DIMECRES DE LA SETMANA XV / II
Lectura primera Is 10,5-7.13-16
¿Es pot gloriar una destralde ser més que el llenyater?Lectura del llibre d'IsaïesAçò diu el Senyor:«Ai dels assiris!Són la vara amb què jo pegue,
el bastó amb què castigue.Els envie contra una nació infidel,contra un poble que m'irrita,els confie la missió de saquejar i espoliar,de xafar-lo com el fang dels carrers.Però ells no ho veuen així,els seus propòsits no són estos:només volen exterminar,destruir del tot moltes nacions».Diu el rei dels assiris:«Tot això és obra de la meua força,fruit de la meua destresa,de la meua intel·ligència.Faig desaparéixer les fronteres dels pobles,m'apodere dels seus tresors,destrone reis d'una envestida.Com qui troba un niu i recull els ous abandonats,he arreplegat les riqueses dels pobles,m'he apoderat de tota la terra,sense que ningú batera les ales,sense que ningú piulara».
Però el Senyor diu:
«¿Es pot gloriar una destral de ser més que el llenyater?¿Una serra es pot creure més gran que el serrador?És com si una vara volguera brandar el qui pega,com si un bastó, que és només fusta, volguera alçar un home».Per això el Senyor de l'universli enviarà un mal que li rosegarà les carns,encendrà dins de les seues entranyesuna febra que cremarà com un foc.
Salm responsorial 93,5-6.7-8.9-10.14-15 (R.: 14a)
Trituren el vostre poble, Senyor,oprimixen la vostra heretat,maten forasters i viudes,executen òrfens.R. El Senyor no deixa el seu pobleI encara diuen: «El Senyor no ho veu,el Déu de Jacob no ho sap».Ignorants, no ho enteneu.Reflexioneu, insensats. R.El qui ha fet l'orella, ¿no ho sentirà?El qui ha format l'ull, ¿no ho vorà?¿Podrà callar el qui reprén les nacions?¿No sabrà res el qui instruïx els hòmens? R.El Senyor no deixa el seu poble,no abandona la seua heretat;tornaran a ser justes les sentències,i els rectes de cor les aprovaran. R.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Vos enaltim, Pare,Senyor del cel i de la terra,perquè heu revelat als senzillsels misteris del Regne.
Evangeli Mt 11,25-27
Heu amagat estes coses als savis i als entesos i les heu revelades als senzills Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir:«Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als savis i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d'esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare; igualment, ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar.
Meditació de l'Evangeli amb el papa Francesc
Homilia a l'església de Sant Pius de Pietrelcina (2018, març 17)
En l'Evangeli, Jesús dona gràcies al Pare perquè ha revelat els misteris del seu Regne als senzills [parvulis]. ¿Qui són estos 'menuts' que saben com acollir els secrets de Déu? Els 'menuts' són aquells que necessiten els grans, que no són autosuficients, que no creuen que poden bastar-se a si mateixos. 'Menuts' són aquells que tenen el cor humil i obert, pobre i necessitat, que senten la necessitat de pregar, de confiar-se i de deixar-se acompanyar. El cor d'estos 'menuts' és com una antena, capta el senyal de Déu, immediatament, el veu de seguida. Perquè Déu busca el contacte amb tots, però el que es fa gran crea una interferència enorme, no li arriba el desig de Déu: Quan un està ple de si mateix, no hi ha lloc per a Déu. Per tant, Ell preferix els senzills, se'ls revela, i la manera de trobar-se amb Ell és abaixar-se, encollir-se dins, reconéixer-se necessitat. El misteri de Jesucrist és misteri d'humilitat: Ell es va abaixar, es va aniquilar. El misteri de Jesús com veem en l'Hòstia en cada missa, és un misteri d'humilitat: d'amor humil, i només es pot comprendre sent 'menut' i freqüentant els menudets.
I ara podem preguntar-nos: ¿sabem com buscar a Déu allí on està? [...]. En el malalt es troba Jesús, i en la cura amorosa d'aquells que s'inclinen sobre les ferides del proïsme, està el camí per a trobar a Jesús. Qui cuida els xiquets està del costat de Déu i venç la cultura del rebuig, que, per contra, preferix els poderosos i considera inútils els pobres. Els que preferixen els 'menuts' proclamen una profecia de vida contra els profetes de mort de tots els temps, també de hui, que rebutgen la gent, rebutgen els xiquets, els ancians, perquè no servixen.
De xicotet, a l'escola, ens ensenyaven la història dels espartans. A mi sempre em cridava l'atenció una cosa que ens deia la mestra, que quan naixia un xiquet o una xiqueta amb malformacions el portaven al cim de la muntanya i el llançaven des d'allí perquè no hi haguera xiquets com ells. Nosaltres, els xiquets, déiem: «Però quina crueltat!». Germans i germanes, nosaltres fem el mateix, amb més crueltat, amb més ciència. El que no servix, el que no produïx, és rebutjat. Esta és la cultura del rebuig; hui no volem els "menuts". Per això Jesús és deixat de costat.
* * * * *
Santes Justa i Rufina, vérgens i màrtirs (festa a Oriola). Festa de les 'Santes Escudelleres' a Manises
Aniversari de la mort de fra Bartolomé de Las Casas, gran defensor dels indis americans, servent de Déu (1566)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 17 de juny
1. A Cartago, a l'actual Tunísia, naiximent en el cel dels màrtirs escilitans Esperat, Narzal, Cití, Venturi, Fèlix, Aquilí, Letanci, Genara, Generosa, Vestina, Donata i Segona, tots els quals, per orde del procònsol Saturní i per haver confessat a Crist, primer van ser empresonats, l'endemà lligats a un cep, i finalment, per mantindre‘s ferms en la seua fe en Crist i negar-se a donar culte a l'emperador com si fora un déu, condemnats a mort. Posats tots de genolls en el lloc en què anaven a ser executats, van ser tots decapitats mentre donaven gràcies a Déu. (180)
2. A Amastris, a Paflagònia, actualment Turquia, sant Jacint, màrtir. (c. s. III)
4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, santa Marcel·lina, verge, germana del bisbe sant Ambròs, a la qual el papa Liberi va imposar el vel de consagrada a la basílica romana de Sant Pere, en la festa de l'Epifania del Senyor. (s. IV ex.)
5. A Roma, a la basílica situada al mont Aventí, se celebra amb el nom d'Aleix un home de Déu que, com conta la tradició, va deixar la seua opulenta casa per a viure com un pobre, mendicant almoina. (s. IV)
6. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Teodosi, bisbe. (s. VI)
7. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Ennodi, bisbe, que va compondre himnes en honor dels sants i dels seus llocs de culte, i va repartir generosament els seus béns. (521)
8. A Deurne, prop d’Anvers, al territori de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Fredegand, monjo, pel que sembla procedent d'Irlanda, que va col·laborar amb sant Foilà i altres missioners itinerants. (s. VIII)
9. Al monestir de Winchelcumbe, a la regió de Mèrcia, a Anglaterra, sant Kenelm, príncep d'este territori, que, segons la tradició, és considerat màrtir. (c. 812)
10. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó IV, papa, protector de la ciutat i mantenidor del primat de Pere. (855)
11. En Stockerau, prop de la ciutat de Viena, a Baviera, ara Àustria, sant Colman [o Colomà], irlandés, que, en dirigir-se com a pelegrí en nom de Déu a Terra Santa, va ser pres per un explorador enemic, motiu pel qual el van penjar d'un arbre i va arribar així a la Jerusalem celestial. (1012)
12. A Nitra, en la ribera del riu Waag, en els Carpats eslovacs, sants Zoerard, o Andreu, i Benet, ermitans, que, vinguts de Polònia a Hongria a petició del rei sant Esteve, van portar en un erm del mont Zabor una vida d'extrema austeritat. (1031/1034)
13. A Cracòvia, ciutat de Polònia, santa Eduvigis, reina, que, nascuda a Hongria, va heretar el regne de Polònia i es va casar amb el gran duc lituà Jageló, que en el baptisme va prendre el nom de Ladislau, va sembrar amb ell la fe catòlica a Lituània. (1399)
14. A París, a França, beates Teresa de Sant Agustí (Maria Magdalena Claudina) Lindoine i quinze companyes*, vèrgens del Carmel de Compiègne i màrtirs, que durant la Revolució Francesa es van mantindre fidels a l'observança monàstica, i davant del patíbul van renovar les promeses baptismals i els vots religiosos. (1791)
*Els noms de les quals són: beates Maria Anna Francesca de Sant Lluís Brideau, Maria Anna de Jesús Crucificat Piedcourt, Carlota de la Resurrecció (Anna Maria Magdalena) Thouret, Eufràsia de la Immaculada Concepció (Maria Clàudia Cipriana) Brard, Enriqueta de Jesús (Maria Gabriela) de Croissy, Teresa del Cor de Maria (Maria Anna) Hanisset, Teresa de Sant Ignasi (Maria Gabriela) Trézelle, Júlia Lluïsa de Jesús (Rosa) Chrétien de Neufville, Maria Enriqueta de la Providència (Anna) Pelras, Constància (Maria Genoveva) Meunier, Maria de l'Esperit Sant (Angèlica) Roussel, Maria de Santa Marta Dufour, Isabel Júlia de Sant Francesc Vérolot, Caterina i Teresa Soiron.
A partir del 1792, amb l’execució dels reis, la Revolució francesa va entrar en una fase radical de gran violència, l’anomenat Terror. Les execucions de persones o grups sospitosos d’antirevolucionaris van créixer fins a l’extrem. En este clima molts religiosos van acabar morint en la guillotina. El Carmel Descalç de Compiègne feia temps que vivia amenaçat pels esdeveniments polítics i les religioses havien hagut de deixar el convent per passar a viure a cases de coneguts.
El juliol del 1794 les autoritats van arrestar tota la comunitat, setze religioses, les van jutjar i les van condemnar a mort per «fanàtiques i sedicioses». Durant el temps que van estar presoneres, la priora, Teresa de Sant Agustí, les va consolar totes com a bona mare espiritual. Més tard, quan les duien cap a la guillotina, es va posar al capdavant del grup. Ella i les seues germanes van morir sense proferir cap paraula d’odi, sinó cantant lloances a Déu. [font]
15. A Zhujiaxiezhuang, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Pere Liu Ziyu, màrtir, el qual, durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, desoint els amics que li aconsellaven apostatar, va romandre ferm en la fe cristiana davant del mandarí, per la qual cosa va ser traspassat amb espasa. (1900)
16. A Leopoldov, lloc d'Eslovàquia, beat Pau (Pere) Gojdich, bisbe i màrtir, el qual, pastor de l’eparquia de Presov, sota un règim ateu va ser empresonat i sotmés a tal classe de tribulacions que, després d'atroces tortures, acollint fidelment la paraula de Crist, amb una valerosa confessió de la fe va passar a la vida eterna. (1960)
17. Beats Enric Ángel Angelelli Carletti, bisbe de La Rioja; Gabriel Longueville, sacerdot diocesà; Carles de Déu Murias, sacerdot de l'Orde dels Germans Menors Conventuals; i Wenceslau Pedernera, laic i pare de família, assassinats per odi a la fe a l'Argentina en 1976.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada