el 24/07/1936 a Barcelona. Incorporat a la província catalana, des de l’any 1918 va residir al convent de Barcelona. Donava classes de teologia dogmàtica i moral. Quan va eixir del convent el dia 20 al matí amb la resta de religiosos, va ser colpejat fins que caigué malferit. Arrossegat fins a un cotxe, un milicià li disparà un tret. Va morir quatre dies després a l’hospital a causa de les ferides rebudes i el van enterrar al cementiri de Sarrià.

Beat valencià Càndid Castán San José, laic, pare de família, màrtir (mem. a Benifaio)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de juliol

Sant Xàrbel (Josep) Makhluf, prevere de l'Orde Libanesa Maronita, que, per amor a la soledat i per a arribar a la més alta perfecció, va deixar el cenobi d'Annaya, al Líban, i es va retirar al desert, en el qual va servir a Déu dia i nit, i on va viure amb gran austeritat, dejunant i pregant. (1898)

2. A Bolsena, ciutat de Toscana, actualment a Itàlia, santa Cristina, verge i màrtir(s. inc.)

3. A Amiternum, a la regió de Sabínia, a la via Salària, també a Itàlia, sant Victorí, màrtir(c. s. IV)

4. A Tauriana, lloc de Calàbria, de nou a Itàlia, sant Fantí el Vell, de sobrenom "Taumaturg"(s. IV)

5. A la regió de Tebaida, a Egipte, santa Eufràsia, verge, que, sent de família senatorial, va optar per fer vida eremítica en el desert, en humilitat, pobresa i obediència. (s. V)

6. A Árd Móre, a la província irlandesa de Momònia, sant Declan, que esta Església venera amb gran devoció com el seu primer bisbe. (c. s. V)

7. A la regió d'Albi, d'Aquitània, hui França, santa Segolena, religiosa(c. s. VI)

8. A Rússia, sants Borís i Gleb, màrtirs, prínceps de Rus i fills de sant Vladímir, que van preferir morir abans que oposar-se per la força al seu germà Sviatopolk. Borís va aconseguir la palma del martiri prop de Pereislavia, al costat del riu Altam, i Gleb, poc després, al costat del riu Dnièper, prop de Smolensk. (1015)

9. A Rieti, ciutat de Sabínia, actual regió del Laci, a Itàlia, sant Balduí, abat, deixeble de sant Bernat al monestir de Claravall, que va ser enviat pel mateix sant Bernat a esta ciutat per a fundar i regir el cenobi de Sant Mateu de Montecchio. (1140)

10. Al convent de Sint-Truiden, a Brabant, hui Bèlgica, beata Cristina, anomenada l'"Admirable", perquè en ella, la mortificació del cos i l'èxtasi místic en el Senyor va obrar admirables meravelles. (c. 1224)

11. A Stary Sącz, a la regió de Tarnow, a Polònia, santa Kinga o Cunegunda, filla del rei d'Hongria i casada amb el príncep Boleslau, que d'acord amb el seu espòs, va conservar la seua virginitat i, mort este, va professar la vida religiosa sota la Regla de Santa Clara, al monestir fundat per ella mateixa. (1293)

12. A Ferrara, població d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Joan de Tossignano Tavelli, bisbe, de l'Orde dels Jesuats(1146)

13. A Colònia, de la Lotaríngia, actualment Alemanya, translació dels tres Mags, que, savis procedents d'Orient, van anar a Betlem per a oferir dons i contemplar en un xiquet el misteri insondable de l'Unigènit. (1162)

14. A l'Àquila, a la regió Vestina, actual Itàlia, beat Antoni Torriani, prevere de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí, metge de cossos i ànimes. (1494)

15. A Orbe, lloc de Savoia, ara França, beata Lluïsa, religiosa, filla del duc beat Amadeu, que va contraure matrimoni amb el príncep Hug de Châlon-Arlay i després de la seua mort, va abraçar amb fidelitat i humilitat la Regla de Santa Clara, segons la reforma de santa Coleta(1503)

16. A la ciutat de Derby, a Anglaterra, beats Nicolau Garlick, Robert Ludlam i Ricard Simpson, preveres i màrtirs, que, en temps de la reina Isabel I, després d'haver patit tota classe de vexacions per la seua condició de sacerdots, obtingueren la glòria celestial en ser decapitats. (1588)

17. A Newcastle upon Tyne, també a Anglaterra, beat Josep Lambton, prevere i màrtir, que, a vint-i-quatre anys, per ser sacerdot, va ser atroçment esquarterat. (1592)

18. A Durham, de nou a Anglaterra, sant Joan Boste, prevere, que en el mateix regnat d'Isabel I, per ser sacerdot va patir el martiri i davant del jutge no va cessar de confortar els seus companys. (1594)

19. Beat Cristòfol de Santa Caterina (1638- Còrdova 1690), en el segle Cristòfol Fernández Valladolid, sacerdot i fundador de les Congregacions Hospitaleres de Jesús Natzaré.

20. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Fernández, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, decapitat a causa de la seua fe en Crist, sent emperador Minh Mang. (1838)

21. A Nàpols, ciutat de la Campània, a Itàlia, beat Modestí de Jesús i de Maria (Doménec) Mazzarello, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, pròxim sempre a tota classe de pobres i afligits, durant una epidèmia de còlera, en assistir els moribunds, va morir contagiat de la mateixa malaltia. (1854)

22. A la ciutat de Guadalajara, a Espanya, beates Maria Pilar de Sant Francesc de Borja (Jauma) Martínez García, Teresa de l'Infant Jesús (Eusèbia) García i García, i Àngels de Sant Josep (Marciana) Valtierra Tordesillas, de l'Orde de Carmelites Descalces, vèrgens i màrtirs, coronades totes elles amb el martiri en temps de persecució religiosa, mentre aclamaven a Crist, el seu Espòs. (1936)

23. A Barcelona, beata Maria de la Mercé Prat, de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, verge i màrtir, que durant la mateixa persecució va patir el martiri per ser religiosa. (1936)

24. De nou a Barcelona, beat Xavier Bordas Piferrer, religiós salesià, que amb el seu propi martiri va testimoniar clarament ser deixeble del diví Mestre. (1936)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

25 de novembre de 2024, dilluns: Santa Caterina d'Alexandria

DILLUNS DE LA SETMANA XXXIV / II Lectura primera Ap 14,1-3.4b-5 Portaven escrits al front el nom de Crist i el nom del seu Pare Lectura de l...

entrades populars