- Enric Benavent, arquebisbe de València: Temps de descans (2024, juliol 17)
DISSABTE DE LA SETMANA XV / II
Lectura primera Mi 2,1-5
Si volen camps, se n'apoderen,si volen cases, se les quedenLectura de la profecia de MiqueesAi d'aquells que, des del llit, pensen el mal,i el fan quan es fa clar,perquè en les seues mans està el poder.Si volen camps, se n'apoderen,si volen cases, se les queden;forcen la casa i el senyor,la terra i el seu amo.Per això diu el Senyor:«Jo, per torna, tinc plans contra esta gent:una calamitat que vos afonarà fins al coll,no podreu caminar amb el cap alt,perquè serà un temps de desgràcies.Aquell dia vos entonaran un cant de burla,es cantarà una lamentació:"Hem sigut totalment devastats.L'heretat del meu poble és venuda.¿Com s'acostarà a miper a poder restituir-nosels camps que està repartint?"Per això no trobareu ningú que vos assigneuna part en la comunitat del Senyor».
Salm responsorial 9,22-23.24-25.28-29.35 (R.: 33b)
¿Com és, Senyor, que vos quedeu lluny,que vos amagueu en temps de desgràcia?El malvat, insolent, acaça el desvalgut,que cau en les intrigues que ell trama.R. No vos oblideu de l'indefens, Senyor.El malvat presumix de les seues ambicions;àvid de diners, desdenya el Senyor:«La seua ira esclata molt amunt,Déu no compta per a res». R.Ple de malediccions, d'enganys i violència,quan parla vela conjurs i maleficis.Es posa a l'aguait rere l'entradaper a assassinar d'amagat l'innocent. R.Ho veieu vós, tot això,que mireu penes i sofriments,i les preneu en les vostres mans;a vós s'encomana el pobre,vós socorreu els òrfens. R.
Al·leluia 2C 5,19
Déu, en Crist,reconciliava el món amb ell mateix,i a nosaltres ens ha encomanatel servici de la reconciliació.
Evangeli Mt 12,14-21
Els va manar que no ho feren públic,per tal que es complira allò que havia anunciat el profeta᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus planejaven la manera de matar a Jesús. Quan ell ho va saber, se n'anà d'allí. Molta gent el va seguir, i ell va curar tots els malalts, però els va manar que no ho feren públic, per tal que es complira allò que havia anunciat el profeta Isaïes:
«Ací teniu el meu servent, que jo he triat,el meu estimat, que té tot el meu favor.He posat en ell el meu Esperit;porta el dret a les nacions.No xillarà ni alçarà la veu,no es farà sentir pels carrers;no trencarà la canya que es bada,ni apagarà la flama que vacil·lafins que faça triomfar el dret.Les nacions esperaran en el seu nom».
* * * * *
Sant Apol·linar, bisbe, que, al mateix temps que propagava entre els gentils les insondables riqueses de Crist, anava davant de les seues ovelles com a bon pastor, i és tradició que va honrar amb el seu il·lustre martiri l'església de Classe, prop de Ravenna, a la via Flamínia, a la Itàlia actual, on va passar al banquet etern el dia 23 de juliol. (c. s. II)
Beates Francesca del Cor de Jesús Aldea Araujo i Rita Dolors del Cor de Jesús Pujalte Sánchez, vèrgens i màrtirs (mem. ll. a la diòcesi d'Oriola-Alacant).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 20 de juliol
2. Commemoració de sant Elies Tesbita, profeta del Senyor en temps d'Acab i Ocozies, reis d'Israel, que va defensar els drets de l'únic Déu davant del poble infidel al seu Senyor, amb tal valor que va prefigurar no sols a Joan Baptiste sinó al mateix Crist. No va deixar oracles escrits, però ha sigut recordat sempre fidelment, sobretot al Mont Carmel.
3. Commemoració del benaurat Josep, anomenat "Barsabbas", i per renom "el Just", deixeble de Crist, a qui, juntament amb sant Maties, els seguidors del Senyor van presentar als apòstols perquè un d'ells exercira la missió apostòlica en substitució de Judes. Encara que l'elecció va recaure en Maties, també Josep va servir el Senyor amb la seua predicació i santedat. (s. I)
4. A Antioquia de Pisídia, actual Turquia, santa Marina o Margarida, que és tradició que va consagrar el seu cos a Crist en la virginitat i en el martiri. (s. inc.)
5. A Etiòpia, sant Frumenci, bisbe, que, havent sigut fet presoner, va viure primer com a esclau, i després, ordenat bisbe per sant Atanasi, va propagar l'Evangeli en esta regió. (s. IV)
6. A Cartago, hui Tunísia, sant Aureli, bisbe, fermíssim pilar de l'Església, que va protegir els seus fidels perquè no es deixaren arrossegar pels costums pagans i va col·locar la seua seu episcopal al mateix lloc on primer es trobava una estàtua de la deessa del cel. (c. 430)
7. A la regió de Boulogne, a la Gàl·lia, actualment França, sant Vulmar, prevere, que, sent humil pastor, interessat a instruir-se va adquirir una bona formació i va ser ordenat sacerdot, després de la qual cosa es va retirar en un erm seguint el costum dels antics pares, i finalment, a Hautmont, a l'Hainaut, als boscos de la seua pàtria, va fundar dos monestirs, un de monjos i un altre de vèrgens. (c. 700).
8. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d'Andalusia, sant Pau, diaca i màrtir, que, alliçonat amb l'exemple i la paraula de sant Sisenand, no va témer retraure als prínceps i dignataris sarraïns la falsedat del seu culte, i va ser mort per haver confessat a Crist com a Déu verdader. (851)
9. A Hildesheim, ciutat de Saxònia, a Germània, hui Alemanya, beat Bernat, bisbe, que, malgrat ser cego, va regir en pau la seua Església durant vint-i-tres anys. (1153)
10. A la ciutat de Seül, a Corea, santes Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim i Anna Kim Chang-gum, Maria Won Kwi-im, verge, i sant Joan Baptiste Yi Kwang-nyol, tots ells màrtirs. (1839)
11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, actual Vietnam, sant Josep Maria Díaz Sanjurjo, bisbe, de l'Orde de Predicadors i màrtir, que durant la persecució ordenada per l'emperador Tu Duc, va ser condemnat a mort pels qui odiaven la fe cristiana. (1857)
12. A Zhoujiahe, llogaret pròxim a la ciutat de Yingxian, a la província d'Hebei, a la Xina, passió dels sants Lleó Ignasi Mangin i Pau Denn, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús, els quals, en la persecució desencadenada pels Yihetuan van ser travessats amb llances davant de l'altar, quan estaven donant ànim als fidels. Amb ells va ser assassinada santa Maria Zhou Wuzhi, que intentava protegir amb el seu cos el celebrant sant Lleó. (1900)
13. Al poble de Lujiazhuang, a prop també de Yingxian, a la mateixa província xinesa d'Hebei, sant Pere Zhou Rixin, màrtir, que en la mateixa persecució pels Yihetuan, davant del prefecte que li exigia abjurar, va afirmar que no podia renegar de Déu Creador del món, per la qual cosa va ser decapitat. (1900)
14. Al lloc de Daliucun, a Wuyi, de nou a la província xinesa d'Hebei, santa Maria Fu Guilin, mestra, que durant la mateixa persecució va ser entregada als enemics de l'Evangeli, sent decapitada mentre invocava el nostre Salvador Jesucrist (1900).
15. Al poble de Wuqiao Zhaojia, també a Hebei, commemoració de santa Maria Zhao Gouzhi i de les seues filles Rosa Zhao i Maria Zhao, que en la citada persecució, per a no ser violades, es van llançar a un pou, però tretes d'ell van consumar el martiri. (1900)
16. Al lloc de Dechao, també a la província xinesa d'Hebei, commemoració de sant Xi Guizi, màrtir, que, quan encara no era més que catecumen, davant d'una multitud furiosa es va confessar cristià i, ferit de mort, va ser batejat amb la seua pròpia sang. (1900)
17. A Madrid, a Espanya, beates Rita Dolors del Cor de Jesús Pujalte i Sánchez, i Francesca del Sagrat Cor de Jesús Aldea i Araujo, vèrgens de l'Institut de Germanes de la Caritat del Sagrat Cor de Jesús i màrtirs, les quals, durant la guerra, van ser fetes presoneres en la capella del col·legi pels enemics de l'Església i afusellades poc després, quan les traslladaven a un altre lloc. (1936)
18. Beat Lluís Novarese (1914- Rocca Priora, Roma 1984). Sacerdot diocesà, renovador en la pastoral dels malalts, fundador de la Pia Unió dels Silenciosos Obrers de la Creu i del Centre Voluntari del Sofriment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada