Festa de Sant Tomàs, Apòstol
En esta data se celebra el trasllat del seu cos a Edessa (segle VI). Una tradició molt antiga li atribuïx l’evangelització de Pèrsia, i la tradició malabar de l’Índia el té com a fundador. [font]
Lectures de la missa:Formeu un edifici construïtsobre el fonament dels apòstolsLectura de la carta de sant Pau als cristians d'EfesGermans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.
Alabeu el Senyor, tots els pobles,glorifiqueu-lo totes les nacions.R. Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món.O bé:Al·leluia.El seu amor per nosaltres és immens,la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.
Diu el Senyor:Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?Feliços els qui creuran sense haver vist.
Senyor meu i Déu meu᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanQuan va vindre Jesús, Tomàs, el Bessó, u dels dotze, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré».Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat». No sigues incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 3 de juliol
Festa de sant Tomàs, apòstol, qui, en anunciar-li els altres deixebles que Jesús havia ressuscitat, no ho va creure, però quan Jesús li va mostrar el seu costat traspassat per la llança, va exclamar: «Senyor meu i Déu meu». I amb esta fe que va experimentar és tradició que va portar la paraula de l'Evangeli als pobles de l'Índia. (s. I)
2. A Laodicea, a Síria, commemoració de sant Anatoli, bisbe, que va deixar nombrosos escrits dignes d'admiració, no sols per a les persones de fe, sinó també per als filòsofs. (s. III)
3. A Bizia, ciutat de Tràcia, hui Turquia, sant Memnó, centurió i màrtir, que convertit a la fe en temps de Diocleciài Maximià per sant Sever, juntament amb este va ser sotmés a cruels turments, i victoriós va entrar en primer lloc al cel. (c. s. III)
4. A Mèsia, al territori comprés entre les actuals Romania i Bulgària, commemoració dels sants Marc i Mucià, màrtirs, que van ser decapitats per negar-se a immolar als ídols i per confessar encara més valentament a Crist. (c. s. IV)
5. A Altino, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Heliodor, bisbe, que va tenir com a mestre sant Valerià d’Aquileia, com a companys els sants Cromaci i Jeroni, i va ser el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)
6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Anatoli, bisbe, que va professar la fe ortodoxa sobre les dos naturaleses de Crist expressada pel papa sant Lleó en el tomus que va enviar a Flavià, i el contingut del qual es va preocupar a fer arribar al concili de Calcedònia. (458)
7. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó II, papa, coneixedor tant de la llengua grega com de la llatina, amant de la pobresa i dels pobres, que va acollir les decisions del Tercer Concili de Constantinoble. (683)
Va nàixer a Catània i va ser consagrat papa el 17 d'agost del 682, després d'una llarga espera per a la confirmació imperial. La condemna d'Honori I en el concili ecumènic de Constantinoble havia de ser acceptada per tot el món ecumènic i, a l'espera que això es produïra, l'emperador va retardar la ratificació del nou papa. Lleó II va aprovar totes les actes del concili i va explicar els motius de la condemna al papa Honori, tot i que la va ratificar, amb una carta a l'emperador. Papa culte i eloqüent, en el seu curt pontificat va aconseguir restaurar les esglésies de Sant Giorgio in Velabro i de Santa Bibiana. Va morir el 3 de juliol del 683 i el seu cos és enterrat a Sant Pere, davall de l'altar de la capella de la Mare de Déu de la Columna. [font]
8. A Tolosa, al costat del riu Garona, a França, sant Raimon Gairard, mestre d'escola, que, en quedar vidu, va consagrar la seua vida a fer obres de caritat, va fundar per a això un hospital, i, finalment, va ser admés entre els canonges de la basílica de Sant Sadurní. (1118)
9. A Hung Yên, Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Nguyên Dình Uyên, catequista i màrtir, que, empresonat en temps de l'emperador Minh Mang pels qui odiaven la fe cristiana, va morir a la presó. (1838)
10. A la ciutat de Vinh Long, a la Cotxinxina, també Vietnam en l'actualitat, sant Felip Phan Van Minh, prevere i màrtir, decapitat, en temps de l'emperador Tu Duc, per confessar a Crist. (1853)
11. A Fuencarral, poble pròxim a Madrid, a Espanya, beata Maria Anna Mogás Fontcuberta, verge, fundadora de l'institut franciscà de Germanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, per a l'educació de les xiquetes i la cura de pobres i malalts. (1886)
12. En una regió pantanosa al costat de Dongyangtai, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sants germans Pere Zhao Mingzhen i Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs, que, en la persecució promoguda pels seguidors del moviment Yihetuan, oblidant-se de si mateixos, van ser assassinats mentre s'esforçaven per a protegir les dones i xiquets cristians que fugien. (1900)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada